Wages and prices in early Catalan industrialisation

[eng] Catalonia was the only Mediterranean region among the early followers of the British Industrial Revolution in the second third of the nineteenth century. The roots of this industrialisation process can be traced back to the seventeenth and eighteenth centuries when the Catalan economy became successfully integrated in international trade and the region enjoyed an intensification of its agrarian and proto-industrial activities. These capitalist developments were subsequently reinforced by a successful printed calico manufacturing business concentrated in the city of Barcelona. Although the factory system was largely adopted by the cotton industry in the 1840s, the diffusion of the spinning jenny had occurred earlier in the 1790s. In this paper, in line with Allen (2009a, 2009b), we explore whether relative factor prices played a role in the widespread adoption of the spinning jenny in Catalonia.

Wages and prices in early Catalan industrialisation

[eng] Catalonia was the only Mediterranean region among the early followers of the British Industrial Revolution in the second third of the nineteenth century. The roots of this industrialisation process can be traced back to the seventeenth and eighteenth centuries when the Catalan economy became successfully integrated in international trade and the region enjoyed an intensification of its agrarian and proto-industrial activities. These capitalist developments were subsequently reinforced by a successful printed calico manufacturing business concentrated in the city of Barcelona. Although the factory system was largely adopted by the cotton industry in the 1840s, the diffusion of the spinning jenny had occurred earlier in the 1790s. In this paper, in line with Allen (2009a, 2009b), we explore whether relative factor prices played a role in the widespread adoption of the spinning jenny in Catalonia.

Wages and prices in early Catalan industrialisation

Catalonia was the only Mediterranean region among the early followers of the British Industrial Revolution in the second third of the nineteenth century. The roots of this industrialisation process can be traced back to the seventeenth and eighteenth centuries when the Catalan economy became successfully integrated in international trade and the region enjoyed an intensification of its agrarian and proto-industrial activities. These capitalist developments were subsequently reinforced by a successful printed calico manufacturing business concentrated in the city of Barcelona. Although the factory system was largely adopted by the cotton industry in the 1840s, the diffusion of the spinning jenny had occurred earlier in the 1790s. In this paper, in line with Allen (2009a, 2009b), we explore whether relative factor prices played a role in the widespread adoption of the spinning jenny in Catalonia.

Wages and prices in early Catalan industrialisation

Catalonia was the only Mediterranean region among the early followers of the British Industrial Revolution in the second third of the nineteenth century. The roots of this industrialisation process can be traced back to the seventeenth and eighteenth centuries when the Catalan economy became successfully integrated in international trade and the region enjoyed an intensification of its agrarian and proto-industrial activities. These capitalist developments were subsequently reinforced by a successful printed calico manufacturing business concentrated in the city of Barcelona. Although the factory system was largely adopted by the cotton industry in the 1840s, the diffusion of the spinning jenny had occurred earlier in the 1790s. In this paper, in line with Allen (2009a, 2009b), we explore whether relative factor prices played a role in the widespread adoption of the spinning jenny in Catalonia.

L'estructura territorial al Bisbat de Girona

Estudi sobre l'estructura socioeconòmica del Bisbat de Girona amb la finalitat de dibuixar les àrees funcionals que estructures aquest espai, i poder endegar, a la llarga una reforma dels actuals límits de l'arxiprestat

Mossos i criats: una radiografia del treball assalariat als masos (Girona, 1946)

L'objectiu d'aquest treball consisteix a analitzar el grup dels assalariats rurals estables a partir d'una relació de masos de la província de Girona elaborada amb finalitats polítiques i policials el 1946 per la 131ª Comandància de la Guardia Civil

Nuevas series anuales de población de América Latina desde el siglo XIX hasta el 2000

El estudio de la población en América Latina es un tema central en la historiografía de la región, sin embargo, las distintas estimaciones existentes muestran importantes discrepancias para los siglos XIX y XX. A partir del contraste de distintas bases de datos, la principal contribución del artículo consiste en ofrecer nuevas series de población homogéneas para el conjunto de países de América Latina, junto a una detallada explicación de la obtención de los datos, así como un análisis de las discrepancias que las distintas fuentes muestran. Los países que aborda este trabajo son Argentina, Brasil, Bolivia, Chile, Colombia, Costa Rica, Cuba, Guatemala, Ecuador, Haití, Honduras, México, Nicaragua, Panamá, Paraguay, Perú, República Dominicana, Uruguay y Venezuela; a lo que se agrega la suma de todos ellos para obtener la población latinoamericana. Estas nuevas series pueden resultar de gran utilidad para reinterpretar la historia económica de América Latina en el largo plazo. The analysis of population levels in Latin America plays an important role in the regional historiography. The estimated series appeared until now offers huge discrepancies, therefore, we believe essential to provide homogeneous series for the 19th and the 20th centuries. In our work we shed new light on this issue, from an exhaustive study of the existing Latin American historical sources for the region. Along with a detailed explanation of the data collection, we also provide an analysis of the discrepancies and the accuracy of sources. The study offers data from 21 countries in Latin America: Argentina, Brazil, Bolivia, Chile, Colombia, Costa Rica, Cuba, Guatemala, Ecuador, Haiti, Honduras, Mexico, Nicaragua, Panama, Paraguay, Peru, Dominican Republic, Uruguay and Venezuela. This new evidence can be a crucial information to revisit Latin American Economic History in the long run.

Percepció del patrimoni militar a la província de Girona i la Catalunya Nord

L’objecte d’aquest estudi rau en plantejar si els ciutadans de la província de Girona, concretament de la ciutat de Figueres, tenen una percepció d’indiferència vers el seu patrimoni militar i en si aquesta percepció ha influït en el desenvolupament turístic d’aquest patrimoni

La universitat pagesa

Article que descriu l' organització comunitària, política i representativa dels pagesos anomenada la universitat

Évolution des pratiques alimentaires en cours de vie : une étude isotopique multi-matérielle de la population du cimetière Saint-Matthew (Québec, 1771-1860)

En tant que population majoritairement immigrante, les protestants inhumés au cimetière Saint-Matthew, ville de Québec (1771-1860) ont dû s'adapter à un nouvel environnement à leur arrivée au Québec, et donc à de nouvelles ressources. Parallèlement, les 18e et 19e siècles sont marqués par un contexte socio-économique en pleine mutation avec l'arrivée graduelle de la période industrielle, et la ville de Québec, avec son contexte portuaire, a ainsi été au coeur de ces changements. L'objectif de ce mémoire est d'évaluer si la géochimie des isotopes stables appliquée à plusieurs matériaux du squelette humain (collagène et apatite de l'os, collagène de la dentine, et carbonate de l'émail) permet de mieux comprendre comment les comportements alimentaires des individus analysés provenant de ce cimetière cosmopolite (n=40) ont évolué en cours de vie. L'alimentation étant influencée par des conditions socio-économiques, culturelles et environnementales, cela peut nous informer indirectement sur les processus d'adaptation et l'identité d'un individu. C'est dans cette perspective d'écologie culturelle que nous avons interprété les données recueillies lors de ce projet, en complément aux analyses effectuées précédemment par Morland (2009) et Caron (2013). Nos résultats corroborent les tendances déjà observées, soit des pratiques alimentaires semblables à celles que l'on retrouve en Europe, et des immigrants provenant majoritairement des Îles Britanniques. Ils démontrent également une légère augmentation de la consommation de ressources C4, comme le maïs et la canne à sucre, à l'âge adulte pour 90% des individus analysés, de même qu'une baisse du niveau de protéines. Par ailleurs, les individus étudiés ont généralement eu tendance à conserver le même niveau alimentaire les uns par rapport aux autres tout au cours de leur vie, même si les pratiques étaient moins diversifiés à l'âge adulte. Finalement, on constate des similarités de comportements avec les populations irlandaises et britanniques plus pauvres durant l'enfance, alors qu'ils ressemblent davantage à ceux visibles dans la vallée laurentienne en fin de vie, notamment en ce qui concerne l'apport en protéines. Nos résultats suggèrent donc des changements alimentaires significatifs, fort possiblement liés aux processus de migration et à une adaptation constante à un nouvel environnement de la part des individus étudiés.

La communauté du dehors : imaginaire social et représentations du crime au Québec (XIXe-XXe siècle)

La société québécoise a, comme toutes les sociétés, ses crimes et criminels légendaires. Or, si ces faits divers célèbres ont fait l’objet, dans les dernières décennies, de quelques reconstitutions historiographiques, on connaît beaucoup moins, en revanche, le mécanisme de leur légendarisation, le processus historique et culturel par lequel ils passent du « fait divers » au fait mémorable. C’est d’abord ce processus que s’attache à étudier cette thèse de doctorat, qui porte sur quatre crimes célèbres des XVIIIe et XIXe siècles (le meurtre du seigneur de Kamouraska [1839] ainsi que les crimes commis par « la Corriveau » [1763], par le « docteur l’Indienne » [1829] et par les « brigands du Cap-Rouge » [1834-1835]) : pour chacun de ces cas particuliers, l’analyse reconstitue la généalogie des représentations du crime et du criminel de manière à retracer la fabrication et l’évolution d’une mémoire collective. Celles-ci font chaque fois intervenir un système complexe de discours : au croisement entre les textes de presse, les récits issus de la tradition orale et les textes littéraires, l’imaginaire social fabrique, à partir de faits criminels ordinaires, de grandes figures antagoniques, incarnations du mal ou avatars du diable. Ce vaste processus d’antagonisation est en fait largement tributaire d’une époque (le XIXe siècle) où, dans les sociétés occidentales, le « crime » se trouve soudainement placé au cœur de toutes les préoccupations sociales et politiques : l’époque invente un véritable engouement littéraire pour le crime de même que tout un arsenal de savoirs spécialisés, d’idées nouvelles et de technologies destinées à connaître, mesurer et enrayer la criminalité. Dès les premières décennies du XIXe siècle, le phénomène se propage de ce côté-ci de l’Atlantique. Dans la foulée, les grands criminels qui marquent la mémoire collective sont appelés à devenir des ennemis imaginaires particulièrement rassembleurs : figures d’une altérité radicale, ils en viennent à constituer le repoussoir contre lequel, à partir du XIXe siècle, s’est en partie instituée la société québécoise.

Recerca versus docència en una experiència d'internalització dels estudis de Geografia a la Universitat de Girona: The faces of landscape, Catalonia and North Karelia = Research versus teaching in one experience of internationalization of the Geography degree studies in the University of Girona: The faces of landscape, Catalonia and North Karelia

Un dels reptes cabdals de la Universitat és enllaçar l’experiència de recerca amb la docència, així com promoure la internacionalització dels estudis, especialment a escala europea, tenint present que ambdues poden actuar com a catalitzadores de la millora de la qualitat docent. Una de les fórmules d’internacionalització és la realització d’assignatures compartides entre universitats de diferents països, fet que suposa l’oportunitat d’implementar noves metodologies docents. En aquesta comunicació es presenta una experiència en aquesta línia desenvolupada entre la Universitat de Girona i la Universitat de Joensuu (Finlàndia) en el marc dels estudis de Geografia amb la realització de l’assignatura 'The faces of landscape: Catalonia and North Karelia'. Aquesta es desenvolupa al llarg de dues setmanes intensives, una en cadascuna de les Universitats. L’objectiu és presentar i analitzar diferents significats del concepte paisatge aportant també metodologies d’estudi tant dels aspectes físics i ecològics com culturals que s’hi poden vincular i que són les que empren els grups de recerca dels professors responsables de l’assignatura. Aquesta part teòrica es completa amb una presentació de les característiques i dinàmiques pròpies dels paisatges finlandesos i catalans i una sortida de camp. Per a la part pràctica es constitueixen grups d’estudi multinacionals que treballen a escala local algun dels aspectes en els dos països, es comparen i es realitza una presentació i defensa davant del conjunt d’estudiants i professorat. La llengua vehicular de l’assignatura és l’anglès

Política turística de Girona: 1976-2007

Es pretén fer una descripció de la política turística de la ciutat de Girona en el període 1976-2007. Es defineixen 6 objectius: estudiar el concepte de política turística, estudiar l’evolució del boom turístic dels 60 fins al turisme de qualitat dels 90, observar el repartiment de competències entre les diferents administracions, observar l’actual política turística de l’Ajuntament de Girona, descriure els fets que han influït en la política turística de la ciutat de Girona, i comparar la política turística estatal i la de Girona en aquest període

Hisendats, de classe dominant classe dirigent

Estudi dels hisendats a les comarques gironins durant el s. XIX. Es tractava de famílies que durant centúries havien anat acumulant propietats agrícoles, i així es van consolidar com una minoria de grans propietaris rurals que podien viure de les seves rendes

La història del turisme a la ciutat de Girona

Breu itinerari per la història del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre períodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turística de la ciutat (1850 1900); el període artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indústria turística i la consolidació de l'ideal romàntic; seguidament, el període fordista (1950- 1980) és la fase de transformació radical del turisme i implica una concentració de la demanda en el litoral; i, finalment, el període postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauració de la democràcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turístics al Barri Vell