Consciència de l'ús lingüístic : anàlisi dels factors que influeixen en les tries lingüístiques

Sovint ens qüestionem la situació actual de la llengua catalana i com aquesta seguirà el seu curs. El camí que ha fet el català ha tingut entrebancs de tot tipus, però a dia d'avui, es manté ferm a bona part dels Països Catalans. La situació lingüística a Catalunya sembla viure una conjuntura curiosa: mentre que l'ensenyament de la llengua catalana és, avui per avui, garantit a tots els centres públics, l'ús que els ciutadans fan del català és força variable i, en funció de la zona, es troba en cert retrocés. Davant d'aquesta radiografia, un dels aspectes que pot esdevenir més interessant per entendre aquest procés és analitzar la consciència que els parlants tenen dels seus usos lingüístics per tal de desgranar quins són els factors que dificulten o ajuden l'ús de la llengua minoritària en determinats àmbits de la societat catalana.

Fonaments d'un programa informàtic de suport psicològic i superació personal : dels llibres d'autoajuda al software d'autoajuda

Aquest treball descriu els principis de disseny i els components essencials d'un hipotètic programa informàtic que té per finalitat facilitar el procés d'autoajuda i que també pot ser utilitzat com a eina de desenvolupament personal i motivació. Prèviament, l'autor fa una revisió dels mètodes existents, des de l'èxit dels llibres d'autoajuda del segle XX fins al'expansió de la interactivitat impulsada pel desenvolupament de les tecnologiesinformàtiques. A través d'aquest recorregut es constata la pobre implantació de les novestecnologies com a instruments populars d'autoajuda i s'advoca per la creació i ús deprogrames informàtics flexibles i generalistes com a mitjà de suport psicològic.

Els premis literaris a Catalunya i en català fora del Principat (anys 2000-2001)

Peer-reviewed

De què vas, tío? Gènere i llengua en la cultura juvenil

L'existència dels parlars juvenils ens recorda el fet que totes les formes de cultura, i les identitats mateixes de les persones, van estretament lligades a les maneres de parlar que els són pròpies. El que segueix és doncs una reflexió sobre aquest lligam, aquestes relacions tan estretes entre les cultures i les identitats per una banda, i les maneres de parlar i les llengües per l'altra. La primera part del llibre tracta sobre les diverses identitats de gènere que vaig detectar dins els grups estudiats. El lector es preguntarà potser què és això de les identitats de gènere, i per què són tan importants. Els estudis del gènere tracten sobre el funcionament de la divisió sexual en la nostra societat, és a dir, sobre els diversos papers que homes i dones tenen en el mercat laboral, en la política, en la família, etc. A partir de tots aquests conceptes, a la segona part del llibre procediré a explicar quines identitats i ideologies anaven associades a les diverses formes de parlar (argot juvenil, accent andalús) i a l'ús de les llengües catalana i castellana. I aquí es veurà també perquè és important estudiar les diverses veus que apareixen en la nostra parla.

La Llengua de l'heroi: notes sobre la llengua del segle XX a partir de les traduccions catalanes de David Copperfield de Charles Dickens

Estudi comparatiu de les dues traduccions catalanes publicades de David Copperfield de Charles Dickens. La primera de Josep Carner feta l’any 1930 però publicada el 1964 i la segona obra deJoan Sellent del 2003. L’anàlisi mostra que ambdues traduccions, excel·lents, reflecteixen una evolució singular i força accelerada del model de llengua que els traductors fan arribar al seu públic, que és reflex de la complexa història de la llengua catalana del segle xx, que encara s’had’escriure.

Institut de Llengua i Cultura Catalanes: 25 anys de recerca en filologia catalana

Article sobre l'Institut de llengua i Cultura Catalanes (ILCC) que parla sobre el per què de la creació d'un centre de recerca en filologia catalana, sobre les característiques i recursos, l' activitat investigadora del centre, la tasca docent de l'ILCC, les activitats de tranferència i les publicacions de l' ILCC amb motiu dels 25 anys d' existència de l' ILCC

Pronoms àtons i tònics en funció d’objecte a les estructures de doblament de clític del català antic

En aquest treball descriurem algunes de les estructures que integren pronoms tònics en funció d’objecte directe o d’objecte indirecte i examinarem les dades relatives a les configuracions de doblament de clític i de pronom tònic aïllat en català antic. L’apartat 2 presenta la identificació i descripció de les dades que estudiarem, les quals han estat extretes del Corpus del Català Antic constituït sota el projecte Vers una Sintaxi Històrica del Català. A l’apartat 3 s’examina la freqüència de les estructures esmentades i les dues seccions següents se centren en l’estudi de la forma ell en contrast amb a ell. A 6 s’ofereix una explicació general de la posició que ocupen els pronoms tònics dins la frase i a 7 es fa una comparació de les dades del català antic amb les del portuguès antic. Finalment, a 8 se citen els resultats d’aquest estudi preliminar

L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval

Los nexos causales y finales en el Curial e Güelfa: descripción de una sincronía histórica

En este estudio se examinan las estructuras que expresan causa yfinalidad en el Curial e Güelfa. El estudio cuantitativo de los nexossimples y compuestos evidencia que el autor sigue un modelo retóricoacotado por la tradición de la scripta medieval catalana. A diferenciade los primeros textos, la lengua del Curial es una prosa trabada,alejada de la oralidad, en la que los nexos no suelen ser ambiguos y,por tanto, no se precisan inferencias pragmáticas para interpretar lasrelaciones lógicas existentes entre las proposiciones

Foco oracional y polaridad: en torno a una asimetría entre el español y el catalán

En aquest estudi s’examina la perifèria esquerra del català antic en comparació amb la del castellà antic, i es descriuen les diferències més rellevants

Ordre de mots i estructura informativa a la llengua de Francesc Eiximenis

En aquest estudi s’examina la llengua d’alguns textos de Francesc Eiximenis (concretament, el ‘Dotzè del Crestià’ i les cartes autògrafes publicades per Martí 2002) per tal d’aprofundir en la distribució de l’estructura informativa i el consegüent ordre de mots que utilitza l’autor. L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en els casos d’ avantposició del català antic que correspon a una estructura de focalització feble (no contrastiva)

Notes sobre llengua i Església al Rosselló (segles XVII-XVIII)

Presenta l'evolució lingüística del Rosselló en l'ambit de l'Església, resseguint sobretot l'acció doctrinal i pastoral per poder observar l' Església es va relacionar amb els seus fidels; per abordar aquest tema, es centra en la catequesi i, sobretot, en la predicació; també analitza breument el paper dels ordes religiosos

Taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols': Intervenció d'Albert Rossich

Intervenció lliure d’Albert Rossich en la taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols', què va tenir lloc el 15 de gener de 2004 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta taula rodona se situa en el marc d’un Seminari de Cultura Catalana i Moderna coordinat per Lola Badia i Eulàlia Duran, del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat. Hi van participar Antoni Maria Badia i Margarit, Germà Colón, Antoni Ferrando i Mariàngela Vilallonga ; Agustí Alcoberro hi va actuar de moderador

Repensar l’autoria de les Regles

Text de la conferència que va pronunciar l’autora a propòsit de l’autoria de les Regles, obra del segle XV. Els noms que es barallen com a possibles autors són els de Pere Miquel Carbonell, Jeroni Pau i Bernat Fenollar

L'Ordre dels constituents sintàctics oracionals majors en català

El treball és la primera part d’una tesi que tractarà la influència que la llengua materna (L1) pot exercir en l’adquisició de la segona llengua (L2). Concretament, la tesi se centrarà en la influència de les característiques gramaticals del panjabi i del romanès com a L1 en l’adquisició de l’ordre sintàctic del català com a L2. El treball de recerca descriu alguns aspectes de l’ordre sintàctic del català a partir de gramàtiques, de treballs específics sobre el tema, de l’anàlisi d’un corpus oral i del meu propi coneixement de la llengua com a parlant. Concretament s’estudien les oracions principals i les subordinades completives dependents de verbs com dir, suposar o pensar