927 resultados para interpersonal trauma


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

O infarto agudo do miocárdio pós-trauma torácico fechado (IAM pós-TTF) é complicação rara, potencialmente fatal e muitas vezes não reconhecida. A lesão cardíaca é diagnosticada em menos de 10% dos traumas torácicos fechados. A literatura médica é escassa quando se trata de IAM pós-TTF, carecendo de um protocolo fundamentado que oriente na sua identificação. Apresentamos dois casos de IAM pós-TTF em pacientes jovens, previamente hígidos, sem fatores de risco para doença arterial coronariana. Mediante a revisão de literatura, discutimos os meios diagnósticos e a orientação terapêutica. Concluímos que o médico emergencista deve estar atento para a possibilidade de IAM em pacientes vítimas de TTF, independentemente da intensidade do trauma.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Relatamos a seguir um caso de ruptura do septo interventricular após trauma torácico automobilístico com evolução relativamente benigna a despeito da extensão da lesão anatômica.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Relatamos o caso de um indivíduo do sexo masculino de 29 anos de idade, vítima de um acidente de carro no qual sofreu trauma torácico fechado, evoluindo com insuficiência cardíaca congestiva. O paciente apresentava boa saúde previamente, sem sintomas de doença cardiovascular. Na avaliação inicial, o eletrocardiograma mostrou ondas Q nas derivações precordiais e o ecocardiograma mostrou disfunção ventricular esquerda importante. A angiografia coronária mostrou uma lesão na artéria coronária descendente anterior esquerda (ADE), com acinesia da parede anterior na ventriculografia com contraste. A tomografia computadorizada por emissão de fóton único (SPECT) com Tálio-201 não mostrou viabilidade. O paciente foi mantido em tratamento clínico com boa evolução.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

As lesões da valva tricúspide decorrentes de trauma torácico penetrante são raras e frequentemente subdiagnosticadas. O objetivo deste relato é descrever um caso de insuficiência tricúspide grave secundária a acidente por arma branca com evolução insidiosa, diagnosticada 19 anos após o ocorrido. O caso enfatiza a importância do acompanhamento adequado dos pacientes vítimas de trauma torácico penetrante por longo período após a injúria, para detecção de possíveis complicações tardias do trauma.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest projecte és la continuació d'un estudi pilot finançat per l'Institut Català de les Dones (U/01-6). Es va anar incrementant la grandària de la mostra -avaluant les característiques del maltractament, la simptomatologia, la personalitat i la seva percepció de la relació de parella-, fins que el 2003 -i gràcies a l'ajut del Departament de Benestar i Família-, dins la Fundació Vidal i Barraquer es va crear un servei d'assistència pública especialitzat en atendre dones maltractades (UNADOM); lloc on durant el 2006 hem desenvolupat el treball que ara presentem. L'objectiu general d'aquest estudi transversal consistia en analitzar la situació psicosocial d'un grup de dones maltractades que acudien a la UNADOM, afegint com a element novedós l'avaluació dels estils d'enfrontament que les dones fan servir després de l'experiència abusiva viscuda. Els instruments utilitzats són l'MCMI-II (Millon, 1999), la DAS (Spanier, 1976), el COPE (Carver et al., 1989) i una adaptació de l’Entrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domèstic (Echeburúa et al., 1994). Es recull informació d'un total de 50 dones, 17 de les quals han completat la mesura sobre l'enfrontament. Els resultats indiquen que les escales de personalitat que apareixen més alterades són l'esquizoide, la dependent i l'evitativa, i que aquestes són coherents amb les actituds defensives i les estratègies d'enfrontament predominants de les dones de la mostra. A nivell clínic, i segons l’experiència assistencial, es conclou amb la importància de realitzar entrevistes exploratòries acurades ja que això facilita la indicació terapèutica més adient i la focalització de l'ajuda.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

OBJECTIVE: Past traumatic events have been associated with poorer clinical outcomes in people with bipolar disorder. However, the impact of these events in the early stages of the illness remains unclear. The aim of this study was to investigate whether prior traumatic events were related to poorer outcomes 12 months following a first episode of psychotic mania. METHODS: Traumatic events were retrospectively evaluated from patient files in a sample of 65 participants who had experienced first episode psychotic mania. Participants were aged between 15 and 28 years and were treated at a specialised early psychosis service. Clinical outcomes were measured by a variety of symptomatic and functioning scales at the 12-month time-point. RESULTS: Direct-personal traumatic experiences prior to the onset of psychotic mania were reported by 48% of the sample. Participants with past direct-personal trauma had significantly higher symptoms of mania (p=0.02), depression (p=0.03) and psychopathology (p=0.01) 12 months following their first episode compared to participants without past direct-personal trauma, with medium to large effects observed. After adjusting for baseline scores, differences in global functioning (as measured by the Global Assessment of Functioning scale) were non-significant (p=0.05); however, participants with past direct-personal trauma had significantly poorer social and occupational functioning (p=0.04) at the 12-month assessment with medium effect. CONCLUSIONS: Past direct-personal trauma may predict poorer symptomatic and functional outcomes after first episode psychotic mania. Limitations include that the findings represent individuals treated at a specialist early intervention centre for youth and the retrospective assessment of traumatic events may have been underestimated.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

OBJECTIVES: To assess the prevalence and correlates of childhood and adolescent sexual and/or physical abuse (SPA) in bipolar I disorder (BDI) patients treated for a first episode of psychotic mania. METHODS: The Early Psychosis Prevention and Intervention Centre admitted 786 first-episode psychosis patients between 1998 and 2000. Data were collected from patients' files using a standardized questionnaire. A total of 704 files were available; 43 were excluded because of a nonpsychotic diagnosis at endpoint and 3 due to missing data regarding past stressful events. Among 658 patients with available data, 118 received a final diagnosis of BDI and were entered in this study. RESULTS: A total of 80% of patients had been exposed to stressful life events during childhood and adolescence and 24.9% to SPA; in particular, 29.8% of female patients had been exposed to sexual abuse. Patients who were exposed to SPA had poorer premorbid functioning, higher rates of forensic history, were less likely to live with family during treatment period, and were more likely to disengage from treatment. CONCLUSIONS: SPA is highly prevalent in BDI patients presenting with a first episode of psychotic mania; exposed patients have lower premorbid functional levels and poorer engagement with treatment. The context in which such traumas occur must be explored in order to determine whether early intervention strategies may contribute to diminish their prevalence. Specific psychological interventions must also be developed.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

The American College of Surgeons Committee on Trauma's Advanced Trauma Life Support Course is currently taught in 50 countries. The 8th edition has been revised following broad input by the International ATLS subcommittee. Graded levels of evidence were used to evaluate and approve changes to the course content. New materials related to principles of disaster management have been added. ATLS is a common language teaching one safe way of initial trauma assessment and management.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

In order to evaluate the effect of head injury in severely traumatized patients on the response of ACTH, GH, PRL, and TSH plasma levels, 36 patients were prospectively studied over 5 consecutive days following injury. They were divided into three groups: Group I, severe isolated head injury (n = 14); Group II, multiple injury combined with severe head injury (n = 12); Group III, multiple injury without head injury (n = 10). No significant trend was observed during the 5 consecutive days. The following changes in plasma levels were observed, compared to normal reference value (median values): ACTH was normal in the three groups; PRL was elevated in Group II and normal in the other groups; GH was elevated in all groups; TSH was elevated in Group III and reduced in Groups I and II. Intergroup comparisons showed significantly lower plasma levels for PRL (p less than 0.05) and TSH (p less than 0.01) in Groups I and II, i.e., head-injured patients, compared to Group III, i.e., traumatized patients without head injury. A relationship was observed between the severity of head injury, as expressed by Glasgow Coma Score, intracranial pressure levels, outcome, and TSH and PRL levels.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball de final de carrera tracta del concepte de la persona. Es contempla el concepte de la persona al llarg de la història i en l’actualitat. Se explica la metafísica de la persona des de un plànol antropològic, sobretot la incomunicabilitat que defineix la persona i el concepte de la dignitat que va lligat a ella. Es demostra la paradoxa del ser personal que és alhora incomunicable i interrelacionat amb altres persones pel mitjà de la comunicació, és a dir, que posseïx una bipolaritat entre l’autonomia i la dependència. Es conclou que la comunicació és el producte de l’amor, de les relacions amistoses, de la família i de l’educació. Finalment, se explicita el cas de la incomunicació que es basa en els conceptes moderns sobre la persona, sobretot des de un plànol psicològic.