963 resultados para Judicial cooperation
Resumo:
Contribució al Seminari: "Les Euroregions: Experiències i aprenatges per a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània", 15-16 de desembre de 2005
Resumo:
In this paper, we present a first approach to evolve a cooperative behavior in ad hoc networks. Since wireless nodes are energy constrained, it may not be in the best interest of a node to always accept relay requests. On the other hand, if all nodes decide not to expend energy in relaying, then network throughput will drop dramatically. Both these extreme scenarios are unfavorable to the interests of a user. In this paper we deal with the issue of user cooperation in ad hoc networks by developing the algorithm called Generous Tit-For-Tat. We assume that nodes are rational, i.e., their actions are strictly determined by self-interest, and that each node is associated with a minimum lifetime constraint. Given these lifetime constraints and the assumption of rational behavior, we study the added behavior of the network.
Resumo:
Kin selection is the key to understanding the evolution of cooperation in insect societies. However, kin selection also predicts potential kin conflict, and understanding how these conflicts are resolved is a major goal of current research on social insects
Resumo:
The present paper analyzes the extent to which attractiveness-related variables affect cooperative behavior in women. Cooperativeness is evaluated through a Prisoner's Dilemma Game (PDG). We consider several morphometric variables related to attractiveness: Fluctuating Asymmetry (FA), Waist-Hip Ratio (WHR, Body Mass Index (BMI) and Facial Femininity (FF). These variables have been shown to predict human behavior. We also include as a control variable a score for Self-Perceived Attractiveness (SPA). We test differences in these variables according to behavior in the PDG. Our results reveal that low FA women cooperate less frequently in the PDG. We also find that women with lower WHR are more cooperative. This result contradicts the expected relation between WHR and behavior in the PDG. We show that this effect of WHR on cooperation operates through its influence on the expectation that participants hold on the cooperative intent of their counterpart. In addition, we show that the effect of attractive features on cooperation occurs independently of the participants' perception of their own appeal. Finally, we discuss our results in the context of the evolution of cooperative behavior and under the hypothesis that attractiveness is a reliable indicator of phenotypic quality.
Resumo:
Most of the literature estimating DSGE models for monetary policy analysis ignores fiscal policy and assumes that monetary policy follows a simple rule. In this paper we allow both fiscal and monetary policy to be described by rules and/or optimal policy which are subject to switches over time. We find that US monetary and fiscal policy have often been in conflict, and that it is relatively rare that we observe the benign policy combination of an conservative monetary policy paired with a debt stabilizing fiscal policy. In a series of counterfactuals, a conservative central bank following a time-consistent fiscal policy leader would come close to mimicking the cooperative Ramsey policy. However, if policy makers cannot credibly commit to such a regime, monetary accommodation of the prevailing fiscal regime may actually be welfare improving.
Resumo:
This Working Paper was presented at the international workshop "Game Theory in International Relations at 50", organized and coordinated by Professor Jacint Jordana and Dr. Yannis Karagiannis at the Institut Barcelona d'Estudis Internacionals on May 22, 2009. The day-long Workshop was inspired by the desire to honour the ground-breaking work of Professor Thomas Schelling in 1959-1960, and to understand where the discipline International Relations lies today vis-à-vis game theory.
Sociogenomics of Cooperation and Conflict during Colony Founding in the Fire Ant Solenopsis invicta.
Resumo:
One of the fundamental questions in biology is how cooperative and altruistic behaviors evolved. The majority of studies seeking to identify the genes regulating these behaviors have been performed in systems where behavioral and physiological differences are relatively fixed, such as in the honey bee. During colony founding in the monogyne (one queen per colony) social form of the fire ant Solenopsis invicta, newly-mated queens may start new colonies either individually (haplometrosis) or in groups (pleometrosis). However, only one queen (the "winner") in pleometrotic associations survives and takes the lead of the young colony while the others (the "losers") are executed. Thus, colony founding in fire ants provides an excellent system in which to examine the genes underpinning cooperative behavior and how the social environment shapes the expression of these genes. We developed a new whole genome microarray platform for S. invicta to characterize the gene expression patterns associated with colony founding behavior. First, we compared haplometrotic queens, pleometrotic winners and pleometrotic losers. Second, we manipulated pleometrotic couples in order to switch or maintain the social ranks of the two cofoundresses. Haplometrotic and pleometrotic queens differed in the expression of genes involved in stress response, aging, immunity, reproduction and lipid biosynthesis. Smaller sets of genes were differentially expressed between winners and losers. In the second experiment, switching social rank had a much greater impact on gene expression patterns than the initial/final rank. Expression differences for several candidate genes involved in key biological processes were confirmed using qRT-PCR. Our findings indicate that, in S. invicta, social environment plays a major role in the determination of the patterns of gene expression, while the queen's physiological state is secondary. These results highlight the powerful influence of social environment on regulation of the genomic state, physiology and ultimately, social behavior of animals.
Resumo:
En aquest estudi es pretenia assolir la pràctica d'un sistema que només s'ha plantejat teòricament, doncs l'experiència acumulada, ja abans de la reforma orgànica de 2003, parteix de la figura dels serveis comuns, amb un criteri d'eficiència, racionalitat i economia per invertir en l'Administració de justícia catalana. Assumir i donar resposta jurídica concreta a tots els reptes tècnics pot fer-se des d'una perspectiva dogmàtica, tot i que el temps transcorregut també permet advertir exigències pràctiques a l'àmbit de la dogmàtica processal, el context socio-cultural i, naturalment, les necessitats laborals. En aquest sentit, els objectius s'introdueixen cap a la garantia d'un apropament material, conceptual i quotidià de l'Administració de justícia al ciutadà, establert com a eix inextricable del sistema, tenint present la de vegades despesa incomprensible en una realitat històricament menystinguda i deficitària, malgrat l'esforç pressupostari fet els darrers anys que, malgrat tot, no ha evitat discordances greus per manca de racionalitat i eficiència en el consum diari dels operadors implicats. Es pretén aconseguir, per mitjà del nou sistema d'oficina judicial estructurat, un avenç efectiu i econòmic a l'estat de la Justícia al país, especialment envers la dilació dels tràmits, a més de reclamar reformes legals, de caire processal especialment, que no es prestin a mers paràmetres d'ajust formal, sinó que incideix substantivament en millores per altre part reclamades fa temps per la doctrina científica. S'han aconseguit les fites definides des del punt de vista teòric, així com s'ha afrontat tots el problemes conceptuals i hipòtesis pràctiques més significatives, establint pautes de resposta sota la prèvia determinació de les qüestions debatudes i els conflictes habituals que correspon enfrontar. D'aquesta manera, s'ha estudiat la normativa en presència i la jurisprudència que hi dona actualitat pràctica, sense oblidar la doctrina d'autors. S'ha repassat el funcionament existent a l'oficina judicial i les previsions de la mateixa en un futur immediat, remarcant les noves tecnologies en ús i projectades, de igual manera que les bondats i crítiques de tots els operador jurídics actuants.
Resumo:
Amb el següent estudi volem conèixer l’impacte penal que ha tingut l’aprovació de la LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en matèria de maltractament ocasional en l’àmbit de la parella (art. 153 CP). Presentem el treball empíric que hem dut a terme, el qual consisteix en una anàlisi quantitativa de les sentències dictades pels jutges de Barcelona pel delicte de maltractament ocasional quan es produeix en la parella i de les executòries corresponents a cadascuna de les sentències, per tal de conèixer, a més de les penes imposades en sentències, les penes que efectivament s’executen per la comissió d’aquest delicte. Hem constatat que una gran part de la violència domèstica fa referència al maltractament ocasional de l’home contra la dona parella o ex parella. És un delicte que sí es castiga, ja que els jutges dicten en la majoria dels casos sentències condemnatòries i opten per la imposició en sentència de la pena privativa de llibertat. A més, com des de l’aprovació de LO 1/2004 és obligatori, la pena imposada va acompanyada de penes accessòries, particularment de la prohibició de aproximació i de comunicació. Generalment, en execució, la pena de presó es suspèn amb regles de conducta, sobre tot amb l’obligació de realitzar programes formatius o de tractament. Així doncs, la comissió d’un delicte de maltractament ocasional en l’àmbit de la parella té conseqüències penals importats, a més de les conseqüències que pugui tenir en altres àmbits.
Resumo:
L’objecte de la recerca és analitzar l’aplicació a Catalunya de la mesura d’expulsió prevista a l’article 89 del Codi penal en el cas de les dones penades, fer-ne la valoració corresponent i, si s’escau, plantejar alternatives d’actuació. La recerca constata les dificultats d’aplicació del principi constitucional de reinserció i d’altres de previstos a la legislació penitenciària en relació amb el col•lectiu de penats estrangers en situació irregular. La pràctica penitenciària observada a Catalunya en els darrers anys ha fet una aposta clara per l’acolliment dels penats estrangers en el territori, en general, amb independència de la seva situació administrativa. Aquesta pràctica ha generat una important expectativa de romandre en el territori per part de bona part d’aquests penats. Per la seva banda, els jutges i tribunals han obviat en general i sota diversos arguments i fonaments el mandat del legislador en les diverses ocasions en què aquest ha fet l’aposta per l’expulsió dels penats estrangers en situació irregular. Aquesta posició oficial majoritària contrària a l’expulsió ha coincidit plenament amb el desig de la majoria de la població reclusa estrangera clarament contrària a la seva expulsió. Les diverses opcions legals que poden implicar el retorn del penat al seu país de residència resulten estranyament aplicades per part dels tribunals i en menor mesura per la mateixa Administració penitenciària. Aquesta no-actuació i la manca d’alternatives legals provoquen situacions divergents de caràcter negatiu que atempten clarament contra el principi d’igualtat, contra la finalitat reinsertadora de les penes i poden resultar generadores d’inseguretat pública. Conscients i coneixedors de les dificultats actuals, els autors estableixen diverses vies d’actuació en la línia de superar aquesta situació. Es proposa una reforma en profunditat de l’art. 89 del Codi penal i s’obre la via favorable a l’establiment d’una nova llibertat condicional per a penats estrangers en situació irregular i que han assolit el compliment de la meitat de la pena privativa imposada.
Resumo:
En los últimos años se constata el difícil ensamblaje del colectivo de penados extranjeros en situación irregular dentro del actual marco penal-penitenciario. El instrumento consistente en sustituir en estos casos la pena por la expulsión ha resultado un fracaso. Resulta necesario buscar alternativas.