Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

A case of four-coordinate silver(I) adopting a high energy planar geometry. Experiment and theory

The ligands PhL and MeL are obtained by condensing 2-formylpyridine with benzil dihydrazone and diacetyl dihydrazone, respectively, in 2: 1 molar proportion. With silver( I), PhL yields a double-stranded dinuclear cationic helicate 1 in which the metal is tetrahedral but MeL gives a cationic one-dimensional polymeric complex 2 where silver( I) is distorted square planar and the ligand backbone is nearly planar. In both complexes, metal: ligand ratio is 1: 1. Ab initio calculations on the ligands at the HF/6-31+G* level reveal that while PhL strongly prefers a helical conformation, MeL has a natural inclination to remain in a planar conformation. Density functional theory calculations on model silver( I) complexes show that formation of the linear polymer in the case of MeL is also an important factor in imposing the planar geometry of Ag(I) in 2.

The oxadiazolyldiazenido(1-) ligand: a remarkably versatile platform for the synthesis of heteropolynuclear transition metal complexes

Cyclo-condensation of aroyl hydrazides with the cationic tungsten-dichlorodiazomethane complex [BrW(dppe)(2)(N2CCI2)](+) affords neutral oxadiazolyldiazenido(1-) complexes which react readily with a wide range of transition and non-transition metal species to afford a novel series of crystallographically-characterised heteropolynuclear complexes containing bridging oxadiazolyldiazenido(1-) ligands.

Four novel mononuclear and polynuclear Cu(I) thiosaccharinates with triphenylphosphane and bis(diphenylposphino)methane. Synthesis and structural study of Cu(4)(tsac)(4)(PPh(3))(3), Cu(tsac)(PPh(3))(2), Cu(4)(tsac)(4)(dppm)(2), and Cu(2)(tsac)(2)(dppm)(2)

Four new ternary complexes of copper(I) with thiosaccharin and phosphanes were prepared. The reaction of [Cu(4)(tsac)(4)(CH(3)CN)(2)] (1) (tsac: thiosaccharinate anion) with PPh(3) in molar ratios Cu(I)/PPh(3) 1:075 and 1:2 gave the complexes [Cu(4)(tsac)(4)(PPh(3))(3)] center dot CH(3)CN (2) and Cu(tsac)(PPh(3))(2) (3), respectively. The reaction of 1 with Ph(2)PCH(2)PPh(2) (dppm) in molar ratios Cu(I)/dppm 2:1 and 1:1 gave the complexes [Cu(4) (tsac)(4)(dppm)(2)] center dot 2CH(2)Cl(2) (4) and [Cu(2)(tsac)(2)(dppm)(2)] center dot CH(2)Cl(2) (5), respectively. All the compounds have been characterized by spectroscopic and X-ray crystallographic methods. Complex 2 presents a tetra-nuclear arrangement with three metal centers in distorted tetrahedral S(2)NP environments, the fourth one with the Cu(I) ion in a distorted trigonal S(2)N coordination sphere, and the tsac anions acting as six electron donor ligands in mu(3)-S(2)N coordination forms. Complex 3 shows mononuclear molecular units with copper(I) in a distorted trigonal planar coordination sphere, built with the exocyclic S atom of a mono-coordinated thiosaccharinate anion and two P-atoms of triphenylphosphane molecules. With dppm as secondary ligand the structures of the complexes depends strongly on the stoicheometry of the preparation reaction. Complex 4 has a centrosymmetric structure. Two triply bridged Cu(2)(tsac)(2)(dppm) units are joined together by the exocyclic S-atoms of two tsac anions acting effectively as bridging tridentate ligands. Complex 5 is conformed by asymmetric dinuclear moieties where the two dppm and one tsac ligands bridge two Cu(I) atoms and the second tsac anion binds one of the metal centers through its exocyclic S-atom. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Synthesis, characterization, X-ray structure and in vitro anti mycobacterial and antitumoral activities of Ru(II) phosphine/diimine complexes containing the ""SpymMe(2)"" ligand, SpymMe(2)=4,6-dimethyl-2-mercaptopyrimidine

The reaction of cis-[RuCl2(dppb)(N-N)], dppb = 1,4-bis(diphenylphosphino)butane, complexes with the ligand HSpymMe(2), 4,6-dimethyl-2-mercaptopyrimidine, yielded the cationic complexes [Ru(SpymMe(2))(dppb)(N-N)]PF6, N-N = bipy (1) and Me-bipy (2), bipy = 2,2`-bipyridine and Me-bipy = 4,4`dimethyl-2,2`-bipyridine, which were characterized by spectroscopic and electrochemical techniques and X-ray crystallography and elemental analysis. Additionally, preliminary in vitro tests for antimycobacterial activity against Mycobacterium tuberculosis H37Rv ATCC 27264 and antitumor activity against the MDA-MB-231 human breast tumor cell line were carried out on the new complexes and also on the precursors cis-[RuCl2(dppb)(N-N)], N-N = bipy (3) and Me-bipy (4) and the free ligands dppb, bipy, Me-bipy and SpymMe(2). The minimal inhibitory concentration (MIC) of compounds needed to kill 90% of mycobacterial cells and the IC50 values for the antitumor activity were determined. Compounds 1-4 exhibited good in vitro activity against M. tuberculosis, with MIC values ranging between 0.78 and 6.25 mu g/mL, compared to the free ligands (MIC of 25 to >50 mu g/mL) and the drugs used to treat tuberculosis. Complexes I and 2 also showed promising antitumor activity, with IC50 values of 0.46 +/- 0.02 and 0.43 +/- 0.08 mu M, respectively, against MDA-MB-231 breast tumor cells. (C) 2008 Elsevier Inc. All rights reserved.

On the energy transfer from a polymer host to the rhenium(I) complex in OLEDs

Photoluminescence and electroluminescence of PVK films doped with fac-[ClRe(CO)(3)(bpy)], bpy=2,2`-bipyridine, are investigated. Photoluminescence spectra of spin-coated PVK films (lambda(exc)=290 nm) exhibit a broad band centered at 405 nm. As the concentration of dopant increases, the polymer emission is quenched and a band at 555 nm appears (isosbestic point at 475 nm). In OLEDs with ITO/PEDOT:PSS/PVK/butylPBD/Al architecture doped with fac-[ClRe(CO)(3)(bpy)], the polymer host emission is completely quenched even at the lowest concentration of dopant. The electroluminescence spectra of the devices show that there is an efficient energy transfer from the host to the dopant, which exhibits a very intense emission at 580 nm. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

The reduction of Cu(II)/neocuproine complexes by some polyphenols: Total polyphenols determination in wine samples

A new method is presented for spectrophotometric determination of total polyphenols content in wine. The procedure is a modified CUPRAC method based on the reduction of Cu(II), in hydroethanolic medium (pH 7.0) in the presence of neocuproine (2,9-dimethyl-1,10-phenanthroline), by polyphenols, yielding a Cu(I) complexes with maximum absorption peak at 450 nm. The absorbance values are linear (r = 0.998, n = 6) with tannic acid concentrations from 0.4 to 3.6 mu mol L(-1). The limit of detection obtained was 0.41 mu mol L(-1) and relative standard deviation 1.2% (1 mu mol L(-1); n = 8). Recoveries between 80% and 110% (mean value of 95%) were calculated for total polyphenols determination in 14 commercials and 2 synthetic wine samples (with and without sulphite). The proposed procedure is about 1.5 more sensitive than the official Folin-Ciocalteu method. The sensitivities of both methods were compared by the analytical responses of several polyphenols tested in each method. (C) 2010 Elsevier Ltd. All rights reserved.

6-Mercaptopurine complexes with silver and gold ions: Anti-tuberculosis and anti-cancer activities

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Luminous efficiency enhancement of PVK based OLEDs with fac-[ClRe(CO)(3)(bpy)]

The luminous efficiency of organic light-emitting diodes based on poly(N-vinylcarbazole), PVK, was improved by adding fac-[ClRe(CO)(3)(bpy)], bpy = 2,2`-bipyridine, to PVK host. Emissive layers with various Re(I) complex/host ratio were employed and optoelectronic properties were compared with the single PVK device. The single PVK device exhibits a characteristic electroluminescence with blue emission, lambda(max) 420 nm, assigned to the PVK excimer. On the other hand, the intense and broad band at lambda(max) 580 nm of the Re(I) complex/PVK OLEDs is ascribed to the metal-to-ligand charge transfer excited state emission of fac-[ClRe(CO)(3)(bpy)]. At 30 V, the device luminous efficiency increased from 16 mcd/A for the single PVK device to 211 mcd/A for the 11% (w/w) Re(I) complex/PVK OLED, in which fac-[ClRe(CO)(3)(bpy)] acts as an electron-trap in PVK films. The device current is space-charge limited and exhibits typical emissive layer thickness dependence. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.

Modified CUPRAC spectrophotometric quantification of total polyphenol content in beer samples using Cu(II)/neocuproine complexes

Cu(II)/neocuproine (2,9-dimethyl-1,10-phenanthroline) complexes were utilized for spectrophotometric determination of total polyphenol content in beers. This procedure is based on the reduction of Cu(II) by polyphenols in hydroethanolic medium (pH 7.0) in the presence of neocuproine, yielding Cu(I)/complexes with maximum absorption at 454 nm. The sensitivity of the proposed method was compared with the AOAC method using tannic and gallic acid as standards. The average apparent molar absorptivity, in L cm(-1) mol(-1), of tannic acid (3.50 +/- 0.20) x 10(5) and gallic acid (5.12 +/- 0.21) x 10(4), was twice as high for the proposed method. A lower limit of detection (LOD) (2.9 x 10(-1) mg L-1) was found when tannic acid was used in the proposed method. Additionally, less interference from the most common additives in beers was noticed. Total content of polyphenols was analyzed in 17 Brazilian samples. Results ranged from 35.5 to 556 mg L-1 of tannic acid, with higher values for recovery rates (45.4-118%, mean 85.0%) than for gallic acid. Although tannic acid is a mixture of polygalloyl glucoses, the total polyphenol content found in the samples suggests that tannic acid should be used as a standard. This is the first attempt to use this particular copper complex to quantify total polyphenol content in beer samples. (C) 2012 Elsevier Inc. All rights reserved.

Complessi metallici come “probes” luminescenti per avidina: design e sintesi di leganti bifunzionali piridintriazolo-biotina

Studi recenti sull’utilizzo di sonde organometalliche per bioconiugazione sfruttano la possibilità di interazione di queste con una proteina, l’avidina, per la sua capacità di coordinarsi selettivamente ad una particolare molecola organica, la biotina. In questa tesi viene descritta la sintesi di due leganti bi-funzionali contenenti sia un’unità capace di fungere da legante per un opportuno metallo, che un’unità di biotina in grado di legarsi all’avidina. La differenza fra i due leganti risiede nello spaziatore che collega le due unità funzionali della molecola. Una volta ottenuti i leganti progettati, sono stati sintetizzati i corrispondenti complessi di Ir (III) e Re (I). Le proprietà fotofisiche sono state misurate sia in solvente organico che in soluzione acquosa e quindi sono state effettuate titolazioni dell’avidina con soluzioni acquose a titolo noto dei complessi sintetizzati, con il fine di comprendere come le proprietà luminescenti dei complessi vengano influenzate dalla bio-coniugazione tra biotina ed avidina.

N-Heterocyclic carbene complexes of silver, rhodium and iron: structures, dynamics and catalysis

The research performed in the framework of this Master Thesis has been directly inspired by the recent work of an organometallic research group led by Professor Maria Cristina Cassani on a topic related to the structures, dynamics and catalytic activity of N-heterocyclic carbene-amide rhodium(I) complexes1. A series of [BocNHCH2CH2ImR]X (R = Me, X = I, 1a’; R = Bz, X = Br, 1b’; R = trityl, X = Cl, 1c’) amide-functionalized imidazolium salts bearing increasingly bulky N-alkyl substituents were synthetized and characterized. Subsequently, these organic precursors were employed in the synthesis of silver(I) complexes as intermediate compounds on a way to rhodium(I) complexes [Rh(NBD)X(NHC)] (NHC = 1-(2-NHBoc-ethyl)-3-R-imidazolin-2-ylidene; X = Cl, R = Me (3a’), R = Bz (3b’), R = trityl (3c’); X = I, R = Me (4a’)). VT NMR studies of these complexes revealed a restricted rotation barriers about the metal-carbene bond. However, while the rotation barriers calculated for the complexes in which R = Me, Bz (3a’,b’ and 4a) matched the experimental values, this was not true in the trityl case 3c’, where the experimental value was very similar to that obtained for compound 3b’ and much smaller with respect to the calculated one. In addition, the energy barrier derived for 3c’ from line shape simulation showed a strong dependence on the temperature, while the barriers measured for 3a’,b’ did not show this effect. In view of these results and in order to establish the reasons for the previously found inconsistency between calculated and experimental thermodynamic data, the first objective of this master thesis was the preparation of a series of rhodium(I) complexes [Rh(NBD)X(NHC)] (NHC = 1-benzyl-3-R-imidazolin-2-ylidene; X = Cl, R = Me, Bz, trityl, tBu), containing the benzyl substituent as a chiral probe, followed by full characterization. The second objective of this work was to investigate the catalytic activity of the new rhodium compounds in the hydrosilylation of terminal alkynes for comparison purposes with the reported complexes. Another purpose of this work was to employ the prepared N-heterocyclic ligands in the synthesis of iron(II)-NHC complexes.

Einfluss immunevasiver Strategien des humanen Cytomegalovirus auf die MHC-Klasse-I-Präsentation der viralen Antigene pp65 und IE1

Das Humane Cytomegalovirus (HCMV) stellt eine große Bedrohung für Patienten mit geschwächtem oder unausgereiftem Immunsystem dar. Bei immunkompetenten Personen hingegen werden schwere Erkrankungen insbesondere durch die Wirkung antiviraler zytotoxischer CD8+-T-Lymphozyten (CTL) weitgehend verhindert. Aus Zellkultur-Systemen war bekannt, dass virale Glykoproteine, welche in der US2-US11-Region des HCMV-Genoms kodiert werden, inhibitorisch in den MHC-Klasse-I-Präsentationsweg eingreifen und somit die entsprechende Präsentation durch infizierte Zellen behindern. Über die Bedeutung dieser US2-US11-vermittelten Immunevasion für die Präsentation viraler Antigene im Kontext der Virusinfektion war jedoch nichts bekannt. Im Rahmen der vorliegenden Arbeit sollte daher der Einfluss der Immunevasion auf die MHC-Klasse-I-Präsentation der beiden wichtigsten CTL-Zielstrukturen von HCMV, dem Tegumentprotein pp65 und dem regulatorischen immediate early Protein IE1, untersucht werden. In Ergänzung dazu sollte das immunevasive Potential eines durch HCMV kodierten Homologs des immunmodulatorischen Zytokins Interleukin-10 (cmvIL-10) analysiert werden. Hierzu wurden über Peptidimmunisierung HLA-A2-transgener Mäuse CTL-Klone hergestellt, welche ausgesuchte Peptide aus pp65 und IE1 in Assoziation mit HLA-A2 mit hoher Spezifität und Sensitivität erkannten. Auf diese Weise konnte eine direkte Beeinflussung der MHC-Klasse-I-Präsentation durch cmvIL-10 falsifiziert und somit der Hypothese, dass das von infizierten Zellen freigesetzte Zytokin die MHC-Klasse-I-Präsentation nicht infizierter Nachbarzellen beeinflussen könnte, widersprochen werden. Mit Hilfe einer US2-US11-Deletionsmutante des Virus konnte zum ersten Mal gezeigt werden, dass die Präsentation von sowohl pp65 als auch IE1 durch die Immunevasion beeinträchtigt wird. Dabei war die Präsentation des IE1-Peptids zu jedem untersuchten Zeitpunkt nach Infektion vollständig unterdrückt. Die Präsentation des pp65-Peptids hingegen war noch bis zu 72 Stunden nach Infektion detektierbar. Diese anhaltende Präsentation wurde dabei durch MHC-Klasse-I-Komplexe hervorgerufen, die trotz der Expression der US2-US11-Region an die Zelloberfläche transportiert wurden. Anhand des pp65 konnte somit erstmals gezeigt werden, dass die Immunevasion von HCMV Bildung und Transport bestimmter MHC-Klasse-I-Peptid-Komplexe zwar beeinträchtigen, jedoch nicht vollständig blockieren kann. Weitere Untersuchungen ergaben, dass die Präsentation von IE1-Peptiden durch das Vorhandensein des pp65-Proteins nicht beeinflusst wurde. Damit konnten aus der Literatur bekannte Daten anderer widerlegt werden. Mit Hilfe einer weiteren Virusmutante konnte schließlich gezeigt werden, das die Expression eines der Immunevasine, des gpUS11, hinreichend ist, die IE1-Präsentation vollständig zu unterdrücken, jedoch keinerlei messbaren Einfluss auf die Präsentation von pp65 ausübt. Die vorliegende Arbeit hat wichtige Erkenntnisse erbracht, die die Grundlage für weiterführende Untersuchungen zur Aufklärung der Bedeutung der einzelnen Immunevasionsgene für die Präsentation viraler Antigene im Rahmen der Virusinfektion darstellen.

N-Heterocyclic carbene complexes of rhodium: structures, dynamics and catalysis

A series of imidazolium salts of the type [BocNHCH2CH2ImR]X (Boc = t-Bu carbamates; Im = imidazole) (R = Me, X = I, 1a; R = Bn, X = Br, 1b; R = Trityl, X = Cl, 1c) and [BnImR’]X (R’ = Me, X = Br, 1d; R’ = Bn, X = Br, 1e; R’ = Trityl, X = Cl, 1g; R’ = tBu, X = Br, 1h) bearing increasingly bulky substituents were synthetized and characterized. Subsequently, these precursors were employed in the synthesis of silver(I)-N-heterocyclic (NHC) complexes as transmetallating reagents for the preparation of rhodium(I) complexes [RhX(NBD)(NHC)] (NHC = 1-(2-NHBoc-ethyl)-3-R-imidazolin-2-ylidene; X = Cl; R = Me, 4a; R = Bn, 4b; R = Trityl, 4c; X = I, R = Me, 5a; NHC = 1-Bn-3-R’-imidazolin-2-ylidene; X = Cl; R’ = Me, 4d, R’ = Bn, 4e, R’ = Trityl, 4g; R’ = tBu, 4h). VT NMR studies of these complexes revealed a restricted rotation barriers about the metal-carbene bond. While the rotation barriers calculated for the complexes in which R = Me, Bn (4a,b,d,e and 5a) matched the experimental values, this was not true for the complexes 4c,g, bearing a trityl group for which the values are much smaller than the calculated ones. Energy barriers for 4c,g, derived from a line shape simulation, showed a strong dependence on the temperature while for 4h the rotational energy barrier is stopped at room temperature. The catalytic activity of the new rhodium compounds was investigated in the hydrosilylation of terminal alkynes and in the addition of phenylboronic acid to benzaldehyde. The imidazolium salts 1d,e were also employed in the synthesis of new iron(II)-NHC complexes. Finally, during a six-months stay at the University of York a new ligand derived from Norharman was prepared and employed in palladium-mediated cross-coupling.