Antagonismo direto e biocontrole da podridão-mole-do-tomateiro pelo uso de procariotas

O objetivo deste trabalho foi avaliar procariotas quanto ao potencial de antagonismo direto para o biocontrole da podridão-mole-do-tomateiro (Pectobacterium carotovorum subsp. carotovorum). Avaliaram-se 45 isolados bacterianos pelo teste de antibiose contra o patógeno. Foram feitos dois ensaios em que sementes de tomate (Lycopersicon esculentum Mill.) cv. Santa Clara foram infectadas com isolados antagônicos. As mudas foram transplantadas para solos infestados com suspensões de propágulos P. carotovorum com OD540 de 0,45 e 0,65. Os antagonistas UFV-0005, UFV-043, UFV-BF112 e UFV-0006 foram eficientes em proteger plantas de tomateiro contra a podridão-mole.

Plannification hospitalière: Quel scénario démographique pour prédire les besoins en soins hospitaliers?

Contexte: L'évolution démographique est un facteur essentiel pour la planification hospitalière. Le scenario démographique moyen de l'OFS ne répond que partiellement aux exigences de la planification pour le canton du Valais ; il ne permet pas de faire des projections par région hospitalière. De plus, la croissance en 2010 et 2011 selon le scenario OFS est inferieure a celle observée. Nous avons développe un scenario ajuste en tenant compte de l'évolution récente de la population valaisanne, et ce par région hospitalière. Méthode: La population de départ et les taux d'accroissement du au solde naturel et migratoire 2012 ont été déterminés à partir des données réelles 2011. Entre 2002 et 2011, le taux d'accroissement migratoire a fortement varie. Les taux 2011 ont donc été ajustés en fonction des taux moyens d'accroissement migratoire 2002-2011 calcules pour chaque région hospitalière. Pour les années 2013-2025, les écarts de taux d'accroissement naturel et migratoire du scenario OFS ont été repris tel quel. Résultats: Entre 2000 et 2010, la population valaisanne est passée de 276'170 a 312'684 habitants (+13.2%). Entre 2012 et 2025, les deux scenarios prévoient une poursuite de la croissance de la population, mais de manière moins soutenue, particulièrement selon le scenario OFS. Ainsi, en 2020, la population devrait atteindre 348'783 habitants (+11.5%) selon le scenario ajuste et 330'616 (+5.7%) selon le scenario OFS. La part de la population âgée de 65 ans et plus passera de 17.1% en 2010 a 20.5% en 2020 selon le scenario ajuste et a 21.4% selon le scenario OFS. Conclusion: Au vu des limites du scenario moyen de l'OFS, il est pertinent de développer des alternatives tenant compte au mieux des spécificités démographiques cantonales. Le scenario ajuste prédit une croissance plus forte de la population, ce qui a un impact important sur les besoins en soins hospitaliers et la planification hospitalière.

Noves perspectives en el diagnòstic del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia de l'Alzheimer

Els criteris per al diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer es van establir el 1984 pel National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke (NINCDS) i la Alzheimer’s Disease and Related Disorders Association (ADRDA). D’aplicació continuada fins a l’actualitat, aquests criteris estan quedant obsolets i per tant des de diversos àmbits s’ha abogat per una revisió profunda dels mateixos. Tres grups d’experts formats per reconeguts especialistes del National Institute on Aging (NIA) i la Alzheimer’s Association proposen un conjunt de recomanacions per modificar aquests criteris en l’àmbit de la investigació clínica. Dues diferències remarcables s’inclouen en aquests nous criteris: la incorporació de biomarcadors i la formalització de diferents estadis de la malaltia d’Alzheimer. D’aquesta manera, el deteriorament cognitiu lleu s’incorpora al procés diagnòstic com un estadi més de la patologia. Tanmateix, aquests criteris es troben en revisió i, de moment sols son aplicables en l’àmbit de recerca per tal d’arribar a un consens definitiu que permeti la modificació definitiva dels criteris clínics universals a aplicar. En aquest article es presenten els principals avenços en la investigació referents a la malaltia d’Alzheimer i al Deteriorament Cognitiu lleu per tal d’emmarcar els nous criteris de recerca.

A comparison of the dental status and treatment needs of older adults with and without chronic mental illness in Sevilla, Spain

Objectives: To study the dental status and treatment needs of institutionalized older adults with chronic mental illness compared to a non-psychiatric control sample. Study Design: The sample size was 100, in which 50 were psychogeriatric patients (study group; SG) classified according to DSM-IV, with a mean age of 69.6 ± 6.7 years, and 50 non-psychiatric patients (control group; CG), with a mean age of 68.3 ± 6.9 years. Clinical oral health examinations were conducted and caries were recorded clinically using the Decayed, Missing and Filled Teeth Index (DMFT). Results were analyzed statistically using the Student"s t-test or analysis of variance. Results: Caries prevalence was 58% and 62% in SG and CG, respectively. DMFT index was 28.3 ± 6.6 in SG and 21.4 ± 6.07 in CG (p < 0.01). Mean number of decayed teeth was higher in SG (3.1) compared to CG (1.8) (p=0.047). Mean number of missing teeth were 25.2 and 16.4 in SG and CG respectively (p<0.05). DMFT scores were higher in SG in all the age groups (p < 0.01). Mean number of teeth per person needing treatment was 3.4 in SG and 1.9 in CG (p= 0.037). The need for restorative dental care was significantly lower in the SG (0.8 teeth per person) than in the CG (1.7 teeth per person) (p = 0.043). Conclusions: Institutionalized psychiatric patients have significantly worse dental status and more dental treatment needs than non-psychiatric patients.

La vida social dels insectes depèn dels seus supergens

Un estudi amb formigues identifica 616 gens que funcionen i s"hereten tots junts i que determinen la casta a la qual pertany cadascuna d"elles

Canvis neuropsicològics en el procés d’envelliment en les persones amb Síndrome de Down

La millora en la qualitat de vida ha afavorit considerablement l'augment de la longevitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb síndrome de Down (SD) en particular i, per aquesta raó, és important descriure les característiques que presenta el seu procés d'envelliment. Per tant, és molt important aconseguir una major precisió en la detecció inicial dels canvis cognitius i emocionals, per tal de dur a terme una bona prevenció i/o intervenció ajustada a les necessitats de cada persona. És per tant, fonamental una bona prevenció i detecció de l’inici del deteriorament per així, millorar la intervenció en la seva qualitat de vida durant el procés d’envelliment. En aquest sentit i degut a què hi ha encara pocs estudis sobre el deteriorament cognitiu en l’envelliment de les persones amb SD, cal fomentar la realització d’estudis que permetin un millor coneixement del seu procés d’envelliment. Per aquest motiu, s’ha iniciat un estudi multicèntric amb diferents institucions que treballen amb persones amb SD, amb la finalitat de determinar si existeix un patró de deteriorament i l’evolució dels canvis cognitius i emocionals en el procés d’envelliment en les persones amb SD.

El Rol del cuidador en l'atenció a persones amb demència

El present article té com a objectiu analitzar el rol del cuidador no professional, sigui familiar o no, en l’atenció a persones amb demència, tant les seves característiques com els trets principals. Els estudis realitzats sobre el cuidador familiar són els més nombrosos i refereixen canvis tant a nivell psicològic, físic, social, familiar com econòmic, per tot el que comporta atendre una persona amb algun tipus de demència durant un llarg període de temps. Aquests canvis, conseqüència de l’atenció a una persona que pateix demència, porten habitualment al cuidador a patir sobrecàrrega, estrés i burnout, les quals tenen clares conseqüències en la seva pròpia salut i benestar. En els darrers anys han sorgit noves línies d’investigació que posen la mirada en els aspectes més positius del cuidar en el marc del desenvolupament de la Psicologia positiva. Els pocs estudis realitzats fins l’actualitat en contextos formals (residències, hospitals, entre d’altres) ens avancen que els cuidadors amb vinculació a la tasca o engagement pateixen menys estrés i burnout, donat que actua com amortidor d’aquests factors. Considerem que cal continuar investigant a partir d’aquests nous enfocaments, donat que probablement aportaran nous elements en la intervenció amb cuidadors, per tal de millorar el seu benestar i qualitat de vida.

Aportacions de la musicoteràpia a les persones amb demència

La incidència de les demències en la societat actual va en augment. A causa de la seva llarga durada i de les conseqüències físiques, psicològiques i socials que representa s’ha evidenciat la necessitat de buscar diferents tipus d’intervencions, tant farmacològiques com biopsicosocials, que pal·liïn els seus efectes negatius, ajudin el malalt a preservar, el màxim temps possible, les seves funcions, i contribueixin a una millora de la qualitat de vida de la persona amb demència i dels seus cuidadors i familiars. En aquest article es farà una aproximació breu a les demències i als tractaments biopsicosocials, per entrar amb més detall en la intervenció musicoterapèutica. Es donarà a conèixer què és la musicoteràpia, quins són els beneficis que aquesta teràpia aporta al malalt i a la seva qualitat de vida segons les recerques científiques actuals més rellevants, per acabar mostrant com és el treball del musicoterapeuta en les diferents fases de les demències.

Novos acessos de tomateiro resistentes à mosca-branca biótipo B

O objetivo deste trabalho foi selecionar novas fontes de resistência a Bemisia tabaci biótipo B, entre 34 acessos de tomateiro (Lycopersicon esculentum), do Banco de Germoplasma de Hortaliças da UFV. Avaliaram-se os números de adultos, ovos e ninfas por planta, além da densidade de tricomas. Detectaram-se diferenças entre os acessos nas variáveis avaliadas. Os acessos BGH-166, BGH-616, BGH-850, BGH-990, BGH-2102 e BGH-2125 apresentaram menor número de adultos, ovos e ninfas por planta e tiveram menor densidade de tricomas. A resistência dos acessos de tomate à mosca-branca foi associada a uma menor densidade de tricomas.

Trace element distribution among rock-forming minerals from metamorphosed to partially molten basic igneous rocks in a contact aureole (Fuerteventura, Canaries)

Low pressure partial melting of basanitic and ankaramitic dykes gave rise to unusual, zebra-like migmatites, in the contact aureole of a layered pyroxenite-gabbro intrusion, in the root zone of an ocean island (Basal Complex, Fuerteventura, Canary Islands). These migmatites are characterised by a dense network of closely spaced, millimetre-wide leucocratic segregations. Their mineralogy consists of plagioclase (An(32-36)), diopside, biotite, oxides (magnetite, ilmenite), +/-amphibole, dominated by plagioclase in the leucosome and diopside in the melanosome. The melanosome is almost completely recrystallised, with the preservation of large, relict igneous diopside phenocrysts in dyke centres. Comparison of whole-rock and mineral major- and trace-element data allowed us to assess the redistribution of elements between different mineral phases and generations during contact metamorphism and partial melting. Dykes within and outside the thermal aureole behaved like closed chemical systems. Nevertheless, Zr, Hf, Y and REEs were internally redistributed, as deduced by comparing the trace element contents of the various diopside generations. Neocrystallised diopside - in the melanosome, leucosome and as epitaxial phenocryst rims - from the migmatite zone, are all enriched in Zr, Hf, Y and REEs compared to relict phenocrysts. This has been assigned to the liberation of trace elements on the breakdown of enriched primary minerals, kaersutite and sphene, on entering the thermal aureole. Major and trace element compositions of minerals in migmatite melanosomes and leucosomes are almost identical, pointing to a syn- or post-solidus reequilibration on the cooling of the migmatite terrain i.e. mineral-melt equilibria were reset to mineral-mineral equilibria. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

Símptomes negatius i cognició social en l'esquizofrènia : un programa d'intervenció

L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta a un 1% de la població mundial. El seu tractament ha estat molt estudiat i, al llarg del temps, s’han descobert i fomentat noves línies de treball com són el tractament de la simptomatologia negativa i el dèficit cognitiu, front l’originària focalització en els símptomes positius. El present programa d’intervenció té com objectiu principal la millora de la simptomatologia negativa i el funcionament social en les persones diagnosticades d’esquizofrènia negativa. El programa es situa en el buit existent entre els programes de rehabilitació cognitiva (RC) i els programes de reinserció laboral i vocacionals donat que els actual programes d’entrenament en habilitats socials han demostrat no ser aplicables a la vida diària dels pacients esquizofrènics. El programa té un format grupal i una duració de 3 anys, amb una sessió setmanal, i consta de 4 mòduls diferenciats (Entrevista Motivacional, Cognició, Simptomatologia negativa i relacions socials, Cloenda i Recopilació de conceptes) amb objectius, dificultat i temporalitat diferents. Les possibles limitacions del programa vindrien donades per la dificultat de determinar quins són els pacients que s’adequarien a aquesta intervenció, pel que serà necessària la realització d’una adequada avaluació per seleccionar els membres del grup de tractament. Alhora, en la seva aplicació, les limitacions vindrien determinades per la forta implicació emocional i cohesió grupal que el programa requereix.

Handicap vocal : mesura i relació amb el neuroticisme

La valoració del handicap vocal és un element important en l’avaluació de la disfonia. Molts factors poden estar presents en la aparició de la disfonia i un d’ells poden ser els trets de la personalitat. El present estudi pretén valorar el grau de validesa del Voice Handicap Index-10 en la detecció d’alteracions de la veu i determinar-ne una puntuació de tall, constatar la influència dels trets de personalitat neuroticisme i extraversió en la patologia vocal funcional i conèixer com afecten aquests trets de personalitat en les diferents subescales del VHI-10. S’han administrat el qüestionari EPQ-RS d’Eysenck i el VHI-10 a una mostra de 115 persones amb alteracions de la veu i 74 persones sanes. Els resultats obtinguts ens permeten concloure que el VHI-10 és un instrument fiable, vàlid i consistent de la percepció de l’handicap vocal. Podem afirmar també que el tret definit per Eysenck com neuroticisme està més present en les persones amb alteració vocal i que s’observa en aquest grup una major tendència cap a la introversió. Finalment, podem afirmar que aquests trets de personalitat no influeixen de manera diversa en les tres subescales que els seus creadors van definir.

Alcohol use and frailty in community-dwelling older persons aged 65 to 70 years.

Background: Alcohol use has beneficial as well as adverse consequences on health, but few studies examined its role in the development of age-related frailty. Objectives: To describe the cross-sectional and longitudinal association between alcohol intake and frailty in older persons. Design: The Lausanne cohort 65+ population-based study, launched in 2004. Setting: Community. Participants: One thousand five hundred sixty-four persons aged 65-70 years. Measurements: Annual data collection included demographics, health and functional status, extended by a physical examination every 3 years. Alcohol use (AUDIT-C), and Fried's frailty criteria were measured at baseline and 3-year follow-up. Participants were categorized into robust (0 frailty criterion) and vulnerable (1+ criteria). Results: Few participants (13.0%) reported no alcohol consumption over the past year, 57.8% were light-to-moderate drinkers, while 29.3% drank above recommended thresholds (18.7% "at risk" and 10.5% "heavy" drinkers). At baseline, vulnerability was most frequent in non-drinkers (43.0%), least frequent in light-to-moderate drinkers (26.2%), and amounted to 31.9% in "heavy" drinkers showing a reverse J-curve pattern. In multivariate analysis, compared to light-to-moderate drinkers, non-drinkers had twice higher odds of prevalent (adjOR: 2.24; 95%CI:1.39-3.59; p=.001), as well as 3-year incident vulnerability (adjOR: 2.00; 95%CI:1.02-3.91; p=.043). No significant association was observed among "at risk" and "heavy" drinkers. Conclusion: Non-drinkers had two-times higher odds of prevalent and 3-year incident vulnerability, even after adjusting for their baseline poorer health status. Although residual confounding is still possible, these results likely reflect a healthy survival effect among drinkers while those who experienced health- or alcohol-related problems stopped drinking earlier.

Avaluació dels efectes d'un tractament logopèdic en la qualitat de veu d'adults amb sordesa

La veu de les persones amb pèrdues auditives severes o profundes presenta diverses característiques acústiques que són reconegudes pels oients i que, sovint, se’ls assignen valoracions negatives.En aquest treball s’exposen els resultats d’una experiència d’entrenament vocal amb un grup de deu adults amb pèrdues auditives severes i pregones, portadores de diferents tipus de pròtesi. L’entrenament es va duu a terme durant un any amb una mitjana de 14 sessions individuals. Es va realitzar un registre de la veu en format digital previ i posterior dels participants que ha estat analitzada des de tres perspectives distintes: acústica, perceptiva i narrativa. Des del punt de vista acústic, les mostres han estat analitzades amb el programa MDVP de Kay Elemetrics. S’han utilitzat els paràmetres jitter (estabilitat de freqüència), shimmer (estabilitat d’intensitat) i NHR (relació soroll vs. harmònics). En segon lloc, les mostres s’han sotmès a la valoració de dos jurats d’escolta, un de logopedes experts en veu i un altre de no experts, format per estudiants universitaris no entrenats. Finalment, s’han analitzat els discursos dels participants sobre les característiques de la seva veu.El conjunt de resultats no és totalment coincident entre les distintes perspectives d’anàlisi. Totes tres coincideixen a reflectir la millora vocal en sis dels participants, però discrepen en els altres quatre.L’experiència obre les portes a noves investigacions sobre l’efectivitat dels tractaments de millora de la veu en les persones sordes.

Association of calcemia and serum vitamin D with 24H-urinary calcium excretion in a swiss population-based study

Background: Elevated urinary calcium excretion is associated with reduced bone mineral density. Population-based data on urinary calcium excretion are scarce. We explored the association of serum calcium and circulating levels of vitamin D (including 25(OH)D2 and 25(OH)D3) with urinary calcium excretion in men and women in a population-based study. Methods: We used data from the "Swiss Survey on Salt" conducted between 2010 and 2012 and including people aged 15 years and over. Twenty-four hour urine collection, blood analysis, clinical examination and anthropometric measures were collected in 11 centres from the 3 linguistic regions of Switzerland. Vitamin D was measured centrally using liquid chromatography - tandem mass spectrometry. Hypercalciuria was defined as urinary calcium excretion >0.1 mmol/kg/24h. Multivariable linear regression was used to explore factors associated with 24-hour urinary calcium excretion (mmol/24h) squared root transformed, taken as the dependant variable. Vitamin D was divided into monthspecific tertiles with the first tertile having the lowest value and the third tertile having the highest value. Results: The 669 men and 624 women had mean (SD) age of 49.2 (18.1) and 47 (17.9) years and a prevalence of hypercalciuria of 8.9% and 8.0%, respectively. In adjusted models, the association of urinary calcium excretion with protein-corrected serum calcium was (β coefficient } standard error, according to urinary calcium squared root transformed) 1.125 } 0.184 mmol/L per square-root (mmol/24h) (P<0.001) in women and 0.374 } 0.224 (P=0.096) in men. Men in the third month-specific vitamin D tertile had higher urinary calcium excretion than men in the first tertile (0.170 } 0.05 nmol/L per mmol/24h, P=0.001) and the corresponding association was 0.048 } 0.043, P= 0.272 in women. Conclusion: About one in eleven person has hypercalciuria in the Swiss population. The positive association of serum calcium with urinary calcium excretion was steeper in women than in men, independently of menopausal status. Circulating vitamin D was associated positively with urinary calcium excretion only in men. The reasons underlying the observed sex differences in the hormonal control of urinary calcium excretion need to be explored in further studies.