Application of Biofloc Technology (BFT) in the nursery rearing and farming of giant freshwater prawn, Macrobrachium rosenbergii (deMan)

In India a study conducted by CIFE and CIBA (1997), concluded that shrimp farming does more good than harm and it is not eco-unfriendly (Krishnan and Birthal, 2002). Upsurge in coastal aquaculture activity induced by high profitability is reported to have caused adverse impacts on coastal ecosystems and social environments (Parthasarathy and Nirmala, 2000). The crustacean farming sector has received criticism for excessive use of formulated feed containing high protein, of which around 50% gets accumulated at the pond bottom as unconsumed (Avnimelech, 1999; Hari et al., 2004, 2006). The wasted feeds undergo the process of degradation and results in the release of toxic metabolites to the culture system. Reduction of protein in the feed, manipulation and utilisation of natural food in the culture system are the remedy for the above problems. But before reducing the feed protein, it should be confirmed that the feed with reduced protein is not affecting the growth and health of the cultured animal. In the present study, biofloc technology is identified as one of the innovative technologies for ensuring the ecological and environmental Sustainability and examines the compatibility of BFT for the sustainable aquaculture of giant prawn, M. rosenbergii. This thesis starts with a general introduction (Chapter-1), a brief review of the most relevant literature (Chapter-2), results of various experiments (Chapter-3-6), summary (Chapter-7) and recommendations and future research perspectives in the field of biofloc based aquaculture (Chapter – 8). The major objectives of this thesis are, to improve the ecological and economical sustainability of prawn farming by the applicationof BFT and to improve the nutrient utilisation in aquaculture systems.

Fermentation Of Rice And Related Products By Bacillus Sp.

Recently’ recognition cnf immobilization ‘technology for the rapid conversion of several substrates into metabolites and repeated reuse of the biocatalysts have drawn the attention of the fermentation scientists and technologists to try these new technologies for the rapid production of pnxkmt and enhancement of the efficiencies of the systems Hence in the present study rice was selected,as a substrate since it is a rich source of starch, available and cultivated throughout the year almost in all part of our country. Rice although known for its use as a staple food in many forms as rice, idli, dosai etc., has not been used in industry extensively. However, it ii; a potential resource for’ the production of alcohol, high protein food anui for sugar and sugar syrups as it is evidenced by the few reports mentioned in the review of literature. Of the several microorganisms available, Bacillus sp, is a known candidate for the production of amylases. Hence in the present study Bacillus sp, was desired for its known efficiencies in starch conversion

Marine yeast Candida MCCF 101 as feed supplement in aquaculture: nutritional quality, optimization of large scale production and evaluation of its protective effect on Koi carp from Aeromonas infection

Marine yeast have been regarded as safe and showing a beneficial impact on biotechnological process. It provides better nutritional and dietary values indicating their potential application as feed supplements in aquaculture. Brown et al. (1996) evaluated all the marine yeasts characterised with high protein content, carbohydrate, good amino acid composition and high levels of saturated fats. However, there is paucity of information on marine yeasts as feed supplements and no feed formulation has been found either in literature or in market supplemented with them. This statement supported by Zhenming et al. (2006) reported still a lack of feed composed of single cell protein (SCP) from marine yeasts with high content of protein and other nutrients. Recent research has shown that marine yeasts also have highly potential uses in food, feed, medical and biofuel industries as well as marine biotechnology (Chi et al., 2009; 2010). Sajeevan et al. (2006; 2009a) and Sarlin and Philip (2011) demonstrates that the marine yeasts Candida sake served as a high quality, inexpensive nutrient source and it had proven immunostimulatory properties for cultured shrimps. This strain has been made part of the culture collection of National Centre for Aquatic Animal Health, Cochin University of Science and Technology as Candida MCCF 101. Over the years marine yeasts have been gaining increased attention in animal feed industry due to their nutritional value and immune boosting property.Therefore, the present study was undertaken, and focused on the nutritional quality, optimization of large scale production and evaluation of its protective effect on Koi carp from Aeromonas infection

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Estabilitat conformacional de variants de la ribonucleasa A: pressió i temperatura com a inductors dels desplegament proteic

A fi d'analitzar la contribució de la regió C-terminal proposada com a iniciadora del plegament (CFIS 106-118) a l'estabilitat de l'RNasa A, els residus alifàtics d'aquesta regió es van substituir, mitjançant mutagènesi dirigida, per altres residus en els quals la cadena lateral alifàtica era rogressivament escurçada. La major part de les substitucions projectades suposaven delecions no disruptives de grups metil(è). A més, es va reemplaçar la Tyr115 per un Trp, de manera que, potencialment, s'introduïa una única sonda fluorescent, no desestabilitzant, per tal de seguir els canvis conformacionals que es poguessin generar en la regió durant el procés de legament/desplegament de la proteïna. Tant els paràmetres cinètics, com els espectres d'FTIR i CD, determinats per cadascuna de les ribonucleases variants, indiquen que els reemplaçaments aminoacídics efectuats presenten, en general, poc o cap efecte en l'estructura nativa i en l'activitat de l'enzim. Es va emprar l'espectroscòpia d'absorció a l'ultraviolat de quarta derivada, la fluorescència (per la variant amb Trp) i l'espectroscòpia d'infraroig per transformada de Fourier, per tal de seguir i caracteritzar, en condicions d'equilibri, les transicions conformacionals de cada variant en funció de la pressió i de la temperatura. Els resultats es van comparar amb els que es van obtenir per la proteïna salvatge. Per determinar més a fons les característiques del procés de desplegament de la variant Y115W, les transicions de desnaturalització induïdes per urea d'aquesta variant i de la proteïna salvatge, van ésser examinades per mitjà d'electroforesi en gradient d'urea i espectroscòpia de fluorescència. Curiosament, els canvis conformacionals que resulten de la desnaturalització per pressió són molt semblants als que s'obtenen per temperatura. Enfront d'un augment gradual tant de pressió com de temperatura, l'estructura terciària i els elements d'estructura secundària de les proteïnes estudiades es perden de manera conjunta i reversible. Aquestes variacions estructurals que es promouen descriuen un procés de desplegament molt cooperatiu i en dos estats. Atès que ambdues tècniques (UV i FTIR) utilitzen cadascuna un règim de concentració proteica molt diferent, els resultats indiquen que el procés de desplegament per pressió i per temperatura és intramolecular. Els resultats obtinguts suggereixen que la hidrofobicitat i el volum de les cadenes laterals del CFIS, juntament amb les interaccions de van der Waals entre elements d'estructura secundària intervenen de manera molt notable en l'estabilització de la proteïna. Entre els diferents aminoàcids alifàtics que pertanyen al CFIS C-terminal, la Val108 és el residu més important per tal de preservar la integritat estructural de l'estat natiu. Els reemplaçaments en aquesta posició causen petites alteracions conformacionals i una gran desestabilització de la proteïna (per exemple, el punt mig de la transició de desnaturalització per pressió i per temperatura de la variant V108G disminueix uns 592 MPa i 25ºC, respectivament, respecte a la proteïna salvatge). D'acord amb els resultats obtinguts, la variant Y115W ofereix una sonda útil per tal de seguir la cinètica de plegament/desplegament de l'RNasa A.

Relationships between transition period diet, metabolic parameters and fertility in lactating dairy cows

Cows in severe negative energy balance after calving have reduced fertility, mediated by metabolic signals influencing the reproductive system. We hypothesised that transition diet could alter metabolic status after calving, and thus influence fertility. Multiparous dairy cows were assigned to four transition groups 6 weeks pre-calving and fed: (a) basal control diet (n = 10); (b) basal diet plus barley (STARCH, n = 10); (c) basal diet plus Soypass (high protein, HiPROT, n = 11); or (d) no transition management (NoTRANS, n = 9). All cows received the same lactational diet. Blood samples, body weights and condition scores (BCS) were collected weekly. Fertility parameters were monitored using milk progesterone profiles and were not affected by transition diet. Data from all cows were then combined and analysed according to the pattern of post-partum ovarian activity. Cows with low progesterone profiles had significantly lower insulin-like growth factor-I (IGF-I) and insulin concentrations accompanied by reduced dry matter intakes (DMIs), BCS and body weight. Cows with prolonged luteal activity (PLA) were older and tended to have lower IGF-I. Analysis based on the calving to conception interval revealed that cows which failed to conceive (9/40) also had reduced IGF-I, BCS and body weight. Fertility was, therefore, decreased in cows which were in poor metabolic status following calving. This was reflected in reduced circulating IGF-I concentrations and compromised both ovarian activity and conception. There was little effect of the transition diets on these parameters. (C) 2003 Elsevier Science Inc. All rights reserved.

Interactions of bovine serum albumin with ethylene oxide/butylene oxide copolymers in aqueous solution

The interactions of bovine serum albumin (BSA) with three ethylene oxide/butylene oxide (E/B) copolymers having different block lengths and varying molecular architectures is examined in this study in aqueous solutions. Dynamic light scattering (DLS) indicates the absence of BSA-polymer binding in micellar systems of copolymers with lengthy hydrophilic blocks. On the contrary, stable protein-polyrner aggregates were observed in the case of E18B10 block copolymer. Results from DLS and SAXS suggest the dissociation of E/B copolymer micelles in the presence of protein and the absorption of polymer chains to BSA surface. At high protein loadings, bound BSA adopts a more compact conformation in solution. The secondary structure of the protein remains essentially unaffected even at high polymer concentrations. Raman spectroscopy was used to give insight to the configurations of the bound molecules in concentrated solutions. In the vicinity of the critical gel concentration of E18B10 introduction of BSA can dramatically modify the phase diagram, inducing a gel-sol-gel transition. The overall picture of the interaction diagram of the E18B10-BSA reflects the shrinkage of the suspended particles due to destabilization of micelles induced by BSA and the gelator nature of the globular protein. SAXS and rheology were used to further characterize the structure and flow behavior of the polymer-protein hybrid gels and sols.

Use of nutritional complete supplements in older adults with dementia: systematic review and meta-analysis of clinical outcomes

Background & Aims: Malnutrition is prevalent in people diagnosed with dementia however ensuring adequate oral intake within this group is often problematic. It is important to determine whether providing nutritionally complete oral nutritional supplements (ONS) drinks is an effective way of improving clinical outcomes for older people with dementia. This paper systematically reviewed clinical, wellbeing and nutritional outcomes in people with long-term cognitive impairment. Methods: The CINAHL, Medline and EMBASE databases were searched from their inception until January 2012. Reference lists of the included papers, foreign language papers and review articles obtained were manually searched. Results: Twelve articles were included in the review containing 1076 people in the supplement groups (intervention) and 748 people in the control groups. Meta-analysis shows there was a significant improvement in weight (p=<0.0001), Body Mass Index (BMI) (p=<0.0001) and cognition at 6.5+/-3.9 month follow up (p=0.002) when supplements were given compared to the control group. Conclusions: Providing ONS drinks has a positive effect on weight gain and cognition at follow up in older people with dementia. Additional research is required in both comparing nutritional supplements to vitamin/mineral tablets and high protein/calorie shots and clinical outcomes relevant to hospitalised people with dementia.

Investigation of milk proteins binding to the oral mucosa

High protein dairy beverages are considered to be mouth drying. The drying sensation may be due to the product protein content; however the mechanism of this mouth drying is uncertain. This study investigated the potential adhesion of milk proteins to porcine oral mucosal tissues and their resistance to wash out with simulated saliva was monitored using fluorescence microscopy. Cadein was found to be more adhesive to porcine mucosa then lactogloubulin. Some investigation into the reason for this difference in mucoadhesion was conducted by thiol-content analysis, rheology and zeta-potential measurements. The higher viscosity of casein solution and smaller zeta-potential is believed to be responsible for its better retention on mucosal surfaces. These findings suggest that casein and whey protein are both capable of binding and eliciting mouth drying in high protein dairy beverages.

Dietary factors impact on the association between CTSS variants and obesity related traits

BACKGROUND/AIMS: Cathepsin S, a protein coded by the CTSS gene, is implicated in adipose tissue biology--this protein enhances adipose tissue development. Our hypothesis is that common variants in CTSS play a role in body weight regulation and in the development of obesity and that these effects are influenced by dietary factors--increased by high protein, glycemic index and energy diets. METHODS: Four tag SNPs (rs7511673, rs11576175, rs10888390 and rs1136774) were selected to capture all common variation in the CTSS region. Association between these four SNPs and several adiposity measurements (BMI, waist circumference, waist for given BMI and being a weight gainer-experiencing the greatest degree of unexplained annual weight gain during follow-up or not) given, where applicable, both as baseline values and gain during the study period (6-8 years) were tested in 11,091 European individuals (linear or logistic regression models). We also examined the interaction between the CTSS variants and dietary factors--energy density, protein content (in grams or in % of total energy intake) and glycemic index--on these four adiposity phenotypes. RESULTS: We found several associations between CTSS polymorphisms and anthropometric traits including baseline BMI (rs11576175 (SNP N°2), p = 0.02, β = -0.2446), and waist change over time (rs7511673 (SNP N°1), p = 0.01, β = -0.0433 and rs10888390 (SNP N°3), p = 0.04, β = -0.0342). In interaction with the percentage of proteins contained in the diet, rs11576175 (SNP N°2) was also associated with the risk of being a weight gainer (p(interaction) = 0.01, OR = 1.0526)--the risk of being a weight gainer increased with the percentage of proteins contained in the diet. CONCLUSION: CTSS variants seem to be nominally associated to obesity related traits and this association may be modified by dietary protein intake.

Aquaporin 2 expression increased by glucagon in normal rat inner medullary collecting ducts

Yano Y, Cesar KR, Araujo M, Rodrigues Jr. AC, Andrade LC, Magaldi AJ. Aquaporin 2 expression increased by glucagon in normal rat inner medullary collecting ducts. Am J Physiol Renal Physiol 296: F54-F59, 2009. First published October 1, 2008; doi: 10.1152/ajprenal.90367.2008.-It is well known that Glucagon (Gl) is released after a high protein diet and participates in water excretion by the kidney, principally after a protein meal. To study this effect in in vitro perfused inner medullary collecting ducts (IMCD), the osmotic water permeability (Pf; mu m/s) at 37 degrees C and pH 7.4 in normal rat IMCDs (n = 36) perfused with Ringer/HCO(3) was determined. Gl (10(-7) M) in absence of Vasopressin (AVP) enhanced the Pf from 4.38 +/- 1.40 to 11.16 +/- 1.44 mu m/s (P < 0.01). Adding 10(-8), 10(-7), and 10(-6) M Gl, the Pf responded in a dose-dependent manner. The protein kinase A inhibitor H8 blocked the Gl effect. The specific Gl inhibitor, des-His(1)-[Glu(9)] glucagon (10(-7) M), blocked the Gl-stimulated Pf but not the AVP-stimulated Pf. There occurred a partial additional effect between Gl and AVP. The cAMP level was enhanced from the control 1.24 +/- 0.39 to 59.70 +/- 15.18 fm/mg prot after Gl 10(-7) M in an IMCD cell suspension. The immunoblotting studies indicated an increase in AQP2 protein abundance of 27% (cont 100.0 +/- 3.9 vs. Gl 127.53; P = 0.0035) in membrane fractions extracted from IMCD tubule suspension, incubated with 10(-6) M Gl. Our data showed that 1) Gl increased water absorption in a dose-dependent manner; 2) the anti-Gl blocked the action of Gl but not the action of AVP; 3) Gl stimulated the cAMP generation; 4) Gl increased the AQP2 water channel protein expression, leading us to conclude that Gl controls water absorption by utilizing a Gl receptor, rather than a AVP receptor, increasing the AQP2 protein expression.

Interação competitiva do zinco e ferro após administração oral e venosa de zinco em crianças eutróficas

The aim of this study was to assess the acute and chronic effects of zinc in serum iron profile of children aged 6-9 years in relation to nutritional status and dietary intake. The study participants were 11 children regardless of sex, aged 6-9 years. They were selected from three public schools of the city of Natal, Brazil. Body mass index was used to assess nutritional status. In order to determine the patterns of childhood growth and ideal weight we used the standards of the World Health Organization. The dietary intake assessment was based on information from a three-day prospective food survey. The variables were energy intake, protein, lipids, carbohydrates, fiber, calcium, iron and zinc. All children underwent an intravenous administration of zinc (IVAZn) before and after oral administration of zinc (OAZn) (5 mg Zn / day) for three months. We measured serum iron, hematocrit, hemoglobin and total protein, before and after the use of oral zinc. The analysis of hematocrit, hemoglobin and total protein was performed using standard methods of clinical laboratory. Zinc levels and serum iron were measured by atomic absorption spectrophotometry. The project was evaluated and approved by the Ethics in Research Committee of Federal University of Rio Grande do Norte. Results: All children had normal weight. The consumption of energy, fat, fiber, calcium and iron were below recommended levels. However, the levels of protein and carbohydrates were high. Protein and zinc increased significantly after OAZn. Carbohydrate and protein were elevated in the blood. After OAZn, both protein and zinc increased, being statistically significant. Conclusion: The potential inhibitory effect of physiological or pharmacological doses of zinc on the profile of serum iron was observed in children with healthy weight and aged between 6 and 9 years. This negative effect of zinc did not affect the levels of hematocrit or hemoglobin, and therefore did not cause anemia. This was a multidisciplinary study, involving researchers from medicine, nutrition and pharmacy. This met the requirements of multidisciplinarity of the Post Graduate Program in Health Sciences of Federal University of Rio Grande do Norte.

Desempenho zootécnico de girinos de rã-touro com diferentes níveis de proteína e energia digestíveis

A partir dos valores de digestibilidade de alguns ingredientes foram propostas dietas, com diferentes níveis de proteína e energia digestíveis, em esquema fatorial 3 x 3, destinadas a girinos de rã-touro para avaliar o desempenho zootécnico. O experimento, com duração de 60 dias, foi conduzido com 810 girinos, oriundos da mesma desova, distribuídos em 27 caixas de polipropileno, em uma densidade de 1girino/L. O delineamento experimental foi um esquema fatorial com três níveis de proteína digestível (27; 31 e 35%) e três níveis de energia digestível (2.700; 2.800 e 2.900kcal/kg) com três réplicas. Os parâmetros avaliados aos 60 dias foram ganho de peso, consumo da dieta, consumo em proteína da dieta, conversão alimentar, taxa de eficiência proteica e índice de sobrevivência. Os resultados foram submetidos à análise de variância e ao teste de Duncan (95% de precisão). Os resultados encontrados não apresentaram interação entre proteína e energia digestível para nenhum parâmetro avaliado. em relação à proteína digestível, foram verificadas diferenças nos parâmetros consumo em proteína da dieta e taxa de eficiência proteica (TEP), o que demonstra ineficiência das dietas com altos valores proteicos. Deve-se oferecer aos girinos de rã-touro dietas com 27% de proteína digestível, por apresentarem melhor resultado para taxa de eficiência proteica e para consumo em proteína da dieta.

Fontes de proteína e carboidratos para cães e gatos

O mercado de alimentos para cães e gatos absorve importante quantidade de proteínas e carboidratos, apesar disso poucos estudos existem sobre digestibilidade e energia metabolizável destes ingredientes. Arroz e milho têm sido considerados as melhores fontes de amido, mas demonstra-se que o sorgo é igualmente bem digerido por cães. Na interpretação dos estudos, deve-se distinguir os que empregaram farinhas ou amidos purificados dos que empregaram ingredientes moídos, como utilizado na fabricação de alimentos para animais de companhia. Além de sua digestibilidade e valor energético, amidos interferem na glicemia de cães, o que torna interessante se empregar, para animais em condições específicas, fontes de carboidrato que levem à menores respostas de glicose e insulina. Devido a elevada necessidade de proteína, ingredientes protéicos são importantes nas formulações. Proteínas de origem animal apresentam maior variação em composição química, qualidade e digestibilidade que as de origem vegetal. Farinhas de origem animal podem apresentar excesso de matéria mineral, limitando sua inclusão na fórmula, enquanto derivados protéicos vegetais apresentam diversos fatores anti-nutricionais que devem ser inativados durante seu processamento. Demonstra-se que proteínas vegetais apresentam boa digestibilidade e energia metabolizável para cães e gatos, sendo sua inclusão interessante para reduzir a matéria mineral da dieta, controlar o excesso de bases do alimento e manter adequada a digestibilidade do produto, neste sentido soja micronizada e o farelo de glúten de milho 60% se destacam em digestibilidade e teor de energia metabolizável. A farinha de vísceras de frango, dentre as proteínas de origem animal secas demonstra-se como a de melhor digestibilidade e energia metabolizável.

Parâmetros ruminais e desaparecimento da FDN da forragem em bovinos suplementados em pastagem na estação das águas

O objetivo do presente trabalho foi determinar o efeito de suplementos concentrados com diferentes degradabilidades da proteína (alta-75%, média-55% e baixa-35%) e o efeito da quantidade dos mesmos (0,5, 1,0 e 1,5 kg de MS/dia) sobre os parâmetros ruminais (pH e N-NH3) e o desaparecimento da FDN da forragem em bovinos pastejando Brachiaria brizantha cv. Marandu no período das águas. Foram utilizados dez bovinos canulados no rúmen com peso médio de 463 kg num esquema fatorial 3 x 3 com três repetições (blocos). A técnica do saco de náilon e a simulação do pastejo foram usadas para alcançar a cinética de degradação da FDN da forragem. Foram determinadas as concentrações N-NH3 e o pH ruminais durante dois dias, em vários horários. Não houve efeito dos suplementos, tampouco da quantidade destes sobre o desaparecimento da FDN da forragem, mas houve para os diferentes tempos de incubação, alcançando o potencial máximo de degradação (67,58%) às 96 horas de incubação. O pH ruminal variou de 5,7 a 7,4 com média de 6,48, não havendo efeito de tratamento e nem interação tratamento x tempo. Já para os horários de determinação houve diferenças significativas. Para o N-NH3 ruminal houve diferença significativa entre os tratamentos, sendo as maiores concentrações observadas para aqueles que apresentavam maior degradabilidade da proteína. Os primeiros horários após a suplementação apresentavam um maior pico de N-NH3 e os picos do período da manhã foram maiores que os da tarde. As diferentes concentrações de N-NH3 ruminal não alteraram a degradação da fibra.