[Ressenya del llibre Géographies du politique, de Jacques Lévy (ed.)]

Ressenya del llibre Géographies du politique, obra dirigida per Jacques Lévy on es pretén aplegar el màxim de reflexions sobre el concepte d’espai polític, entenent l’espai polític com una dimensió més de l’espai social, presentat en divuit opinions de diferents autors

[Ressenya del llibre A geography of the lifeworld, de David Seamon]

Ressenya del llibre A geography of the lifeworld. A l’obra es proposa explorar la inevitable immersió del ser humà en el seu “món geogràfic” a través de l’estudi del seu comportament i experiències quotidianes en relació als llocs i als espais en els quals viu i es mou

[Ressenya del llibre The Practice of geography, d’Anne Buttimer (ed.)]

Ressenya del llibre The Practice of geography. L’obra pretén ajudar a clarificar, per una banda, les relacions entre el pensament i la pràctica de la geografia i, per una altra banda, les experiències personals viscudes pels geògrafs mateixos

[Ressenya del llibre Geografía y colonialismo: la Sociedad Geográfica de Madrid (1876-1936), de José Antonio Rodríguez Esteban]

Ressenya del llibre Geografía y colonialismo: la Sociedad Geográfica de Madrid (1876-1936). A l’obra es duu a terme una anàlisi complexa de les aportacions de la Sociedad entre 1876 i 1936 amb la intenció de renovar la geografia espanyola

[Ressenya del llibre Géographies des colonisations: XVe-XXe siècles: Actes du colloque Géographie, colonisations, décolonisations XVe-XXe siècles, Talence mars 1992, organisé par le Centre d'Etudes de Géographie Tropicale (CNRS)]

Ressenya del llibre Géographies des colonisations: XVe-XXe siècles. L’obra recull les actes del col•loqui “Géographie, colonisations, décolonisations. XV-XX siècles” en el que es van manifestar dos grans temes d’investigació, per una banda, establir l’articulació de relacions històriques, sociològiques i epistemològiques de les geografies colonials, dels geògrafs de la colonització i dels coneixements que han produït i/o vehiculat, i, per l’altra banda, l’anàlisi geogràfic del fet colonial quan determina una configuració específica de territoris a totes les escales

[Ressenya del llibre Postmoderner Urbanismus: gestaltung in der städtischen Peripherie (Stadtzukünfte 1), de Ludger Basten]

El llibre d'en Basten és una síntesi i una avaluació a l’entorn de la multifuncionalitat dels nous paisatges de les perifèries urbanes, els quals reflecteixen l’evolució de l’urbanisme postmodern a Alemanya en comparació d’altres països

[Ressenya del llibre La construcción social del paisaje, de Joan Nogué (ed.)]

Es relacionen les ponències més significatives de les dues últimes edicions del Seminari Internacional sobre el Paisatge que el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona i el Centre Ernest Lluch van organitzar a Olot, la tardor del 2004 i la del 2005. Aquest seminari va aprofundir la temàtica del paisatge des d’una perspectiva interdisciplinària, oberta i innovadora, i va incentivar el debat metodològic i crític al voltant de la construcció social del paisatge

Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. L’episodi del setge de 1653

Repàs de les posteriors referències en documents d’arxiu al miracle de les mosques als setges de Girona

Parlar bé el català al segle XV [Ressenya del llibre Les regles de esquivar vocables i la "qüestió de la llengua", d'Antoni M. Badia i Margarit]

Obra exhaustiva, didàctica i amena sobre Pere Miquel Carbonell i la seva obra, i l’ús del català al S. XV

Les Primeres passes del cristianisme al nord-est de Catalunya: Estat de la qüestió

Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i l’arqueologia sobre els orígens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empúries, entre els segles IV i VIII

[Ressenya del llibre Atlas mondial de l’eau : de l’eau pour tous? de David Blanchon]

Ressenya de la 2ªedició de l'obra 'Atlas mondial de l’eau : de l’eau pour tous?', de David Blanchon, publicada l'any 2009 per Édition Autrement sobre el recurs de l'aigua i la seva gestió

[Ressenya del llibre, Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles, de Jorge Hermosilla (dir.)]

Ressenya de l'obra dirigida per Jorge Hermosilla i titulada "Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles", publicada l'any 2010. Es trata d'un estudi realitzat per la Direcció General de l’Aigua, del Ministeri de Medi Ambient sobre els recs històrics espanyols des d’una perspectiva cultural. L’obra s’estructura en dues parts: la primera és una aproximació històrica dels conreus de regadiu espanyols i a la segona s'analitzen amb més detall una selecció de sistemes de rec històrics

Sobre la Girona Constitucional (1820-1823)

Sobre la Girona Constitucional del trienni 1820-1823, en base la documentació existent a l'Arxiu Municipal i a l'Arxiu Diocesà

Girona entre l'Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801)

Tradicionalment s'ha considerat l'ocupació de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l'època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andalús. Els moviments d'anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX

Història urbana de Girona: el monar reial del Mercadal a Girona

De l'any 1015 consta l'existència del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donació a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Güell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la instal·lació del Monar comtal amb llurs molins