La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939

El desplaçament forçós de les persones no combatents ha estat un tret intrínsec al llarg dels conflictes que han sacsejat la història de la humanitat. La forma més comuna en què s'ha manifestat ha estat la de les deportacions i la de les evacuacions de les zones de guerra. Les primeres ja les podem constatar en nombrosos episodis bíblics o durant la construcció del vell imperi romà. Tanmateix, ha estat a la nostra època quan les deportacions han tingut un abast més dissortat. D'una banda l'anomenada "neteja ètnica" ha implicat, com a primer pas abans de l'extermini d'una comunitat, el seu trasllat a guetos i el posterior desplaçament als camps de concentració. Tals foren els casos de les minories jueva i gitana sota el terror nazi. D'altra banda, hem pogut veure la deportació de col·lectius socials com a càstig per mantenir una determinada actitud davant el poder; el paradigma més tràgic ha estat la dels kulaks de l'antiga Unió Soviètica durant la dictadura estalinista. Finalment, en aquests moments, estem assistint als Balcans a l'enquistament d'un conflicte una de les causes del qual fou la pretensió de crear espais ètnics "purs", per a la qual cosa s'ha obligat la comunitat minoritària a fugir a un altre territori amb la pressió de les armes. La guerra civil de 1936-1939 és el primer conflicte europeu en què apareix la necessitat de traslladar un gran nombre de persones davant del perill que representen els combats. El fet de produir-se en una guerra civil en ple segle XX li dóna una dimensió pròpia, i també que els governs hagin de dissenyar i aplicar unes polítiques d'assistència, de les quals, tal com ja s'ha dit, no existien precedents.

La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).

Mirades turístiques a la ciutat. Anàlisi del comportament dels visitants del Barri Vell de Girona

Mirades Turístiques a la ciutat és un estudi sobre el comportament del turisme en les ciutats monumentals, a partir de l'experiència viscuda pels visitants del Barri Vell de Girona. Una recerca que ha pretès determinar, precisament, la forma com els visitants entren en contacte amb el patrimoni monumental de la ciutat medieval. A partir, d'identificar quins factors influeixen (i quins no) en el comportament dels turistes durant la seva visita, tant pel que fa referència als factors ambientals generals (la meteorologia, la congestió, la informació...) com els factors singulars de cada visitant. Per tal d'assolir aquests objectius, en hem plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball: 1. Existeix una manera turística d'apropar-se al patrimoni que té les seves pròpies regles, les seves estructures específiques i en conseqüència la necessitat d'uns instruments de gestió particulars. 2. L'aproximació del turista al patrimoni monumental és el resultat de dues forces aparentment contradictòries. D'una banda, el turista tendeix a reproduir pautes de comportament socialment construïdes que prenen la forma d'un ritual. D'altra banda, més enllà d'aquest patró comú, cada visitant viu una experiència singular. Per tant, la relació amb el patrimoni és el resultat d'un subtil equilibri entre experiència i ritual. 3. El consum turístic del patrimoni depèn de la relació entre quatre factors. El primer, la imatge del lloc, és la projecció (sovint idealitzada) de l'espai de visita, una metàfora de la ciutat. El segon, el codi d'interpretació turístic , actua com una mena de ritual, un guió no escrit de la pràctica turística. En tercer lloc, el substrat material que són els components artístics, històrics o culturals de la destinació: la geometria del casc, les visuals, el pes de la història o el valor estètic de les peces condicionen, com és obvi, la mirada turística. Finalment, l'experiència està condicionada per la gestió (pública i privada) del turisme: informació, fluxos, interpretació... L'estudi s'ha sustentat en una metodologia inèdita basada en l'observació directa a partir del seguiment dels visitants durant els seus recorreguts. Hem observat el visitants i hem recollit la informació bàsica de la seva visita: l'itinerari, els monuments visitats, les actituds manifestades, els temps d'estada... Aquesta metodologia ha estat ja implementada en alguns estudis de públic de diversos museus. S'han recollit tres tipus de dades: dades relacionades amb els arcs (segment de carrer entre dues interseccions), dades relacionades amb els nodes (els elements d'interès) i dades relacionades amb el visitant. Les tres fonts estan unides per un identificador comú, que és el codi del turista. Això ens ha permès vincular les dades dels visitants amb el seu recorregut i la seva visita als monuments de la ciutat. Els resultats de l'estudi ens han permès identificar els factors que singularitzen l'apropament dels visitants al patrimoni i que el diferencien d'altres formes de relació o ús. És a dir, els factors que incideixen en el comportament dels visitants de Girona. Així mateix, hem pogut definir models d'itineraris amb una estructura interna molt compacta però molt diferents entre ells; que ens evidencien que, malgrat les regularitats detectades en les visites dels turistes de la ciutat, també existeixen elements diferencials en el seu comportament. Hem detectat quatre models de recorreguts urbans que hem anomenat: itinerari bàsic, comercial, complex i de les muralles, que a l'hora es poden subdividir en varies categories. Finalment, els estadístics multivariants ens han permès demostrar que la relació entre el turista i el patrimoni respon almenys a quatre formes de consum diferenciades, que hem anomenat "no turistes", "rituals", "interessats" i "erudits".

Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

Vivienda obrera en Bilbao y el Bajo Nervión: las casas baratas, una nueva forma de alojamiento (1911-1936)

A finales del siglo XIX y principios del siglo XX la provincia de Vizcaya despuntó en el contexto internacional como importe centro extractor de mineral de hierro y como relevante foco productor siderometalúrgico. Las explotaciones mineras se adueñaron de los Montes de Triano y las fábricas conquistaron las márgenes del Río Nervión, arrastrando tras de sí una densa marea humana. Alojar a esa población se convirtió en una cuestión de primer orden. Paralelamente, las instituciones estatales desbordadas por problemas similares en otros puntos de la geografía española, idearon y pusieron en práctica un complejo engranaje administrativo para erigir las primeras viviendas sociales. Así, las denominadas Casas Baratas fueron la respuesta oficial a la insuficiencia de vivienda obrera y Vizcaya fue una de las provincias donde mayor desarrollo tuvieron este tipo de propuestas constructivas. De este modo, la presente investigación comienza indagando sobre el origen de la problemática en Bilbao y la Cuenca del Bajo Nervión, para después repasar las medidas adoptadas por el Estado y la Diputación de Vizcaya en esta materia. Hecho esto, se da paso a un concienzudo repaso de las características principales de la edificación de Casas Baratas en toda la provincia de Vizcaya, descendiendo, posteriormente, a la realidad de Bilbao, Baracaldo, Sestao, Portugalete, Guecho y Erandio, haciendo hincapié en las inquietudes locales. El estudio finaliza con un ejercicio comparativo con las Casas Baratas de Barcelona, Sabadell y Tarrasa, estableciéndose similitudes y divergencias con el foco industrial más importante del momento en el panorama nacional.

Self-organisation in the assembly of gels from mixtures of different dendritic peptide building blocks

This paper investigates dendritic peptides capable of assembling into nanostructured gels, and explores the effect on self-assembly of mixing different molecular building blocks. Thermal measurements, small angle Xray scattering (SAXS) and circular dichroism (CD) spectroscopy are used to probe these materials on macroscopic, nanoscopic and molecular length scales. The results from these investigations demonstrate that in this case, systems with different "size" and "chirality" factors can self-organise, whilst systems with different "shape" factors cannot. The "size" and "chirality" factors are directly connected with the molecular information programmed into the dendritic peptides, whilst the shape factor depends on the group linking these peptides together-this is consistent with molecular recognition hydrogen bond pathways between the peptidic building blocks controlling the ability of these systems to self-recognise. These results demonstrate that mixtures of relatively complex peptides, with only subtle differences on the molecular scale, can self-organise into nanoscale structures, an important step in the spontaneous assembly of ordered systems from complex mixtures.

Innovative approach to building systems integration problems: Using systems theory, technological forecasting and scenario planning

Building services are worth about 2% GDP and are essential for the effective and efficient operations of the building. It is increasingly recognised that the value of a building is related to the way it supports the client organisation’s ongoing business operations. Building services are central to the functional performance of buildings and provide the necessary conditions for health, well-being, safety and security of the occupants. They frequently comprise several technologically distinct sub-systems and their design and construction requires the involvement of numerous disciplines and trades. Designers and contractors working on the same project are frequently employed by different companies. Materials and equipment is supplied by a diverse range of manufacturers. Facilities managers are responsible for operation of the building service in use. The coordination between these participants is crucially important to achieve optimum performance, but too often is neglected. This leaves room for serious faults. The need for effective integration is important. Modern technology offers increasing opportunities for integrated personal-control systems for lighting, ventilation and security as well as interoperability between systems. Opportunities for a new mode of systems integration are provided by the emergence of PFI/PPP procurements frameworks. This paper attempts to establish how systems integration can be achieved in the process of designing, constructing and operating building services. The essence of the paper therefore is to envisage the emergent organisational responses to the realisation of building services as an interactive systems network.

Building integration photovoltaic module with reference to Ghana: using triple junction amorphous silicon

This paper assesses the potential for using building integrated photovoltaic (BIPV) roof shingles made from triple-junction amorphous silicon (3a-Si) for electrification and as a roofing material in tropical countries, such as Accra, Ghana. A model roof was constructed using triple-junction amorphous (3a-Si) PV on one section and conventional roofing tiles on the other. The performance of the PV module and tiles were measured, over a range of ambient temperatures and solar irradiance. PVSyst (a computer design software) was used to determine the most appropriate angle of tilt. It was observed that 3a-Si performs well in conditions such as Accra, because it is insensitive to high temperatures. Building integration gives security benefits, and reduces construction costs and embodied energy, compared to freestanding PV systems. Again, it serves as a means of protection from salt spray from the oceans and works well even when shaded. However, compared to conventional roofing materials, 3a-Si would increase the indoor temperature by 1-2 °C depending on the surface area of the roof covered with the PV modules. The results presented in this research enhance the understanding of varying factors involved in the selection of an appropriate method of PV installation to offset the short falls of the conventional roofing material in Ghana.

Domestic cold pitched roofs in the UK: - effect of using different roof insulation materials

The type and thickness of insulation on the topside horizontal of cold pitched roofs has a significant role in controlling air movement, energy conservation and moisture transfer reduction through the ceiling to the loft (roof void) space. To investigate its importance, a numerical model using a HAM software package on a Matlab platform with a Simulink simulation tool has been developed using insitu measurements of airflows from the dwelling space through the ceiling to the loft of three houses of different configurations and loft space. Considering typical UK roof underlay (i.e. bituminous felt and a vapour permeable underlay), insitu measurements of the 3 houses were tested using a calibrated passive sampling technique. Using the measured airflows, the effect of air movement on three types of roof insulation (i.e. fibreglass, cellulose and foam) was modelled to investigate associated energy losses and moisture transport. The thickness of the insulation materials were varied but the ceiling airtightness and eaves gap size were kept constant. These instances were considered in order to visualize the effects of the changing parameters. In addition, two different roof underlays of varying resistances were considered and compared to access the influence of the underlay, if any, on energy conservation. The comparison of these insulation materials in relation to the other parameters showed that the type of insulation material and thickness, contributes significantly to energy conservation and moisture transfer reduction through the roof and hence of the building as a whole.

Gallium-sulphide supertetrahedral clusters as building blocks of covalent organic-inorganic networks

The synthesis and characterisation of novel covalent organic-inorganic architectures containing organically-functionalised supertetrahedra is described. The structures of these unique materials consist of one-dimensional zigzag chains or of honeycomb-type layers, in which gallium-sulfide supertetrahedral clusters and dipyridyl ligands alternate.

Hybrid materials through linkage of chalcogenide tetrahedral clusters

Tetrahedral chalcogenide clusters, with their well-defined molecular structures and interesting properties, are attractive building blocks for hybrid materials, in which porosity may be integrated with electronic or optical properties. Linkage of tetrahedral clusters often occurs through bridging chalcogenolate ligands, and results in extended structures of inorganic connectivity. However, linkage of tetrahedral clusters via organic ligands is also possible and a number of coordination polymers have already been reported. Recent advances on the synthesis and crystal structures of extended hybrid structures based on tetrahedral clusters are described here.

Cool Roofs for improving thermal performance of EU office buildings: an investigation for different climates and building layouts

Cool materials are characterized by having a high solar reflectance r – which is able to reduce heat gains during daytime - and a high thermal emissivity ε that enables them to dissipate the heat absorbed throughout the day during night. Despite the concept of cool roofs - i.e. the application of cool materials to roof surfaces - is well known in US since 1990s, many studies focused on their performance in both residential and commercial sectors under various climatic conditions for US countries, while only a few case studies are analyzed in EU countries. The present work aims at analyzing the thermal benefits due to their application to existing office buildings located in EU countries. Indeed, due to their weight in the existing buildings stock, as well as the very low rate of new buildings construction, the retrofit of office buildings is a topic of great concern worldwide. After an in-depth characterization of the existing buildings stock in the EU, the book gives an insight into roof energy balance due to different technological solutions, showing in which cases and to what extent cool roofs are preferable. A detailed description of the physical properties of cool materials and their availability on the market provides a solid background for the parametric analysis carried out by means of detailed numerical models that aims at evaluating cool roofs performance for various climates and office buildings configurations. With the help of dynamic simulations, the thermal behavior of representative office buildings of the existing EU buildings stock is assessed in terms of thermal comfort and energy needs for air conditioning. The results, which consider several variations of building features that may affect the resulting energy balance, show how cool roofs are an effective strategy for reducing overheating occurrences and thus improving thermal comfort in any climate. On the other hand, potential heating penalties due to a reduction in the incoming heat fluxes through the roof are taken into account, as well as the aging process of cool materials. Finally, an economic analysis of the best performing models shows the boundaries for their economic convenience.

sigma- and pi-defects at graphene nanoribbon edges: Building spin filters

The presence of certain kinds of defects at the edges of monohydrogenated zigzag graphene nanoribbons changes dramatically the charge transport properties inducing a spin-polarized conductance. Using an approach based on density functional theory and nonequilibrium Green`s function formalism to calculate the transmittance, we classify the defects in different classes depending on their distinct transport properties: (i) sigma-defects, which do not affect the transmittance close to the Fermi energy (E(F)); and (ii) pi-defects, which cause a spin polarization of the transmittance and that can be further divided into either electron or hole defects if the spin transport polarization results in larger transmittance for the up or down spin channel, respectively.

Silsesquioxane as a New Building Block Material for Modified Electrodes Fabrication and Application as Neurotransmitters Sensors

Nanostructured films comprising a 3-n-propylpyridiniunn silsesquioxane polymer (designated as SiPy(+)Cl(-)) and copper (II) tetrasulfophthalocyanine (CuTsPc) were produced using the Layer-by-Layer technique (LbL). To our knowledge this is the first report on the use of silsesquioxane derivative polymers as building blocks for nanostructured thin films fabrication. Deposition of the multilayers were monitored by UV-Vis spectroscopy revealing the linear increment in the absorbance of the Q-band from CuTsPc at 617 nm with the number of SiPy(+)Cl(-)/CuTsPc or CuTsPc/SiPy(+)Cl(-) bilayers. FTIR analyses showed that specific interactions between SiPy+Cl- and CuTsPc occurred between SO(3)(-) groups of tetrasulfophthalocyanine and the pyridinium groups of the polycation. Morphological studies were carried out using the AFM technique, which showed that the roughness and thickness of the films increase with the number of bilayers. The films displayed electroactivity and were employed to detection of dopamine (DA) and ascorbic acid (AA) using cyclic voltammetry, at concentrations ranging from 1.96 x 10(-4) to 1.31 x 10(-3) molL(-1). The number and the sequence of bilayers deposition influenced the electrochemical response in presence of DA and AA. Using differential pulse technique, films comprising SiPy(+)/CuTsPc were able to distinguish between DA and ascorbic acid (AA), with a potential difference of approximately with 500 mV, in the concentration range of 9.0 x 10(-5) to 2.0 x 10(-4) molL(-1), in pH 3.0.

The use of colloidal ferrofluid as building blocks for nanostructured layer-by-layer films fabrication

The electrostatic layer-by-layer technique has been exploited as an useful strategy for fabrication of nanostructured thin films, in which specific properties can be controlled at the molecular level. Ferrofluids consist of a colloidal suspension of magnetic grains (with only a few nanometers of diameter) with present interesting physical properties and applications, ranging from telecommunication to drug delivery systems. In this article, we developed a new strategy to manipulate ferrofluids upon their immobilization in nanostructured layered films in conjunction with conventional polyelectrolytes using the layer-by-layer technique. We investigated the morphological, optical, and magnetic properties of the immobilized ferrofluid as a function of number of bilayers presented in the films. Ferrofluid/polyelectrolyte multilayers homogeneously covered the substrates surface, and the magnetic and optical properties of films exhibited a linear dependence on the number of bilayers adsorbed.