L'obra filològica d'Antoni de Bastero i Lledó. Edició de la Història de la llengua catalana

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S'inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l' obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d'una gramàtica italiana i d'una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, però n'he localitzat pràcticament tot el contingut; l'elaboració d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edició crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edició molt complexa, perquè l'obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o bé s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d'aquesta obra és el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s'avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingüística, que és objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.

Ecos de la literatura italiana en Entre el amor y el deber: escenas de la campaña de 1882 y 1883 en el Ecuador (1886), de Teófilo Pozo Monsalve (Dossier: La novela ecuatoriana del siglo XIX)

Entre el amor y el deber… es una novela histórica que posee una evidente intertextualidad con la tradición italiana, que va desde los ecos de Petrarca, a la resonancia de los largos poemas de caballería, hasta llegar a reflejar los sentimientos románticos de Giacomo Leopardi, lo que muestra que Pozo Monsalve era un buen lector y estaba versado directa o indirectamente con el fenómeno de los petrarquismos y de la tradición literaria de Italia.

Le calunnie etniche nella lingua italiana

“Le calunnie etniche nella lingua italiana” (“Ethnic slurs in the Italian language”) is a very long chapter (c. 35.000 words) included in the second volume (pp. 513-587) of the multi-volume La cultura italiana, published by UTET in 2009-2010. (http://cultura.utet.it/cultura/catalogo/details.jsp?id=2076). La cultura italiana is an innovative multidisciplinary 12 volume (8.000 pages) work directed by the internationally acclaimed scientist Luigi Cavalli Sforza (http://en.wikipedia.org/wiki/Luigi_Luca_Cavalli-Sforza); each volume has been coordinated and edited by a very prominent Italian scholar, and every contribution has been written by academics with national and international reputations. The second volume of La cultura italiana has been coordinated by Professor Gian Luigi Beccaria, and is entirely devoted to language (“Lingue e linguaggi”). “Le calunnie etniche” brings together, for the first time in Italy, methodological issues and case studies on ethnic slurs in Italian and Italian dialects, and it particularly sheds new light on the semantic field of zingaro (gypsy), highlighting both the historical construction of the label, through the analysis of a huge amount of sources, and its social and political implication.

Le villae rusticae romane e la loro dimensione economica : uno sguardo alla penisola italiana

What a villa was is a question that engaged the Latin authors themselves, for the term is used with a certain flexibility throughout Roman history: rustic farm, luxurious mansion provided with agricultural production quarters, ultimately village in Late Antiquity. The common denominators, however, were the location outside the urban boundaries and the embedded idea of productivity. Also modern scholars have used the term villa to refer to different things depending on the geographic area under investigation. In this paper I focus on Italian villae rusticae, offering a survey of their economic dimension and attested production activities. Through a series of case studies, some specific examples of attested productions in rural villas, in addition to common agricultural activities are discussed, such as textile and lime production. The key concept to remember is that depending on location and available natural resources, an array of productions was possible, either to achieve self-sufficiency or for exchange on the market.

Triagem de hemoglobinopatias em doadores de sangue em área de colonização italiana do Rio Grande do Sul, Brasil

Resumo não disponível.

As iniciativas de promoção do desenvolvimento econômico local: o caso da região italiana da Emilia Romanha

Aborada a discussão sobre desenvolvimento econômico local, através do caso da região italiana da Emília Romanha. Descreve sua constituição histórica e seus principais elementos determinantes, destacando o papel do poder público. Discute os seus limites enquanto modelo e as possíveis contribuições para o Brasil

Interação de genótipos de abobrinha italiana com inseticida no controle da broca das cucurbitáceas Diaphania nitidalis Cr.

A resistência de genótipos de abobrinha italiana Cucurbita pepo L. à broca das cucurbitáceas Diaphania nitidalis Cr. foi avaliada a campo. O genótipo Duda apresentou o maior número de frutos produzidos (33 frutos/parcela), enquanto Lita-186 foi o mais preferido, com a maior percentagem de frutos broqueados (3,6%). Os genótipos AG-202, Lita-186 e Duda, mais o inseticida deltametrina 25 CE foram avaliados. Duda comportou-se novamente como mais produtivo (35 frutos/parcela) e menos danificado (0,35%), confirmando os resultados obtidos no primeiro ensaio; já os genótipos AG-202 e Lita-186 revelaram-se os mais preferidos por D. nitidalis, com maiores índices de frutos danificados (2,7 e 6,3%, respectivamente).