Perfils. David Brotherton

David Brotherton és professor i catedràtic al Departament de Sociologia del John Jay College of Criminal Justice, City University of New York. A mitjan anys noranta va començar a estudiar les bandes juvenils de la ciutat, en especial les llatines. Assegura que sobre les bandes circulen tot de rumors i notícies falses i que treballen per mostrar dades que permetin saber-ne la veritat, perquè «no diu enlloc que per entrar als Latin Kings calgui cometre un delicte». Aquest curs participa en el Seminari Permanent de Criminologia de la Universitat de Girona

Civilitzar l'organització del treball = Civilizar la organización del trabajo

Aquest que teniu a les mans és el número 30 de DUODA. Revista d'Estudis Feministes. La comissió directiva i la permanent del Centre de Recerca en Estudis de les dones de la Universitat de Barcelona -que es diu també Duoda- volem celebrar amb totes les lectores i els lectors de la revista aquest número, que va acompanyat d'un CD-ROM commemoratiu en el qual Maria-Milagros Rivera Garretas ha ordenat les aportacions, potser, més originals publicades en la revista al llarg dels últims quinze anys. Són aportacions fetes des del feminisme el qual, com ha escrit Lia Cigarini, ofereix una mediació al l’experiència humana femenina tant pràcticament com teòrica, com la relació primera -la relació amb la mare-, acompanyada, quan ho està, per l'amor del pare, fundat també en la seva relació amb la seva mare, relació que -com diu Maria-Milagros Rivera Garretas- no s'acaba amb la infància sinó que afecta a tots i a cadascun dels essers humans durant tota la vida

Perfils: Marissa Molinas

Marissa Molinas és catedràtica de Biologia Cel·lular de la Universitat de Girona. «En pocs anys la Universitat de Girona ha fet un canvi formidable», diu. La Generalitat de Catalunya li ha concedit la Medalla Narcís Monturiol per la contribució al progrés científic i tecnològic

El documental històric com a reflexió sobre l’ús i abús de la memòria

Aquest article estudia el documental històric amb la intenció de confrontar alguna de les controvèrsies que han sorgit sobre la idea de la reconstrucció històrica en el camp del cinema i de la televisió. El primer punt plantejat consisteix en l’actualització de la idea proposada per Marc Ferro de que cada pel•lícula és un document de mentalitats, partint de dues idees bàsiques: primer, que el cinema, a més de ser un document, té una història com a producte artístic i segon, que la documentació del passat ha de dur-se a terme sense caure en el que Tzevan Todorov diu els abusos de la memòria. El segon punt té a veure amb el problema de com la història és modificada donada la percepció que tenim de ella des d’un punt particular al present. Finalment, entra en el tema de la ètica amb la intenció de fer front al problema de les limitacions de l’acte de mostrar en un moment històric particular en que aquesta mostra ha estat transformada en una forma de banalització

L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval

Problemes filosòfics: del liberalisme polític rawlsià

La doctrina que Rawls anomena "liberalisme polític" -i que trobem exposada en el llibre homònim que Rawls va publicar l'any 1993- ens diu com han de ser i com hem de veure aquelles concepcions de la justícia que pretenen donar compte de l'exercici legítim del poder polític en una societat marcada per un pluralitat insuperable de postures morals, filosòfiques i religioses. En aquest sentit, doncs, el liberalisme polític configura el marc conceptual en el qual hem d'encabir la concepció de la justícia que Rawls va proposar en el seu primer llibre, Una teoria de la justícia -i que va anomenar "justícia com a equitat". En la tesi, el que he mirat de criticar és justament aquest marc conceptual o, si es vol, la interpretació que acaba oferint Rawls de la seva pròpia concepció de la justícia com a equitat. Segons el meu parer, el liberalisme polític no reforçarà la posició de la justícia com a equitat davant de la constatació del pluralisme radical de les societats modernes, sinó que més aviat la debilitarà. I això serà així, crec, perquè el liberalisme polític és una mala resposta al fet del pluralisme en general. Efectivament, no és una bona manera d'abordar el pluralisme filosòfic -per exemple- afirmar que ens hem de quedar "a la superfície, filosòficament parlant" o que una concepció de la justícia ha de prescindir de la fonamentació filosòfica i que en fa prou de partir d'allò que en la societat es considera correcte. No és una bona manera de resoldre les disputes de la filosofia política sostenir que tan sols necessitem fixar-nos en la raonabilitat de les múltiples concepcions de la justícia existents i que podem oblidar-nos de fins a quin punt són correctes o vertaderes. Tot això és el que he mirat de demostrar en la segona part de la tesi -i en la mesura que és així, doncs, constitueix una crítica a la idea rawlsiana segons la qual una concepció de la justícia ha de ser exclusivament "política". Així mateix, la tercera part del treball està dedicada a criticar la noció de consens per superposició, que és la idea amb la qual el liberalisme polític pretén fer front al pluralisme sobretot èticopolític. Al meu parer, l'argument del liberalisme polític a favor del consens per superposició és un argument o bé irrellevant, o bé incoherent. A part d'això, és dubtós que hi hagi cap necessitat d'assolir aquesta mena de consens o que no hi hagi alternatives més realistes i adequades. D'altra banda, he defensat que la solució del consens per superposició no donaria cap resposta a un dels tipus de pluralisme més urgents d'abordar, com és el pluralisme nacional de molts Estats, entre ells el nostre.

Diversitat cultural i educació. Per una educació intercultural a les escoles d'educació primària

La tesi vol respondre quatre preguntes: Quina concepció d'educació intercultural ens cal a la Catalunya del segle XXI? Com ha fet front el sistema educatiu de Catalunya a l'arribada d'alumnes d'origen estranger? Quins canvis haurem de propiciar en el currículum escolar per tal de fer una educació més científica i més justa? Quina ha de ser la formació que hem d'oferir al professorat de l'educació bàsica per garantir una educació intercultural? L'educació intercultural que es propugna en aquesta tesi és la que es proposa treballar perquè tots els alumnes aprenguin a viure en societats obertes i plurals. Dins de l'educació intercultural que es proposa, s'hi plantegen tres èmfasis diferents: el que posa l'accent en els aspectes ètics, en els aspectes didàctics i en els culturals o curriculars. I pel que fa a la formació del professorat, es diu que un dels primers objectius ha de ser la revisió dels propis coneixements i actituds.

Índexos de localització i deslocalització derivats de la densitat bielectrònica: anàlisi i aplicacions en estructura molecular, reactivitat química i aromaticitat

La present tesi doctoral s'emmarca dins el camp de la química teòrica i computacional. El primer objectiu, que va ser el de partida, consistia a veure si els índexos bielectrònics derivats de la teoria AIM podien ser útils per estudiar la reorganització electrònica al llarg d'una reacció. De forma paral·lela es va plantejar un objectiu metodològic, el càlcul dels índexos mencionats a altres nivells de teoria, com podia ser DFT o CI. CI. Aquests dos objectius varen portar a molts d'altres, tot i que els principals són: Objectiu 1. Estudi de la reorganització de parells d'electrons al llarg d'una reacció. Objectiu 2. Efecte de la solvatació sobre l'estructura de parells d'electrons d'una molècula. Objectiu 3. Càlcul dels índexos de localització i deslocalització als nivells de teoria del funcional de la densitat i post-Hartree-Fock. Objectiu 4. Caracterització de l'enllaç per pont d'hidrogen per mitjà de l'estructura dels parells d'electrons. Objectiu 5. L'índex de deslocalització: nou criteri electrònic d'aromaticitat.

Single and multiple addition to C60. A computational chemistry study

Des del seu descobriment, a la molècula C60 se li coneixen una varietat de derivats segons el tipus de funcionalització amb propietats fisicoquímiques específiques de gran interès científic. Una sel·lecció de derivats corresponents a addicions simple o múltiple al C60 s'ha considerat en aquest treball d'investigació. L'estudi a nivell de química computacional de diversos tipus d'addició al C60 s'han portat a terme per tal de poder donar resposta a aspectes que experimentalment no s'entenen o són poc clars. Els sistemes estudiats en referència a l'addició simple al C60 han estat en primer lloc els monoiminoful·lerens, C60NR, (de les dues vies proposades per la seva síntesi, anàlisis cinètic i termodinàmic han ajudat a explicar els mecanismes de formació i justificar l'addició a enllaços tipus [5,6]), i en segon lloc els metanoful·lerens i els hidroful·lerens substituits, C60CHR i C60HR, (raons geomètriques, electròniques, energètiques i magnètiques justifiquen el diferent caràcter àcid ente ambdós derivats tenint en compte una sèrie de substituents R amb diferent caràcter electrònic donor/acceptor). Els fluoroful·lerens, C60Fn, i els epoxid ful·lerens, C60On, (anàlisi sistemàtic dels seus patrons d'addició en base a poder justificar la força que els governa han aportat dades complementàries a les poques que existeixen experimentalment al respecte).

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona. Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral. En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.). La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball. La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius). Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia.

Protonation of phenylboronic acid: comparison of G3B3 and G2MP2 methods

G3B3 and G2MP2 calculations using Gaussian 03 have been carried out to investigate the protonation preferences for phenylboronic acid. All nine heavy atoms have been protonated in turn. With both methodologies, the two lowest protonation energies are obtained with the proton located either at the ipso carbon atom or at a hydroxyl oxygen atom. Within the G3B3 formalism, the lowest-energy configuration by 4.3 kcal . mol(-1) is found when the proton is located at the ipso carbon, rather than at the electronegative oxygen atom. In the resulting structure, the phenyl ring has lost a significant amount of aromaticity. By contrast, calculations with G2MP2 show that protonation at the hydroxyl oxygen atom is favored by 7.7 kcal . mol(-1). Calculations using the polarizable continuum model (PCM) solvent method also give preference to protonation at the oxygen atom when water is used as the solvent. The preference for protonation at the ipso carbon found by the more accurate G3B3 method is unexpected and its implications in Suzuki coupling are discussed. (C) 2006 Wiley Periodicals, Inc.

Ligand-centred reactivity of bis(picolyl)amine iridium: sequential deprotonation, oxidation and oxygenation of a "non-innocent" ligand

Treatment of [Ir(bpa)(cod)](+) complex [1](+) with a strong base (e.g., tBuO(-)) led to unexpected double deprotonation to form the anionic [Ir-(bpa-2H)(cod)](-) species [3](-), via the mono-deprotonated neutral amido complex [Ir(bpa-H)(cod)] as an isolable intermediate. A certain degree of aromaticity of the obtained metal-chelate ring may explain the favourable double deprotonation. The rhodium analogue [4](-) was prepared in situ. The new species [M(bpa-2H)(cod)](-) (M = Rh, Ir) are best described as two-electron reduced analogues of the cationic imine complexes [M-I(cod)(Py-CH2-N=CH-Py)](+). One-electron oxidation of [3](-) and [4](-) produced the ligand radical complexes [3]* and [4]*. Oxygenation of [3](-) with O-2 gave the neutral carboxamido complex [Ir(cod)(py-CH2-N-CO-py)] via the ligand radical complex [3]* as a detectable intermediate.

Thiocyanate complexes of uranium in multiple oxidation states: a combined structural, magnetic, spectroscopic, spectroelectrochemical, and theoretical study

A comprehensive study of the complexes A4[U(NCS)8] (A = Cs, Et4N, nBu4N) and A3[UO2(NCS)5] (A = Cs, Et4N) is described, with the crystal structures of [nBu4N]4[U(NCS)8]·2MeCN and Cs3[UO2(NCS)5]·O0.5 reported. The magnetic properties of square antiprismatic Cs4[U(NCS)8] and cubic [Et4N]4[U(NCS)8] have been probed by SQUID magnetometry. The geometry has an important impact on the low-temperature magnetic moments: at 2 K, μeff = 1.21 μB and 0.53 μB, respectively. Electronic absorption and photoluminescence spectra of the uranium(IV) compounds have been measured. The redox chemistry of [Et4N]4[U(NCS)8] has been explored using IR and UV–vis spectroelectrochemical methods. Reversible 1-electron oxidation of one of the coordinated thiocyanate ligands occurs at +0.22 V vs Fc/Fc+, followed by an irreversible oxidation to form dithiocyanogen (NCS)2 which upon back reduction regenerates thiocyanate anions coordinating to UO22+. NBO calculations agree with the experimental spectra, suggesting that the initial electron loss of [U(NCS)8]4– is delocalized over all NCS– ligands. Reduction of the uranyl(VI) complex [Et4N]3[UO2(NCS)5] to uranyl(V) is accompanied by immediate disproportionation and has only been studied by DFT methods. The bonding in [An(NCS)8]4– (An = Th, U) and [UO2(NCS)5]3– has been explored by a combination of DFT and QTAIM analysis, and the U–N bonds are predominantly ionic, with the uranyl(V) species more ionic that the uranyl(VI) ion. Additionally, the U(IV)–NCS ion is more ionic than what was found for U(IV)–Cl complexes.

Spin current in the Mobius cyclacene belts

We report on density functional theory studies of the electronic structure and magnetic properties of Mobius-[n]cyclacenes. The geometry of Mobius bands presents a modulation of bond lengths that is needed to accommodate the twist. This modulation takes the form of bond alternation defects analogous to those of solitons in polyacetylene. The ground state of all Mobius bands is a triplet, with a spin density distribution that follows the bond length modulation. A molecular dynamics simulation of the Mobius cyclacene at 300 K shows that the twist travels around the belt inducing a magnetic current. (C) 2009 Elsevier B. V. All rights reserved.

A theoretical study on the XeF(2) molecule

A relativistic four-component study was performed for the XeF(2) molecule by using the Dirac-Coulomb (DC) Hamiltonian and the relativistic adapted Gaussian basis sets (RAGBSs). The comparison of bond lengths obtained showed that relativistic effects on this property are small (increase of only 0.01 angstrom) while the contribution of electron correlation, obtained at CCSD(T) or CCSD-T levels, is more important (increase of 0.05 angstrom). Electron correlation is also dominant over relativistic effects for dissociation energies. Moreover, the correlation-relativity interaction is shown to be negligible for these properties. The electron affinity, the first ionization potential and the double ionization potential are obtained by means of the Fock-space coupled cluster (FSCC) method, resulting in DC-CCSD-T values of 0.3 eV, 12.5 eV and 32.3 eV, respectively. Vibrational frequencies and some anharmonicity constants were also calculated under the four-component formalism by means of standard perturbation equations. All these molecular properties are, in general, ill satisfactory agreement with available experimental results. Finally, a partition in terms of charge-charge flux-dipole flux (CCFDF) contributions derived by means of the quantum theory of atoms in molecules (QTAIM) in non-relativistic QCISD(FC)/3-21G* calculations was carried out for XeF(2) and KrF(2). This analysis showed that the most remarkable difference between both molecules lies on the charge flux contribution to the asymmetric stretching mode, which is negligible in KrF(2) but important in XeF(2). (c) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.