972 resultados para Brezhnev, L. I.
Resumo:
Aquest projecte, s’ha desenvolupat en un marc empresarial, concretament al departamentR+D+i de lempresa Wonesys S.L. de Sant Cugat del Vallès. Lempresa es dedica aldesenvolupament d’equipament per transmissions òptiques.Les eines de gesti dels equips existents, no satisfan els requeriments de lempresa i amb aquest projecte es busca la implementaci d’una eina per fer-ho. Entre les aplicacions actuals es pot trobar, per una banda, un sistema EMS (Element Management System) que ofereix interfíciegràfica d’usuari, però que requereix una infrastructura complexa per ser executada. Per laltra banda, fins a tres interfícies diferents per connectar directament amb els equips, dues d’elles basades en protocols estàndard i una tercera que implementa un protocol propietari. Es tractad’interfícies d’intercanvi de text, per tant, la gesti mitjançant les mateixes es fa molt poc pràctica tot i no requerir cap infrastructura complexa com en el cas anterior. Una combinaci de les virtuts de les anteriors són, a grans trets, els requeriments de la nova aplicaci. Es volconstruir, doncs, una aplicaci amb interfície gràfica d’usuari complerta que pugui ser accessible de forma senzilla utilitzant, tan sols, un terminal com a maquinari de suport.Un anàlisi del mercat il·lustra que hi ha molta disparitat en aplicacions similars. Hi ha grans diferències entre aplicacions de fabricants d’equipament i altres que només fan aplicacions per tercers.De les diverses possibilitats presentades per dur a terme la implementaci, després d’un detingut anàlisi, es considera que la millor opci és el desenvolupament d’una aplicaci web. Com laplicaci ha de residir en un sistema Linux encastat, es fa un repàs del concepte ‘encastat’. Es defineix el terme i es dóna una mirada al mercat. Es descriuen i es comparen les arquitecturesARM i x86 i es relacionen amb el món encastat.Al tractar-se d’un sistema encastat amb arquitectura diferent a la d’un entorn web habitual, lelecci de les eines representa un paper molt important, així com el procés de compilaci i configuraci d’eines que tradicionalment s’obtenen compilades.S’han escollit eines de programari lliure i dissenyades especialment per a entorns encastats. El patró de disseny usat pel desenvolupament de laplicaci web és el Model View Controller, que facilita lestructuraci i un correcte manteniment de laplicaci.La utilitzaci de la tecnologia web resulta en una aplicaci senzilla d’utilitzar, sense necessitat d’installaci de cap tipus per part de lusuari i amb una interfície gràfica molt versàtil. La valoraci per part dels usuaris de laplicaci, tant treballadors de lempresa en tasques dedesenvolupament i depuraci, com clients en equips en explotaci, és molt positiva. Tant és així, que sorgeixen opcions per reformular el sistema EMS per unificar interfícies i reaprofitar codi.
Resumo:
Échelle(s) : [1:1 337 000 environ], Lieues de France, de 25 au degré, 30 [= 9,8 cm]
Resumo:
Winston (1995) i Morgan (1999) són els dos estudis pioners que descriuen els mecanismes per a lestabliment de la referència espacial, en lASL i la BSL, respectivament. Prenent com a punt de partida els fenòmens descrits per a aquestes llengües, en aquest treball proposem una anàlisi descriptiva dels mecanismes de cohesi en llengua de signes catalana que deriven de la seva modalitat gestovisual. Els elements que aquí descrivim permeten lenllaç entre les oracions a partir de les característiques articulatòries i perceptuals de la llengua, així com de lús de lespai que envolta i conforma la llengua. Veurem com la realitzaci espacial i la simultaneïtat és una part fonamental de lestructura de les llengües de signes i una peça fonamental per a la creaci de la textura discursiva.
Resumo:
Un dels principals motius que ens va impulsar en lelecci del tema és que es tracta d’untema que pot despertar curiositat entre la poblaci.Un altre motiu, es que varem trobar que està íntimament relacionat amb els estudis queestem cursant, donat que afecta als pressupostos de lestat i a la seva restriccipressupostària, i per tant, està directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostrecas, reduirem làmbit d’estudi al territori catal, de manera que estudiarem aquestes duesmalalties dins la despesa en sanitat pública catalana. A demés, estan finançades amb elsnostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricci pressupostària delsciutadans.Lelecci d’aquestes malalties no ha estat feta a latzar. Inicialment, varem pensar enestudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que laSIDA i d’hepatitis C són les malalties més freqüents dins la presó, i les que tenen unscostos més característics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar queserien prou representatives.No obstant, a mesura que ens anàvem endinsant en el tema, ens varem adonar que tambéseria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, iesbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. És per això que varem decidir analitzaraquestes dues malalties tant dins com fora.Un altre factor que ens ha impulsat en lelecci del tema és el fet que el nombre d’interns ales presons té un ritme de creixement constant que s’ha accelerat en els últims anys,sobretot degut a laugment de la immigraci. Això implica un augment progressiu de ladespesa, que es tradueix en una necessitat d’ingressos majors per tal de poder equilibrar larestricci de la qual parlvem abans.També varem voler anar una mica més lluny i analitzar el pes d’aquestes malalties dins dela despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pública. Com les dues son MDO (malalties de declaraci obligatòria ) estan finançades completament pel sector públic.Lobjectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensàvem.OBJECTIUS DEL TREBALL:· Demostrar lelevat cost que suposen certes malalties per lestat.· Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb levoluci delstractaments.· Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons.· Destacar laugment accelerat del nombre d’interns i laugment del cost sanitarique això suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar lestudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costosde les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de lesconsultes externes,etc. A més, per a calcular el cost del tractament dins la presó, ens hemhagut d’informar dels aspectes més generals que envolten a un pres, per poder veure sirealment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a lexterior. Per obtenir aquestesdiverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa ala presó que hem pres com a model d’estudi.Així, podem dividir les nostres fonts d’informaci en 3 categories:• Obtenci d’informaci directament amb el personal de la presó:– Entrevista amb la directora d’infermeria de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitaci i Justícia Juvenil– Entrevista amb la Cap d’infermeria del Centre Quatre Camins.• Informaci a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la presó• Informaci a partir d’estudis sobre el tema i de dades oficials, concretament lesdades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat.
Resumo:
El nostre treball es centrarà en conèixer i aprendre les nocions bàsiques del mercat financer espanyol, primer; i aplicar uns coneixements per veure si es verifica unahipòtesi plantejada, després. La incògnita que volem resoldre és la següent: comprovarsi tots els supòsits i resultats que faciliten els models teòrics emprats en lestudi dels mercats financers a lhora de la veritat es compleixen.D’entre els múltiples conceptes que ens proporcionen els estudis de mercatsfinancers ens centrarem sobretot en el model de Black-Scholes i els somriures devolatilitat per desenvolupar el nostre treball. Després de cercar les dades necessàries a través de la web del M.E.F.F., entrevistar-nos amb professionals del sector i fer un seguiment d’aproximadament dos mesos dels moviments de les opcions sobre lÍndex Mini-Íbex 35, amb lajuda d’un programa informàtic en llenguatge C, hem calculat les corbes de volatilitat de les opcions sobre lÍndex Mini-Íbex 35.Les conclusions més importants que hem extret són que el Model de Black-Scholes, malgrat va revolucionar el món dels mercats financers, està basat en 2 supòsits que no es compleixen a la realitat: la distribuci lognormal del preu de les accions i unavolatilitat constant. Tal i com hem pogut comprovar, la corba de volatilitat de lesopcions sobre lÍndex Mini-Íbex 35 és decreixent amb el preu d’exercici i laMoneyness, tal i com sostenen les teories dels somriures de volatilitat; per tant, no és constant. A més, hem comprovat que a mesura que s’apropa el venciment d’una opci,el preu acordat de lactiu subjacent a lopci s’apropa al preu de mercat.
Resumo:
Lobjectiu del nostre treball és estudiar certes parts del màrqueting de Zara i comprovar com ha afectat lacrisi a Inditex. Bàsicament, volem veure si eren certes algunes de les afirmacions que havíem conegut através de la xarxa i de certs llibres.Per tal de realitzar un millor estudi, hem comparat certes estratègies de màrqueting de Zara amb les deMango i hem comparat els últims resultats econòmics d’Inditex amb els de Mango.Hem comprovat que bastants de les informacions conegudes han estat certes. Com a afirmacions, i pertant, com a conclusions del nostre treball, podem trobar, pel que fa a la primera part del nostre treball, lapart dedicada al màrqueting, que Inditex segueix unes estratègies de màrqueting bastant particulars i,comparant-ho amb Mango, bastant diferents a les d’aquest últim. Per exemple, les estratègies depublicitat seguides per Zara són molt diferents a les de Mango, més endavant explicarem perquè.Una cosa important a destacar, és que en un principi crèiem que Zara no invertia en publicitat, però hemdescobert que sí que ho fa, però, tal com hem dit, d’una manera molt diferent a la de Mango.Continuant amb estratègies de màrqueting, hem de fer menci de lús dels aparadors com a publicitat dela marca, entre d’altres coses.Pel que fa a una altra estratègia de màrqueting de Zara, cal dir que hem descobert que el fet de tenir duesbotigues molt properes és beneficis per Zara, no tant per les vendes, sinó com a forma de publicitat.Un altre punt molt important a tenir en compte és la principal clau de lèxit de Zara que, segons el nostreestudi, ha resultat ser “La Moda”.Ja per últim, cal dir que podem afirmar la sospita que cada Zara és diferent, segons on està aquest ubicat,tant en tipus de roba com en aparadors, fet que ens demostra que cada Zara va dirigit a un tipus deconsumidor diferent.Pel que fa a la segona part del nostre treball, hem arribat a la conclusi que Zara no ha patit molt per lacrisi, tot i que el seu rendiment econòmic des que va començar aquesta, no ha estat tan bo com altresanys.
Resumo:
El principal objectiu d’aquest estudi és fer un anàlisi sobre lestat del negoci de lesquí alpí al Pirineu catal. El treball tracta des de diferents punts de vista com el climatolgic, el purament econòmic o fins i tot el social, les diverses problemàtiques de les estacions d’esquí a Catalunya.En primer lloc, lestudi es centra en la climatologia del Pirineu, observant les dades dels darrers anys i algun model de futur per constatar el descens de precipitacions i laugment de temperatures i veure com pot evolucionar en el futur, analitzant també lhipotètic impacte que causaria en les estacions d’esquí. Posteriorment, s’analitza detingudament lestat general de les estacions d’esquí, comparant nombre de visitants, places hoteleres, cotes, domini esquiable o remuntadors, entre d’altres aspectes. La segona gran part de lestudi es centra en lanàlisi concret d’una estaci, la de Vallter 2000, explicant-ne les condicions concretes i analitzant-ne levoluci de clients o dies d’obertura i la situaci econòmica de lestaci. A continuaci, es fa un breu anàlisi del context internacional per poder comparar la situaci del Pirineu catal amb altres zonesdel Pirineu i amb els Alps. Finalment, com a conclusi, es presenten una sèrie d’alternatives, discernint entre les que podrien ser viables, que bàsicament van destinades a aconseguir una major injecci de capital, basant-se sobretot en diversificar les activitats i en integrar les activitats secundàries, i les que s’han considerat inviables, que contemplaven mesures com lampliaci de les estacions cap a cotes més altes, laugment dels canons de neu o la contractaci d’assegurances climàtiques, descartades majoritàriament per requerir una inversi excessivament elevada.
Resumo:
La crisi econòmica global és, sens dubte, el principal motiu de preocupaci de la societat. Les dificultats que estant patint empreses i treballadors queden plasmades enl'evoluci catastròfica de certes variables macroeconòmiques tals com els índex de(de)creixement del PIB, la taxa d'atur, el dèficit públic o la inversi privada.En aquest context, els grans sectors de l'economia són els que reben major atencimeditica i popular.Els problemes en el sistema financer han estat els grans protagonistes d'aquesta crisi, doncs en són l'origen i s'espera que siguin part important en la recuperaci.En el context espanyol, el sector immobiliari ha endurit encara més la crisi, deixant a centenars de milers de treballadors a l'atur i donant símptomes de ser un sector que mai podrà recuperar la dimensi de la que havia gaudit els últims anys. Dins d'un entorn econòmic recessiu, el sector automobilístic mundial ha estat colpejat molt durament, en especial a Espanya.A les notícies de caigudes en les matriculacions, s'han succeït retallades de la producci, EROs temporals, reduccions de plantillla.... i l'adjudicaci de l'Audi Q3 a la fàbrica que Seat té a Martorell, i que salvarà milers de llocs de treball.Hem volgut doncs, analitzar la crisi de l'automòbil a Espanya, centrant-nos en Seat i el Grup Volkswagen, i tractar de manera profunda el cas de l'Audi Q3.Estudiarem la importància de que el Q3 es fabriqui aquí, els motius pels quals Seat haestat l'elegida, el seguiment que la premsa n'ha fet i l'impacte econòmic i social querepresenta. Finalment, esperem conèixer què necessita el nostre país per aconseguir que el sector automobilístic segueixi sent important en el futur, i s'eviti que poc a poc es vagi deslocalitzant.
Resumo:
Aquest estudi pretén mostrar si seria viable lobertura d’un McDonald’s a la localitat de Berga tenint en compte que aquesta és una poblaci reduïda i de mentalitat tradicional però que alhora presenta avantatges pel fet de ser una important zona de pas cap als Pirineus. Al treball queda reflectida la inviabilitat del projecte només per la poblaci de Berga i es quantifica i valora el nombre de persones foranes necessàries perquè fos rentable el negoci.
Resumo:
Tots hem sentit a parlar del canvi del Raval en aquests últims anys. Actualment la majoria del jovent no només hi estudia sinó que hi passa la major part del seu tempsd’oci, en bars, restaurants, museus, galeries d’art, comerços...Nosaltres ens hem preguntat: Per què el Raval ha canviat tant? S’han fet molts treballs, molts estudis, s’han intentat trobar les diverses causes que han produït aquest fenòmen.Més específicament ens hem preguntat: Pot ser que degut a la construcci del cluster cultural format pel MACBA i el CCCB, entre d’altres, s’hagi produït aquest canvi?Així doncs, en aquest treball intentarem contestar ambdues preguntes. Intentarem ser precisos, concisos, breus i clars; esperem que us resulti interessant.
Resumo:
El nostre objectiu principal ha estat estudiar el desenvolupament de competències discursives de lalumnat (d’origen) estranger que contribueixin a entendre i atendre les seves necessitats socials i educatives a laula (de matemàtiques) multilingüe. Amb aquesta intenci, hem dut a terme accions científiques a dos nivells: amb professorat i amb estudiants. Quant a la caracteritzaci de la complexitat normativa de laula de matemàtiques multilingüe, tal com estava previst: 1) hem exemplificat diverses normes socials i lingüístiques existents en el desenvolupament de pràctiques matemàtiques a laula; i 2) hem particularitzat el fenomen de la diversitat de normes socials i lingüístiques en casos de sessions de classe de secundària. Quant a la documentaci d'indicadors de progrés en la comprensi de normes socials i lingüístiques de laula, i en el desenvolupament de competències discursives d’adequaci a aquestes normes, tal com estava previst: 1) hem caracteritzat estratègies d’ensenyament i aprenentatge de normes socials i lingüístiques en situacions d’interacci social en petit i gran grup; i 2) hem construït criteris de seguiment del grau de desenvolupament de competències discursives d’adequaci a les normes, tant pel que a professorat com alumnat. Finalment, quant a l'anàlisi de la contribuci de les competències discursives a la construcci d’identitats socials, lingüístiques i matemàtiques compartides: 1) hem estudiat els usos que lestudiant (d’origen) estranger fa de normes escolars vinculades a pràctiques socials, lingüístiques i matemàtiques; i 2) hem examinat la construcci de significats socials, lingüístics i matemàtics compartits en un ampli ventall de processos d’adequaci a normes de laula orquestrades pel professorat de la nostra mostra.
Resumo:
[Traditions. Asie. Inde. Province du Berar. Yavatmal]
