Cracking the SAT. U.S. and World history subject tests.

Scholastic Aptitude Test (SAT) se trata de una prueba estandarizada usada frecuentemente para valorar los conocimientos adquiridos durante la enseñanza secundaria por los estudiantes que deseen acceder a una educación superior en EE.UU. Esta publicación proporciona la información y las estrategias necesarias para maximizar la puntuación de la prueba del SAT en historia. Enseña a pensar como los redactores de la prueba, y a practicar con la materia que se pondrá en el examen para poder estudiar con mayor eficacia. Se hace una revisión de las épocas históricas que van a aparecer en la prueba y facilita con explicaciones detalladas técnicas para aplicar los conocimientos aprendidos en resolver cuestiones específicas complicadas. Incluye cuatro ensayos prácticos con preguntas de opción múltiple de una hora de duración cada una: dos pruebas de historia de Estados Unidos desde la aprobación de la Constitución hasta la actualidad, y dos pruebas para historia universal.

Igualdad, individualismo y cultura general en la educación artística.

Se realiza un análisis de los supuestos de carácter conflictivo que perfilan dos marcos de comprensión de la educación artística en Estados Unidos relacionados con preocupaciones acerca de la igualdad. En el primero, el currículo se organiza en torno a ideologías individualistas, que suponen que los niños deben prepararse para desarrollar una vida productiva y adaptada a través de su práctica artística en la escuela. Sin embargo, el individualismo oculta formas de socialización en las que se sostiene una aceptación de la diferencia social. En el segundo, el currículo se centra en el desarrollo de una cultura común. La escolarización pública se dirige a erigir normas morales y estéticas y a promover la movilidad social, ofreciendo una enseñanza de conocimientos culturales de élite para la gente común. Las tensiones generadas en ambos supuestos, tanto en el del individualismo como en el de una cultura común, hacen de la educación artística una representación de las complejas y profundas cuestiones de equidad vinculadas al currículo.

La enseñanza del tiempo y del espacio : comprensión de la historia del arte y de la herencia artística.

Se revisan algunas de las tendencias en la historia del arte con objeto de contribuir a las prácticas educativas. Se centra en tres tendencias: una nueva visión de la historia que implica una nueva definición del concepto de tiempo; la utilización de un enfoque más cultural y sociológico para el estudio y la valoración del arte por parte de los historiadores; y en el marco sociológico se desplaza la atención desde los aspectos técnicos y formales de la obra de arte hacia el contexto de su producción e interpretación. Por último, se incluyen algunas recomendaciones para la enseñanza.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

The Cold War in retrospect : 25 years after its end

This special issue of Cold War History offers a retrospective on the end of the Cold War, 25 years after its peaceful conclusion. This peaceful conclusion is an achievement that cannot be celebrated enough, and we must continue to build international relations in conflict and co-operation on this awareness of our common humanity and our common human fallibility.

Small-scale randomized controlled trials need more powerful methods of mediational analysis than the Baron-Kenny method

Objective: To devise more-effective physical activity interventions, the mediating mechanisms yielding behavioral change need to be identified. The Baron–Kenny method is most commonly used, but has low statistical power and may not identify mechanisms of behavioral change in small-to-medium size studies. More powerful statistical tests are available.
Study Design and Setting: Inactive adults (N = 52) were randomized to either a print or a print-plus-telephone intervention. Walking and exercise-related social support were assessed at baseline, after the intervention, and 4 weeks later. The Baron–Kenny and three alternative methods of mediational analysis (Freedman–Schatzkin; MacKinnon et al.; bootstrap method) were used to examine the effects of social support on initial behavior change and maintenance. Results: A significant mediational effect of social support on initial behavior change was indicated by the MacKinnon et al., bootstrap, and, marginally, Freedman–Schatzkin methods, but not by the Baron–Kenny method. No significant mediational effect of social support on maintenance of walking was found. Conclusions:  Methodologically rigorous intervention studies to identify mediators of change in physical activity are costly and labor ntensive, and may not be feasible with large samples. The use of statistically powerful tests of mediational effects in small-scale studies can inform the development of more effective interventions.

Coronary artery stenoses: detection with calcium scoring, CT angiography, and both methods combined

PURPOSE: To investigate prospectively the relative accuracy of computed tomographic (CT) angiography, calcium scoring (CS), and both methods combined in demonstrating coronary artery stenoses by using conventional angiography as the reference standard. MATERIALS AND METHODS: The study was approved by the institutional review board Human Research Ethics Committee, and all patients completed written informed consent. Fifty patients (40 men, 10 women) aged 62 years ± 11 (± standard deviation) who were suspected of having coronary artery disease underwent both conventional coronary angiography and multisection coronary CT angiography with CS. Sensitivity and specificity of CS, CT angiography, and both methods combined in demonstrating luminal stenosis greater than or equal to 50% were determined for each arterial segment, coronary vessel, and patient. Receiver operating characteristic (ROC) curves were generated for CS prediction of significant stenosis, and the Mann-Whitney U test was used for comparison of CS between groups. RESULTS: When used with segment-specific electrocardiographic phase reconstructions, CT angiography demonstrated stenosed segments with 79% sensitivity and 95% specificity. Mean calcium score was greater in segments, vessels, and patients with stenoses than in segments, vessels, and patients without stenoses (P < .001 for all); nine (16%) of 56 stenosed segments, however, had a calcium score of 0. The patient calcium score correlated strongly with the number of stenosed arteries (Spearman {rho} = 0.75, P < .001). CS was more accurate in demonstrating stenosis in patients than in segments (areas under ROC curve were 0.88 and 0.74, respectively). CT angiography, however, was more accurate than CS in demonstrating stenosis in patients, vessels, and segments. The sensitivity and specificity of CS varied according to the threshold used, but when the calcium score cutoff (ie, >150) matched the specificity of CT angiography (95%), the sensitivity of CS in demonstrating stenosed segments was 29% (compared with 79% for CT angiography). Combining CT angiography with CS (at threshold of 400) improved the sensitivity of CT angiography (from 93% to 100%) in demonstrating significant coronary disease in patients, without a loss of specificity (85%); this finding, however, was not statistically significant. CONCLUSION: CT angiography is more accurate than CS in demonstrating coronary stenoses. A patient calcium score of greater than or equal to 400, however, can be used to potentially identify patients with significant coronary stenoses not detected at CT angiography.

Functional interaction between mutations in the granulocyte colony-stimulating factor receptor in severe congenital neutropenia

Most severe congenital neutropenia (SCN) cases possess constitutive neutrophil elastase mutations; a smaller cohort has acquired mutations truncating the granulocyte colony-stimulating factor receptor (G-CSF-R). We have described a case with constitutive extracellular G-CSF-R mutation hyporesponsive to ligand. Here we report two independent acquired G-CSF-R truncation mutations and a novel constitutive neutrophil elastase mutation in this patient. Co-expression of a truncated receptor chain restored STAT5 signalling responses of the extracellular G-CSF-R mutant, while constitutively-active STAT5 enhanced its proliferative capacity. These data add to our knowledge of SCN and further highlight the importance of STAT5 in mediating proliferative responses to G-CSF.