Tractament preoperatori de l’oclusió intestinal amb pròtesis de còlon en malalts amb càncer de còlon no metastàsic

S’evalua la supervivència lliure de progressió i la supervivència global dels pacients amb càncer de còlon que han debutat amb oclusió intestinal i com a primer tractament s’ha col.locat una pròtesis metàl.lica autoexpandible al còlon prèviament a la cirurgia del tumor primari. És un estudi retrospectiu i unicèntric on s’inclouen 45 pacients. Els resultats de l’estudi demostren que el fet de col.locar una pròtesis en la fase aguda de l’oclusió no empitjora el pronòstic a llarg termini d’aquests pacients.

Benefici de la Simvastatina en el tractament trombolític combinat de l’ictus en models d’ isquèmia cerebral en rata

L’ictus és un dels reptes sanitaris més importants al nostre país ja que l’únic tractament disponible és l’administració de trombolítics durant les 4,5 primeres hores i menys d’un 10% dels pacients poden beneficiar-se’n. Publicacions anteriors han demostrat que el tractament de l’ictus amb estatines pot reduir l’extensió del teixit infartat i millorar la funció neurològica, per això proposem fer un estudi experimental usant un model d’isquèmia en rata, que evidenciï si el tractament combinat de Simvastatina i rt-PA incrementa el benefici obtingut únicament amb fàrmacs trombolítics i avaluï la seva seguretat quan s’administra durant la fase aguda (transformacions hemorràgiques i incidència d’infeccions).

Tractament rehabilitador en pacients amb càncer de mama sotmeses a limfadentecomia axil·lar o biòpsia selectiva del gangli sentinella

Introducció. La cirurgia de càncer de mama està associada a morbiditat de l’extremitat superior (ES) tributària de prevenció i de tractament rehabilitador. Objectius: Identificar la morbiditat de l’ES després de limfadenectomia axil·lar (LA) o biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS); el moment del diagnòstic i quan és tributaria de tractament rehabilitador. Estudiar la relació d’aquesta morbiditat amb variables clíniques periquirúrgiques. Material i mètodes. Estudi longitudinal descriptiu amb 2 anys seguiment. Es recolliren les variables edat, pes, talla, tipus de tractament quirúrgic, complicacions peri-quirúrgiques, alteracions de l’espatlla, limfedema, dolor neuropàtic, lesions neurològiques i la indicació de tractament rehabilitador per aquestes alteracions. Les relacions es van estudiar amb t-test o ji quadrat, amb significació p& 0,05 Resultats: Es van incloure 312 pacients. Van requerir tractament rehabilitador 133 (42,6%) pacients, 81 (26,0%) per alteracions de l’espatlla, 63 (20,2%) per limfedema, 21 (6,7%) per dolor neuropàtic, i 9 (2.9%) per escàpula alada. Es van determinar relacions significatives de limfedema amb LA (p=0.000); les alteracions de l’espatlla amb les complicacions periquirúrgiques (p=0.04); dolor neuropàtic amb edat més jove (p=0.004); i l’escàpula alada amb hematoma (p=0.000). Més del 70% dels diagnòstics i tractaments de l’espatlla i limfedema es van realitzar durant el primer any de seguiment. Conclusions: Van requerir tractament rehabilitador 42.6% de pacients. Les alteracions de l’espatlla i el limfedema varen ser les més freqüentment tractades. La majoria de diagnòstics i tractament s’efectuaren durant el primer any de seguiment.

Tractament psicològic del dolor crònic en nens i adolescents

L'objectiu d'aquest projecte és que els nens i adolescents amb dolor crònic puguin gaudir d'una millor qualitat de vida. El projecte té dues línies de recerca complementàries. El primer objectiu específic és crear i adaptar instruments per avaluar l’experiència dolorosa a la població infantil. Dues són les mesures que s'han estudiat en escolars: l'escala numèrica verbal (vNRS-11) tant en paper com en format electrònic, i una versió modificada de la versió pediàtrica del Survey of Pain Attitudes (Peds-SOPA). El segon objectiu específic és avaluar els efectes de la teràpia cognitiva (TC) en una mostra de nens de 12 a 18 anys que pateixen dolor crònic. En concret, volem estudiar si algunes característiques personals i familiars dels joves (per exemple, creences relacionades amb la salut, intensitat del dolor, estratègies d'afrontament, expectatives del tractament) estan associades a l'adherència a les recomanacions terapèutiques i, en conseqüència, són variables que afavoreixen la recuperació d’aquests pacients. Un tractament de 10 sessions es porta a terme per aconseguir aquest objectiu. S’ofereix als pacients un conjunt d'habilitats i estratègies específiques per a què puguin exercir un major control dels seus símptomes i reduir l'impacte d'aquests en les seves vides. Els resultats d'aquests estudis seran de gran interès per millorar el maneig del dolor infantil. A més, els resultats determinaran quines són les variables associades amb l’adherència a les prescripcions terapèutiques. Aquest és un tema particularment d’interès pel fet de que un factor determinant de l’èxit clínic és el grau en què una persona s'adhereix a les recomanacions. D'altra banda, el desenvolupament de les mesures de dolor pediàtric és de gran rellevància tant per a clínics com per a investigadors, ja que moltes de les decisions clíniques es basen en allò que el pacient ha informat sobre el seu dolor.

Traitement du décollement de rétine du pseudophaque: étude rétrospective comparant la vitrectomie sans indentation au traitement ab-externo [Vitrectomy without scleral buckle versus ab-externo approach for pseudophakic retinal detachment: comparative retrospective study].

PURPOSE: Retinal detachment (RD) is a major complication of cataract surgery, which can be treated by either primary vitrectomy without indentation or the scleral buckling procedure. The aim of this study is to compare the results of these two techniques for the treatment of pseudophakic RD. PATIENTS AND METHODS: The charts of 40 patients (40 eyes) treated with scleral buckling for a primary pseudophakic RD were retrospectively studied and compared to the charts of 32 patients (32 eyes) treated with primary vitrectomy without scleral buckle during the same period by the same surgeons. To obtain comparable samples, patients with giant retinal tears, vitreous hemorrhage, and severe preoperative proliferative vitreoretinopathy (PVR) were not included. Minimal follow-up was 6 months. RESULTS: The primary success rate was 84% in the vitrectomy group and 82.5% in the ab-externo group. Final anatomical success was observed in 100% of cases in the vitrectomy group and in 95% of cases in the ab-externo group. Final visual acuity was 0.5 or better in 44% of cases in the vitrectomy group and 37.5% in the ab-externo group. The duration of the surgery was significantly lower in the ab-externo group, whereas the hospital stay tended to be lower in the vitrectomy group. In the vitrectomy group, postoperative PVR developed in 3 eyes and new or undetected breaks were responsible for failure of the initial procedure in 2 eyes. CONCLUSION: Primary vitrectomy appears to be as effective as scleral buckling procedures for the treatment of pseudophakic RD.

Degeneració Lobular Fronto-Temporal. Fenotips Clínics i Evolució

Estudi retrospectiu de recollida de dades clíniques i de neuroimatge de pacients diagnosticats, em La clínica diària, de Degeneració Lobular Fronto-Temporal (DLFT) entre gener de 1996 i Marc de 2008. Es descriuen dades demogràfiques i clíniques i es classifiquen en fenotips al diagnòstic inicial segons variants de: DFT-vc (Demència fronto-temporal variant de conducta), APNF (Afàsia Progressiva no fluent) DS (Demència Semàntica) SCB (Síndrome Còrtico-Basal) y PSP (Paràlisis Supranuclear Progressiva). Es descriuen els canvis clínics durant el seguiment i s’analitzen els patrons radiològics en les neuroimatges disponibles. S’inclouen també dades d’ApoE i l’estudi anatomopatològic realitzat a 17 d’ells.

Hepatitis autoimnune. Diagnòstic, característiques clíniques i resposta al tractament

La hepatitis autoimmune (HAI) és una patologia inflamatòria crónica hepàtica, progressiva i d’origen desconegut d’àmplia variabilitat clínica. S’estudiaren 40 casos (edad mitjana 50.8 anys, 82,5% dones). Al nostre medi la majoria de casos d’HAI són de tipus 1, el 40% debuten en forma d’hepatitis aguda i tenen una malaltia autoimmune associada. El 60% van rebre incialment monoteràpia amb corticoides i el 32,5% associats a azatioprina. Al 94% s’aconsegueix la remissió independentment de la pauta terapèutica i és més freqüent si l’AST està augmentada.

Descripció de l’evolució del tractament farmacològic en pacients amb esclerosi múltiple

Els objectius del treball són descriure les característiques demogràfiques i clíniques dels pacients amb esclerosi múltiple en tractament amb fàrmacs immunomoduladors dispensats en un servei de farmàcia hospitalari i l’avaluació dels aspectes relacionats amb el tractament farmacològic d’aquests pacients, com són els motius que justifiquen el canvi del fàrmac immunomodulador utilitzat, els efectes adversos experimentats amb aquest tipus de fàrmacs i la recollida de la resta del perfil farmacològic dels pacients inclosos.

Tractament amb EPOCH a dosi ajustada i Rituximab en pacients no tractats amb LNH-B de cèl.lula gran de mal pronòstic

Aquest estudi multicèntric, fase IV analitza l’eficàcia i la seguretat del tractament amb dosi ajustada d’EPOCH amb Rituximab en infusió continua, en pacients no tractats prèviament amb mal pronòstic diagnosticats de limfomes B de cèl.lula gran. Material i mètodes. S’inclogueren 81 pacients, 68 d’aquests diagnosticats de Limfoma B difús de cèl.lula gran, 7 de Limfoma fol.licular grau III i 6 de Limfoma B primari de mediastí. Eren pacients de mal pronòstic segons IPI≥2 o IPIae≥1, ECOG/PS 0-4, estadi II-IV (estadi I si malaltia voluminosa al diagnòstic). Resultats. La edat mitjana era de 52 anys (rang, 21-77 anys), 92,5% d’alt risc segons l’IPIae. Es va obtenir resposta completa (RC i RCi) en el 79% dels pacients, la supervivència global i la supervivència lliure d’esdeveniment, a la mediana del temps de seguiment (34,3 mesos) va ser de 68% i 63,2%, respectivament. La supervivència lliure de malaltia als 5 anys va ser de 72,2% pels pacients que van assolir RC/RCi. Cap dels factors de risc de l’IPI o IPIae, ni els índexs per ells mateixos van resultar amb associació estadísticament significativa a la OS o PFS. Només es va obtenir associació entre els nivells de ß2 microglobulina (&3,5mg/l) i la PFS i OS (p=0,075 i p=0,015, respectivament). Es van reportar 54 episodis de neutropènia febril (11,5% dels cicles); i es van morir 27 pacients, 15 (55,5%) degut a progressió de la malaltia i 9 (33,3%) degut a sepsi o infecció grau 4. Conclusions. Els resultats aconseguits amb la combinació de Rituximab i DA-EPOCH mostren uns resultats prometedors i amb nivells de toxicitat molt acceptables en els pacients d’alt risc diagnosticats de Limfomes B de cèl.lula gran no tractats prèviament.

Tractament de les descompensacions agudes de la diabetis mellitus en règim d’hospital de dia al pacient ancià

Estudi de cohorts no randomitzat que compara la eficiencia i la eficacia del tractament de les descompensacions agudes de la diabetis a Hospital de Dia (n=64) i a l’Hospitalització convencional (n=36) en diabètics &74 anys. L’hospital de Dia suposa un estalvi mig de 1418,4€ per cas sense diferències en el control glicèmic i les hipoglucèmies a curt termini, i amb menys freqüència de reingressos per diabetis i úlceres per pressió.

Retinal fluorescein contrast arrival time of young patients with the hepatosplenic form of the Schistosomiasis mansoni

Schistosoma mansoni is responsible for lesions that can alter the hemodinamic of the portal venous circulation, lung arterial and venous sistemic systems. Therefore, hemodinamic changes in the ocular circulation of mansonic schistosomotic patients with portal hypertension and hepatofugal venous blood flow is also probable. The purpose of this study was to determine the fluorescein contrast arrival time at the retina of young patients with the hepatosplenic form of schistosomiasis, clinically and surgically treated. The control group included 36 non schistosomotic patients, mean age of 17.3 years, and the case group was represented by 25 schistosomotic patients, mean age of 18.2 years, who were cared for at The University Hospital (Federal University of Pernambuco, Brazil), from 1990 to 2001. They underwent digital angiofluoresceinography and were evaluated for the contrast arrival time at the early retinal venous phase of the exam. Both groups were ophthalmologically examined at the same hospital (Altino Ventura Foundation, Recife, Brazil), using the same technique. There was retardation of the retinal contrast arrival time equal or more than 70 sec in the eyes of three schistosomotic patients (12%) and in none of the control group, however, the mean contrast arrival time between the two groups were not statistically different. These findings lend support to the hypothesis that there could be a delay of the eye venous blood flow drainage.

El tractament de les malalties en l'antic Egipte

El tema central d'aquest treball és identificar i descriure els diferents aspectes que incidien en la malaltia i el seu tractament en l'antic Egipte.

Persistence of retinal function after intravitreal melphalan injection for retinoblastoma.

BACKGROUND: The risk/benefit profile of intravitreal melphalan injection for treatment of active vitreous seeds in retinoblastoma remains uncertain. We report clinical and electroretinography results after 6 months of one patient who has shown a favorable initial clinical response to intravitreal melphalan injections for treatment of refractory vitreous seeds. METHODS: Clinical case report. PATIENT: The patient presented at age 17 months with bilateral retinoblastoma [OD: International Classification (ICRB) group E, Reese-Ellsworth (R-E) class Vb; OS: ICRB D, R-E Vb] with no known prior family history. The right eye was enucleated primarily. The patient received systemic chemotherapy and extensive local treatment to the left eye. Ten months later, she presented with recurrent disease, including fine, diffuse vitreous seeds. Tumor control was established with intra-arterial chemotherapy and local treatment. Subsequent recurrence was treated with further intra-arterial chemotherapy, local treatment, and plaque radiotherapy with iodine-125. Persistent free-floating spherical vitreous seeds were treated with 4 cycles of intravitreal melphalan injection via the pars plana, with doses of 30, 30, 30, and 20 μg. RESULTS: After 6 months of follow-up, the left eye remained free of active tumor. Visual acuity was 20/40. Photopic ERGs amplitudes were unchanged compared with those recorded prior to the intravitreal injection treatments. CONCLUSIONS: Intravitreal melphalan injection for refractory spherical vitreous seeds of retinoblastoma with favorable tumor response is compatible with good central visual acuity and preservation of retinal function as indicated by photopic ERG recordings.

Novel relationship between Vegf expression and retinal pigmented epithelium permeability following light damage in the mouse retina

Purpose:In the retina, the balance between pro- and anti-angiogenic factors is critical for angiogenesis control but is also involved in cell survival and maintenance. For instance, the anti-angiogenic factor PEDF is neuroprotective for photoreceptors (PRs) in models of retinal degeneration. We previously reported upregulation of VEGF (24h to 48h post lesion) in the light-damage (LD) model. Furthermore, systemic delivery of PEDF, as well as lentiviral gene transfer of an anti-VEGF antibody rescue PRs from cell death. Studies in vitro show that VEGF induces retinal endothelial cells apoptosis via the alteration of the Akt1/p38 MAPK signalling pathway under hypoxic conditions. Thus, in this study, we investigate the effect of high levels of VEGF on retinal pigmented epithelium (RPE) permeability and molecular targets expression after light-induced PR degeneration. Methods:To characterize the action of VEGF in the retina during the course of LD, we exposed adult Balb/c mice to 5'000 lux for 1h, and we collected neural retinas and eye-cups (containing RPE) at different time points after the LD. We analysed protein expression by Elisa and Western blotting. In order to study RPE cell permeability after the LD we stained β-catenin on flat mounted RPE. Results:In the neural retina, preliminary results indicate that high levels of VEGF induce a significant upregulation of VEGF receptor 2, whereas VEGF receptor 1 expression is decreased. Concomitantly with VEGF upregulation, LD increases the Src phosphorylation between 24h to 48h. Furthermore, we observe that β-catenin translocates to the cytoplasm of RPE cells between 24h to 36h after the lesion, indicating an increase on the RPE permeability, which could contribute indirectly to the deleterious effect of VEGF observed during light-induced PR apoptosis. Conclusions:This study further involves VEGF in LD and highlights the prime importance of angiogenic factor balance for PR survival. Our results suggest that PR apoptosis is augmented by RPE cell permeability, which may induce high level of VEGF and could be deleterious. The specific action of RPE permeability on PR survival and the role of Src in the retina are under investigation.

Autophagy promotes survival of retinal ganglion cells after optic nerve axotomy in mice.

Autophagy is an essential recycling pathway implicated in neurodegeneration either as a pro-survival or a pro-death mechanism. Its role after axonal injury is still uncertain. Axotomy of the optic nerve is a classical model of neurodegeneration. It induces retinal ganglion cell death, a process also occurring in glaucoma and other optic neuropathies. We analyzed autophagy induction and cell survival following optic nerve transection (ONT) in mice. Our results demonstrate activation of autophagy shortly after axotomy with autophagosome formation, upregulation of the autophagy regulator Atg5 and apoptotic death of 50% of the retinal ganglion cells (RGCs) after 5 days. Genetic downregulation of autophagy using knockout mice for Atg4B (another regulator of autophagy) or with specific deletion of Atg5 in retinal ganglion cells, using the Atg5(flox/flox) mice reduces cell survival after ONT, whereas pharmacological induction of autophagy in vivo increases the number of surviving cells. In conclusion, our data support that autophagy has a cytoprotective role in RGCs after traumatic injury and may provide a new therapeutic strategy to ameliorate retinal diseases.