1000 resultados para Patrimoni cultural -- Argentina
Resumo:
El presente trabajo parti de la idea de vincular las tres dimensiones del pasado, presente y futuro en la representacin de la cultura hngara Catalunya, y ms concretamente en Barcelona.
Resumo:
Treball de mster que planteja la musetzaci d'un espai ja existent, el Castell Palau Episcopal de la Bisbal dEmpord, amb l'objectiu de recuperar la seva memria i contribuir a la dinamitzaci del casc antic i conseqentment la del municipi i el de les seves rodalies
Resumo:
Les infraestructures de recerca inclouen diferent tipologies, des dinstallacions niques a altres basades en xarxes. Tpicament han sorgit de necessitats especfiques duna disciplina o b multidisciplinries. Les infraestructures de recerca produeixen, processen o gestionen volums heterogenis dinformaci, tant grans com petits. Sn les anomenades fbriques de dades cientfiques del segle XXI. Comprenen diversos tipus de recursos dinformaci com publicacions, colleccions digitalitzades, objectes daprenentatge i dades de recerca. Les qestions clau d'avui dia per a les infraestructures de recerca sn el seu coneixement per part dels investigadors, i la seva viabilitat, sostenibilitat i interoperabilitat. El comproms de les biblioteques de recerca amb les infraestructures de recerca ha estat baix. Si b aix podria ser comprensible el 2005, quan les primeres prioritats per les inversions en infraestructures de recerca sestaven definint, ara representa un gran buit en l'estratgia europea. Iniciatives clau com ESFRI no inclouen cap participaci per part de biblioteques de recerca, amb excepci de DARIAH. La participaci en projectes finanats per la Uni Europea (a travs de LIBER o directament a travs d'institucions) es va centrar (amb algunes excepcions) en les rees de digitalitzaci, patrimoni cultural i publicacions. Les biblioteques de recerca han d'esdevenir actors visibles en les discussions estratgiques sobre les infraestructures de recerca i haurien dexplorar activament la seva participaci en les infraestructures de dades d'investigaci. Accs Obert, Cincia Oberta (dades), les dades de recerca (infraestructures i gesti) sn els catalitzadors per aconseguir que les biblioteques de recerca siguin presents pels investigadors ms enll de les humanitats i les cincies socials. "L'accs obert s global - per la seva aplicaci s local '. Aquest s popular lema del projecte OpenAIRE i dna a les biblioteques de recerca locals un paper important en el context europeu. Les dades de recerca sn especfiques segons les disciplines, per les poltiques, els fluxos de treball i les normes tamb s'han d'aplicar a nivell local. La creaci d'infraestructures participatives amb la participaci dactors institucionals, nacionals i temtics ha estat identificat per la Uni Europea com una tasca clau per a la dcada actual. El terme 'participatiu' tamb es considera d'importncia fonamental per a l'estratgia de la poltica europea, ja que s'adapta molt b amb la coordinaci a nivell nacional i europeu per aconseguir una eficincia de costos i contribueix a evitar la duplicaci de treball. Els principals desafiaments per a la construcci d'un ecosistema coherent, finanable i sostenible no es troben en les TIC, sin ms aviat en la gesti, la normativa, l'organitzaci, els aspectes socioculturals, la confiana, i, per descomptat, els costos.
Resumo:
El masss de les Gavarres s un espai que forma part del Pla dEspais Naturals dInters Natural de Catalunya i es caracteritza per ser un espai molt ric en patrimoni cultural, sobretot etnolgic. s per aix que des de lentitat del Consorci de les Gavarres sorgeix la proposta delaborar un conjunt de senders ecoturstics sobra la Zona dInters Etnolgic de la Gavarres. Lobjectiu principal s impulsar la posta en valor i crear instruments de gesti dels principals elements del patrimoni cultural que es troben presents arreu del masss de les Gavarres, a partir del disseny dun conjunt de senders ecoturstics que, de manera respectuosa amb el medi ambient, serveixin dinstruments de dinamitzaci i de gesti per a la conservaci de lespai i els seu elements patrimonials.
Resumo:
Creaci duna ruta a la Vall del Llmena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet dAdri, Sant Mart de Llmena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme ms sostenible i promocionar el patrimoni cultural, histric i natural de la Vall
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. El treball neix amb una manifesta voluntat de servei a la comunitat. La canviant naturalesa de tota societat i la necessitat d'adaptaci als continus canvis que experimenta cada grup hum porten aparellada la ineludible desaparici de les manifestacions culturals que deixen d'adequar-se a la nova realitat. Aix que el primer objectiu d'aquesta recerca s intentar salvaguardar tot un patrimoni cultural que, atenent l'estructura socioeconmica i demogrfica de la Terra Alta, est destinat irremeiablement a perdre's en els prxims deu o quinze anys i, en molts casos, abans i tot. En una primera fase, shan consultat arxius especialitzats per a determinar l'estat de la qesti pel que fa als canoners, i sha realitzat una revisi bibliogrfica. Posteriorment, s'ha iniciat el treball de camp sobre el terreny. Pel que fa a aspectes de teoria etnogrfica lligats estrictament a les msiques de les canons, la investigaci ens ha proporcionat una nova llum sobre alguns punts interessants la concepci apriorstica que en tenem -ara ho sabem- hem hagut de canviar i rebutjar. Contrriament al pensament comunament arrelat, el treball ha demostrat que les canons de tradici oral no sn tan antigues ni tenen tampoc un origen tan inveterat com se'ls sol suposar. I, aix, sense comptar que amb aquest investigaci s'omple un but de coneixement sobre la Terra Alta.
Resumo:
El 17 de gener de 2002, l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, el Servei d'Arxius de la Direcci General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i l'Associaci d'Arxivers de Catalunya (AAC) van organitzar una jornada de divulgaci, reflexi i debat sobre la Llei 10/2002, de 13 de juliol, d'arxius i documents. L'objectiu de la Jornada era donar a conixer als professionals dels arxius aquesta llei i es va centrar a analitzar-ne l'abast, la incidncia i les implicacions ms rellevants. Emmarcada en la lnia de la formaci interdepartamental de l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, la Jornada tenia com a destinataris els arxivers de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya, de l'Administraci local i d'altres institucions pbliques.
Resumo:
Information and communication technologies enabled cultural and scientific patrimony -and information in general- to be presented in digital format, as well as in traditional analogical formats. The response was immediate and since the decade of the 1990s different projects have been designed to guarantee permanent access to the digital production -retrieval, storage, handling, preservation and dissemination. This article presents an international overview of existing models of national digital repositories, a name given to these projects that are normally generated by national libraries with a common objective: ensuring that web pages are always accessible.
Resumo:
Information and communication technologies enabled cultural and scientific patrimony -and information in general- to be presented in digital format, as well as in traditional analogical formats. The response was immediate and since the decade of the 1990s different projects have been designed to guarantee permanent access to the digital production -retrieval, storage, handling, preservation and dissemination. This article presents an international overview of existing models of national digital repositories, a name given to these projects that are normally generated by national libraries with a common objective: ensuring that web pages are always accessible.
Resumo:
Acabada la guerra civil de 1936 l"esglsia catlica elabor una enquesta per totes les dicesis espanyoles amb l"objectiu de conixer de primera m l"estat de les parrquies i dels bisbats. En ella s"interroga sobre els aspectes fonamentals de la seva organitzaci. En aquest article s"analitzen els resultats referents al Bisbat de Vic i es posa especial atenci en les respostes referents a l"estat del patrimoni cultural, com ara prdues en obres d"art (altars, retaules, imatges, orgues i harmniums, campanes, creus, objectes del culte, mobles, reliquiaris, pintures o tapissos
Resumo:
Aquest article, a travs de lanlisi de limpacte que la Fundaci Gala Salvador Dal t sobre leconomia del seu entorn, vol contribuir a fer pals com la importncia duna instituci daquest tipus per a la comunitat on est inserida traspassa els aspectes purament culturals. La FundaciGala Salvador Dal, en addici al seu important paper formatiu i educatiu i a la seva aportaci a la conservaci i manteniment del patrimoni cultural, tamb arrossega turisme cultural. Aix es tradueix en latracci de despesa i la generaci de riquesa dins del seu mbit territorial, que fa que la Fundaci compleixi una funci dinamitzadora per a leconomia del seu entorn. La quantificaci daquest impacte s necessria per posar en context la veritable magnitud i importncia duna instituci com la Fundaci Gala Salvador Dal
Resumo:
Heritage resources are more exposed than ever to visitors. For this reason, the transmission of cultural content is not enough: the present situation demands the inclusion of some messages able to foment a sustainable relation between the visitor and the resource. And this can best be achieved with the Preventive Difusion, a sensitizing strategy to inform and persuade visitors about the extreme fragility of the heritage resources. In addition, this strategy is a magnificent tool at the service of the corporate identity of the heritage resources and of the conservators: usually, preventive conservation actions and policies are not clear to visitors. But if they are included into the visit discourse, the public receive an accurate vi-sion of the efforts done in that sense, and it allows them to have a clear idea of these efforts, leading to the image that they have about the resource in question and, by extension, of their conservators.
Resumo:
Los museos vienen aplicando, desde hace ya bastantes dcadas, la teora y prctica de la difusin cultural para generar contenidos culturales que faciliten la accesibilidad cognitiva y emocional de los visitantes a sus colecciones. ltimamente estn apareciendo campaas y acciones de comunicacin comercial que, lideradas desde los departamentos de comunicacin de los museos, estn creando unos contenidos cuyo objetivo final es publicitario, sirvindose para ello de la tcnica del Content Marketing. Este artculo presenta este nuevo modelo de generacin de contenidos, mediante el anlisis de algunos casos internacionales en los que se ha aplicado de forma exitosa.
Resumo:
En aquest estudi, explicar i analitzar aquests processos innovadors de conceptualitzaci dels aspectes lingstics del turisme. L'objectiu ltim s explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova lnia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turstica barcelonina, cosa que tamb afecta la projecci turstica de Catalunya i dels Pasos Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l's de les llenges en activitats turstiques s'emmarca dins una poltica genrica de projecci de la prpia identitat i de promoci del patrimoni cultural. s per aix que aquest treball tamb cont reflexions i propostes per a l'articulaci del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benents que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la prpia diversitat cultural i la producci artstica contempornia al costat dels referents histrics, lingstics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text est organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qestions prvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com sn a) la justificaci d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'mbit del turisme barcelon, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definici dels conceptes ms importants; c) una explicaci general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econmics i processos sociolingstics i que determinen la forma com les persones valoren les llenges prpies i les dels altres en diversos mbits socials, incloent-hi el mn econmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, aix s, all que fa que tingui sentit com a experincia d'interacci entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experincies de marketitzaci de llenges i identitats en diversos pasos. Em centrar bsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, especficament, en les activitats que comporten l's de llenges no conegudes o poc conegudes pels clients. La secci sobre turisme est organitzada segons les llenges i, per al cas de les llenges cltiques de les Illes Britniques i per al Canad, es subdivideix en diverses regions. Tot i que far alguns comentaris sobre els processos de marketitzaci de les grans llenges, em centrar en experincies associades a llenges minoritries o polticament minoritzades. Aix es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llenges dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la prpia oferta turstica, excepte en all que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlar tamb breument.El tercer bloc cont una valoraci de conjunt sobre la trajectria histrica de les poltiques turstiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulaci d'una oferta slida en matria de turisme cultural. S'hi valora tamb la posici que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el mn del turisme i s'elaboren propostes i lnies de treball en base a les experincies analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingstic, les activitats turstiques plantegen reptes i oportunitats d'ndole molt diversa: a) l'accs a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semitic de les llenges en la caracteritzaci i diferenciaci de productes i c) l'encaix entre les poltiques culturals i les turstiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econmic, poltic i cultural. L'estudi acaba amb un catleg de propostes de desplegament d'una poltica turstica basada en el patrimoni lingstic, cultural, artstic i histric catal, que ajudi a complementar i a reforar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versi en angls del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia
