990 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Catalan volcanic field, in Iberian Peninsula Northeast, has been made during Neogene and Quaternary. It is made up Empord, la Selva and la Garrotxa Zones, the best volcanic morphology is in the last one because is the most recent. In this paper we explain the volcanic rocks general characteristics, what eruption activity generate it and the final volcanic edifice morphology. Finally, we propose some crops to visit
Resumo:
En la tesi es presenta una anlisi de l'evoluci dels canvis succets en el paisatge costaner de la Costa Brava (22 municipis litorals) en els darrers cinquanta anys (1956-2003); un estudi de la seva estructura ecopaisatgstica, actual i passada, amb una especial mfasi en la diagnosi de les conseqncies geoambientals de l'esclat urbanstic iniciat a la dcada de 1960, i s'ha determinat quina ha estat la tendncia de canvi en els darrers vint-i-cinc anys la qual s'ha utilitzat per a elaborar models explicatius de la dinmica territorial seguida i projectar-los cap al futur tot dissenyant escenaris probables. A les Bases teriques s'exposa en quina parcella del coneixement cientfic es situa aquesta recerca i es repassa l'evoluci dels diferents corrents i enfocaments que han precedit, dins la Cincia Geogrfica, els estudis sobre transformaci del paisatge. Es posa especial en els principis i metodologies que plantegen les dues escoles d'anlisi del paisatge en que es basa aquesta tesi: la Landscape Ecology i la estructurada a l'entorn del programa internacional Land Use and Land Cover Change (LUCC). S'ha dissenyat una pauta metodolgica per a l'anlisi paisatgstica d'un territori a diferents escales: des de l'mbit regional de tota la Costa Brava (66.230 ha), on es poden detectar les tendncies generals, fins l'estudi detallat a escala local, on s'ha pres com a rea d'estudi tres municipis del centre de la Costa Brava (6.960 Ha): Palams, Calonge i Castell-Platja d'Aro. Els principals resultats obtinguts sn els segents: Una cartografia d'usos i cobertes del sl de tres perodes temporals i la conseqent interpretaci espacial per a cada etapa: 1957 (situaci preturstica), 1980 (inici de les actuacions dels ajuntaments democrtics) i 2003 (actualitat). Una anlisi quantitativa de la transformaci del paisatge i de les relacions espacials associades al canvi, a partir de la cartografia d'usos i cobertes del sl dels tres perodes mapificats (1956, 1980, 2003). Amb l'objectiu d'arribar a definir quina ha estat la dinmica dels canvis ocorreguts al llarg dels darrers gaireb cinquanta anys. Una anlisi de l'estructura del mosaic paisatgstic de cadascun dels talls temporals per mitj de l'aplicaci dels principals ndexs de l'Ecologia del Paisatge. S'ha analitzat la geometria de la conversi dels usos del sl i s'han posat de manifest les repercussions ecolgiques i paisatgstiques d'aquests canvis. Per una banda, a partir del clcul i interpretaci dels ndexos esmentats s'ha analitzat l'evoluci de la morfologia i la distribuci territorial dels quatre principals usos i cobertes del sl de la Costa Brava. Per l'altra, per a la Costa Brava centre s'ha analitzat l'estat dels dos sistemes naturals del litoral amb ms pressi antrpica: la franja estrictament costanera i les masses forestals. Respecte als tres municipis de la Costa Brava centre s'han tingut en compte en l'anlisi de l'evoluci del paisatge a escala local, les actuacions desenvolupades en l'mbit urbanstic municipal i les seves conseqncies paisatgstiques i ambientals. A partir de la informaci ja processada, s'han detectat les tendncies de canvi a partir de models de canvi d'usos i cobertes del sl. S'han incorporat tamb els factors biofsics i antrpics, socials i econmics, condicionants i responsables d'una determinada utilitzaci del territori en cadascun dels tres perodes. Mitjanant l'anlisi multivariable s'ha intentat descobrir el conjunt de factors que influencien en la taxa i el patr espacial de canvi d'usos i les seves conseqncies territorials. Finalment s'ha aplicat un model de simulaci, basat en els automatismes cellulars de Markov, per tal de projectar les tendncies de canvi i plantejar escenaris futurs, una eina bsica per a la planificaci futura del territori i per al control de les problemtiques ambientals. Aquestes mesures serveixen per a definir, per a la Costa Brava centre, un patr espacial dels canvis d'usos del sl a nivell local, i, per al conjunt de la Costa Brava, per a predir, mitjanant models de simulaci quantitativa, els possibles desenvolupaments i per estimar els impactes.
Resumo:
The methodology is focused on the use of digital air photos to monitor changes in land covers and to study its dynamics and its patterns in the last 50 years. The dissertation also take into account the relationship between open habitats patterns/dynamics versus biodiversity persistence, increase risk of fire, land ownership and management. Therefore Geographic Information System (GIS) is a very interesting mapping tool that enables geographic or spatial data capture, storage, retrieval, manipulation, analysis and modeling. Finally this research develop a heuristic model to create sites using suitability maps and a reserve design model to select the most optimum sites in order to increase landscape heterogeneity at the less cost.
Resumo:
La parrquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la instituci fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constitua un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesistics dels clergues que regien l'esglsia i, a travs de l'obreria i dels obrers, participaven en la gesti del temple i de la seva economia. La parrquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a travs tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parrquia. A ms, la parrquia era una important font de rendes: a travs de la documentaci generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesistiques; els clergues parroquials noms rebien les primcies i altres drets de menor valor. Finalment, la parrquia contribu enormement a la configuraci de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.
Resumo:
Bl camino forestal al que se refiere el r>resJnte proyecto tiene por objeto facilitar la saca de la madera del monte denominado Selva de Tasieso, propiedad del Ayuntamiento de Biescas, provincia de Huesca.
Resumo:
Com Sona l'ESO s un projecte en qu sintegren msica i dansa, literatura, llengua i educaci amb una doble finalitat: traure fora de les quatre parets de laula el treball que es fa dia a dia amb lalumnat i oferir-los loportunitat dactuar en directe damunt dun escenari. En aquest article es descriu el treball dins i fora de laula que culmina en aquest espectacle durant 16 edicions est recorrent diferents poblacions i centres del territori lingstic i es posa en valor el carcter multidisciplinari, la implicaci social, el protagonisme de lalumnat i lxit dun treball que esdev plenament aprenentatge significatiu.
Resumo:
Pese a la importancia de cuantificar el efecto de las promociones del precio sobre la venta de productos no promocionados, la evidencia emprica existente en esta rea es escasa y poco concluyente. El presente trabajo analiza el efecto simultneo de todas las promociones del precio llevadas a cabo por el minorista sobre la venta de productos no promocionados, teniendo en cuenta el papel moderador del tipo de visita que lleva a cabo el cliente al establecimiento. Los resultados de este trabajo revelan que las promociones del precio estimulan la venta de productos no promocionados, pero que la fuerza de este estmulo depende del tipo de visita y de si la promocin del precio es anunciada o no en el folleto del minorista. En concreto se evidencia que la magnitud del efecto es mayor para los clientes que llevan a cabo una visita especial y cuando las promociones del precio son anunciadas en el folleto publicitario del minorista.
Resumo:
In recent years the concept of "Land Stewardship" has gained a great importance. In short, it means that local entities and individuals can protect enclave of high ecological and cultural value. This vision has been effective in some places in the world with success. For example, the Projeto Sempre Viva, created in the town of Mucug, a place located in one of Brazils most renowned Natural Protected Areas: the Chapada Diamantina (State of Bahia). We had looked over the available information about this project on the Internet, as well as a personal visit that was made to the site to know it and to have the possibility to talk to their managers. On this basis, it has been reached to the conclusion that this project, born to protect a Sempre Vivas endemic species in danger of extinction, has turned into an important site for tourism and environmental education, completed with the preservation of the cultural identity of this region which is linked to diamond mining.
Resumo:
Research surrounding the transition from II to I millennium cal BC in Eastern Iberian Peninsula has a large and extensive tradition of investigation. However, the chances to do research on this historical process have been limited by the lack of a well contextualized and dated stratigraphic sequence. For this reason, recent studies in this topic have followed the periodic proposals which were developed in closer regions and areas, especially in the South East and North East of the Peninsula. The investigation perspective about the Late Bronze in Eastern Iberian has however now improved, with the development of several archaeological investigations, the increase in the number of sites being dated and more recent studies into the region helping to bring about this change. As such, it is now in the correct state to be able to propose a new periodization and delve into the changes which occurred in the transition between 1500 and 725 cal BC.
Resumo:
El departamento Capayn se ubica en la regin central de la provincia de Catamarca, a 65 Km. de la ciudad capital .Su superficie es de 4.248 km2 y la poblacin es de 14.184 hab. Se pretende analizar las grandes transformaciones que se dieron en el espacio rural del departamento Capayn. El diagnstico del espacio analizado se organiza sobre la base de una seleccin preliminar de localidades a relevar. La recopilacin de informacin se recopil sobre la realizacin de entrevistas y la bsqueda de fuentes complementarias de informacin y trabajo de campo Se seleccion los grupos de productores a partir de una idea a priori de las producciones que los mismos desarrollan.La zona de oasis de conos se ubica en Capayn, en los de deyeccin de los faldeos orientales de la sierra de Ambato, que presenta explotaciones pequeas y destinadas especialmente a la actividad fruti hortcola. Se caracteriza por ser una zona en la que la superficie destinada a la actividad agrcola fue creciendo.Los resultados nos permiten determinar que las transformaciones del espacio rural se inician hacia fines de la dcada del 60 y comienzo del 70, surgen las Colonia Nueva Coneta y Del Valle destinadas a la agricultura (hortalizas, frutales).Pero a partir de la dcada del 90 el crecimiento de la superficie fue muy significativo, la frontera agropecuaria se expandi como fruto del desarrollo de empresas beneficiadas con el rgimen de diferimientos impositivos y cuya actividad en esta zona se destin al cultivo de olivo, algodn, citrus y duraznero.
Resumo:
La Unitat dAssessorament Estadstic es va crear el passat mes de mar i es va incorporar als Serveis Tcnics de Recerca. La seva creaci respon a la necessitat cada vegada ms gran que hi ha a la Universitat de Girona duna gesti i interpretaci efica dels resultats que proporcionen les bases de dades. Tamb era una necessitat per a institucions i empreses del territori, perqu a Girona no hi havia cap servei daquestes caracterstiques
Resumo:
El principal objectiu daquest projecte s desenvolupar una aplicaci client en .NET que sigui capa de processar les trucades IP entrants que pugui rebre un usuari al llarg de la seva jornada laboral. Lempresa per la qual es desenvolupar aquest projecte s Caixa Girona, una empresa dedicada a la banca, fundada lany 1940 per la Diputaci de Girona i que disposa duna plantilla duns 1300 empleats repartits entre unes 250 oficines disposades arreu del territori catal i uns Serveis Centrals (SSCC) situats a la ciutat de Girona
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s el desenvolupament duna eina pel modelatge procedural de ciutats i xarxes de carrers. El modelatge de carrers s, per si sol, un bon tema on aplicar-hi la programaci procedural. Les ciutats solen comptar amb patrons que es van repetint al llarg del territori. El fet de repetir una tasca suggereix sempre laplicaci dalgun tipus de procediment per tal de simplificar i reduir la feina de lusuari a lhora de desenvolupar aquesta tasca. Shan utilitzat bsicament tres eines diferents: Un modelador 3D, un llenguatge dscripting i un llenguatge flexible per a definir els edificis
Resumo:
Anna Maria Geli, rectora de la UdG, manifestava en una entrevista recent (vegeu Engega 14) que es comenava a notar la petjada de la Universitat al territori. Formem els professionals del pas, del dem, afegia. La petjada existeix i s gran. Un detall de la marca s QNORM, una empresa en la qual tots els treballadors procedeixen de la Universitat de Girona. QNORM lidera els projectes de biomassa ms interessants que es preparen a Girona, sobretot grcies a lavantatge competitiu que els ha proporcionat el coneixement al detall del territori
Resumo:
Resumen tomado de la revista
