Brazilian strepsiptera (Insecta) parasitizing vespidae, with the description of three new species of Xenos rossius, 1793 (Stylopidae)

Num lote de 10 vespas, estilopizadas, gentilmente cedidas para estudo pelo Dr. R. L. Araujo, de S. Paulo, os A. A., identificaram 5 espécies do gênero Xenos Rossius (Família Stylopidae): Xenos bohlsi Hoffmann, descrita do Paraguai e Xenos bonairensis Brèthes, descrita da Argentina, e 3 consideradas novas, que são aqui descritas.

La pràctica interartística en l’obra de Josep Albertí

Alguns joves creadors dels setanta (s. XX) reaccionaren enfront d’unes manifestacions culturals que consideraven arnades i dels tòpics establerts. Al seu afany de superació del mimetisme, del realisme literari, del costumisme o del paisatgisme pictòric, se sumaren noves maneres d’entendre l’art, que arribaven principalment de l’avantguarda europea. Aquest treball és l’estudi de cas d’un d’aquests creadors, Josep Albertí. És l’anàlisi interdisciplinària de la seva obra poètica publicada als anys setanta, però també de la seva pertinença al col•lectiu artístic mallorquí Taller Llunàtic, encara actiu avui. En la seva obra, la poesia, la pintura, l’assaig, la performance..., acaben conformant un tot.

El concepto de extrañeza en Albert Camus

Aquest treball indaga en la noció d'estranyesa en l'obra d'Albert Camus (1913-1960), escriptor, filòsof, periodista, dramaturg i Premi Nobel de Literatura. En un recorregut per la novel·la L’estranger, i per altres volums de l'escriptor algerià, es tracen les línies fonamentals del pensament d'aquest autor, considerat un artífex de l'existencialisme, etiqueta que ell mateix rebutjaria. En aquesta investigació es realitza una inspecció a la seva trajectòria per a dilucidar si l'absurd camusià és un pas al nihilisme o si, al contrari, l'estranyesa serà una via per superar-lo.

Response of the Pacific oyster Crassostrea gigas, Thunberg 1793, to pesticide exposure under experimental conditions.

Pesticide run-off into the ocean represents a potential threat to marine organisms, especially bivalves living in coastal environments. However, little is known about the effects of environmentally relevant concentrations of pesticides at the individual level. In this study, the suppression subtractive hybridisation technique was used to discover the main physiological function affected by a cocktail of three pesticides (lindane, metolachlor and carbofuran) in the Pacific oyster Crassostrea gigas. Two oyster populations exposed to different pollution levels in the wild were investigated. The pesticide concentrations used to induce stress were close to those found in the wild. In a time course experiment, the expression of three genes implicated in iron metabolism and oxidative stress as well as that of two ubiquitous stress proteins was examined. No clear regulation of gene or protein expression was found, potentially due to a low-dose effect. However, we detected a strong site- and organ-specific response to the pesticides. This study thus (1) provides insight into bivalve responses to pesticide pollution at the level of the transcriptome, which is the first level of response for organisms facing pollution, and (2) raises interesting questions concerning the importance of the sites and organs studied in the toxicogenomic field.

Taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols': Intervenció d'Albert Rossich

Intervenció lliure d’Albert Rossich en la taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols', què va tenir lloc el 15 de gener de 2004 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta taula rodona se situa en el marc d’un Seminari de Cultura Catalana i Moderna coordinat per Lola Badia i Eulàlia Duran, del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat. Hi van participar Antoni Maria Badia i Margarit, Germà Colón, Antoni Ferrando i Mariàngela Vilallonga ; Agustí Alcoberro hi va actuar de moderador

Piette, Albert: L'acte d'exister, préface de Fabrice Clément, postface de Laurence Kaufmann, 2009

L'ensemble de l'oeuvre d'Albert Piette pourrait être défini comme une anthropologie du détail. L'acte d'exister semble clore un cycle initié par Le mode mineur de la réalité (1992) et poursuivi notamment dans l'Être humain. Une question de détails (2007). En effet, l'ouvrage constitue une boîte à outils épistémologiques, méthodologiques, pratiques et critiques de l'étude descriptive de « l'homme, un être vivant parmi d'autres, un détail comme tous ceux-ci, à l'échelle planétaire et évolutionnaire, mais un détail singulier capable de savoir ».