[Memoiren] : [1887-1933].

Childhood and education in Munich; assimilated bourgeois Jewish family; father was a lawyer and titular professor; writer Ludwig Thoma assistant of his father; vacations in Marienbad; military service; university studies in Munich with Lujo Brentano; apprenticeship as lawyer; political interest and joining of SPD; contacts with later Bavarian president Kurt Eisner; as soldier in World War I; diplomatic mission in Tirol during last days of World War I; refused to take part in Bavarian revolution of November 1918, but close contacts with Eisner government; exact account of two Bavarian soviet republics in 1919 and their protagonists (Gustav Landauer, Erich Muehsam, Eugen Levine); Bavarian politics and justice 1919-1933; description of Paul Nikolaus Cossmann and his reactionary journal "Sueddeutsche Monatshefte"; advocate of Eisner's secretary Felix Fechenbach in political trial against accusations by Cossmann; expulsion of East European Jews by Bavarian government 1923; Hitler coup attempt 1923; election campaign March 1933; Nazi takeover of power in Bavaria; dismissal as lawyer; decision to emigrate.

Working with Identities Promoting Student Teachers Professional Development

The starting point of the study was that good teaching requires a teacher to be aware of the sources of his or her pedagogical decisions; that is, personal values, beliefs and understandings. From this perspective, a teacher s professional development refers to a process of extending one s self-knowledge. The aim of this study was to promote student teachers' professional development with the help of identity work. Identity work refers to reflecting on both personal and professional experiences. Identity work consists of student teachers self-reflection on their life experiences (self-identity) and video diary-based reflection on their classroom practice (professional identity). The research questions of the study were 1) how is identity work manifested by the participants? and 2) what is the potential of identity work in promoting student teachers professional development? The research data was collected from four student teachers in the academic year 2007-2008; the research group had 24 meetings during the research process. Student teachers take part in a multimode teacher education programme, where students work as ordinary teachers in schools during their university studies. The data collection was conducted by using two methods: participants narratives based on autobiographical writings and video diaries based on participants lessons. Narrative research data was analysed by employing qualitative methods and strategies as they were needed in the research. The research results revealed four different ways of working with identities, each of them revealing different aspects of and approaches to identity work. The results also showed that identity work has the potential to promote professional development. As the research progressed, there were visible changes in the participants reflection. However, despite encouraging results, some issues should be critically questioned. Although reflection sounds attractive and fruitful as a tool for promoting professional development, there are also difficulties and obstacles. On the basis of the results, a proposal for promoting student teachers professional development is offered. Keywords: Teacher identity, identity work, reflection, teacher professional development

Dokumentazioa Hego Euskal Herriko goi mailako irakaskuntzan, UPV/EHUtik abiatuta

Hego Euskal Herrian ez dago ikasketa edota diploma espezifikorik Dokumentazioan. Horrela bada ere, goi mailako irakaskuntza zentroetan ezagutza esparru hori hiru modutan txertatzen da. Lehenengo eta behin, titulazioetan ematen diren irakasgaietan aurkituko dugu. Lizentziaturei eta graduei dagokienez, oso presentzia txikia du, Komunikazio alorreko ikasketetan salbu; doktoregoko programetan, ordea, pisu nabarmenagoa hartzen du. Bigarren bidea, unibertsitateko bibliotekek ikasle zein irakasleentzat eskaintzen dituzten ikastaroak dira. Hirugarren eta azken bidea irakasleak prestatzeko egiturak dira, informazio- teknologien ingurukoak batik bat.

Arrantza sektorea: Santi Burgoa sl, 2018rako plan estrategikoa

Gradu Amaierako Lan hau egiterakoan arrantza sektorearen gaineko jakintza maila handiagotzea, sektorearen egoeraren berri ematea eta graduan zehar ikasgai ezberdinetan landutakoa praktikara eraman eta enpresa bati Plan Estrategikoa lantzea dira nire helburuak. Horretarako lehenik eta behin, Gradua Amaierako Lan honetan erabiliko dudan metodologia azaldu, landuko ditudan atalen buruzko Marko Teorikoa aurkeztu, arrantza sektoreari buruzko ezaugarri, iraganeko eta gaur egungo egoera, jasandako aldaketen zergatik, eta hobetzeko asmoz aurrera eraman daitezkeen pausuak plazaratuko ditut. Ondoren enpresaren kasuan murgilduko naiz, bere historia, xedea, bisioa eta balioak azalduz ondoren analisi estrategikoa egin eta helburuak planteatzeko. Azkenik, Gradu Amaierako Lan honen ondoriekin amaituko da lana.

Developing mathematics support for first-year engineering students with non-traditional mathematics backgrounds

A maths support system for first-year engineering students with non-traditional entry qualifications has involved students working through practice questions structured to correspond with the maths module which runs in parallel. The setting was informal and there was significant one-to-one assistance. The non-traditional students (who are known to be less well prepared mathematically) were explicitly contacted in the first week of their university studies regarding the maths support and they generally seemed keen to participate. However, attendance at support classes was relatively low, on average, but varied greatly between students. Students appreciated the personal help and having time to ask questions. It seemed that having a small group of friends within the class promoted attendance – perhaps the mutual support or comfort that they all had similar mathematical difficulties was a factor. The classes helped develop confidence. Attendance was hindered by the class being timetabled too soon after the relevant lecture and students were reluctant to come with no work done beforehand. Although students at risk due to their mathematical unpreparedness can easily be identified at an early stage of their university career, encouraging them to partake of the maths support is an ongoing, major problem.

F. G. Teixeira e a comunidade matemática europeia nos séculos XIX-XX

Esta dissertação descreve o processo de integração dos matemáticos portugueses na comunidade matemática internacional no final do século XIX e início do século XX, focando-se na vida e obra do matemático Francisco Gomes Teixeira (1851-1933). Tenciona a ser mais um contributo para o reconhecimento nacional e internacional do matemático Gomes Teixeira analisando a sua obra como matemático e organizador científico em Portugal através de fontes, parcialmente ainda não conhecidas. Para esse efeito analisou-se a evolução histórica que ocorreu no mundo científico daquela época, em particular a formação da comunidade matemática através de iniciativas individuais ou coletivas, muitas vezes acompanhadas pela fundação de revistas e elaboração de manuais que contribuíram para a internacionalização e, de certa forma, para uma estandardização do estudo universitário básico. Em particular foi estudada a situação em Portugal, onde o papel de liderança foi assumido por Gomes Teixeira. Mostra-se como Gomes Teixeira, graças ao seu trabalho, ao seu talento como matemático e à sua atividade como organizador académico, conseguiu reduzir significativamente o isolamento científico de Portugal na área da matemática. Estudou-se em extensão a fundação de revistas científicas em diferentes países, acompanhando a sua evolução desde de revistas nacionais até revistas internacionais. Focando-nos no Jornal de Sciencias Matemáticas e Astronómicas, fundado em 1877 por Gomes Teixeira (mais tarde conhecido internacionalmente como Teixeira’s Journal), acompanhamos detalhadamente a sua transformação de uma revista nacional numa revista internacional, sendo esta transformação comum naquela época à maioria de revistas científicas importantes de outros países como, por exemplo, no caso do Jornal de Crelle, do Jornal de Liouville, ou outros. Estudou-se igualmente o reconhecimento a nível internacional, através de referências estrangeiras, da abordagem original de Gomes Teixeira à Análise Infinitesimal patente nos seus manuais. O interesse de Gomes Teixeira pela teoria das funções analíticas e pelos seus diferentes desenvolvimentos em série manifestou-se no grande número de artigos publicados sobre este tema e encontrou reconhecimento justo pela designação de um teorema que completa resultados de Lagrange e de Laurent como Teorema de Teixeira. Na sua análise do mérito científico de Gomes Teixeira esta dissertação restringiu-se conscientemente nesta área da Análise Matemática, uma vez que um estudo abrangente de toda a obra ultrapassasse o nosso objetivo. Foi também discutido o intenso intercâmbio científico levado a cabo por Gomes Teixeira através de correspondência e troca de publicações ou permuta de revistas com os matemáticos de diferentes países. Esta análise permitiu verificar um aumento da popularidade dos matemáticos portugueses através do incremento do número de artigos publicados no estrangeiro durante quase 30 anos. Uma fonte imprescindível nesta análise foi o Jahrbuch über die Fortschritte der Mathematik, cujas referências (em geral na língua alemã e por isso até agora quase nunca usadas na literatura Portuguesa) documentaram as publicações em quase todas as revistas matemáticas durante os anos da sua existência entre 1868 e 1942. Descreve-se a colaboração de Gomes Teixeira com diferentes organizações internacionais e documenta-se o apreço internacional por parte do mundo académico. Novos documentos traçam o processo de eleição como membro da Academia das Ciências Alemã Leopoldina, sob proposta de Georg Cantor e outros matemáticos alemães. Finalmente, incluí-se uma breve descrição das atividades levadas a cabo na Rússia, em Espanha e na Grécia em prol do processo de internacionalização da comunidade matemática europeia tendo em vista uma melhor contextualização do contributo de Gomes Teixeira para a integração de Portugal neste processo.

Exploring exploration : career identity development and temperment /

Career identity exploration is a central component of the lives of undergraduate university students. Although students are encouraged to explore, it is unclear whether different methods of exploration are better suited for certain individuals. In the present study, quantitative data were collected to examine the relationship between shyness and various methods of exploration. Two hundred fifty-seven university undergraduate students (29 male), ranging in age from 17-25 years completed a 60-minute self-report questionnaire. Shyness, identity, identity distress, subjective dimensions of exploration (satisfaction with exploration, reasons for not exploring, helpfulness of exploration methods), foci of exploration (non-social, social, self, and environmental), approaches to exploration (breadth, depth), and moderating variables (social support, sociability) were measured. Shyness was positively correlated with moratorium (high exploration, low commitment) and uncorrelated with the other identity statuses. Shyness was also positively correlated with identity distress, and a predicted interaction between shyness and identity diffusion predicting career identity distress was supported. Shyness was negatively correlated with satisfaction with amount of exploration engaged in to-date. In addition, shyness was correlated with the likelihood of selecting too stressful and too anxiety provoking as reasons for engaging in less exploration than one would like. Expected relationships between shyness and beliefs about, and engagement in, various methods of exploration were largely non-significant. Exceptions to this were the negative correlations between shyness and engagement in social exploration, and beliefs about the helpfulness of social self-exploration, both of which were significant at a trend level. A predicted interaction between shyness and social support predicting total social exploration was supported, showing that high social support buffers the negative relationship between shyness and exploration; such a moderating relationship did not exist, however, between sociability, shyness and social exploration. Results suggest that although shy university students are engaged in career exploration, they are experiencing feelings of distress and dissatisfaction with their career identity exploration and development. Thus, to help shy students become successfiil in their exploration, it is important for counsellors, family members, and peers to be aware of the feelings the individuals are experiencing and help them reduce the anxiety and stress associated with the exploration process. One promising method, supported by the results in this study, is by encouraging shy individuals to explore with social support.

Experiential Learning: Creating Meaningful Opportunities

This study examined the practice and implementation of undergraduate student internships in Ontario, Canada. A literature review revealed that implementation of internships at the undergraduate level in Ontario varies within campuses by faculty and department and also across the university spectrum, partly due to a lack of consistency and structure guiding internship practice in Ontario. Moreover, a lack of general consensus among participating stakeholders concerning the philosophy and approach to internship further complicates and varies its practice. While some departments and universities have started to embrace and implement more experiential learning opportunities into their curriculum, the practice of undergraduate internships is struggling to gain acceptance and validity in others. Using the theory of experiential learning as presented by Dewey (1938) and Kolb (1984) as theoretical frameworks, this research project developed an internship implementation strategy to provide structure and guidance to the practice of internships in Ontario’s undergraduate university curriculum.

Une approche conceptuelle pour l’interprétation des graphiques en cinématique au secondaire

Cette recherche tente de déterminer si, dans le cadre d’un cours de physique de cinquième secondaire, l’utilisation d’un laboratoire par enquête guidée (comme complément d’enseignement basé sur une approche conceptuelle) permet aux élèves de mieux comprendre des notions de cinématique, que le laboratoire traditionnel. Elle s’inscrit dans une série d’études, réalisées au collégial ou à l’université, qui portent sur des approches d’enseignement exploitant le laboratoire comme moyen de transmission des concepts mécaniques en physique (McDermott, 1996; Beichner, 1994). Le laboratoire par enquête est associé à une approche conceptuelle axée sur le raisonnement qualitatif alors que celui qui est traditionnel est associé à une approche traditionnelle de l’enseignement de la physique. Le test TUG-K, «Test of Understanding Graphs in Kinematics » (Beichner, 1994), ainsi que des entrevues individuelles ont été utilisés afin d’évaluer la compréhension des concepts de cinématique. Il semble d’abord que le laboratoire par enquête guidé soit efficace pour enseigner la plupart des notions de cinématique. De plus, en comparant deux groupes d’une trentaine d’élèves de 5e secondaire ayant suivi deux types de laboratoires différents, l’étude a permis d’entrevoir une piste concernant la compréhension du concept d’accélération. Les résultats suggèrent qu’un laboratoire associé à une approche conceptuelle permettrait aux étudiants, à long terme, de mieux s’approprier les notions d’accélération qu’un laboratoire traditionnel.

Las trayectorias de los estudiantes universitarios : un modelo integral = Les trajectoires des étudiants universitaires : un modèle intégré

Nous avons développé un modèle qui cherche à identifier les déterminants des trajectoires scolaires des élèves universitaires en articulant deux perspectives théoriques et en utilisant une approche méthodologique mixte en deux phases : quantitative et qualitative. La première phase est basée sur le modèle de Tinto (1992) avec l'incorporation d'autres variables de Crespo et Houle (1995). Cette étape a atteint deux objectifs. Dans le premier, on a identifié les différences entre les variables exogènes (indice économique, l'éducation parentale, moyen au lycée et moyenne dans l’examen d'entrée) et trois types de trajectoires: la persévérante, de décalage et d’abandon. Cette phase était basée sur les données d'un sondage administré à 800 étudiants à l'Université de Sonora (Mexique). Les résultats montrent que ceux qui ont quitté l'institution ont obtenu des scores significativement plus bas sur les variables exogènes. Le deuxième objectif a été atteint pour les trajectoires persévérantes et de décalage, en établissant que les étudiants ont une plus grande chance d’être persévérants lorsqu’ils présentent de meilleurs scores dans deux variables exogènes (l'examen d'entrée et être de genre féminin) et quatre viable endogènes (haute intégration académique, de meilleures perspectives d'emploi, ont une bourse). Dans la deuxième phase nous avons approfondi la compréhension (Verstehen) des processus d'articulation entre l'intégration scolaire et sociale à travers de trois registres proposés par Dubet (2005): l'intégration, le projet et la vocation. Cette phase a consisté dans 30 interviews avec étudiantes appartenant aux trois types de trajectoire. À partir du travail de Bourdages (1994) et Guzman (2004), nous avons cherché le sens de l'expérience attribuée par les étudiants au processus éducatif. Les résultats révèlent cinq groupes d’étudiantes avec des expériences universitaires identifiables : ceux qui ont une intégration académique et sociale plus grande, les femmes travailleuses intégrées académiquement, ceux qui ont les plus grandes désavantages économiques et d’intégration scolaire, ceux qui ont cherché leur vocation dans un autre établissement et ceux qui n'ont pas poursuivi leurs études. L'utilisation de différents outils statistiques (analyse de corrélation, analyse de régression logistique et analyse des conglomérats) dans la première phase a permis d’identifier des variables clés dans chaque type de trajectoire, lesquelles ont été validées avec les résultats de la phase qualitative. Cette thèse, en plus de montrer l'utilité d'une approche méthodologique mixte, étend le modèle de Tinto (1987) et confirme l'importance de l'intégration scolaire pour la persévérance à l'université.

Étude comparée de la formation initiale des enseignants du primaire au Québec et en Finlande

Depuis les années 1980, la formation des enseignants a fait l’objet de réformes majeures dans la plupart des sociétés développées, souvent en étant directement articulée à un processus de «professionnalisation» (Tardif, Lessard & Gauthier, 1998). La professionnalisation de l’enseignement est aujourd’hui considérée comme un mouvement international (OCDE, 2005). Dans cette recherche de maîtrise, nous analysons la mise en œuvre de la professionnalisation et son articulation à l’organisation des programmes de formation des enseignants du primaire dans deux contextes : Finlande et Québec. L’intérêt d’une comparaison du Québec avec la Finlande découle des enquêtes PISA 2000, 2003, et 2006, qui ont permis de faire reconnaître le système éducatif finlandais comme l’exemple d’un système performant qui combine avec succès la qualité, l’équité et la cohésion sociale (Sahlberg, 2007). Or, parmi les nombreuses raisons présentées pour expliquer ce succès, une des plus importantes serait la formation des enseignants. En Finlande les enseignants réalisent une formation initiale de 5 ans. Mais au Québec les enseignants sont aussi hautement éduqués : ils réalisent une formation universitaire de 4 ans après deux années d’études pré-universitaires. Dans les deux contextes, les enseignants complètent 17 ans de scolarité. Quelles sont les similitudes et les différences entre les programmes de formation des enseignants du primaire en Finlande et au Québec? Comment et en quoi ce processus de professionnalisation, comme tendance internationale, a-t-il marqué les systèmes de formation d’enseignants finlandais et québécois ? Peut-on dégager, à partir de cette comparaison, des éléments d’un système de formation à l’enseignement de meilleure qualité pour le Québec?

Validación de la escala de calidad de vida MELASQoL, en un grupo de pacientes colombianas con melasma

El objetivo del estudio consistió en validar la escala de calidad de vida MELASQOL al idioma español en un grupo de mujeres colombianas con melasma. La muestra de estudio correspondió a 80 pacientes, las cuales asistieron a consulta de medicina estética de la IPS Quinta de Mutis de la Universidad del Rosario, por presentar melasma, se les pidió su participación y datos de ubicación telefónica para aplicarles la escala traducida al idioma español (MELASQOL-t) mediante la guía QoLMs (guidelines for cross-cultural adaptation of health-related), para validación de escalas propuesta por la OMS, en un segundo contacto vía telefónica. Una vez obtenida la respuesta telefónica a la escala de todas las pacientes, se procesaron los datos para validación mediante análisis estadístico; bajo los parámetros de congruencia interna, validez de criterio y reproducibilidad. Solo con una pequeña parte (n=10) de la muestra se efectuó un tercer contacto telefónico con fines estadísticos. El promedio de edad del grupo estudiado correspondió a 40±12 años, el estrato socioeconómico de mayor frecuencia fue el tres (3), con mayor distribución en el nivel educativo de estudios universitarios completos, se obtuvieron para los criterios de validación los siguientes datos: congruencia interna con a-cronbach=0.88, validez con rs=0.70-p<0.001 y reproducibilidad con coeficiente de correlación intraclase =0.959 (IC 95%: 0.986, p<0.001). La conclusión principal fue que la escala MELASQOL traducida al idioma español se validó bajo criterios adecuados, obteniendo buenos índices para medir calidad de vida en el grupo de mujeres colombianas con melasma estudiadas.

Introducción al manejo de catálogos bibliográficos, bases de datos y literatura gris : experiencias prácticas en el aula de publicidad y relaciones públicas de la Universidad de Alicante.

Durante el segundo curso de la licenciatura en Publicidad y Relaciones Públicas, los alumnos de la universidad de Alicante cursan la asignatura troncal Documentación Informativa. El objetivo es enseñarles herramientas de búsqueda y recuperación de la información como son los catálogos bibliográficos, las bases de datos o las publicaciones electrónicas. Además de aprender a manejar estas herramientas, se persigue en todo momento estimular el sentido crítico en lo que respecta al uso de recursos electrónicos. Los alumnos presentan como proyecto final la búsqueda de documentación esencial, pertinente y relevante en torno a un tema de su propia elección. La importancia del aprendizaje de destrezas y estrategias en este nivel de su formación es fundamental para futuras aplicaciones académicas y laborales.

Sistema educativo e igualdad de oportunidades entre los jóvenes tutelados: estudios recientes en el Reino Unido

Educational system and equal opportunities for young people in care: Recent studies in the UK. Publications on research about formal educational itineraries of people who were cared for by the social protection public systems when they were children are scarce, and restricted to a few countries. In recent years, statistics from some European countries have been published, showing that the young people who were cared for are overrepresented in practically all the clusters of people that accumulate indicators of social disadvantage, and it has therefore been argued that they can be considered one of the groups of population with the highest risk for social exclusion. In the present review, the emergence of new data and research results in some European countries —particularly in the United Kingdom, where the fact that less than 5% of this population reaches university studies has been underlined— is tentatively contextualised. Although the extent to which current available data can be extrapolated to other contexts and countries is yet unclear, such results raise important challenges for social intervention and social policies, as well as for psychosocial research, in all countries of the European space

Educació ambiental: un enfocament metodològic en formació inicial del professorat d'Educació Primària

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi. Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació. En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat. Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques. El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants. Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària. Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia) La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs. Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants. La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets. L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques. Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics. En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris.