TFC J2EE : proyecto biblioteca virtual

Como Trabajo de Fin de Carrera (TFC) se ha realizado el análisis, diseño e implementación de una aplicación utilizando tecnología Java y una arquitectura J2EE. El proyecto Biblioteca Virtual consiste en una aplicación accesible a través de Internet, en la que los usuarios pueden consultar el catálogo de libros disponibles, solicitarlos, realizar búsquedas específicas, etc. Además, presenta opciones para administrar el stock de libros y los préstamos.

Virtual Book Store

L'objectiu final d'aquest projecte és el seguiment del procés d'enginyeria per al desenvolupament d'una botiga virtual on s'apliquin els conceptes de J2EE, que són les sigles de Java 2 Enterprise Edition.

Anàlisi, disseny i implementació d'un aplicatiu gestor de documents produïts pel professorat d'un departament d'educació virtual.

L'objectiu principal d'aquest treball és exposar els passos seguits per desenvolupar un projecte - TFC E-learning amb les següents fases: anàlisi del context, disseny, elecció del tipus de tecnologia, implementació i proves.

Enomarket, botiga virtual de vins mitjançant tecnologia J2EE

Arquitectura J2EE: integració dels frameworks Struts 2 + Hibernate. Pàgina web de venda de vins en línea.

TFC-J2EE : Cooperativa agrícola virtual

Memòria i presentació del Treball final de carrera d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, l'àrea del treball és J2EE. S'ha realitzat l'anàlisi, disseny e implementació d'una aplicació per una cooperativa agrícola.

The relationships between technology and open education in the development of a resilient higher education

The place of technology in the development of coherent educational responses to environmental and socio-economic disruption is here placed under scrutiny. One emerging area of interest is the role of technology in addressing more complex learning futures, and more especially in facilitating individual and social resilience, or the ability to manage and overcome disruption. However, the extent to which higher education practitioners can utilise technology to this end is framed by their approaches to the curriculum, and the socio-cultural practices within which they are located. This paper discusses how open education might enable learners to engage with uncertainty through social action within a form of higher education that is more resilient to economic, environmental and energy-related disruption. It asks whether open higher education can be (re)claimed by users and communities within specific contexts and curricula, in order to engage with an uncertain world.

Approaches to OER Development

OER development is becoming more sophisticated as instructors and course specialists become more familiar with the environment. Most OER development approaches for online courses have been developed from those that were appropriate in the face-to-face context. However, the OER online environment opens up new possibilities for learning as well as holding particular limitations. This paper presents some approaches that OER implementers should bear in mind when initiating and supporting OER course development projects.1. Beg, borrow, or steal courseware. Don't reinvent the wheel.2. Take what exists and build the course around it.3. Mix and match. Assemble. Don't create.4. Avoid the "not invented here" syndrome. 5. Know the content -garbage in and garbage out.6. Establish deadlines. Work to deadlines, but don't be unrealistic. 7. Estimate your costs and then double them. Double them again. 8. Be realistic in scheduling and scoping.9. The project plan must be flexible. Be prepared for major shifts.10. Build flexibly for reuse and repurposing -generalizability reduces costs 11. Provide different routes to learning. 12. Build to international standards.There are necessary features in every OER, including introduction, schedule etc. but it is most important to keep the course as simple as possible. Extreme Programming (XP) methodology can be adapted from software engineering to aid in the course development process.

Justifying Institutional Investment in OER Development : OERs as Marketing Vehicle

The higher education sector has become increasingly competitive and prospective students are adopting a consumerist approach to institution and programme choice. In response, higher education marketing has become more complex, market-oriented and business-like. Financial sustainability of open education resource (OER) projects is a widespread concern. This paper explores the extent to which a classical product placement framework can be applied to OERs to justify institutional funding in OER projects as a marketing investment. It is argued that OERs designed on this premise can increase cognitive, affective and conative brand outcomes while providing the traditional educational and societal benefits associated with OERs. A series of propositions are presented that may form the basis of a future research agenda.

Open Educational Resources for Development of University Courses

Open Education Resources are educational materials purposely made available for free use by others. They offer tremendous potential for reducing costs and increasing access to education especially in the developing world. This paper discusses issues of quality, localization, adaptation and integration that need to be addressed in order to make OER adoption a successful strategy.

Recursos de información en una biblioteca virtual : la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya

La Biblioteca Virtual de la UOC té com a principal objectiu ésser al servei d'una comunitat acadèmica formada per estudiants, personal docent i personal de gestió i administració que desenvolupen la seva activitat totalment en línia, usant per a aquesta finalitat una intranet o Campus Virtual. Sobre la base d'aquest objectiu, es dissenyen i ofereixen tota una sèrie de serveis, recursos i eines que permetin cobrir les necessitats informatives que se'ls plantegin als membres d'aquesta comunitat virtual en el desenvolupament de les seves activitats - ja siguin aquestes laborals, docents o acadèmiques - i oferint diferents vies d'accés per tal d'aconseguir una major personalització.

Bibliotecas y centros de documentación en un entorno virtual

Les Biblioteques i Centres de Documentació han exercit sempre un paper important en el desenvolupament de l'aprenentatge, de la docència i de la investigació, però el canvi que s'ha experimentat i s'està experimentant en el camp docent en aquests últims anys, ha potenciat molt més la funció d'aquest tipus de centres, convertint-los en eixos bàsics del sistema educatiu, passant a formar part, en molts casos, del model dissenyat per exercir la funció educativa i investigadora a través d'un entorn virtual.

Usos y formas de la biblioteca virtual en la educación a distancia

L'ús de les noves tecnologies de la informació ha fet possible la creació de biblioteques virtuals universitàries que, no solament són part integrant del model pedagògic, sinó que poden introduir els seus continguts i serveis en llocs fins ara insospitats: a les aules virtuals formant parteix de les assignatures, en els espais virtuals de suport a la docència, en les àrees de recerca i, sens dubte, en l'apartat de Biblioteca que li és propi. Aquestes facilitats derivades de l'organització de Campus Virtuals, permeten al professional bibliotecari/documentalista personalitzar continguts i serveis, i crear biblioteques a mida de cada necessitat. També permeten desenvolupar tècniques "push" per notificar i disseminar els serveis més adequats a cada tipologia d'usuari.

El préstec de documents en un campus virtual : generant un nou concepte

El préstec de documents és un dels pilars fonamentals de la biblioteca per donar suport a l'estudi, docència i recerca. A la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya, la diferència principal respecte a altres biblioteques universitàries, és el nou concepte virtual sense parets, i aquest concepte s'estén també a aquest servei de préstec. Els usuaris no han d'accedir necessàriament a un espai físic per consultar les fonts d'informació disponibles, ni per endur-se documents en préstec. Des de casa, i de manera remota, poden demanar els documents en els que estiguin interessats, des del mateix catàleg i sense cap tipus d'intermediari gràcies al desenvolupament d'un nou servei de préstec de documents, que genera alhora un nou model dins d'un campus virtual.

La organización de recursos digitales y la oferta de servicios documentales en un entorno virtual de aprendizaje

El creixement d'usuaris potencials i el de l'oferta de serveis per part de la Biblioteca Virtual de l'UOC, va generar un procés de reflexió estratègica per donar resposta a nou escenari de l'organització. El resultat ha estat tres eixos o línies d'actuació que permetin afrontar aquest canvi i creixement: organització dels recursos en una base de dades, el desenvolupament dels serveis "push" i el facilitar l'accés a la biblioteca des de qualsevol entorn i de forma personalitzada a aquest.

Una Biblioteca Virtual para una comunidad Virtual

El desenvolupament de la ponència se centra en descriure com una comunitat virtual pot accedir a tots els serveis tradicionals d'una universitat presencial i com a més disposa de tota una sèrie de serveis addicionals derivats del disseny d'un Campus Virtual. També descriu com entre aquests serveis s'ha dissenyat una Biblioteca que respongui a les necessitats dels seus usuaris, i com en aquest disseny s'aprofiten al màxim els recursos disponibles en Internet o es creen serveis nous que faciliten la tasca de l'usuari sense que aquest hagi de desplaçar-se del seu punt de treball.