1000 resultados para Bíblia. A.T. Cantar dels Cantars-Comentaris
Resumo:
L'activitat professional s fonamental en la vida de qualsevol persona i en el cas de les persones amb discapacitat resulta molt potent per tal que assumeixin la identitat adulta. Per aix, en la tesi es realitza una aproximaci al binomi discapacitat i treball i a les mesures que justifiquen l'actual situaci de la inserci laboral de les persones amb discapacitat al mercat laboral protegit i al mercat laboral ordinari. L'objectiu general de la tesi s conixer en profunditat una experincia d'inserci laboral de persones amb discapacitat psquica a l'Administraci de la Generalitat de Catalunya. La investigaci realitzada s'ha estructurat en dues fases. En la primera fase s'ha fet una anlisi descriptiva del collectiu estudiat i en la segona fase, emmarcada en una perspectiva metodolgica qualitativa, s'ha desenvolupat un estudi de casos per tal de mostrar el testimoni dels protagonistes, partir del seu relat i recollir les seves valoracions.
Resumo:
La importncia que els acolliments en famlia extensa han assolit en la darrera dcada dins dels sistemes de protecci infantil en la major part dels pasos occidentals, contrasta tant amb l'escassa i recent investigaci cientfica com amb els pocs recursos destinats als infants i adolescents que hi sn acollits. L'objectiu general de la tesi ha estat el d'aprofundir en el coneixement i comprensi d'aquest fenomen dins del sistema de protecci infantil a Catalunya. La present recerca s'ha realitzat recollint els punts de vista dels tres grans conjunts d'agents socials implicats: els acollidors, els infants i adolescents acollits i els professionals dels EAIAs (Equips d'Atenci a la Infncia i Adolescncia) que els atenen; explorant les seves percepcions, avaluacions, expectatives i satisfaccions referides a l'acolliment. Aix mateix, l'estudi s'ha dut a terme amb una metodologia de disseny mixt, recollint dades quantitatives i qualitatives. Els resultats mostrats ens suggereixen un seguit d'implicacions per a la prctica i ens obren nous reptes de recerca, per tal de promoure, en definitiva, la qualitat de vida dels nois i noies i dels seus acollidors.
Resumo:
L'estudi de les formes d'organitzaci de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la collaboraci tctica en els esports collectius en l'mbit escolar mostra com a punts de referncia terica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucci, i per un altre costat aportacions provinents de la didctica de l' ensenyament de l' educaci fsica i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistrica i cultural per Vigotsky i tamb per Bruner. Aix, conceptes com "mediaci semitica", "internalitzaci", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament prxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball s saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests ltims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, aix com la metfora de "la bastida" de Bruner, sn d'una gran importncia. Des del camp de l'ensenyament dels esports collectius han pres com a referncia bsica el model d'ensenyament a partir de la tctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensi dels esports collectius". Aix mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejn, Riera o Devs. Pel que fa al camp de la didctica, les recerques de Pieron han tingut una influncia considerable. Es proposa l'estudi del procs d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anlisi de la "interacci educativa" i de la "influncia pedaggica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influncia educativa", que operen en l'mbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcci de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus collaboradors de la Universitat de Barcelona i tamb corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anlisi del procs de cessi i trasps de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per aix s'empren els nivells i les unitats d'anlisi proposades per aquests treballs: la seqncia didctica, la sessi, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Aix mateix, s'incorpora l'anlisi de les caracterstiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organitzaci i seqenciaci. Es mant la idea que l'organitzaci de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les caracterstiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqncia didctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vdeo i amb micrfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqncia d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripci" . Hem analitzat les caracterstiques de la seqncia, de les sessions i del contingut: nmero de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., aix com la millora en el comportament tctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjanant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evoluci dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqncia. I tamb l'evoluci de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Aix ens ha perms veure el paper del contingut en l'organitzaci de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hiptesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. s possible obtenir indicadors sobre el procs de cessi i trasps del control i de la responsabilitat en una situaci d'ensenyament i aprenentatge de la collaboraci tctica en atac en la iniciaci als esports collectius. Aquest procs s temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. s necessari considerar aquest mecanisme en relaci amb un segon mecanisme descrit: la construcci d'un sistema cada vegada ms ampli i ms ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambds mecanismes estan interrelacionats i sn irreductibles tot i que s possible estudiar-los focalitzant l'atenci en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organitzaci i seqenciaci, en l'organitzaci de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'inters per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'inters per a les prctiques educatives.
Resumo:
Les aules d'acollida tenen com a objectiu principal donar suport lingstic a l'alumnat estranger perqu aquest desenvolupi coneixement de la llengua de l'escola.La tesi presenta els resultats de l'avaluaci de les aules d'acollida de primria de tot Catalunya durant el curs 2006-2007. En l'avaluaci es van emprar tres instruments: una prova de coneixement de catal nivell A2, un qestionari d'adaptaci escolar i un qestionari individual que recollia variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida, la llengua inicial o l'escolaritzaci prvia de l'alumnat. Totes les dades van ser introdudes en el programa SPSS versi 15 i es van aplicar diferents tcniques estadstiques.Els resultats mostren que la variable que descriu millor les diferncies de coneixement de catal de l'alumnat estranger de les aules d'acollida s la seva adaptaci escolar. Aquesta variable es mostra tan potent en la descripci dels resultats que mitiga els efectes reals d'altres variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida o la llengua inicial de l'alumnat.
Resumo:
El desenvolupament de mtodes d'anlisi de compostos fenlics s una prctica habitual en molts laboratoris des de l'establiment de mesures legislatives de control de les concentracions d'aquestes substncies en el medi ambient. Les tcniques cromatogrfiques representen la primera opci per a la determinaci de la major part de compostos orgnics, en els que s'inclouen els fenols. Aquests, per les seves propietats de volatilitat i polaritat, poden analitzar-se emprant tant la cromatografia lquida com la cromatografia de gasos i aquesta dualitat s'ha aplicat en aquest treball.
Resumo:
La memria consisteix en l'estudi de la complexaci del Fe3+ i de l'AI3+ per fosfats i lligands orgnics carboxlics (PBTC) en un medi inic 0.5 M en NaNO3 i una posterior aplicaci dels resultats obtinguda a la caracteritzaci qumica de l'aigua per s industrial i agrcola. La tcnica analtica emprada per la obtenci de les dades experimentals es fonamenta en la determinaci de l'acidesa mitjanant valoracions potenciomtriques. Aquestes dades, transformades en funcions del tipus Z sn introdudes en els programes de clcul LEGATROP i HYPERQUAD amb l'objectiu de modelar el comportament qumic de cada sistema estudiat.
Resumo:
Es realitza una breu introducci a la Qumica Supramolecular, la qual estudia les estructures i funcions de les associacions que resulten de la uni d'espcies moleculars a travs d'enllaos intermoleculars, no covalents. El reconeixement molecular, reactivitat i transport sn les funcions bsiques de les espcies supramoleculars. El present treball tracta de la qumica supramolecular d'anions i del potential efecte cataltic de complexos de Zinc amb lligands hexaazamacrocilics en reaccions de hidrlisis d'esters de fosfat. Els lligands descrits en aquest treball sn lligands macrocclics hexadentats formats per amines secundries o terciries enllaades a cadenes alquliques de dos o tres toms de carbonis formant dos braos, que estan unides per un espaiador, El conjunt de lligands que s'estudien permeten estudiar els diferents factors, geomtrics, electrnics i estrics que controlen els fenmens de reconeixement molecular. El treball descriu en detall els procediments de sntesi i la caracteritzaci d'aquest conjunt de lligands. S'ha realitzat un estudi sistemtic dels diferents factors que afecten als fenmens de reconeixement molecular entre lligands macrocclics (L), descrits anteriorment i substrats aninics (S): fosfats, polifosfats i dicarboxilats. Els estudis s'han realitzat tant en dissoluci aquosa, a partir de mesures potenciomtriques, com en estat slid per difracci de Raig-X a partir de la obtenci de les estructures cristallines dels complexos. La fora de l'enlla en els complexos ternaris H:L:S es racionalitza en termes d'enlla per pont d'hidrogen, interaccions electrosttiques i interaccions per -Stacking. Aix mateix es racionalitza la importncia de les dimensions i forma de la cavitat en el grau d'interacci. Actualment hi ha un gran inters en l'estudi del paper que juguen els ions metllics en el centre actiu dels metalloenzims hidroltics tal com la carboxipeptidasa, que catalitza la hidrlisi d'aminocids C-terminals de substrats polipeptdics, l'anhidrasa carbnica, que catalitza la reacci d'hidrataci del CO2 per donar hidrogencarbonat, la fosfatasa alcalina, que actua catalitzant la hidrlisi no especfica de monoesters de fosfats a pH alcal. El Zn(II) s un metall que es troba sovint formant part dels centres actius dels metalloenzims i s el segon element de transici ms abundant en els organismes vius. Per aquest motiu sn tils els models sinttics que puguin actuar com a mimetitzadors de reaccions bioinorgniques en les que els metalloenzims juguen un paper com a catalitzadors. Els models sinttics sn complexos de metalls de transici formats per un lligand o lligands en el seu entorn de coordinaci ms immediat que tinguin efectes electrnics i estrics els ms similar possible als que es produeixen en el centre actiu dels enzims. Donat la importncia dels complexos de Zn(II) com a models biomimtics de metalloenzims hidroltics, s'han sintetitzat i caracteritzat complexos dinuclears de Zn(II) amb lligands hexaazamacrocclics descrits anteriorment. S'ha realitzat un estudi de la seva activitat cataltica en la hidrlisi d'un ester activat, l'acetat de p-nitrofenil, un substrat caracterstic que s'utilitza per analitzar l'activitat cataltica dels models biomimtics.
Resumo:
El present treball es centra en l'estudi a diferents nivells dels carotenoides de les espcies marrons de Bacteris Verds del Sofre (GSB, de l'angls Green Sulfur Bacteria). L'objectiu global ha estat el d'esbrinar quina s la funci d'aquests pigments dins l'aparell fotosinttic d'aquests microorganismes i aprofundir en el coneixement de la seva estructura i interaccions amb els altres pigments de l'aparell fotosinttic. En primer lloc es va dissenyar un nou mtode de cromatografia lquida d'alta resoluci (HPLC) per analitzar de manera ms rpida i precisa els carotenoides de diferents soques de GSB (Captol 3). Aquest mtode es basa en una purificaci prvia dels extractes pigmentaris amb columnes d'almina per eliminar les bacterioclorofilles (BCls). Aix va permetre analitzar amb una elevada resoluci i en tan sols 45 min de carrera cromatogrfica els diferents carotenoides i els seus precursors, aix com les configuracions trans i cis dels seus ismers. El segon mtode utilitzat va consistir en una modificaci del mtode de Borrego i Garcia-Gil (1994) i va permetre la separaci precisa de tot tipus de pigments, procedents tant de cultius purs com de mostres de carcter complex. Un exemple concret foren uns paleosediments de la zona lacustre de Banyoles. En aquests sediments (0,7-1,5 milions d'anys d'antiguitat) es van detectar, entre d'altres pigments, carotenoides especfics de les espcies marrons de GSB, la qual cosa va permetre confirmar la presncia d'aquests bacteris a la zona lacustre de Banyoles ja des del Pleistoc inferior. En aquest primer captol tamb es van analitzar els carotenoides de Chlorobium (Chl.) phaeobacteroides CL1401 mitjanant cromatografia lquida acoblada a espectrometria de masses (LC-MS/MS), amb l'objectiu de confirmar la seva identificaci i el seu pes molecular. A ms, tamb es va avaluar l'efecte de la temperatura, la llum i diferents agents oxidants i reductors en la composici quantitativa i qualitativa dels carotenoides i les BCls d'aquesta espcie. Aix va permetre confirmar el carcter fotosensible de les BCls i que els ismers trans/cis dels diferents carotenoides no sn artefactes produts durant la manipulaci de les mostres, sin que sn constitutius de l'aparell fotosinttic d'aquests microorganismes. El Captol 4 inclou els experiments de fisiologia duts a terme amb algunes espcies de GSB, a partir dels quals es va intentar esbrinar la dinmica de sntesi dels diferents pigments de l'aparell fotosinttic (BCl antena, BCl a i carotenoides) durant el creixement d'aquestes espcies. Aquestes investigacions van permetre monitoritzar tamb els canvis en el nombre de centres de reacci (CR) durant el procs d'adaptaci lumnica. La determinaci experimental del nombre de CR es va realitzar a partir de la quantificaci de la BCl663, l'acceptor primari en la cadena de transport d'electrons dels GSB. L'estimaci del nombre de CR/clorosoma es va realitzar tant a partir de dades estequiomtriques i biomtriques presents a la bibliografia, com a partir de les dades experimentals obtingudes en el present treball. El bon ajust obtingut entre les diferents estimacions va donar solidesa al valor estequiomtric calculat, que fou, com a promig, d'uns 70 CR per clorosoma. En aquest captol de fisiologia tamb es van estudiar les variacions en les relacions trans/cis pels principals carotenoides de les espcies marrons de GSB. Aquestes es van determinar a partir de cultius purs de laboratori i de poblacions naturals de GSB. Pel que fa als valors trobats en cultius de laboratori no es van observar diferncies destacades entre el valor calculat a alta intensitat de llum i el calculat a baixa intensitat, essent en ambds casos proper a 2. En els clorosomes allats de diferents soques marrons aquest quocient prengu un valor similar tant pels ismers de l'isorenierat (Isr) com pels del -isorenierat (-Isr). En poblacions naturals de Chl. phaeobacteroides aquesta relaci va ser tamb de 2 ismers trans per cada ismer cis, mantenint-se constant tant en fondria com al llarg del temps. Finalment, en el Captol 5 es presenta un marcador molecular que permet la identificaci especfica d'espcies marrons de GSB. Malgrat que inicialment aquest marcador fou dissenyat a partir d'un gen implicat en la sntesi de carotenoides (crtY, el qual codifica per a una licop ciclasa) la seqncia final a partir de la qual s'han aconseguit els encebadors selectius est relacionada amb la famlia de protenes de les Polictid-ceto-sintases (PKT). Tot i aix, l'eina dissenyada pot ser de gran utilitat per a la discriminaci d'espcies marrons de GSB respecte les verdes en poblacions mixtes com les que es troben en ambients naturals i obre la porta a futurs experiments d'ecologia microbiana utilitzant tcniques com la PCR en temps real, que permetria la monitoritzaci selectiva de les poblacions d'espcies marrons de GSB en ecosistemes naturals.
Resumo:
La tesi aborda, des d'una perspectiva territorial i histrica, el paper que han jugat les grans infraestructures hidruliques en dues conques fluvials mediterrnies catalanes: la Muga i el Fluvi (provncia de Girona). Aix, s'efectua una reconstrucci retrospectiva del conjunt de projectes de gran obra hidrulica (preses, embassaments, canals complementaris) que, als ltims 150 anys, han estat ideats i, en el seu cas executats, a ambdues conques. En aquest procs s'atorga una atenci especial a les justificacions, finalitats, discursos i agents socials que han inspirat la seva concepci i les causes que han condut al seu xit o al seu fracs. Tot plegat es contextualitza dins dels plans, les poltiques i la legislaci hidrulica estatals. L'elecci de dos rius vens proporciona clars elements per a establir una anlisi evolutiva comparada entre ells. Aqu s'afegir la influencia del proper riu Ter des del moment en que es decideix l'abastament parcial amb els seus cabals a Barcelona.
Resumo:
El cncer de prstata es el cncer ms frecuente en los hombres en muchos pases industrializados. Considerando el porcentaje de supervivencia relativa a los 5 aos (76,5%) y el estado de morbilidad que generan los tratamientos vigentes, el concepto de Calidad de Vida (CdV) del hombre mayor con cncer de prstata pasa a ser un objetivo prioritario en la intervencin sociosanitaria. Clsicamente la evaluacin del impacto que generan los sntomas se ha determinado por la frecuencia y el nmero de sntomas asociados a la enfermedad y al tratamiento. A nuestro parecer, lo ms apropiado es realizar el anlisis objetivando adems el impacto que generan en la actividad de vida diaria de los afectados. Este artculo tiene un doble objetivo. Primero, evaluar los beneficios de un programa de ejercicio de fuerza adaptado a la enfermedad y al tratamiento de cncer de prstata. Segundo, identificar los sntomas ms relevantes del cncer de prstata desde la perspectiva del paciente y el impacto que generan a la Calidad de Vida del hombre mayor. La propuesta metodolgica se basa en la triangulacin metodolgica entre mtodos secuencial, (cuantitativo y cualitativo). En los resultados se observa una mejora significativa de la Calidad de Vida del enfermo, mediado indirectamente por la mejora del sntoma de incontinencia y el dolor. As mismo se observa una mejora de la capacidad de la fuerza y resistencia muscular ms evidente en las extremidades inferiores. Queda cientficamente demostrada la eficacia de un programa de ejercicio fsico de fuerza adaptado a los sntomas que genera la enfermedad y el tratamiento de cncer de prstata en la mejora de la Calidad de Vida de la persona mayor.
Coneixements dels professionals de la salut de l'atenci primria sobre prevenci del consum de drogues
Resumo:
The aim of this research is to know the training of health professionals in health promotion and disease prevention, and to examine its manifestation among the actions and interventions for prevention of tobacco, alcohol or cannabis consumption. The sample includes 225 professionals. The study used a self-made design of quantitative methodology (survey study). The most important results are: the formative limitations in health education and prevention of substance use and the fact that professionals who have received specific training in substance use tap more health education as a prevention tool in their daily activities. It is also noted that 80% of professionals believe they should improve quality training, and 67% quantity, always in relation to the tobacco, alcohol and cannabis use. Generally, the overload care and the lack of time are cited as factors preventing the health education activities. Finally, the study also shows that secondary prevention activities are the most used, while community interventions are underutilized by professionals.
Resumo:
The aim of this research is to gain greater understanding of the psychosocial implications of adolescents social participation at school and how this relates to their personal well-being. We designed this research from the perspective of methodological pluralism, articulating quantitative and qualitative methodology. The data obtained allow us to identify key elements of the relationship between social participation and personal well-being in adolescents and led us to elaborate a theoretical model that explains how the relationship between social participation and personal well-being is concerned with three interrelating factors: (a) adolescents stance with regard to social participation, (b) their aspirations for change, and (c) the attitudes and expectations of key adults in the adolescents lives with regard to them and their social participation.
Resumo:
La tesi es centra en una anlisi prvia de les implicacions de la teoria del cicle de vida aplicada a les destinacions turstiques pel gegraf canadenc Richard W. Butler (1982) i en un estudi del significat de l'aparici del postmodernisme i les seves repercussions en el turisme, a la vegada que es resegueix la histria que ha fet possible l'aparici del turisme massificat de sol i platja. Tot aix s la base terica imprescindible per poder estudiar empricament les destinacions de Saltburn (Regne Unit), l'Estartit (Costa Brava) i Cayo Coco (Cuba), utilitzant el cicle de vida per escriure la seva histria i veure les poltiques de desenvolupament i regeneraci turstica que s'han seguit i si aquestes es poden qualificar de postfordistes. La principal conclusi s que el concepte del cicle de vida es limita a ser una eina de diagnstic a posteriori. El cicle de vida, com a instrument prescriptiu, no serveix. Es especfic per a cada destinaci, amb unes etapes i punts d'inflexi que noms es poden establir en restrospectiva. El cicle de vida s una eina descriptiva molt til per entendre l'evoluci de les destinacions turstiques i els seus mercats, per vigilant de no caure en falses exploracions o perillosos determinismes.
Resumo:
A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procs de formaci histrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anir diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors tils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econmic i poltic en l'acumulaci de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parrquia i la universitat on fixa la seva residncia. El seu pes social el manifesta a travs dels seus espais de sociabilitat (especialment la parrquia, veritable espai de representaci), per tamb manifesta la seva posici de preeminncia, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciaci dels uns i d'igualtat dels altres. s l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme.
Resumo:
The aim of the thesis is to present the visitors knowledge from Archaeology museums in Catalonia, based on the Archaeology museums of Catalonia. In Catalonia there are no studies about the public of these museums. Lack objective data about the public from which they rise to raise our hypotheses regarding the impact of archaeological museums on the population. From a methodological and systematic analysis we can get closer to the knowledge of the general characteristics of the public of these museums. We focus on the visitors through interviews and surveys with observation and indirect functions of museums related to public exposure of their content, and assessing the impact of exposure and whether it has achieved their goals. From there you hire the evolution that has taken Archaeology in our country and if museums are analyzing whether a meeting between researchers and the public. The evaluation presented on visitors and the exhibition halls aims to provide information about museums and approach to the dissemination of knowledge in reference to the archeology in museums in Catalonia.
