Stochastic resonance in a dipole

We show that the dipole, a system usually proposed to model relaxation phenomena, exhibits a maximum in the signal-to-noise ratio at a nonzero noise level, thus indicating the appearance of stochastic resonance. The phenomenon occurs in two different situations, i.e., when the minimum of the potential of the dipole remains fixed in time and when it switches periodically between two equilibrium points. We have also found that the signal-to-noise ratio has a maximum for a certain value of the amplitude of the oscillating field.

Les pràctiques d'FP com a eina de formacio i d'insercio en el mercat de treball

Quan analitzem I'evolució del nostre país en el camp educatiu, particularment en el camp de la formació, comprovarem que ha seguit un camí que, almenys en certa mesura, ha anat relacionat amb I'evolució económica i social, sense que aixó hagi d'implicar cap dependencia directa ni una total coordinació: de fet, cada subsistema social té la seva própia dinamica i les seves inercies...

Bibliografia sobre Pedagogia Social.

El recull bibliogràfic que a continuació presentem esta estructurat en dues parts. La primera -manuals i obres de caràcter general agrupa aquelles obres que es considera que presenten un caràcter genèric, és a dir, aquelles obres i aquells articles que tracten sobre la pedagogia social o sobre temes directament associats amb aquesta, des d'una perspectiva temàtica general. La segona -àmbits d'intervenció aplega les obres en funció dels àmbits d'intervenció que actualment conformen aquesta àrea de coneixement.

El currículo escolar en el marco de la nueva ecología del aprendizaje

Este artículo presenta una reflexión sobre el currículo y el aprendizaje escolar en el marco de la nueva ecología del aprendizaje, propia de la sociedad de la información. Se presentan, en primer lugar, sus rasgos principales. Contrasta fuertemente con la de creación de los sistemas educativos actuales, que se sustenta en el modelo de escolarización universal. En la segunda parte, se platean los retos y desafíos de la educaciónescolar y los procesos de revisión curricular para afrontarlos y superarlos.

Synchronization of symmetric chaotic systems

This paper contains a study of the synchronization by homogeneous nonlinear driving of systems that are symmetric in phase space. The main consequence of this symmetry is the ability of the response to synchronize in more than just one way to the driving systems. These different forms of synchronization are to be understood as generalized synchronization states in which the motions of drive and response are in complete correlation, but the phase space distance between them does not converge to zero. In this case the synchronization phenomenon becomes enriched because there is multistability. As a consequence, there appear multiple basins of attraction and special responses to external noise. It is shown, by means of a computer simulation of various nonlinear systems, that: (i) the decay to the generalized synchronization states is exponential, (ii) the basins of attraction are symmetric, usually complicated, frequently fractal, and robust under the changes in the parameters, and (iii) the effect of external noise is to weaken the synchronization, and in some cases to produce jumps between the various synchronization states available

Chaotic systems with a null conditional Lyapunov exponent under nonlinear driving.

Control of a chaotic system by homogeneous nonlinear driving, when a conditional Lyapunov exponent is zero, may give rise to special and interesting synchronizationlike behaviors in which the response evolves in perfect correlation with the drive. Among them, there are the amplification of the drive attractor and the shift of it to a different region of phase space. In this paper, these synchronizationlike behaviors are discussed, and demonstrated by computer simulation of the Lorentz model [E. N. Lorenz, J. Atmos. Sci. 20 130 (1963)] and the double scroll [T. Matsumoto, L. O. Chua, and M. Komuro, IEEE Trans. CAS CAS-32, 798 (1985)].

Study of post-deposition contamination in low-temperature deposited polysilicon films

The presence of hydrogen in polysilicon films obtained at low temperatures by hot-wire CVD and the post-deposition oxidation by air-exposure of the films are studied in this paper. The experimental results from several characterization techniques (infrared spectroscopy, X-ray photoelectron spectroscopy, secondary ion mass spectrometry and wavelength dispersive spectroscopy) showed that hydrogen and oxygen are homogeneously distributed at grain boundaries throughout the depth of the films. Hydrogen is introduced during the growth process and its concentration is higher in samples deposited at lower temperatures. Oxygen diffuses along the grain boundaries and binds to silicon atoms, mainly in Si 2O groups.

Analytical methods for the quantitative determination of selective serotonin reuptake inhibitors for therapeutic drug monitoring purposes in patients.

Five selective serotonin reuptake inhibitors (SSRIs) have been introduced recently: citalopram, fluoxetine, fluvoxamine, paroxetine and sertraline. Although no therapeutic window has been defined for SSRIs, in contrast to tricyclic antidepressants, analytical methods for therapeutic drug monitoring of SSRIs are useful in several instances. SSRIs differ widely in their chemical structure and in their metabolism. The fact that some of them have N-demethylated metabolites, which are also SSRIs, requires that methods be available which allow therapeutic drug monitoring of the parent compounds and of these active metabolites. most procedures are based on prepurification of the SSRIs by liquid-liquid extraction before they are submitted to separation by chromatographic procedures (high-performance liquid chromatography, gas chromatography, thin layer chromatography) and detection by various detectors (UV, fluorescence, electrochemical detector, nitrogen-phosphorus detector, mass spectrometry). This literature review shows that most methods allow quantitative determination of SSRIs in plasma, in the lower ng/ml range, and that they are, therefore, suitable for therapeutic drug monitoring purposes of this category of drugs.

Manual de la técnica de rejilla mediante el programa RECORD ver. 2.0: Capítulos I (introducció), II (Etapa de diseño) y III (Fase de administración)

La técnica de rejilla es un instrumento de evaluación de las dimensiones y estructura del significado personal que se deriva de la teoría de los constructos personales. Tanto en la versión original de G. A. Kelly (1955) como en sus continuas actualizaciones, esta técnica pretende captar la forma en que una persona da sentido a su experiencia en sus propios términos. No se trata, por tanto, de un test convencional, sino de una forma de entrevista estructurada orientada a explicitar y analizar los constructos con los que la persona organiza su mundo. De la entrevista se genera una matriz de datos que se somete a varios análisis para revelar su estructura implícita. El programa RECORD ofrece los resultados de una forma clara y proporciona además una serie de gráficos de fácil interpretación. Todo ello permite dibujar la estructura del mapa cognitivo del sujeto desde su propia semántica, culminando así, con rigor metodológico, una vieja aspiración fenomenológica. Se trata de un instrumento muy 'flexible que puede adaptarse a diversas áreas de aplicación: evaluación individual, grupal, familiar y de pareja, intervención psicoeducativa, asesoramiento vocacional, investigación de mercados, asesoramiento empresarial, investigación terapéutica, estudio de la estructura cognitiva de la personalidad, etc.

Manual de la técnica de rejilla mediante el programa RECORD ver. 2.0: Capítulos I (introducció), II (Etapa de diseño) y III (Fase de administración)

La técnica de rejilla es un instrumento de evaluación de las dimensiones y estructura del significado personal que se deriva de la teoría de los constructos personales. Tanto en la versión original de G. A. Kelly (1955) como en sus continuas actualizaciones, esta técnica pretende captar la forma en que una persona da sentido a su experiencia en sus propios términos. No se trata, por tanto, de un test convencional, sino de una forma de entrevista estructurada orientada a explicitar y analizar los constructos con los que la persona organiza su mundo. De la entrevista se genera una matriz de datos que se somete a varios análisis para revelar su estructura implícita. El programa RECORD ofrece los resultados de una forma clara y proporciona además una serie de gráficos de fácil interpretación. Todo ello permite dibujar la estructura del mapa cognitivo del sujeto desde su propia semántica, culminando así, con rigor metodológico, una vieja aspiración fenomenológica. Se trata de un instrumento muy 'flexible que puede adaptarse a diversas áreas de aplicación: evaluación individual, grupal, familiar y de pareja, intervención psicoeducativa, asesoramiento vocacional, investigación de mercados, asesoramiento empresarial, investigación terapéutica, estudio de la estructura cognitiva de la personalidad, etc.

Differences in phasic development rate amongst wheat cultivars independent of responses to photoperiod and vernalization. A viewpoint of the intrinsic earliness hypothesis

Differences amongst wheat cultivars in the rate of reproductive development are largely dependent on differences in their sensitivity to photoperiod and vernalization. However, when these responses are accounted for, by growing vernalized seedlings under long photoperiods, cultivars can still differ markedly in time to ear emergence. Control of rate of development by this ‘third factor’ has been poorly understood and is variously referred to as intrinsic earliness, earliness in the narrow sense, basic vegetative period, earliness per se, and basic development rate. Certain assumptions are made in the concept of intrinsic earliness. They are that differences in intrinsic earliness (i) are independent of the responses of the cultivars to photoperiod and vernalization, (ii) apply only to the length of the vegetative period up to floral initiation (as suggested by several authors), (iii) are maintained under different temperatures, measured either in days or degree days. As a consequence of this, the ranking of cultivars (from intrinsically early to intrinsically late) must be maintained at different temperatures. This paper, by the re-analysis of published data, examines the extent to which these assumptions can be supported. Although it is shown that intrinsic earliness operates independently of photoperiod and vernalization responses, the other assumptions were not supported. The differences amongst genotypes in time to ear emergence, grown under above-optimum vernalization and photoperiod (that is when the response to these factors is saturated), were not exclusively due to parallel differences in the length of the vegetative phase, and the length of the reproductive phase was independent of that of the vegetative phase. Thus, it would be possible to change the relative allocation of time to vegetative and reproductive periods with no change in the full period to ear emergence. The differences in intrinsic earliness between cultivars were modified by the temperature regime under which they were grown, i.e. the difference between cultivars (both considering the full phase to ear emergence or some sub-phases) was not a constant amount of time or thermal time at different temperatures. In addition, in some instances genotypes changed their ranking for ‘intrinsic earliness’ depending on the temperature regime. This was interpreted to mean that while all genotypes are sensitive to temperature they differ amongst themselves in the extent of that sensitivity. Therefore, ‘intrinsic earliness’ should not be considered as a static genotypic characteristic, but the result of the interaction between the genotype and temperature. Intrinsic earliness is therefore likely to be related to temperature sensitivity. Some implications of these conclusions for plant breeding and crop simulation modelling are discussed.

Senyals i espills

L'objectiu d'aquest article és discutir una antiga matriu comunicativa parcialment assenyalada per A. Comte, Ch. S. Peirce i U. Eco. Aquests autors reconegueren la relació entre marques, fletxes, ensenyes i espills com a diferents metàfores bàsiques de diverses operacions cognitives, encara que no en van presentar una visió de conjunt. Tots tres van treballar la distinció entre metàfora i metonímia, que va resultar tan fructífera en diferents dominis de recerca, com Jakobson (entre altres) ens va ensenyar. La meua hipòtesi és que aquestes quatre metàfores bàsiques (marques, fletxes, ensenyes i espills) es poden deduir correctament d'una matriu que relacioni l'eix metàfora-metonímia amb menes de codi ficació. E. Verón llançà una interessant reflexió sobre els modes analògic i digital, tot partint d'un problema semblant. Marques, etxes, ensenyes i miralls poden recordar bé operacions com senyalar i assenyalar, representar i reflectir, respectivament: estipular de manera aproximada com aquests objectes i aquestes operacions estan connectats podria ser una petita contribució a l'antic programa de Peirce i els altres.

En torno a la integración de lo interno y lo externo en los estudios historiográficos de la lengua inglesa

Aquest estudi és una aproximació crítica a la dicotomia establerta per Saussure entre la lingüística interna i la lingüística externa i l'aplicació que se n'ha fet als tractats historiogràfics de la llengua anglesa. Pel caràcter ontològic de la investigació diacrònica, aquestes consideracions saussurianes posen les bases empíriques per teoritzar sobre el canvi lingüístic en la llengua anglesa. D'altra banda, la distinció més o menys explícita entre la història interna de la llengua anglesa i l'externa és un fet comunament acceptat i utilitzat pels tractats historiogràfics consultats. A l'hora de dur a terme la investigació diacrònica, però, la història interna necessita, per a la delimitació cronològica, les aportacions de l'externa; així, encara que els condicionants sociològics es considerin marginals, els factors externs adquireixen importància no només pel fet d'incloure el context social on s'emmarquen els fenòmens lingüístics, sinó també per les consideracions de tipus sociolingüístic que en resulten, les quals aporten noves línies de recerca historiogràfica, basada en els models de variacions en el registre escrit de la llengua anglesa.

El contacto lingüístico en Lleida: algunas consecuencias en el léxico español de los catalanohablantes

L'objectiu d'aquest article és el d'examinar les característiques lèxiques del castellà parlat pels catalanoparlants a partir de les ocurrències recollides en la ciutat de Lleida. Cal tenir en compte que els trets que de fineixen els ítems lèxics que hi analitzem estan determinats per les condicions sociolingüístiques de les dues llengües en contacte. La transferència contínua que es produeix entre els dos sistemes lingüístics fa que el lèxic emprat sigui també peculiar i estigui restringit als territoris de parla catalana.