Els senadors carlins de Catalunya (1901-1923)

Nova aportació de l’autor sobre la presència catalana en el Senat, centrada en aquesta ocasió en els senadors carlins de Catalunya que obtingueren representació en la Cambra Alta durant el període 1901-1923. Aquesta publicació complementa, doncs, Els senadors republicans catalans durant la monarquia d’Alfons XIII (WP 249/06) i Els senadors conservadors (WP 260/07).

Anà lisi de les diverses polítiques públiques de seguretat per abordar la problemà tica de les bandes de joves, organitzats i violents d'origen llatinoamericà a Catalunya

L’objecte de l’estudi és conèixer la problemàtica social i policial que genera l’arribada de nous grups juvenils organitzats i violents a Catalunya i en concret a l’àrea metropolitana de Barcelona. Valorar quines han estat fins ara les actuacions de les administracions públiques i en concret en l’àmbit policial davant aquesta nova realitat. Així com proposar les mesures i iniciatives que es poden dur a terme, per evitar que aquest nou fenomen no es converteixi amb un greu problema de seguretat, en la nostra societat.

Gerunda i els ausetans: una qüestió recurrent

Article que tracta del tema recurrent de la pertinença o no de Gerunda a la tribu ibèrica dels ausetans

L'estructura territorial al Bisbat de Girona

Article que analitza l' estructura i els models bàsics d'organització territorial al Bisbat de Girona i que planteja una proposta de divisió territorial per a cada nivell d' organització espacial

Art i guerra civil (1936-1939): l'exemple de Girona

Article on es fa un breu repàs a l'activitat plàstica desenvolupada a la ciutat de Girona en temps de La Guerra Civil (1936-1939) i on s' estableixen quinesvaren ser les manifestacions públiques, les notes que les caracteritzaren i llursprotagonistes principals

Sobre l´elecció de bisbes durant el franquisme: els casos de Narcís Jubany (1964) i Jaume Camprodon (1973) per a la seu de Girona

L'objectiu d'aquest article és presentar les circumstàncies i algunes de les actuacions que es produïren a l'hora de fer els dos nomenaments que afectaren la diòcesi de Girona. El primer, per causa de la mort del bisbe Cartañà, enregistrada el 1963; i el segon, motivat pel trasllat del bisbe Jubany a Barcelona, el 1971

Guerra, pà tria i estadística: el despertar polític dels hisendats gironins (1795-1800)

Sobre l'emergència i presa de consciència d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII

Relacions i intercanvis artístics entre Girona i el Rosselló a la segona meitat del segle XV

Sobre les relacions i intercanvis artístics entre Girona i el Rosselló a la segona meitat del segle XV

Girona perd posicions: productivitat, competitivitat i nivell de vida

En aquest temps de crisi moltes veus proclamen que l’economia gironina està basada en sectors i activitats poc productius; sectors i activitats que no contribueixen a millorar el nivell de vida dels habitants del territori. Aquest article analitza l’evolució recent i les perspectives de futur de l’economia gironina en productivitat i competitivitat, és a dir, en la capacitat de l’economia de millorar el nivell de vida dels gironins

Els estudiants de la Universitat de Girona

Article sobre el perfil dels estudiants de la Universitat de Girona a l' inici de la seva creació

Art a Girona, de la resistència a la normalització

Repàs de l’activitat artística, concretament de la producció d’art contemporani, a les terres gironines, especialment als nuclis de Girona, Figueres i Olot entre les dècades dels 40 als 80

Una Nova dimensió de la xarxa de les ciutats a Catalunya: Les à rees de cohesió

L’article parteix de la hipòtesi de l’existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. L'objectiu principal és determinar l’amplitud d'aquesta ciutat, utilitzant com a paràmetre principal la mobilitat laboral obligada. Es parla de ciutat real, d’àrees de cohesió a Catalunya, i de ciutats reals estructuradores del territori català

Estudi de l'evolució dels nivells d'immissió dels contaminant emesos per la incineradora de Campdorà (Girona)

L’ objectiu principal d’ aquest treball és l’ anàlisi de l’ evolució de l’ impacte ambiental produït per l’ emissió de gasos contaminants procedents de la incineradora de Campdorà (Girona). Els gasos contaminants objecte d’ estudi són: partícules de suspensió totals, clorur d’ hidrogen, diòxid de nitrogen, monòxid de carboni i diòxid de sofre. S’ ha realitzat la simulació de la dispersió atmosfèrica dels contaminants emesos per la incineradora de Campdorà mitjançant el programa informàtic ISC-AERMOD View. Com a resultat, s’ obtenen una sèrie de mapes de concentració on es mostren els diferents nivells d’ immissió detectats en la zona objecte d’ estudi. Els resultats mostren com la incorporació de noves tecnologies i tractaments de gasos en la incineradora de Campdorà han representat una reducció dels nivells d’ immissió de la zona, millorant la qualitat de l’ aire i disminuint l’ impacte ambiental que produeixen les emissions contaminants

Proposta de pla d’ acció per la mitigació i l’ adaptació al canvi climà tic a la ciutat de Girona

La proposta general d’ aquest projecte és la presentació de les bases generals d’ un pla d’ acció per la mitigació i l’ adaptació al canvi climàtic a la ciutat de Girona, destinat a l’ administració local que permeti una millora de la situació actual en relació als possibles efectes i conseqüències del canvi climàtic.L’ estudi es basa en: l’ anàlisi dels efectes i conseqüències del canvi climàtic, un estudi de la situació actual de la ciutat de Girona i sobre les diferents percepcions i adaptacions de la població de Girona al canvi climàtic. Tot plegat destinat a l’ obtenció de les eines que ens permetin proposar possibles accions realitzar per part de l’ administració local

Caracterització dels materials de l’ Església de Sant Feliu de Girona

La finalitat del present projecte es l’estudi dels materials de construcció delcampanar de Sant Feliu de Girona, es a dir com son la pedra de Girona i el morter decalç del que esta fet, analitzant el seu comportament i l’evolució soferta en les sevesdiverses parts des de que va ser construït. En aquest projecte s’intenta analitzar la construcció del campanar, els materials que el formen, d’on provenen i les solucions que es poden adoptar a l’hora de restaurar un monument com aquest