998 resultados para Filosofia neoplatônica
Resumo:
La problemtica de la investigacin se plantea en el contexto de la filosofa trascendental de Kant, en relacin al modo en que es en general posible para nosotros representarnos el mbito de la moralidad. Nuestra comprensin natural o preterica del funcionamiento del lenguaje parece llevarnos a entender el significado de nuestras palabras en trminos de la relacin que se establece entre el signo lingstico y el objeto: nuestros trminos lingsticos estn en el lugar del objeto extralingstico a que refieren y que constituye su significado. A nuestro modo de ver, la afirmacin kantiana relativa a que todo nuestro conocimiento comienza con la experiencia, es decir, con aquello que procede de los sentidos, parece estar apuntando a esta intuicin fundamental. Ahora bien, la cuestin que cabe plantearse es: de acuerdo con este modelo de significacin, cul es el significado de nuestros trminos morales? Si, con Kant, aceptamos que el concepto de deber moral exige el cumplimiento (u omisin) incondicionado de una accin y que, precisamente por las exigencias de universalidad y necesidad que le son inherentes, tal concepto es inderivable de la experiencia, cabe preguntarse cul es el significado del concepto de deber en sentido moral (y, en general, de los trminos morales) y de qu manera somos capaces de representrnoslo. Mi investigacin ha pretendido esclarecer precisamente en qu sentido debe entenderse la afirmacin kantiana de que en la reflexin sobre la correccin moral de nuestras acciones, para representarnos las exigencias de universalidad y necesidad que son propias del concepto de deber moral, nos servimos analgicamente del concepto de naturaleza, as como analizar la plausibilidad de la propuesta kantiana misma.
Resumo:
En el projecte de millora de la qualitat docent Activem al filosofia del llenguatge hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la prctica totalitat del professors que imparteixen regularment matries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar duna actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribuci al canvi dactitud del rebre al fer sha buscat amb la combinaci de diferents propostes: la selecci de textos clssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a aix, lelaboraci de preguntes per a guiar la lectura que ajuden als estudiants a centrar la atenci en els aspectes ms pertinents i importants de cadascun daquests textos, lelaboraci de dossiers electrnics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, lelaboraci per a cadascun dels temes de diferents exercicis i preguntes de discussi, la creaci dun frum de discussi electrnic, i la celebraci de jornades de debat que es centraven en algunes de les preguntes de discussi. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres daplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin s de forma encara ms general daquestes eines.
Resumo:
El projecte sha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competncies professionals, caracterstiques de la titulaci en diferents universitats i tasses dxit avaluacions dels estudiants; b) anlisi i reflexi sobre la informaci recollida; c) realitzaci duna enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a ttol experimental, shan introdut durant aquest perode, en la docncia i d) formulaci duna proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pblica la fitxa corresponent a la titulaci i per tant els seus criteris i indicacions ja shan incls en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, sobserva: dificultat per configurar lensenyament atesa la seva dualitat individu aliment, lexistncia dun cert grau de discrepncia quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels mbits professionals, en funci de lrea de treball. Daltra banda, i ja concretament en relaci amb la matria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), sobserva una evident inadequaci de la distribuci de la matria en assignatures en el vigent pla destudis, tant pel que fa a la seva ubicaci temporal com dalguns dels seus continguts. Quan a lapartat d), es proposen els segents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temtics (qumica i bioqumica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control daliments, integraci i descriptiva daliments). Amb aquests blocs, shaurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir daltres mduls. Es proposen competncies a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i tamb, el disseny dactivitats de treball individual o en grup. Quant a les prctiques, shan de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat daliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulaci.
Resumo:
Versi Word d'una pgina web expositiva sobre la filosofia poltica entre els anys 1500 i 1700.
Resumo:
Introducci al pensament del filsof positivista australi D.C. Stove (1928-1994). Amb la traducci contextualitzada de tres escrits curts representatius: "El somni d'Holbach" (1989), "Antagonismes racials i d'altra mena" i "Adu a les Lletres" (1989). L'obra d'Stove est dedicada al combat de l'idealisme en totes les seves manifestacions, des de l'optimisme de la Illustraci fins al relativisme epistmic contemporani.
Resumo:
Amb aquest treball ens proposem bsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein ats que les seves ltimesentrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comena a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sin tres obres majors. El relat estndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qestionat o si ms no matisat, a mesura que va creixent linters pels ltims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca ser doncs, una lectura de De la certesa, convenuts com estem de la seva rellevncia, tant pel qu fa a la comprenside la prpia filosofia de Wittgenstein i la seva evoluci, com pel qu fa a algunes qestions centrals en el debat de lepistemologia contempornia. Ensproposem dir alguna cosa sobre lobra en si mateixa, el seu lloc en el corpuswittgensteini, i sobre la rellevncia dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de lescepticisme i el relativisme
Resumo:
Este trabalho gira em torno da filosofia poltica de Paul Ricoeur, tendo, como foco principal, a compreenso do conceito de Paradoxo Poltico. Nas palavras de Paul Ricoeur, preciso pensar conjuntamente quer a racionalidade quer a irracionalidade do poltico, porquanto racionalidade especfica, mal especfico, tal a dupla e paradoxal originalidade do poltico. Neste sentido, cabe filosofia poltica a tarefa de explicitar esta originalidade e elucidar o seu carcter paradoxal. Reflecte-se, igualmente, sobre o funcionamento do poder poltico, a sua autonomia, e questes de grande actualidade que o preocuparam, tais como, a fragilidade da democracia e o Estado de Direito, existentes na praxis actual bem como os eventuais abusos do poder. Segundo Ricoeur, o mal-estar actual das democracias deve-se essencialmente ao facto de que a soberania do Estado se tornar, no seu prprio seio, indecifrvel em virtude da complexidade das esferas de pertena que governam a sociedade civil. Nesta Perspectiva, o projecto poltico-filosfico do pensador francs, afigura-se fundamental para iluminar a reflexo sobre o paradoxo poltico e a problemtica do poder.
Resumo:
O objetivo deste artigo apresentar uma viso crtica da Filosofia do Direito Internacional de Habermas. Tambm partindo, tal como ele, de uma base kantiana, analisar-se- alguns aspectos basilares da teoria habermasiana: o seu debate com o jurista alemo Carl Schmitt (1); a sua formulao do Direito Cosmopolita (2) e a fraca fundamentao que ele d aos Direitos Humanos (3). Ento mostrar- se- que a sua Filosofia do Direito Internacional, apesar de estruturar fortemente as instituies globais do futuro, algo inapropriada para resolver problemas internacionais contemporneos como o das intervenes humanitrias (4).
Resumo:
Osasto sislt filosofian klassisia lhdeteoksia (Aristoteles, Duns Scotus, Ockham) sek laajan kokoelman filosofisen teologian historiaa ja modernia uskonnonfilosofiaa ksittelevi tutkimuksia. Kirjastoon hankitaan aineistoja laajasti kaikilta uskonnonfilosofian osa-alueilta, erityisesti niilt tutkimusalueilta, joita tiedekunnassa tutkitaan (keskiajan ja modernin uskonnon filosofia).
Resumo:
Artikkeli on vastaus Reijo Miettisen artikkeliin Miten kokemuksesta voi oppia (Aikuiskasvatus 2/98)
