Consumer Advisory Bulletin, Credit Insurance: Is it a Good Idea for You?, June 2005

The Attorney General’s Consumer Protection Division receives hundreds of calls and consumer complaints every year. Follow these tips to avoid unexpected expense and disappointments. This record is about: Credit Insurance: Is it a Good Idea for You?

Annual Performance Report IDEA Part C FFY 2008-2009

This is the annual performance report for the Individuals with Disabilities Education Act, Part C, which was submitted on February 2, 2010 to the United States Department of Education, Office of Special Education Programs. The report provides data on the State's Early ACCESS system and the 10 Regional Grantees' performance in 14 national indicators.

State Performance Plan IDEA Part C FFY 2008-2009

In accordance with the Individuals with Disabilities Education Improvement Act of 2004, Iowa must have in place a Part C State Performance Plan that evaluates Iowa's efforts to implement the requirements and purposes of Part C and describes how Iowa will improve such implementation. This plan is in effect for six years and Iowa will report annually to the U.S. Department of Education on the performance of the State under this plan.

Placement of Students Ages 3-21 with Disabilities Under the Individuals with Disabilities Education Act (IDEA): A Policy Discussion, May 2010

The provision of free appropriate public education (FAPE), an Individualized Education Program (IEP), and the least restrictive environment (LRE) have been important cornerstones of educating students with disabilities since the enactment of the Education of All Handicapped Children Act (EAHCA), Public Law 94-142, in 1975, and its subsequent reauthorizations, the Individuals with Disabilities Education Act (IDEA) in 1990, 1997, and 2004. It is impossible to consider any one of these cornerstones without the others, when determining an appropriate educational placement for a student with a disability. The Iowa Department of Education has identified several practice issues regarding the interplay between FAPE, LRE, and the IEP in placement decisions for students with disabilities. To that end, this document will provide guidance for administrators of local education agencies (LEAs) and area education agencies (AEAs), as well as IEP teams (or other placement teams) within Iowa LEAs and AEAs when making placement decisions for eligible children with disabilities. This guidance will specifically discuss ten LRE and FAPE placement/program policy questions that have been identified by the Iowa Department of Education as needing attention. The policy discussions are consistent with the legal provisions of the 2004 reauthorization of IDEA (IDEA 2004) and its 2006 final federal implementing regulations issued by the U.S. Department of Education, Office of Special Education Programs (OSEP). This document is also consistent with the Iowa Administrative Rules of Special Education (2007) [hereinafter “Iowa Rules”]. In addition, the term local education agency (LEA) is used interchangeably for school district throughout this document. Prior to the discussion of specific policy questions, a federal and state legal framework for providing FAPE for students with disabilities within the LRE is briefly outlined. Pertinent FAPE and LRE court decisions that impact Iowa LEAs and AEAs are also included within Section II.

Yhteishankintakoulutuksen idea ja todellisuus

Kommentti Heikki Silvennoisen ja Kirsi Kuitusen lehden tässä numerossa olevan artikkelin johdosta

Nación y nacionalismo: notas para el estudio comparado del caso catalán en relación al resto de nacionalismos periféricos de España

L'article ens planteja algunes reflexions sobre el sempre vidriós tema del nacionalisme. El valor afegit d'aquest treball rau en el fet que té la pretensió de fer història comparada, confrontant el cas català amb la resta de nacionalismes perifèrics espanyols, sense perdre de vista l'inevitable context europeu general, així com la cronologia específica del cas català.

Nación y nacionalismo: notas para el estudio comparado del caso catalán en relación al resto de nacionalismos periféricos de España

L'article ens planteja algunes reflexions sobre el sempre vidriós tema del nacionalisme. El valor afegit d'aquest treball rau en el fet que té la pretensió de fer història comparada, confrontant el cas català amb la resta de nacionalismes perifèrics espanyols, sense perdre de vista l'inevitable context europeu general, així com la cronologia específica del cas català.

Innovació en educació. De la idea a l'acció. Procés participatiu cap a l'INNED 2.

Per al progrés de l'educació, la innovació és indispensable. Aquest concepte, que es relaciona però no s'ha de confondre amb el de canvi, no tothom l'entén igual, i això fa que sigui necessari definir quines són les característiques que ha de tenir un procés perquè es pugui considerar una innovació educativa. A partir de la preocupació per ajudar a fer que les innovacions no es quedin només en idees sinó que esdevinguin realitats a les aules i en altres espais educatius, es va engegar un procés de trobades amb professorat i altres educadors i educadores per treballar sobre la innovació educativa de cara a l'organització del II Simposi d'Innovació Educativa (INNED 2). Un dels eixos que va suscitar més interès va ser el de la innovació metodològica. En la part final de l'article es recullen una sèrie de consideracions sobre alguns àmbits que cal considerar en aquesta innovació: la implicació de l'alumnat, l'organització de l'espai i el temps, l'avaluació per aprendre i l'atenció a la diversitat

How An Idea Becomes a Law, 2008

A flow chart of how an idea becomes a law.

L'educació permanent: la història d'una idea

El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.

La mujer que no es sólo metáfora de la nación

En este artículo se ofrece una lectura de las viudas de vivos de Rosalía de Castro como una metáfora compleja de la nación y nada complaciente con los relatos nacionales estereotipados del XIX. Frente a lecturas que han confinado a la viuda en el estereotipo de nación sufriente por la emigración, siguiendo la lectura del libro completo la viuda de vivo se muestra una representación femenina no prevista ni en los discursos de la nación ni de la vindicación del XIX.

Possible worlds : the idea of happiness in the utopian vision of Louis-Sébastien Mercier

Doctoral dissertation, University of Turku

Rosalía de Castro, sombra que se fai teoría

A figura auroral de Rosalía de Castro autorizou a aparición de novas poetas a finais do século XX mais, paradoxalmente, a partir da publicación dos seus libros fundacionais non xurdiu unha lexión de autoras que desde Cantares gallegos (1863) e Follas novas (1880) escribisen incesantemente a nación, ou simplemente, escribisen incesantemente en galego e tivesen por iso un recoñecemento canónico. Sen dúbida a intervención do patriarcadogaleguista provocou esa interrupción, que se entende mellor cando se teñenen conta os condicionantes socioliterarios que coutaban as mulleres escritoras (González Fernández, 2005: 15-19). Porque a finais do século XIX, e malia excepcións rechamantes, o pensamento hexemónicoconsideraba que as literatas eran unhas sabias ridículas, tal como sesancionara desde o coñecido capítulo V do Émile, ou l’Education (1762) deJean Jacques Rousseau en diante, aínda que houbese, por suposto, vocesdisidentes entre os seus contemporáneos, como Benito Jerónimo Feijoo noseu moi lido discurso XVI, Defensa de las mujeres, do seu Teatro crítico universal(1726). Nese sentido depreciativo do termo debe lerse o coñecido artigo deRosalía de Castro, Las literatas. Carta a Eduarda (1865). Por outra banda, noemerxente discurso nacionalista que vai do XIX ao primeiro terzo do XXopérase unha corrección misóxina que afecta á concepción sexuada danación. Se Murguía seguira a Renan na súa defensa do carácter esencialmente feminino dos pobos celtas, unha idea moi espallada naquela...