CLIL Materials in Chemistry and English: Iodometric Titrations

Content and Language Integrated Learning (CLIL)Materials in Chemistry and English following the principles of CLIL / Content-based Instruction and Task-based Learning

Phyletic trends in uppermost Triassic (Rhaetian) Radiolaria: Two examples from Queen Charlotte Islands, British Columbia, Canada

Risella Carter and Laxtorum Blome, two genera from the diverse Rhaetian fauna of the Sandilands Formation, Queen Charlotte Islands, are used to illustrate phyletic trends in latest Triassic Radiolaria. Several distinct morphotypes constituting a lineage are recognized for each genus. These lineages are homogenous, evolved in situ, and show a continuum of variation through time. The evolution of Risella takes place entirely in the Rhaetian and all species disappear at the end of the Triassic. Earliest species of Laxtorum appear in the upper Norian and evolve rapidly in the Rhaetian. All Rhaetian species go extinct at the end of the Triassic but the genus survives marginally into the Lower Jurassic. Morphological transformations in Risella (a paronaellid) are manifest in the external/cortical shell as the shape changes from triangular to three-rayed. In Laxtorum, distal post abdominal chambers become constricted and eventually develop a terminal tube while, at the same time, an increase in size and sphericity is coupled with a reduction in the number of post abdominal chambers. Evolutionary transitions in the Risella lineage probably represent a reversion of the normal hypothesized trend for paronaellid radiolarians. In the Laxtorum lineage, comparisons with other groups and species displaying similar homeomorphies suggest the evolutionary trends are fundamental and occur repeatedly in faunas of all ages.

Audit report on the City of South English, Iowa for the year ended June 30, 2012

Audit report on the City of South English, Iowa for the year ended June 30, 2012

British psychophysiology society annual meeting (2005): análise da produção

O objetivo foi analisar a produção científica (N=85) veiculada durante o British Psychophysiology Society Annual Meeting, realizado em 2005 em Birmingham, na Inglaterra, considerando autoria, tipo de trabalho, característica do título, países participantes, instituições de origem dos pesquisadores, temática e estrutura geral do resumo. Os resultados mostraram predomínio da autoria múltipla (73%) de trabalhos relatando dados de pesquisa (98%). Não houve diferenças significantes quanto ao número de vocábulos usados no título até 9 (33%) de 10 a 12 (29%) e mais de 13 (37%). Os países que mais apresentaram trabalhos foram Inglaterra (55,4%), Alemanha (10,7%) e Estados Unidos (10,4%), sendo a Aston University a de maior presença (N= 12). Na temática houve grande dispersão, sendo mais freqüentes os estudos sobre funcionamento do cérebro e sobre os órgãos do sentido. Apenas seis resumos (7%) usaram parágrafo. Os indicadores cientométricos permitem considerar que se trata de área que vem se desenvolvendo em consonância com os parâmetros da ciência.

Per aprendre anglès, quan abans millor? L'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera. When Learning English, is it a case of 'The earlier the better?' Learning English as a foreign Language

En contra del que molts pares i mestres pensen, i en contra del que s'ha trobat en contextos d'adquisició natural de segones llengües i d'immersió, començar al més aviat possible l'aprenentatge d'idiomes, sobretot pel que fa a les tasques cognitivament més exigents, com l'escriptura, no sembla l'opció més eficaç. Els resultats del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL) estudià aprenents d'anglès que començaren als vuit i onze anys i trobaren, sistemàticament, que a llarg termini, després de les mateixes hores d'instrucció, eren els més grans, que havien començat als onze anys, els que obtenien millors resultats en totes les proves orals i escrites d'anglès excepte en alguna de prova de reconeixement fonètic. La maduresa cognitiva dels alumnes més grans i els diferents mecanismes d¿aprenentatge implícit i explícit entre els nens més petits i els adults ajuden a explicar per què només començar abans l'aprenentatge d'idiomes no sembla suficient per obtenir millors resultats.