961 resultados para Instruments de percussió


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Diferents civilitzacions han basat les seves mostres culturals en el ritme i l’ús del cos com a instrument. Moltes són tradicions ancestrals, que passen de generació en generació, sense cap anotació musical. Per tant, aquestes danses, basades en la percussió corporal, tenen com a elements bàsics l’atenció i la memorització. Diversos professionals (K. Terry, J. Romero, S. Serratosa...) han defensat que la pràctica de la percussió corporal aporta beneficis a tots nivells: potenciació de l’autoestima, reconeixement i acceptació del propi cos... Són precisament aquests fets els que han convertit aquesta disciplina en una metodologia present a les aules de Primària. L’objectiu d’aquesta recerca segueix aquesta línia: comprovar si, a través del treball de la percussió corporal, els alumnes de cicle mitjà del centre La Monjoia milloren la seva capacitat d’atenció i memorització. Per avaluar-ho, s’usaran un test de percepció auditiva i un de percepció visual i els resultats es contrastaran amb l’opinió de diversos docents.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest projecte és fruit de la meva necessitat de buscar amb el meu instrument, la percussió, i més concretament amb la pandereta, recursos tècnics i interpretatius per abordar la interpretació de la música antiga. Com a punt de partida he analitzat iconografia i algunes fonts literàries per tal d’entendre i poder explicar que s’entén quan parlem de la percussió històrica. Posteriorment s’observen algunes pràctiques encara existents en les tradicions musicals italianes i àrabs i com aquestes poden ser el punt de partida per a configurar una maner pròpia i moderna d’ interpretar i anotar la música històrica.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Background: Primary care physicians are often requested to assess their patients' fitness to drive. Little is however known on their needs to help them in this task. Aims: The aim of this study is to develop theories on needs, expectations, and barriers for clinical instruments helping physicians assess fitness to drive in primary care. Methods: This qualitative study used semi-structured interviews to investigate needs and expectations for instruments used to assess fitness to drive. From August 2011 to April 2013, we recorded opinions from five experts in traffic medicine, five primary care physicians, and five senior drivers. All interviews were integrally transcribed. Two independent researchers extracted, coded, and stratified categories relying on multi-grounded theory. All participants validated the final scheme. Results: Our theory suggests that for an instruments assessing fitness to drive to be implemented in primary care, it need to contribute to the decisional process. This requires at least five conditions: 1) it needs to reduce the range of uncertainty, 2) it needs to be adapted to local resources and possibilities, 3) it needs to be accepted by patients, 4) choices of tasks need to adaptable to clinical conditions, 5) and interpretation of results need to remain dependant of each patient's context. Discussion and conclusions: Most existing instruments assessing fitness to drive are not designed for primary care settings. Future instruments should also aim to support patient-centred dialogue, help anticipate driving cessation, and offer patients the opportunity to freely take their own decision on driving cessation as often as possible.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Cette thèse vise à apporter des éléments concrets permettant d'évaluer l'efficacité et la pertinence de la nouvelle gestion publique (NGP) dans le contexte de l'assurance-chômage en Suisse. Ancrée dans une approche des politiques publiques partant de ces dernières telles qu'elles sont mises en oeuvre plutôt que de ce qu'elles devraient être, elle s'attache à observer l'impact d'une catégorie spécifique d'instruments de gestion caractéristiques de la NGP, les instruments de redevabilité. La redevabilité désigne la nécessité ou l'obligation qu'ont des individus ou des organisations de rendre compte de leurs activités, d'en accepter la responsabilité et d'en exposer les résultats de façon transparente. À partir d'un matériau empirique constitué d'entretiens semi-directifs et d'observations participantes et non-participantes, complété par l'analyse d'un corpus documentaire varié, elle répond à cinq questions de recherche liant les agents de base, les managers qui les encadrent et les instruments gestionnaires de redevabilité. Ces questions concernent les effets réels, désirés ou non, des instruments gestionnaires encadrant la mise en oeuvre des politiques d'insertion socioprofessionnelle. Elles permettent également d'évaluer la pertinence des instruments de la NGP au regard de l'objectif général d'amélioration de la qualité du service aux usagers. En résumé, les instruments étudiés incitent les managers et les agents à la conformité (légale et budgétaire) et entraînent des conséquences inattendues limitant l'efficacité des interventions, ce qui met en question la pertinence du lien entre NGP et qualité du service rendu aux usagers. Les résultats obtenus font également ressortir l'importance d'étudier l'ensemble de la chaîne d'exécution des politiques publiques en tenant compte des interactions entre niveaux.