The representation of EFL teachers’ views on the role of English as a Lingua Franca

El creciente número de hablantes no nativos de inglés en el mundo constituye la base a partir de la cual se han hecho recientes afirmaciones alrededor de la necesidad de enfatizar el papel del inglés como lingua franca en las clases de inglés. Este artículo investiga la visión de los profesores catalanes de inglés al respecto mediante un cuestionario centrado en aspectos como la preferencia de profesores nativos o no nativos, el conocimiento cultural idóneo para el profeso- rado de inglés, y la variedad de inglés escogida. Los resultados indican que el profesorado está influido por la supremacía del hablante nativo y una visión del inglés todavía restringida a las comunidades de hablantes nativos, con algunas diferencias significativas encontradas entre distintos grupos de profesores.

En torno a la integración de lo interno y lo externo en los estudios historiográficos de la lengua inglesa

Aquest estudi és una aproximació crítica a la dicotomia establerta per Saussure entre la lingüística interna i la lingüística externa i l'aplicació que se n'ha fet als tractats historiogràfics de la llengua anglesa. Pel caràcter ontològic de la investigació diacrònica, aquestes consideracions saussurianes posen les bases empíriques per teoritzar sobre el canvi lingüístic en la llengua anglesa. D'altra banda, la distinció més o menys explícita entre la història interna de la llengua anglesa i l'externa és un fet comunament acceptat i utilitzat pels tractats historiogràfics consultats. A l'hora de dur a terme la investigació diacrònica, però, la història interna necessita, per a la delimitació cronològica, les aportacions de l'externa; així, encara que els condicionants sociològics es considerin marginals, els factors externs adquireixen importància no només pel fet d'incloure el context social on s'emmarquen els fenòmens lingüístics, sinó també per les consideracions de tipus sociolingüístic que en resulten, les quals aporten noves línies de recerca historiogràfica, basada en els models de variacions en el registre escrit de la llengua anglesa.

La tradición inglesa en la obra de Jorge Luis Borges

En este artículo analizo las afinidades existentes entre la"tradición inglesa", en sus expresiones filosóficas y literarias, y la obra de Borges, quien llegó a considerarse"escritor inglés en lengua española". En la primera parte estudio la enorme simpatía filosófica y estética que Borges sentía por el pragmatismo de William James. En la segunda parte trato de mostrar que dicha simpatía no se detenía en el autor de Pragmatism sino que se extendía a toda la"tradición inglesa". Ciertamente, lo que podemos considerar las características generales de la tradición inglesa-escepticismo, nominalismo, antisistematismo, librepensamiento y un determinado sentido del humor-, forman un temperamento filosófico-literario enormemente afín al que constatamos en la obra de Jorge Luis Borges. En la tercera y última parte analizo cómo dicho"espíritu" filosófico no forma parte de una supuesta idiosincrasia nacional, concebida en términos esencialistas, sino de un determinado proceso histórico que hizo que permitió que en Inglaterra perdurasen ciertos valores del humanismo mientras que en el resto de Europa el racionalismo arramblaba con ellos. De este modo, tanto el temperamento filosófico de Borges como el de la tradición inglesa se remiten a una tradición humanística que supuso, a su vez, en el siglo XVI, el renacimiento de una milenaria tradición escéptica que había sido arrinconada por el dogmatismo de la era medieval.

Réparations dans l’interaction en français lingua franca

Nykypäivänä yhä yleisempiä ovat tilanteet, joissa ihmiset joutuvat viestimään muun kuin oman äidinkielensä välityksellä. Tällaisissa kommunikaatiotilanteissa välittäjäkieleksi valitusta kielestä käytetään nimitystä lingua franca. Tässä tutkimuksessa tarkastellaan kahta nauhoitettua ja litteroitua keskustelua, joissa ranska toimii lingua francana. Tarkemmin sanottuna tutkimuskohteena ovat keskustelussa esiintyvät korjausjaksot. Korjausjäsennys viittaa keinoihin, joiden avulla keskustelijat pystyvät ratkaisemaan puhumisessa, kuulemisessa tai ymmärtämisessä esiin tulevia ongelmia. Tavoitteena on pääosin keskustelunanalyysin tarjoamin keinoin kuvailla millaisia korjausjaksoja keskustelussa esiintyy: kuka aloittaa ja lopettaa korjauksen, mitä korjataan ja miten. Tavoitteena on myös tarkastella statusten ja erilaisten diskursiivisten paikkojen jakautumista puhujien kesken korjausjaksojen aikana. Tutkimus osoitti, että yleisin korjaustyyppi keskusteluissa oli puhujan itse aloittamat ja lopettamat korjausjaksot (self-initiated self repair), kun taas toisen aloittamia, mutta puhujan itse lopettamia korjauksia (other-initiated self-repair) ei aineistossa esiintynyt ainuttakaan. Aineisto sisälsi myös jonkun verran muun tyyppisiä korjauksia kuten sanahakuja ja toisen puhujan kokonaan tekemiä suoria korjauksia (other-correction). Suurin osa korjausjaksoista oli melko lyhyitä, vuoron sisällä loppuun saatettuja korjauksia. Korjauksen kohteetkin vaihtelivat paljon: erilaiset vuoron rakentamiseen liittyvät korjaukset olivat yleisimpiä, mutta puhujat korjasivat myös esimerkiksi kielivirheitä ja informaatiota. Statusten ja diskursiivisten paikkojen analyysi osoitti, että tutkituissa keskusteluissa korostuivat suurimman osan ajasta puhujien keskinäinen tasa-arvoisuus ja yhteistyö. Tietyntyyliset korjausjaksot – kuten sanahaut sekä toisen puhujan tekemät kielelliset korjaukset – toivat esiin lyhyesti myös puhujien statukset syntyperäisinä/eisyntyperäisinä puhujina, mutta tällöinkään roolijako ei ollut itsestään selvä, vaan se neuvoteltiin puhujien kesken. Myös muut statukset saattoivat ilmetä ja joutua neuvoteltaviksi keskusteluissa. Tutkimuksen perusteella voidaan päätellä, että huolimatta tietojen ja taitojen kirjosta, tutkituissa ”ranska lingua francana” -keskusteluissa tasa-arvoisuus ja yhteistyö korostuvat. Tätä päätelmää tukevat niin itse aloitettujen ja lopetettujen korjausten määrä, kuin korjausjäsennysten yhteydessä neuvotellut diskursiiviset paikatkin ja näiden heijastamat statukset.

Fonologia catalana

L'objectiu d'aquest llibre és presentar una descripció i una anàlisi sistemàtiques dels fenòmens fonològics del català central, encara que també s'hi trobaran referències a altres varietats dialectals. Per a cada un dels temes de la fonologia del català que es tracten, primer es fa una descripció deis fets. A continuació es presnta una anàlisi del fenomen descrit en el model de la fonologia generativa clàssica, seguint bàsicaament les propostes de Chomsky & Halle (1968), amb la incorporació, però, de l'estructura sil·làbica; en alguns casos es valoren altres possibilitats d'anàlisi dins del matelx model. També s'introdueix, en lletra petita, informaCIO complementària. Apareixen en aquest cos de lletra tant descripcions de diversos dialectes com anàlisis alternatives en el marc de l'estructuralisme (en la línia de les propostes d'Alarcos i de Badia) o en teories generativistes més recents (com la fonologla autosegmental o la fonologia mètrica). En les transcripcions es fan servir sempre els símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), en la versió del 1993 (corregIda el 1996), que apareix al final d'aquest llibre.

De moribus gentium ex lingua earundem aestimandis

Invocatio: I.N.J.C.

De difficultate proprietatem vocabulorum in lingua Hebraea constituendi

Dedicatio: Jacobus Bonsdorff, Jacobus Edgrén.

A língua inglesa e a formação de mestres e doutores na área da saúde

Este trabalho investiga a língua inglesa como requisito na formação dos pós-graduandos da Universidade Federal de São Paulo, analisando os rendimentos acadêmicos no exame de proficiência e nas autoavaliações em relação à língua, bem como a importância que esses alunos atribuem ao inglês nessa fase de formação. Desenvolveu-se uma pesquisa exploratória com abordagens quanti e qualitativa, análise documental, questionários e entrevistas. Identificou-se que os pós-graduandos se autoavaliam como bons leitores, consideram imprescindível o domínio da língua inglesa em seu cotidiano profissional e reconhecem que a maioria das pesquisas na área da saúde é veiculada em inglês. Seus rendimentos no exame de proficiência mostram que, de cada quatro alunos, um é reprovado na primeira tentativa; falam e escrevem pouco, e a maioria necessita de outro profissional para elaboração do abstract. Consideram o domínio da língua inglesa fundamental para profissionais que buscam se destacar num mundo competitivo, mas a exigência formal na pós-graduação é considerada uma sobrecarga. Entendemos que o inglês não é a língua dominante para a maioria dos pesquisadores, o que ocasiona um dilema para leitores e autores que querem atrair o interesse para seu trabalho. Apesar de a língua inglesa ser reconhecida como a língua franca da ciência e mediar o atual processo de publicação científica, esta discussão tem sido crescente e polêmica.