Descripció de la tipologia d'usuaris derivats al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona: estudi descriptiu preliminar

Introducció Aquest treball, aborda l'atenció domiciliaria a les persones amb dependència des de la perspectiva de la teràpia ocupacional a la comarca d’Osona. Conèixer aquesta tipologia de persones i la seva problemàtica, ha de servir per adaptar les infraestructures d’aquests serveis a fi de donar millor resposta a les seves necessitats. Objectiu Descriure la tipologia d'usuaris que es deriven al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona Metodologia S'ha realitzat un estudi descriptiu preliminar d'una mostra (n=65) de usuaris de la base de dades del Banc D'ajudes Tècniques (BAT Osona) del Consell Comarcal d'Osona. En aquest estudi s'han analitzat les variables de sexe, edat, nivell funcional, diagnòstic, situació familiar, agents derivadors, motius de derivació i problemàtica principal detectada. Resultats S'indica un perfil femení de la mostra (72,09%), amb una mitjana d'edat de 74,41 anys. A nivell funcional, la mitjana de puntuació ha estat de 65 punts en l'Ìndex de Barthel, en persones amb patologia osteoarticular en el 18,60% dels casos. La situació familiar situa un perfil compartit de persones que viuen en família (41,86%) o soles (39,53%). En les derivacions al servei, el 58,13% dels casos es fa des dels Ajuntaments i per dificultats en el quarto de bany (46,51%). La problemàtica més detectada en aquests domicilis és la dificultat per l'accés a la banyera (67,40%). Conclusió Aquests resultats ens indiquen una clara tipologia de persones que s’han d’atendre i unes problemàtiques en la seva vivenda que provoquen serioses dificultats de desenvolupament funciona. Es precís, en futures investigacions acotar encara més aquets perfils i problemàtiques a fi de precisar les estratègies d’intervenció i optimitzar millor aquest tipus de recursos.

Prenatal management of monoamniotic twin pregnancies.

OBJECTIVE: To evaluate antenatal surveillance strategies and the optimal timing of delivery for monoamniotic twin pregnancies. METHODS: Obstetric and perinatal outcomes were retrospectively retrieved for 193 monoamniotic twin pregnancies. Fetal and neonatal outcomes were compared between fetuses followed in an inpatient setting and those undergoing intensive outpatient follow-up from 26 to 28 weeks of gestation until planned cesarean delivery between 32 and 35 weeks of gestation. The risk of fetal death was compared with the risk of neonatal complications. RESULTS: Fetal deaths occurred in 18.1% of fetuses (70/386). Two hundred ninety-five neonates from 153 pregnancies were born alive after 23 weeks of gestation. There were 17 neonatal deaths (5.8%), five of whom had major congenital anomalies. The prospective risk of a nonrespiratory neonatal complication was lower than the prospective risk of fetal death after 32 4/7 weeks of gestation (95% confidence interval 32 0/7-33 4/7). The incidence of death or a nonrespiratory neonatal complication was not significantly different between fetuses managed as outpatients (14/106 [13.2%]) or inpatients (15/142 [10.5%]; P=.55). Our statistical power to detect a difference in outcomes between these groups was low. CONCLUSIONS: The in utero risk of a monoamniotic twin fetus exceeds the risk of a postnatal nonrespiratory complication at 32 4/7 weeks of gestation. If close fetal surveillance is instituted after 26-28 weeks of gestation and delivery takes place at approximately 33 weeks of gestation, the risk of fetal or neonatal death is low, no matter the surveillance setting. LEVEL OF EVIDENCE: : II.