997 resultados para Connexine 43
Resumo:
Clinical and preclinical studies have implicated glial anomalies in major depression. Conversely, evidence suggests that the activity of antidepressant drugs is based, at least in part, on their ability to stimulate density and/or activity of astrocytes, a major glial cell population. Despite this recent evidence, little is known about the mechanism(s) by which astrocytes regulate emotionality. Glial cells communicate with each other through gap junction channels (GJCs), while they can also directly interact with neurons by releasing gliotransmitters in the extracellular compartment via an hemichannels (HCs)-dependent process. Both GJCs and HCs are formed by two main protein subunits: connexins (Cx) 30 and 43 (Cx30 and Cx43). Here we investigate the role of hippocampal Cx43 in the regulation of depression-like symptoms using genetic and pharmacological approaches. The first aim of this study was to evaluate the impact of the constitutive knock-down of Cx43 on a set of behaviors known to be affected in depression. Conversely, the expression of Cx43 was assessed in the hippocampus of mice subjected to prolonged corticosterone (CORT) exposure, given either alone or in combination with an antidepressant drug, the selective serotonin reuptake inhibitor fluoxetine. Our results indicate that the constitutive deficiency of Cx43 resulted in the expression of some characteristic hallmarks of antidepressant-/anxiolytic-like behavioral activities along with an improvement of cognitive performances. Moreover, in a new cohort of wild-type mice, we showed that CORT exposure elicited anxiety and depression-like abnormalities that were reversed by chronic administration of fluoxetine. Remarkably, CORT also increased hippocampal amounts of phosphorylated form of Cx43 whereas fluoxetine treatment normalized this parameter. From these results, we envision that antidepressant drugs may exert their therapeutic activity by decreasing the expression and/or activity of Cx43 resulting from a lower level of phosphorylation in the hippocampus.
Resumo:
OBJETIVO: Verificar se a mamoplastia de aumento pela via transaxilar apresenta potencial de prejudicar a identificação futura do linfonodo sentinela. MATERIAIS E MÉTODOS: Estudo prospectivo controlado em que foram selecionadas 22 pacientes divididas em grupo pós-mamoplastia e grupo controle, totalizando 43 mamas (22 no grupo pós-mamoplastia e 21 no grupo controle) avaliadas por meio de linfocintilografia imediatamente após injeções periareolares de fitato-99mTc. Os testes estatísticos consideraram como diferenças significativas valores de p < 0,05. RESULTADOS: Todas as mamas do grupo pós-mamoplastia apresentaram drenagem linfática para a cadeia axilar, sem diferença com o grupo controle (p = 0,488). A média de linfonodos captantes foi de 1,27 ± 0,46 no grupo pós-mamoplastia e 1,33 ± 0,58 no grupo controle (p = 0,895). A média de tempo para visualização do primeiro linfonodo foi de 3,14 ± 4,42 minutos no grupo pós-mamoplastia e 5,48 ± 5,06 minutos no grupo controle, novamente sem diferença significativa (p = 0,136). CONCLUSÃO: A mamoplastia de aumento pela via transaxilar não acarretou prejuízo na identificação futura do linfonodo sentinela.
Resumo:
Introducció: L’activitat física és una necessitat imprescindible per a la salut de les persones, i tot i ser conscients dels seus beneficis encara es troben alts percentatges d’inactivitat física i sedentarisme. Per aquest motiu, els objectius principals d’aquest estudi són esbrinar si les dones adultes d’entre 43 i 50 anys que realitzen activitat física regularment, més concretament que practiquen l’esport del tennis, tenen una qualitat de vida i un estrès percebut millor que les que no realitzen activitat física, i per tant, valorar l’impacte d’un programa de tennis adequat i específic, és a dir, adaptat a les característiques i les necessitats dels alumnes, com a eina per millorar aquestes dues variables: l’estrès percebut i la qualitat de vida. Metodologia: El treball és un estudi experimental el qual consta d’una mostra total de 12 dones, 6 es varen assignar al grup control (practiquen el tennis) i 6 al grup intervenció (no realitzen AF), i totes elles de manera aleatòria. Les participants del grup intervenció varen realitzar un programa de 8 sessions de 60 minuts de treball durant 4 setmanes, mentre que les participants del grup control van seguir la seva rutina habitual. Les variables dependents (qualitat de vida i estrès percebut) es varen mesurar abans i després de la intervenció. Resultats: Els resultats obtinguts mostren, pel que fa al grup intervenció, millores significatives respecte a les dues variables mentre que el grup control presenta alguna mínima millora puntual però, en general no es produeixen canvis. Quan a la variable de qualitat de vida, les participants del grup intervenció han obtingut millores en les 8 dimensions del qüestionari un cop finalitzat el programa, les quals han estat més significatives pel que fa al rol emocional i la funció física. I respecte a l’estrès percebut, el grup intervenció ha aconsegui reduir el seu nivell d’estrès 3’17 punts. Discussió: Per tant, podem dir que el tennis, amb el disseny adequat d’un programa, millora l’estat de salut de les persones, en aquest cas redueix l’estrès percebut i millora la qualitat de vida. Extretes les conclusions i coneixent l’elevat nombre de dones que practiquen el tennis és de gran interès i molt factible oferir aquest programa a clubs de tennis amb l’objectiu de millorar la salut de les persones.
Resumo:
Gutenberg-lehti ilmestyi vuosina 1893-1915. Se oli perustettu ammattilehdeksi ja yhdyssiteeksi Suomen kirjanpainajille sekä äänenkannattajaksi Suomen kirjaltajaliitolle.
Resumo:
Soitinnus: orkesteri.
Resumo:
18 x 26 cm
Resumo:
18 x 26 cm
Resumo:
18 x 26 cm
Resumo:
20 x 29 cm
Resumo:
20 x 29 cm
Resumo:
21 x 29 cm