Does the European Union create the foundations of an information society for all? Bruges European Economic Policy (BEEP) Briefing 11/2005

In order to increase the use of information and communication technologies (ICT) in the European Union Member States, the European Commission, on the initiative of Commissioner E. Liikannen, launched in December 1999 a bold programme called “eEurope”. Soon after its creation, the eEurope programme was integrated into the so- called Lisbon agenda for Europe to become the “most advanced knowledge based economy” in the world. We try to assess if the programme is successful in achieving its stated objective of promoting a knowledge based economy through the development of an “information society for all”. First, we conclude that eEurope, due to its origins and its procedures, has intrinsic limits both as regards its scope and effectiveness. Second, we show how Member States have adopted different trajectories towards the “knowledge based society”. To identify these heterogeneous paths of growth, we have selected a set of variables that, combined together, represent the institutional arrangements specific to a country or a group of countries. We found sharp differences between two advanced models that we label, respectively, as Scandinavian and Anglo-Saxon. Without asserting the superiority of a model, we propose policy orientations to help Europe overcome those gaps hindering the move towards knowledge economies where information society technologies are widely diffused.

The Implementation, Application and Effects of the EU Directive on Copyright in the Information Society. CEPS Special Report No. 120, 19 November 2015

This study provides an ex-post evaluation of the EU copyright framework as provided by EU Directive 29/2001 on Copyright in the Information Society (InfoSoc Directive) and related legislation, focusing on four key criteria: effectiveness, efficiency, coherence and relevance. The evaluation finds that the EU copyright framework scores poorly on all four accounts. Of the four main goals pursued by the InfoSoc, only the alignment with international legislation can be said to have been fully achieved. The wider framework on copyright still generates costs by inhibiting content production, distribution and creation and generating productive, allocative and dynamic inefficiencies. Several problems also remain in terms of both internal and external coherence. Finally, espite its overall importance and relevance as a domain of legislation in the fields of content and media, the EU copyright framework is outdated in light of technological developments. Policy options to reform the current framework are provided in the CEPS companion study on the functioning and efficiency of the Digital Single Market in the field of copyright (CEPS Special Report No. 121/November 2015).

Expert survey on priorities for the information society in the Caribbean

An on-line survey of experts was conducted to solicit their views on policy priorities in the area of information and communication technologies (ICT) in the Caribbean. The experts considered the goal to “promote teacher training in the use of ICTs in the classroom” to be the highest priority, followed by goals to “reduce the cost of broadband services” and “promote the use of ICT in emergency and disaster prevention, preparedness and response.” Goals in the areas of cybercrime, e-commerce, egovernment, universal service funds, consumer protection, and on-line privacy rounded out the top 10. Some of the lowest ranked goals were those related to coordinating the management of infrastructure changes. These included the switchover for digital terrestrial television (DTT) and digital FM radio, cloud computing for government ICT, the introduction of satellite-based internet services, and the installation of content distribution networks (CDNs). Initiatives aimed at using ICT to promote specific industries, or specific means of promoting the digital economy, tended toward the centre of the rankings. Thus, a general pattern emerged which elevated the importance of focusing on how ICT is integrated into the broader society, with economic issues a lower priority, and concerns about coordination on infrastructure issues lower still.

The communication rights in the information society (CRIS) campaign: Applying social movement theories to an analysis of global media reform

Social movement theories offer useful conceptual and analytical tools to the study and research of global media reform movements. This article is a critical analysis of the Communication Rights in the Information Society (CRIS) campaign. It explores its successes and blind-spots in the light of social movement theory, in particular resource mobilization theory (RMT), and offers practical directions for the movement to move on from where it is to where it ought to be.

Measuring information society with linear programming

The measurement of different aspects of information society has been problematic over along time, and the International Telecommunication Union (ITU) is spearheading in developing a single ICT index. In Geneva during the first World Summit on Information Society (WSIS) in December 2003, the heads of states declared their commitment to the importance of benchmarking and measuring progress toward the information society. Consequently, they re-affirmed their Geneva commitments in their second summit held in Tunis in 2005. In this paper, we propose a multiplicative linear programming model to measure Opportunity Index. We also compared our results with the common measure of ICT opportunity index and we found that the two indices are consistent in their measurement of digital opportunity though differences still exist among regions.

User Interface Abstraction for enabling TV set based Inclusive Access to the Information Society

199 p.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

Govern electrònic i serveis públics : un estudi de cas sobre el portal interadministratiu CAT365. Informe de recerca

Aquest estudi analitza els usos de les TIC a l'administració autonòmica catalana. De forma més específica, l'estudi se centra en la interacció entre l'ús d'un vessant concret de les TIC, la xarxa Internet, per part de l'administració pública, i determinats aspectes centrals d'aquest tipus d'institucions: la seva organització i estructura internes, la provisió de serveis públics o la relació amb altres agents socials. Hem analitzat, doncs, el fenomen del govern electrònic en el marc particular de la Generalitat de Catalunya, estudiant-ne el grau de desenvolupament i penetració, les seves característiques més remarcables i els problemes més importants que s'hi plantegen. El projecte de recerca es concreta en un estudi de cas sobre un projecte d'innovació específic però de gran abast, que es trobava en el moment de realització de l'estudi en la seva primera fase d'implementació: el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC). Concretament ens hem centrat en el vessant d'aquesta iniciativa pública que es concretava en la creació d'un portal interadministratiu a Internet, el portal www.cat365.net, destinat a proveir electrònicament serveis públics de totes les administracions que operen a Catalunya. L'estudi analitza les transformacions internes de l'administració que s'hi poden trobar associades i els elements que les condicionen, tant positivament com negativa. Igualment, intentem analitzem el que aquestes transformacions poden suposar per a la relació entre els ciutadans i les institucions públiques.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.