Un debate artificial

Resumen basado en el de la publicaci??n

Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

Imagem artificial e concepção arquitectónica

Não só no universo do ensino da arquitectura mas também no âmbito da profissão propriamente dita, o tema das novas tecnologias associadas à actividade do projecto e da sua dinâmica de concepção constitui, hoje, um tema efervescente que encetou um debate alargado nos meios institucionais próprios conduzindo a uma importante reflexão e ao avanço de diversos tipos de considerações. Esta reflexão procura analisar os impactos que os novos meios tecnológicos postos à disposição do projecto de arquitectura, e da actividade arquitectónica em geral, vêm introduzindo nas questões que se prendem com o pensamento operativo do arquitecto bem como, com aquelas que se prendem com o método, ou métodos, desenvolvidos na nas fases de concepção e configuração.

Renzi, Maggi, Tardewski: (des)encuentros de la literatura, la historia y la filosofía en torno al concepto de verdad en Respiración artificial, de Ricardo Piglia (Dossier: Novela, historia y nación en América Latina)

El ensayo explora tres posibles lecturas del concepto de verdad en Respiración artificial, de Ricardo Piglia, mediante el análisis de tres personajes: el novelista Renzi, el historiador Maggi y el filósofo Tardewski. Cada uno constituye, según su oficio, una representación de la verdad. La verdad histórica es relativizada por la verdad de la ficción personificada por Renzi, y esta encuentra un fundamento narrativo en la investigación histórica que Maggi desarrolla. La verdad filosófica de Tardewski permanece aislada e íntegra. La clave del texto es el descubrimiento de que la verdad de la razón filosófica es el villano de la novela, pues constituye una fuerza tiránica, totalitaria y devastadora, cuya lejanía de los hechos reales le impide explicarlos y darles sentido.

Mobile Incubation in Waved Albatross (Phoebastria irrorata): Associated Hatching Failure and Artificial Mitigation

Waved albatrosses often relocate their eggs during incubation by placing the egg between the tarsi and shuffling forward. This behavior frequently results in eggs becoming lodged between rocks, accounting for at least 10%, and perhaps as much as 80%, of breeding failures. Because albatross populations worldwide are currently threatened, artificial means of augmenting reproductive success may be necessary to mitigate losses caused by anthropogenic effects. We characterize the frequency and extent of egg movement; test several hypotheses related to microhabitat, timing, and incubation location to explain the behavior; and investigate the utility of repositioning lodged eggs in a location in which breeding birds might resume incubation. Egg rescue increased both the likelihood of continued incubation as well as the hatching rate in our experiment, and provides an efficient, low-cost management option for this species.

Artificial Cavities and Nest Site Selection by Puerto Rican Parrots: a Multiscale Assessment

We examined nest site selection by Puerto Rican Parrots, a secondary cavity nester, at several spatial scales using the nest entrance as the central focal point relative to 20 habitat and spatial variables. The Puerto Rican Parrot is unique in that, since 2001, all known nesting in the wild has occurred in artificial cavities, which also provided us with an opportunity to evaluate nest site selection without confounding effects of the actual nest cavity characteristics. Because of the data limitations imposed by the small population size of this critically endangered endemic species, we employed a distribution-free statistical simulation approach to assess site selection relative to characteristics of used and unused nesting sites. Nest sites selected by Puerto Rican Parrots were characterized by greater horizontal and vertical visibility from the nest entrance, greater density of mature sierra palms, and a more westerly and leeward orientation of nest entrances than unused sites. Our results suggest that nest site selection in this species is an adaptive response to predation pressure, to which the parrots respond by selecting nest sites offering advantages in predator detection and avoidance at all stages of the nesting cycle. We conclude that identifying and replicating the “nest gestalt” of successful nesting sites may facilitate conservation efforts for this and other endangered avian species.

Detection of Parkinson’s disease tremor-onset with a frequency analysing artificial neural network

Deep Brain Stimulator devices are becoming widely used for therapeutic benefits in movement disorders such as Parkinson's disease. Prolonging the battery life span of such devices could dramatically reduce the risks and accumulative costs associated with surgical replacement. This paper demonstrates how an artificial neural network can be trained using pre-processing frequency analysis of deep brain electrode recordings to detect the onset of tremor in Parkinsonian patients. Implementing this solution into an 'intelligent' neurostimulator device will remove the need for continuous stimulation currently used, and open up the possibility of demand-driven stimulation. Such a methodology could potentially decrease the power consumption of a deep brain pulse generator.

A geometric algorithm for an artificial life form based on anachronistic methods

Modern methods of spawning new technological motifs are not appropriate when it is desired to realize artificial life as an actual real world entity unto itself (Pattee 1995; Brooks 2006; Chalmers 1995). Many fundamental aspects of such a machine are absent in common methods, which generally lack methodologies of construction. In this paper we mix classical and modern studies in order to attempt to realize an artificial life form from first principles. A model of an algorithm is introduced, its methodology of construction is presented, and the fundamental source from which it sprang is discussed.

Ex Vivo Construction of an Artificial Ocular Surface by Combination of Corneal Limbal Epithelial Cells and a Compressed Collagen Scaffold Containing Keratocytes

We have investigated the use of a laminin coated compressed collagen gel containing corneal fibroblasts (keratocytes) as a novel scaffold to support the growth of corneal limbal epithelial stem cells. The growth of limbal epithelial cells was compared between compressed collagen gel and a clinically proven conventional substrate, denuded amniotic membrane. Following compression of the collagen gel, encapsulated keratocytes remained viable and scanning electron microscopy showed that fibres within the compressed gel were dense, homogeneous and similar in structure to those within denuded amniotic membrane. Limbal epithelial cells were successfully expanded upon the compressed collagen resulting in stratified layers of cells containing desmosome and hemidesmosome structures. The resulting corneal constructs of both the groups shared a high degree of transparency, cell morphology and cell stratification. Similar protein expression profiles for cytokeratin 3 and cytokeratin 14 and no significant difference in cytokeratin 12 mRNA expression levels by real time PCR were also observed. This study provides the first line of evidence that a laminin coated compressed collagen gel containing keratocytes can adequately support limbal epithelial cell expansion, stratification and differentiation to a degree that is comparable to the leading conventional scaffold, denuded amniotic membrane.

The influence of different artificial soil types on the acute toxicity of carbendazim to the earthworm Eisenia fetida in laboratory toxicity tests

Field populations of earthworms have shown a varied response in mortality to the fungicide carbendazim, the toxic reference substance used in agrochemical field trials. The aim of this study was to determine the influence of soil conditions as a potential cause of this variation. Laboratory acute toxicity tests were conducted using a range of artificial soils with varying soil components (organic matter, clay, pH and moisture). Batch adsorption/desorption studies were run to determine the influence of the soil properties on carbendazim behaviour. Adsorption was shown to be correlated with organic matter content and pH and this in turn could be linked to Eisenia fetida mortality, with lower mortality occurring with increased adsorption. Overall while E.fetida mortality did vary significantly between several of the soils the calculated LC50 values in the different soils did not cover a wide range (6.04-16.00 mg kg(-1)), showing that under these laboratory conditions soil components did not greatly influence carbendazim toxicity to E.fietida. (c) 2007 Elsevier Masson SAS. All rights reserved.

Use of an artificial root to examine the influence of 8-hydroxyquinoline on soil microbial activity and bacterial community structure

Invasive plant species have been shown to alter the microbial community composition of the soils they invade and it is suggested that this below-ground perturbation of potential pathogens, decomposers or symbionts may feedback positively to allow invasive success. Whether these perturbations are mediated through specific components of root exudation are not understood. We focussed on 8-hydroxyquinoline, a putative allelochemical of Centaurea diffusa (diffuse knapweed) and used an artificial root system to differentiate the effects of 8-hydroxyquinoline against a background of total rhizodeposition as mimicked through supply of a synthetic exudate solution. In soil proximal (0-10 cm) to the artificial root, synthetic exudates had a highly significant (P < 0.001) influence on dehydrogenase, fluorescein diacetate hydrolysis and urease activity. in addition, 8-hydroxyquinoline was significant (p = 0.003) as a main effect on dehydrogenase activity and interacted with synthetic exudates to affect urease activity (p = 0.09). Hierarchical cluster analysis of 16S rDNA-based DGGE band patterns also identified a primary affect of synthetic exudates and a secondary affect of 8-hydroxyquinoline on bacterial community structure. Thus, we show that the artificial rhizosphere produced by the synthetic exudates was the predominant effect, but, that the influence of the 8-hydroxyquinoline signal on the activity and structure of soil microbial communities could also be detected. (C) 2009 Elsevier Ltd. All rights reserved.