Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Estudi d'una metal·lotioneïna d'alzina surera (QsMT)

En aquest treball es caracteriza per primera vegada la capacitat de coordinació metàl·lica d'una metal·lotineïna (MT) de planta i es proposa un model de plegament per a les MTs de planta en general. Els resultat mostren que aquestes proteïnes poden tenir un paper molt important en la regulació de l'estat redox de les cèl·lules, probablement a través de la coordinació a Cu. Les MTs de planta són proteïnes molt desconegudes. Es postula que participen en l'homeòstasi del Cu i en la protecció contra l'estrès oxidatiu, però es desconeix la capacitat de coordinació metàl·lica i el plegament. En aquest treball s'han estudiat una metal·lotioneïna d'alzina surera, QsMT, aïllada d'una llibreria de cDNA de fel·lema. Els objectius concrets han estat: (1) estudiar l'expressió de QsMT i la resposta a l'estrès oxidatiu; (2) determinar la capacitat de coordinació metàl·lica i la funcionalitat in vivo; (3) fer una aproximació al plegament de les MTs de planta. L'expressió del gen s'ha estudiat mitjançant hibridació in situ en plàntules i en embrions d'alzina surera. QsMT s'expressa majoritàriament en cèl·lules amb fort estrès oxidatiu, associat a la síntesi de polifenols (suberització i lignificació) i a la senescència. També s'expressa en cèl·lules meristemàtiques, cèl·lules en divisió molt activa on la funció de les MTs podria estar relacionada amb el manteniment de l'estat redox. L'aplicació d'estrès oxidatiu exogen (H2O2 i paraquat) incrementa fortament l'expressió de QsMT en teixits amb expressió constitutiva, confirmant la regulació de l'expressió del gen per estrès oxidatiu. Per l'estudi de les propietats de coordinació metàl·lica es va expressar QsMT en cèl·lules d'E. coli en medi de cultiu suplementat amb Cu, Zn o Cd. Es van aïllar els agregats metàl·lics corresponents i es van analitzar mitjançant tècniques espectroscòpiques i espectromètriques (ICP-OES, ESI-MS i CD). Els resultats mostren que QsMT coordina de forma estable Cu (8 ions metàl·lics/molècula), Zn (4 ions de Zn/molècula) i Cd (6 ions de Cd/molècula), i adopta una estructura especialment quiral en coordinació a Cu. L'elevada capacitat quelant de la proteïna i la quiralitat de l'estructura indiquen que QsMT possiblement té preferència metàl·lica pel Cu i per tant una funció relacionada amb aquest metall in vivo. Estudis de complementació en llevat demostren que QsMT coordina Cu de forma funcional in vivo. En coordinació a Cd QsMT presenta una peculiaritat no observada fins ara en altres MTs: la participació d'ions sulfur en la formació de l'agregat metàl·lic incrementant la capacitat de coordinació metàl·lica (6 ions metàl·lics divalents de Cd enlloc de 4 ions de Zn). A més QsMT coordina Cd de forma funcional en llevat, i per tant la seva funció també podria estar relacionada amb la destoxicació de Cd en la planta. QsMT s'ha utilitzat com a model per fer una aproximació al plegament de les MTs de planta. Amb aquest objectiu vam dissenyar tres pèptids mutants derivats de QsMT: N25 corresponent a la zona rica en cisteïna en posició amino-terminal, C18 corresponent a la zona rica en cisteïna en posició carboxil-terminal, i N25-C18 corresponent a les dues zones riques en cisteïna enllaçades per 4 glicines substituint la zona central de 39 aminoàcids. Es van expressar i estudiar aquests pèptids per les mateixes tècniques utilitzades en l'estudi de QsMT. Els resultats indiquen que QsMT es plega formant un sol agregat metàl·lic per la interacció de les dues zones riques en cisteïna. En aquest model la zona central d'enllaç, típica de les MTs de planta, no participa en la coordinació metàl·lica però és imprescindible per a la funció de la proteïna. El paper de la zona central podria variar en funció del metall que coordina, participant en el plegament i estructura de la proteïna quan coordina Zn i Cd i en la seva regulació i estabilització quan coordina Cu.

Synthesis and evaluation of cyclic cationic peptides as antimicrobial agents for use in plant protection

Aquesta tesi doctoral se centra en l'estudi de l'aplicació de pèptids antimicrobians en la lluita contra agents patògens de cultius de plantes d'interès econòmic.L'estratègia sintètica s'ha portat a terme utilitzant metodologies convencionals de síntesi de pèptids en fase sòlida com l'estratègia tridimensional ortogonal Fmoc/tBut/Allyl. Ha calgut fer la recerca de les condicions òptimes per a l'eliminació del grup Allyl i la ciclació. D'entre els pèptids cíclics de 4-10 aminoacids sintetitzats, el decapèptid c(Lys-Leu-Lys-Leu-Lys-Phe-Lys-Lys-Leu-Gln) ha resultat ésser el més efectiu i s'ha pres com a base per al disseny d'una quimioteca de 56 pèptids. Dels resultats obtinguts s'ha sintetitzat una segona quimioteca basada en l'estructura general c(X1-X2-X3-X4-Lys-Phe-Lys-Lys-Leu-Gln) determinada com la que posseix el millor perfil d'activitat. Els pèptids més efectius obtinguts constituixen els primers exemples de pèptids cíclics actius contra E. amylovora i poden ser considerats com a bons candidats pel desenvolupament d'agents antimicrobians efectius en protecció vegetal.

Synthesis of antimicrobial peptides derived from BP100 and BPC194

In the present PhD thesis we studied the solid-phase peptide synthesis of antimicrobial peptides derived from the lead peptides BP100 and BPC194. First, peptides derived from BP100 containing D-amino acids at different positions of the sequences were prepared. Moreover, peptidotriazoles derived from BP100 were also synthesized containing the triazole ring at the side-chain of different amino acids. Then, we proceeded to perform studies for the synthesis of multivalent peptides derived from BPC194. To achieve this objective, the synthesis of cyclic peptides containig a triazole ring at amino acids side-chain with different elongations was carried out. Finally, we prepared various carbopeptides containing 2 and 4 units of BP100 and/or its derivatives. The evaluation of the biological activity allowed the identification of active sequences against the economically important phytopathogenic bacteria and fungi and not toxic against eukaryotic cells.

Synthesis of unusual alpha-amino acids and study of the effect of their incorporation into antimicrobial peptides. Total synthesis of biactive marine natural products and analogues thereof

The principle theme of this thesis was the synthesis of bioactive compounds. To this end, this work was focus on two main projects. The first one, which was carried out in the Department of Chemistry of the University of Girona under the supervision of Dr Montserrat Heras, concerned the synthesis of new unnatural amino acids bearing a pyrimidine ring within their side chain for incorporation into the antimicrobial peptide BP100 following a rational design in order to improve its biological profile. On the other hand, the second chapter of this thesis was developed in collaboration with the Laboratoire de Chimie Organique (ESPCI-ParisTech, Paris, France) under the guidance of Pr Janine Cossy and Dr Arseniyadis. This chapter was centered on the total synthesis of three marine natural products with complex structures and interesting biological activities: acremolide B, (–) bitungolide F and lyngbouilloside.

Mechanism of action of cyclic antimicrobial peptides

This PhD thesis is the result of the combination of experimental and computational techniques with the aim of understanding the mechanism of action of de novo cyclic decapeptides with high antimicrobial activity. By experimental techniques the influence of the replacement of the phenylalanine for tryptophan residue in their antimicrobial activity was tested and the stability in human serum was also analyzed, in order to evaluate their potential therapeutic application as antitumor agents. On the other hand, the interaction amongst the peptide BPC194 c(KKLKKFKKLQ), the best candidate from the whole library of cyclic peptides, and a model anionic membrane was simulated. The results showed a structure-function relationship derived from the stable conformation of the peptides involved in the membrane permeabilization. As a result, a rational design was performed being BPC490 the peptide with best antimicrobial activity compared with the best active peptide from the original library.

Desenvolvimento e validação de metodologia analítica e estudo de estabilidade de tigeciclina em produto farmacêutico

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Green and brown propolis: efficient natural biocides for the control of bacterial contamination of alcoholic fermentation of distilled beverage

This study aimed to evaluate the efficiency of natural biocides, brown and green propolis, for the control of bacterial contamination in the production of sugarcane spirit. The treatments consisted of brown and green propolis extracts, ampicillin, and a control and were assessed at the beginning and end of harvest season in ten fermentation cycles. In the microbiological analyses, the lactic acid bacteria were quantified in the inoculum before and after the treatment with biocides, and the viability of yeast cells during fermentation was evaluated. The levels of acids, glycerol, total residual reducing sugars, and ethanol were analyzed for the wine resulting from each fermentation cycle. A reduction in the number of bacterial contaminants in the inoculum in the treatments with the natural biocides was observed, but it did not affect the viability of yeast cells. The control of the contaminants led to the production of higher levels of ethanol and reduced acidity in the wine produced. The results of the use of brown and green propolis to control the growth microorganisms in the fermentation of sugarcane spirit can be of great importance for using alternative strategies to synthetic antibacterials in fermentation processes including other distilled beverage or spirits.

Antibacterial activity of alkyl gallates is a combination of direct targeting of FtsZ and permeabilization of bacterial membranes

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Pineal parenchymal tumor of intermediate differentiation: diagnostic pitfalls and discussion of treatment options of a rare tumor entity

Tumors of the pineal region are uncommon, comprising approximately 0.4-1% of all intracranial tumors in adults in European and American series. Histopathologically, they are a very heterogeneous group of tumors. Of genuine pineal tumors, pineal parenchymal tumors of intermediate differentiation (PPTIDs) are the least frequently found type. In this paper, we report on the case of a patient with an unexpected and difficult-to-diagnose PPTID. A 2.2 x 2.2-cm midline mass within the posterior part of the third ventricle with consecutive obstructive hydrocephalus was found in a 44-year-old man presenting with diplopia and gait disturbances. There was no clear connection of the tumor to the pineal gland. Differential diagnosis included all intraventricular and midline tumors, therefore a biopsy was taken. Preliminary histopathological diagnosis was germinoma or primitive neuroectodermal tumor, and the tissue sample was reexamined by a referential neuropathological institute. Final diagnosis was PPTID. The tumor was then resected through a transventricular/transchoroidal approach. Histopathological examination of tumor specimen confirmed the diagnosis of a PPTID. Postoperatively, the patient received gamma-knife radiosurgery. At 1-year follow-up, there are no signs of tumor regrowth. Diagnosis of pineal parenchymal tumors in general and PPTIDs in particular can be troublesome. Their histopathological features are still being defined, as is the biological behavior of the different tumor entities. Thus, treatment options including surgery, radiation therapy, and chemotherapy remain controversial. We recommend surgical removal of PPTID, preferably in toto whenever the size of the tumor permits that kind of excision.

Antibacterial activity of moxifloxacin on bacteria associated with periodontitis within a biofilm

The activity of moxifloxacin was compared with ofloxacin and doxycycline against bacteria associated with periodontitis within a biofilm (single strain and mixed population) in vitro. Minimal inhibitory concentrations (MICs) and minimal bactericidal concentrations (MBCs) of moxifloxacin, ofloxacin and doxycyline were determined against single strains and mixed populations in a planktonic state. Single-species biofilms of two Porphyromonas gingivalis and two Aggregatibacter actinomycetemcomitans strains and a multi-species biofilm consisting of 12 species were formed for 3 days. The minimal biofilm eradication concentrations (MBECs) were determined after exposing the biofilms to the antibacterials (0.002 - 512 µg ml-1) for 18 h, addition of nutrient broth for 3 days and subsequent subcultivation. Photographs were taken by using confocal laser scanning microscopy and scanning electron microscopy. The MICs and MBCs did not differ between ofloxacin and moxifloxacin against A. actinomycetemcomitans, moxifloxacin was more active than the other tested antibacterials against anaerobes and the mixed population. The single-species biofilms were eradicated by moderate concentrations of the antibacterials, the lowest MBECs were always found for moxifloxacin (2-8 µg ml-1). MBECs against the multi-species biofilms were 128 µg ml-1, >512 µg ml-1 and >512 µg ml-1 for moxifloxacin, ofloxacin and doxycycline, respectively. In summary, moxifloxacin in a topical formulation may have potential as an adjunct to mechanical removal of the biofilms.

Comparative pharmacokinetics of metronidazole in camels, sheep and goats

The pharmacokinetics of metronidazole was determined after a single intramuscular (i.m.) dose of 30 mg.kg(-1)-body weight in five camels, sheep and goats. Marked differences were found between the three species in some of the kinetic parameters. For example, the elimination half-lives t(1/2); (h) in camels, sheep and goats were 10.0, 6.21 and 5.87, respectively. The drug maximum concentrations in plasma, C-max (mg.ml(-1)), were 28.3, 54.6 and 54.4 in camels, sheep and goats, respectively. The time to reach C-max, t(max) (h), were 5, 4 and 2 in camels, sheep and goats, respectively. The mean residence times (MRT; h) in camels, sheep and goats were 16.7, 10.8 and 8.64, respectively. In the light of the present kinetic data and known microbial sensitivities of metronidazole, we recommend an i.m. dose of 15 mg.kg(-1) in camels and 10 mg.kg(-1) in sheep and boats. every 12 h.

Antibacterial dosing in intensive care: Pharmacokinetics, degree of disease and pharmacodynamics of sepsis

Treatment of sepsis remains a significant challenge with persisting high mortality and morbidity. Early and appropriate antibacterial therapy remains an important intervention for such patients. To optimise antibacterial therapy, the clinician must possess knowledge of the pharmacokinetic and pharmacodynamic properties of commonly used antibacterials and how these parameters may be affected by the constellation of pathophysiological changes occurring during sepsis. Sepsis, and the treatment thereof, increases renal preload and, via capillary permeability, leads to 'third-spacing', both resulting in higher antibacterial clearances. Alternatively, sepsis can induce multiple organ dysfunction, including renal and/or hepatic dysfunction, causing a decrease in antibacterial clearance. Aminoglycosides are concentration-dependent antibacterials and they display an increased volume of distribution (V-d) in sepsis, resulting in decreased peak serum concentrations. Reduced clearance from renal dysfunction would increase the likelihood of toxicity. Individualised dosing using extended interval dosing, which maximises the peak serum drug concentration (C-max)/minimum inhibitory concentration ratio is recommended. beta-Lactams and carbapenems are time-dependent antibacterials. An increase in Vd and renal clearance will require increased dosing or administration by continuous infusion. If renal impairment occurs a corresponding dose reduction may be required. Vancomycin displays predominantly time-dependent pharmacodynamic properties and probably requires higher than conventionally recommended doses because of an increased V-d and clearance during sepsis without organ dysfunction. However, optimal dosing regimens remain unresolved. The poor penetration of vancomycin into solid organs may require alternative therapies when sepsis involves solid organs (e.g. lung). Ciprofloxacin displays largely concentration-dependent kill characteristics, but also exerts some time-dependent effects. The V-d of ciprofloxacin is not altered with fluid shifts or over time, and thus no alterations of standard doses are required unless renal dysfunction occurs. In order to optimise antibacterial regimens in patients with sepsis, the pathophysiological effects of systemic inflammatory response syndrome need consideration, in conjunction with knowledge of the different kill characteristics of the various antibacterial classes. In conclusion, certain antibacterials can have a very high V-d, therefore leading to a low C-max and if a high peak is needed, then this would lead to underdosing. The Vd of certain antibacterials, namely aminoglycosides and vancomycin, changes over time, which means dosing may need to be altered over time. Some patients with serum creatinine values within the normal range can have very high drug clearances, thereby producing low serum drug levels and again leading to underdosing. Copyright © 2010 Elsevier Inc. All rights reserved.

A systematic review of treatments for atopic dermatitis

Atopic dermatitis is a very common inflammatory skin disease, particularly in children. A systematic review of randomised controlled trials of treatments for atopic dermatitis (AD) was carried out to assess how many trials exist, what they cover, what they do not cover, the research gaps, provide a 'blue print' for future Cochrane Reviews and assist those making treatment recommendations by summarising the available RCT evidence, using descriptive statistics. The Cochrane Collaboration systematic review process formed the basis of the methodology, from which over 4000 studies were located via electronic database searches and hand searching of journals. A total of 292 trials were finally included covering 9 treatment groups and over 48 individual treatments. There are lots of trials covering lots of interventions but gaps are evident. However, there is evidence of a benefit in the treatment of atopic dermatitis with topical corticosteroids, psychological approaches, UV light, ascomycin derivatives, topical tacrolimus and oral cyclosporin. Treatments that show limited evidence of a benefit include non-sedatory antihistamines, topical doxepin, the oral antibiotic Cefadroxil on clinically infected AD, the topical antibacterial Mupirocin on clinically uninfected AD, Chinese herbs, hypnotherapy and biofeedback, massage therapy, dietary manipulation, house dust mite reduction, patient education, emollients, allergen antibody complexes of house dust mite and thymic extracts. Treatments that show no evidence of benefit include sedatory antihistamines, oral sodium cromoglycate, oral antibiotics on clinically uninfected AD, topical antibacterials, topical antifungals, aromatherapy essential oils, borage oil, fish oil, evening primrose oil, enzyme-free clothes detergent, cotton clothing, house dust mite hyposensitisation, salt baths, topical coal tar, topical cyclosporin and platelet-activating-factor antagonist. When interpreting the conclusions of this thesis it is important to understand that lack of evidence does not equal lack of efficacy, particularly considering the interventions that are commonly in use today to treat atopic dermatitis that have not been subjected to RCTs, such as occlusive dressings, water softening devices and stress management among many others.

The identification and characterization of novel antibacterial compounds via target-based and whole cell screening approaches

The emergence of multidrug-resistant bacterial infections in both the clinical setting and the community has created an environment in which the development of novel antibacterial compounds is necessary to keep dangerous infections at bay. While the derivatization of existing antibiotics by pharmaceutical companies has so far been successful at achieving this end, this strategy is short-term, and the discovery of antibacterials with novel scaffolds would be a greater contribution to the fight of multidrug-resistant infections. Described herein is the application of both target-based and whole cell screening strategies to identify novel antibacterial compounds. In a target-based approach, we sought small-molecule disruptors of the MazEF toxin-antitoxin protein complex. A lack of facile, continuous assays for this target required the development of a fluorometric assay for MazF ribonuclease activity. This assay was employed to further characterize the activity of the MazF enzyme and was used in a screening effort to identify disruptors of the MazEF complex. In addition, by employing a whole cell screening approach, we identified two compounds with potent antibacterial activity. Efforts to characterize the in vitro antibacterial activities displayed by these compounds and to identify their modes of action are described.