998 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
L'article descriu els treballs tcnics previs a la creaci del Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). S'inicia amb una breu introducci histrica i descriu detalladament el procs l'elaboraci i el funcionament del programa de detecci de duplicats que s'ha elaborat per la crrega i alimentaci de registres bibliogrfics en aquesta base de dades.
Resumo:
La ponncia fa una introducci sobre la teoria, els objectius i els problemes de la detecci i l'eliminaci de registres duplicats en bases de dades bibliogrfiques. A continuaci, s'explica el procs de creaci del Catleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) amb una breu introducci histrica. Finalment s'analitza i es descriu el procs d'elaboraci i el funcionament del programa de detecci de duplicats del CCUC.
Resumo:
La Cooperaci entre biblioteques s un llenguatge universal que es parla amb diferents dialectes. Les biblioteques de les universitats pbliques de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya van formar el 1996 un consorci per tal de vehicular la cooperaci entre elles. Lorganitzaci, funcionament i finanament del Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) sn una mostra de ladaptaci daquest llenguatge universal a les caracterstiques especfiques del sistema bibliotecari i universitari de Catalunya. El CBUC mant un catleg collectiu, un programa de prstec interbibliotecari i altres programes de cooperaci; des de 1999 t en funcionament la Biblioteca Digital de Catalunya, un conjunt de recursos electrnics compartit entre totes les biblioteques del Consorci. Del seu funcionament, les biblioteques del CBUC han tret lexperincia que la cooperaci s una tasca intensiva, per tamb una palanca per canviar i per atrapar el futur.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El tema daquest treball de recerca s la premsa satrica a Catalunya durant la Segona Repblica, centrat en lanlisi del setmanari 'El Be Negre, i, a travs daquesta publicaci, lobjectiu s conixer i veure com va tractar la premsa satrica determinats esdeveniments daquest perode. La motivaci de la recerca ve donada per linters en el periodisme i la histria. El treball es divideix en dues grans parts; la primera daproximaci al marc histric, i la segona, danlisi de la revista. La primera part, consta dun resum histric del perode de la Segona Repblica tan a nivell espanyol com catal, dun breu resum de les principals publicacions de lpoca, tan diaris catalans com castellans i dideologies molt diverses, duna breu histria de la premsa satrica de Catalunya, des de mitjan segle XIX fins a la II Repblica, i, finalment, una extensa documentaci sobre el Be Negre (origen i influencies, redactors i ninotaires, seccions, funcionament, relaci del setmanari amb diferents forces poltiques i sindicals). La segona part del treball, el cos central, es basa en lanlisi de la revista el Be Negre, a partir dels seus articles i acudits, que tracten alguns dels esdeveniments ms rellevants de la Segona Repblica.
Resumo:
Lobjectiu de la tesina s doble: 1. Duna banda, presentar una srie de criteris de qualitat democrtica pensats per avaluar processos participatius 2. Daltra banda, tot seguint el model presentat en el primer apartat de la tesina, he realitzat una temptativa davaluaci de la qualitat democrtica dels processos participatius impulsats per ladministraci local a Catalunya durant els darrers anys.
Resumo:
En las elecciones municipales celebradas en el ao 2003 hizo eclosin en Catalua una formacin islamfoba que reclamaba un mejor control de la inmigracin: la Plataforma per Catalunya [PxC]. Con sede central en Vic (Barcelona), haba sido constituida un ao antes por Josep Anglada, un antiguo militante del partido ultraderechista Fuerza Nueva. Este ensayo analiza la evolucin de la PxC desde sus orgenes hasta febrero de 2009 (cuando concluye la redaccin del texto) y expone cmo la PxC configura una oferta nueva inserta en un proceso de cambio del sistema poltico cataln. Su caso es llamativo en la medida que constituye el nico de un nacional-populismo desarrollado en Espaa que cuenta con una presencia institucional significativa.
Resumo:
Nova aportaci de lautor sobre la presncia catalana en el Senat, centrada en aquesta ocasi en els senadors carlins de Catalunya que obtingueren representaci en la Cambra Alta durant el perode 1901-1923. Aquesta publicaci complementa, doncs, Els senadors republicans catalans durant la monarquia dAlfons XIII (WP 249/06) i Els senadors conservadors (WP 260/07).
Resumo:
El principal valor afegit daquest treball rau en la troballa de que la valoraci dels candidats a la presidncia de la Generalitat s la variable que t ms importncia a lhora dexplicar la propensi dun catal a emetre un vot dual. Aix per exemple, i pel cas del vot dual PSC-CiU a finals dels vuitanta i principis dels noranta, els catalans que es decantaven per lopci socialista a les eleccions generals i per la federaci nacionalista als comicis autonmics eren aquells que valoraven millor (pitjor) Jordi Pujol (Raimon Obiols). I a conclusions similars sarriba si sanalitza aquesta mateixa modalitat de vot dual en altres punts del temps, o altres modalitats de vot dual. El treball sestructura de la manera segent. En primer lloc, es defineix lobjecte destudi i les seves distintes modalitats. A continuaci, sofereixen unes primeres dades de tipus descriptiu sobre el fenomen del vot dual a Catalunya. En els apartats segents, semmarquen tericament les hiptesis la validesa de les quals es busca comprovar a travs dels models economtrics. La secci dedicada al disseny de la investigaci serveix de prembul a lanlisi quantitativa de les causes del vot dual a Catalunya. Per ltim, un breu apartat de conclusions recull les principals aportacions del treball, i aventura possibles lnees dinvestigaci futures.
Resumo:
Lefecte rebot s aquell mecanisme a travs del qual una millora de leficincia energtica no produeix el potencial estalvi denergia esperat, o incls pot fer que naugmenti el consum. Aix s degut a que una millora de leficincia energtica produeix un abaratiment del cost de proveir el servei energtic, que nimpulsa la demanda. Aquest treball realitza una revisi de la literatura existent sobre efecte rebot directe; analitza els principals aspectes terics i metodolgics; i finalment estima, a partir de tcniques economtriques, la magnitud de lefecte rebot directe per als serveis energtics que utilitzen energia elctrica a les llars a Catalunya.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catleg collectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) per aviat va ampliar les seves activitats amb el prstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informaci electrnica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats pbliques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu inters de que en les compres conjuntes tamb s'incloguessin revistes electrniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear com d'informaci electrnica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finanament per al projecte que cobria el perode 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formaci, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversi de 180.000/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilitzaci, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evoluci. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC aix com els reptes de futur ms immediats.
Resumo:
s evident el trasps per part de lEstat del Benestar de diferents accions socials a la societat civil, que aglutina un conjunt dentitats sense nim de lucre anomenat actualment com a tercer sector o sector privat social que es configura com un nou espai que floreix com una nova realitat a leconomia occidental, on desenvolupen un paper important en la prestaci de serveis socials. En aquest context, el present treball pretn en primer lloc conixer la concepci actual de persones jurdiques i desgranar-ne les categories. Fer una breu visi de levoluci histrica daquestes entitats fins arribar a la configuraci actual de les mateixes. Daquestes entitats, les Fundacions sn un dels membres ms antics, genuns i actius del tercer sector i per aquest motiu, declinem la segona part del present treball en lestudi de la seva regulaci a Catalunya, fent un anlisi crtic de la regulaci de les Fundacions que cont el Llibre III del Codi Civil Catal. Es qestiona si la configuraci jurdica de la Fundaci i el sistema de control administratiu sobre les mateixes est en concordana amb les caracterstiques i funcions actuals de les fundacions arrel dels escndols financers duna de les entitats ms representatives de Catalunya, el Palau de la Msica Catalana. En la mateixa lnia sanalitzaran les exempcions fiscals actuals per a determinar si sn suficients i adients per a incentivar la seva proliferaci en el nostre teixit social.
