Bases de Dados NoSQL

Com o advento da invenção do modelo relacional em 1970 por E.F.Codd, a forma como a informação era gerida numa base de dados foi totalmente revolucionada. Migrou‐se de sistemas hierárquicos baseados em ficheiros para uma base de dados relacional com tabelas relações e registos que simplificou em muito a gestão da informação e levou muitas empresas a adotarem este modelo. O que E.F.Codd não previu foi o facto de que cada vez mais a informação que uma base de dados teria de armazenar fosse de proporções gigantescas, nem que as solicitações às bases de dados fossem da mesma ordem. Tudo isto veio a acontecer com a difusão da internet que veio ligar todas as pessoas de qualquer parte do mundo que tivessem um computador. Com o número de adesões à internet a crescer, o número de sites que nela eram criados também cresceu (e ainda cresce exponencialmente). Os motores de busca que antigamente indexavam alguns sites por dia, atualmente indexam uns milhões de sites por segundo e, mais recentemente as redes sociais também estão a lidar com quantidades gigantescas de informação. Tanto os motores de busca como as redes sociais chegaram à conclusão que uma base de dados relacional não chega para gerir a enorme quantidade de informação que ambos produzem e como tal, foi necessário encontrar uma solução. Essa solução é NoSQL e é o assunto que esta tese vai tratar. O presente documento visa definir e apresentar o problema que as bases de dados relacionais têm quando lidam com grandes volumes de dados, introduzir os limites do modelo relacional que só até há bem pouco tempo começaram a ser evidenciados com o surgimento de movimentos, como o BigData, com o crescente número de sites que surgem por dia e com o elevado número de utilizadores das redes sociais. Será também ilustrada a solução adotada até ao momento pelos grandes consumidores de dados de elevado volume, como o Google e o Facebook, enunciando as suas características vantagens, desvantagens e os demais conceitos ligados ao modelo NoSQL. A presente tese tenciona ainda demonstrar que o modelo NoSQL é uma realidade usada em algumas empresas e quais as principias mudanças a nível programático e as boas práticas delas resultantes que o modelo NoSQL traz. Por fim esta tese termina com a explicação de que NoSQL é uma forma de implementar a persistência de uma aplicação que se inclui no novo modelo de persistência da informação.

Exploring Literary Landscapes: From Texts to Spatiotemporal Analysis through Collaborative Work and GIS

This article argues that the study of literary representations of landscapes can be aided and enriched by the application of digital geographic technologies. As an example, the article focuses on the methods and preliminary findings of LITESCAPE.PT—Atlas of Literary Landscapes of Mainland Portugal, an on-going project that aims to study literary representations of mainland Portugal and to explore their connections with social and environmental realities both in the past and in the present. LITESCAPE.PT integrates traditional reading practices and ‘distant reading’ approaches, along with collaborative work, relational databases, and geographic information systems (GIS) in order to classify and analyse excerpts from 350 works of Portuguese literature according to a set of ecological, socioeconomic, temporal and cultural themes. As we argue herein this combination of qualitative and quantitative methods—itself a response to the difficulty of obtaining external funding—can lead to (a) increased productivity, (b) the pursuit of new research goals, and (c) the creation of new knowledge about natural and cultural history. As proof of concept, the article presents two initial outcomes of the LITESCAPE.PT project: a case study documenting the evolving literary geography of Lisbon and a case study exploring the representation of wolves in Portuguese literature.

Generació automàtica de l'esquema de bases de dades relacional d'una aplicació a partir del seu diagrama de classes representat en XML i creació automàtica d'interfícies de control d'intercanvi d'informació

En aquest projecte, amb la finalitat d'analitzar per mitjà d'un exemple (la base de dades d'una botiga que opera en línia) algunes de les possibilitats que dóna XML, s'ha construït un sistema que permet generar bases de dades relacionals (amb SQL) a partir de diagrames de classes definits en XML. D?aquesta manera es mostra la flexibilitat que aporta XML a la definició, el processament i la transformació dels documents.

Sistema web per al préstec de DVD en col·lectius tancats

Aquest projecte de final de carrera sorgeix com a resposta a una necessitat existent dins de col•lectius laborals i docents de compartir documents i recursos. Per tal d’estabilitzar un sistema d’intercanvi que funcioni, és important que els préstecs siguin àgils i estiguin gestionats per un bon sistema. El projecte “Sistema web per al préstec de DVD en col•lectius tancats” té la finalitat de permetre als membres d’un col•lectiu tancat d’utilitzar un servei de préstecs de DVD via web. Aquest sistema facilita i gestiona l’intercanvi de DVD entre els usuaris del col•lectiu que estiguin registrats. La base de dades del conjunt dels DVD la formen els DVD que els mateixos usuaris registrats posen a disposició dels altres membres. Pel que fa a la gestió, el sistema incorpora un sistema automàtic d’enviament de correus electrònics i un gestor de temps per evitar que els préstecs no s’allarguin en excés. També està dotat de mesures de seguretat que garanteixen la privacitat als usuaris.

Disseny i implementació de la base de dades d'un sistema de descàrrega d'aplicacions per a mòbils intel·ligents

L'associació de desenvolupadors d'aplicacions per a mòbils intel·ligents ha encarregat l'implementació d'una base de dades per gestionar les aplicacions, les descàrregues, els usuaris... Aquest projecte realitza una proposta de disseny segons els requeriments demanats i la seva implementació en un sistema de gestió de bases de dades, que en aquesta ocasió és Oracle.

Diseño e implementación de una base de datos relacional para la gestión de la red de bibliotecas

Implementar una base de datos para que pueda ser integrada en un aplicativo de gestión de una red de bibliotecas y que permita obtener de forma eficiente aquellos elementos valiosos para la toma de decisiones.

NQL, Natural Query Language

Desarrollo de un sistema capaz de procesar consultas en lenguaje natural introducidas por el usuario mediante el teclado. El sistema es capaz de responder a consultas en castellano, relacionadas con un dominio de aplicación representado mediante una base de datos relacional.

Diseño e implementación de una base de datos relacional para la gestión sanitaria

Diseño e implementación de una base y almacén de datos relacionales para la gestión sanitaria construida en Oracle. El acceso a los datos se hace mediante procedimientos almacenados, con técnicas de PL/SQL y registro en tablas propias de auditoría.

Ohjelmistotuotteen hallintatietokannan suunnittelu ja toteutus

Ohjelmistotuotteen hallinta (SCM)on tärkeä osa ohjelmistoprojekteja. Se koostuu ohjelmistotuotteen hallinnan suunnittelusta, muutoksen hallinnasta, version hallinnasta, kääntämisestä, paketoinnista, kokoonpanon tilanteen seurannasta ja sen tarkistuksesta. Ohjelmistotuotteen hallintatietokanta (SCM DB) on tarkoitettu SCM:n liittyvändatan tallettamiseen yhteen paikkaan, jossa data on kaikkien löydettävissä. SCMDB on relaatiotietokanta ja WWW-käyttöliittymä sille. Tietokantaan talletetaan SCM - infrastruktuuri, SCM -resurssit, SCM -työskentelypaikat, integrointisuunnitteludata, paketoinnin raportit ja ohjeistukset, muutoksenhallintadata ja työkalujen hallintadata. Tietokannalla on monta käyttäjää. SCM managerit tallettavat tietokantaa yleiset tiedot, Integrointimanagerit tallettavat kantaan integrointisuunnitelmaa varten julkaisua koskevat tiedot. Paketointivastuulliset tallettavat kantaan paketointiraportit. Ohj elmistosuunnittelijat tekevät muutosvaatimuksia tietokantaan, jotka muutoksenhallintaelin käsittelee. He näkevät kannan kautta myös virheraportit. Työkalujen koordinointi tapahtuu myös kantaan talletettujen tietojen avulla. Lukemiseen tietokantaa voivat käyttää kaikki testauksesta suunnittelijoihin aikataulujen osalta. Tietokannasta voidaan lukea myös paketointityökalujen tallettamia tietoja ohjelmalohkoista eri pakettiversioissa. Paketointityökalut tai paketointivastuulliset saavat kannasta myös suoraan lähdetiedon paketointityökaluille.

XML-verkkotietokantojen suorituskykyvertailu

XML:n kasvava suosio dokumenttiformaattina sekä sen alati monipuolistuva käyttö ovat lisänneet XML-tiedonhallintajärjestelmien tarvetta. Yksi tapa XML-dokumenttien hallintaan on edelleen tiedostopohjainen järjestelmä. Erilaisiin tietokantoihin perustuvat XML-tiedonhallintajärjestelmät ovat kuitenkin viime vuosina kasvattaneetsuosiotaan monipuolisempien ominaisuuksien ja paremman suorituskyvyn takia. Lisäksi XML-dokumenttien hallinta tiedostopohjaisessa järjestelmässä käy lähes mahdottomaksi suurilla datamäärillä. Suhteellisen uutena tulokkaana XML-dokumenttienhallintaan ovat tulleet natiivit XML -tietokannat, jotka ovat suunniteltu juuriXML:ää silmälläpitäen. Tässä diplomityössä esitellään erilaisia XML-tiedonhallintajärjestelmiä. Erityisesti relaatiotietokantoihin ja natiiveihin XML -tietokantoihin perustuvien ratkaisujen taustoihin ja teknisiin yksityiskohtiin yritetään luoda syvällinen katsaus. Neljälle XML-tiedonhallintaratkaisulle - Binary Approachille, Edge Approachille, eXistille ja Xindicelle - suoritetaan XMach-1 suorituskykytesti. Lisäksi testattavien ratkaisujen teknistä toimivuutta arvioidaan sekä analyyttisen että käytännön tarkastelun kautta. Suorituskykytestien ja teknisen toimivuuden arvioiden perusteella on tarkoitus valita XML-tiedonhallintaratkaisu Javalla toteutetulle Web-sovellukselle, joka käyttää XML:ää tietojen tallennusformaattina.

Notes de notes

Desenvolupament d'una aplicació que permeti gestionar l'avaluació de l'alumnat d'una escola de música. L'objectiu de l'aplicació és facilitar l'exercici d'avaluació contínua del procés d'ensenyament/aprenentatge.

Dual retrieval in conceptual information systems

Conceptual Information Systems provide a multi-dimensional conceptually structured view on data stored in relational databases. On restricting the expressiveness of the retrieval language, they allow the visualization of sets of realted queries in conceptual hierarchies, hence supporting the search of something one does not have a precise description, but only a vague idea of. Information Retrieval is considered as the process of finding specific objects (documents etc.) out of a large set of objects which fit to some description. In some data analysis and knowledge discovery applications, the dual task is of interest: The analyst needs to determine, for a subset of objects, a description for this subset. In this paper we discuss how Conceptual Information Systems can be extended to support also the second task.

Sistema web per al préstec de DVD en col·lectius tancats

Aquest projecte de final de carrera sorgeix com a resposta a una necessitat existent dins de col•lectius laborals i docents de compartir documents i recursos. Per tal d’estabilitzar un sistema d’intercanvi que funcioni, és important que els préstecs siguin àgils i estiguin gestionats per un bon sistema. El projecte “Sistema web per al préstec de DVD en col•lectius tancats” té la finalitat de permetre als membres d’un col•lectiu tancat d’utilitzar un servei de préstecs de DVD via web. Aquest sistema facilita i gestiona l’intercanvi de DVD entre els usuaris del col•lectiu que estiguin registrats. La base de dades del conjunt dels DVD la formen els DVD que els mateixos usuaris registrats posen a disposició dels altres membres. Pel que fa a la gestió, el sistema incorpora un sistema automàtic d’enviament de correus electrònics i un gestor de temps per evitar que els préstecs no s’allarguin en excés. També està dotat de mesures de seguretat que garanteixen la privacitat als usuaris.

Formulação de uma politica de desenvolvimento regional integrado: um estudo de caso do corredor centroleste

Esta dissertação busca definir qual o propósito que Uniu alguns estados brasileiros em torno da Política de Desenvolvimento do Corredor de Transportes Centroleste. Para tanto, busca definir e identificar quais os atores envolvidos, os respectivos interesses SOCIaIS, políticos e econômicos e o ambiente histórico e político prevalecente. o caso do Corredor Centroleste é o pano de fundo de uma política de Desenvolvimento Regional Integrado, fornecendo bases para análise da formulação de políticas públicas, preocupando-se em configurar sua existência, êxito e continuidade. Por fim, o desenho da matriz de relações interorganizacionais, enseja uma demonstração dos tipos de relacionamentos verificados no estudo de caso, afirmando-a como instrumento de análise na formulação de políticas públicas.

Optimal clone identifier for genomic shotgun libraries: OC Identifier tool

In DNA microarray experiments, the gene fragments that are spotted on the slides are usually obtained by the synthesis of specific oligonucleotides that are able to amplify genes through PCR. Shotgun library sequences are an alternative to synthesis of primers for the study of each gene in the genome. The possibility of putting thousands of gene sequences into a single slide allows the use of shotgun clones in order to proceed with microarray analysis without a completely sequenced genome. We developed an OC Identifier tool (optimal clone identifier for genomic shotgun libraries) for the identification of unique genes in shotgun libraries based on a partially sequenced genome; this allows simultaneous use of clones in projects such as transcriptome and phylogeny studies, using comparative genomic hybridization and genome assembly. The OC Identifier tool allows comparative genome analysis, biological databases, query language in relational databases, and provides bioinformatics tools to identify clones that contain unique genes as alternatives to primer synthesis. The OC Identifier allows analysis of clones during the sequencing phase, making it possible to select genes of interest for construction of a DNA microarray. ©FUNPEC-RP.