10 anys del Corpus de l'IULA

En aquest paper, es presenten els criteris de treball que s'han seguit durant els 10 anys en què s'ha anat constituint el corpus de l'IULA. S'exposa l'estat de les dades del corpus, els recursos lèxics utilitzats per al tractament de les dades (diccionaris i etiquetaris) i les eines constituïdes o adaptades. Es dedica especial atenció a la documentació de la cadena de treball de processament del corpus, des de l'adquisició dels textos en format electrònic fins a la seva incorporació definitiva al corpus.

El Corpus de l'IULA: descripció

El principal projecte de recerca desenvolupat a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra és el projecte de Llenguatges especialitzats, sota el qual s'aglutina la totalitat dels investigadors pertanyents a aquest centre. És en aquest marc de recerca on es duu a terme la constitució d'un corpus plurilingüe (català, castellà, francès, anglès i alemany), especialitzat en les àrees del dret, l'economia, la informàtica, el medi ambient i la medicina. En aquest article es descriuen els criteris que s'han tingut en compte per al disseny d'aquest recurs lingüístic i cada una de les fases de desenvolupament que s'han seguit. El resultat de diferents estadis en el procés d'elaboració del corpus es mostra en un conjunt d'annexos al final de l'article, on s'incorpora, a més, una síntesi de l'estat actual del projecte, periòdicament actualitzada.

Marcatge estructural i morfosintàctic del Corpus Tècnic amb l'estàndard SGML

L'edició de textos fent ús de mitjans informàtics ha comportat avantatges i inconvenients. Mentre que ha fet molt accessible l'edició acurada de textos també ha provocat tot un seguit de problemes, un del quals és la dificultat de compartir recursos.Per altra banda, la lingüística necessita emprar corpus voluminosos per conèixer amb més precisió i fonament el comportament real del llenguatge. És evident que l'obtenció i consegüent preparació d'un corpus per a la seva explotació esdevé un procés costós en temps i recursos, motiu pel qual és força atractiu i gairebé necessari compartir aquest material de recerca amb altres organitzacions. En aquest treball s'examinen les diferents propostes d'aplicació de l'estàndard SGML (Standard Generalized Markup Language) en la constitució de corpus textuals per a la recerca lingüística, amb èmfasi especial en les solucions proposades a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

Los sintagmas nominales extensos especializados en inglés y en español: descripción y clasificación en un corpus de genoma

En el presente trabajo se presenta un estado de la cuestión desde diferentes disciplinas sobre los sintagmas nominales extensos especializados (SNEE) de más de tres tokens en inglés y en español en textos especializados del nivel experto-experto en el área del genoma. Se propone una metodología para describir y clasificar los SNEE a partir de 500.000 palabras en cada lengua de modo que se definan regularidades y se propongan soluciones para los diferentes profesionales del lenguaje.

Agrupación de resultados de una consulta de corpus según medidas de similitud léxica

A medida que el tamaño de un corpus aumenta, aumenta también el número de concordancias obtenidas al consultar una forma. Un número muy elevado de concordancias, de cientos o de miles, dificulta la sistematicidad de la tarea del lexicógrafo. La propuesta del artículo consiste en el uso de un sistema automático de agrupación de concordancias según su similitud léxica (es decir, qué elementos léxicos comparten), con el objetivo de presentar dichas concordancias agrupadas y asociadas a un único representante de todo el conjunto de las que son consideradas como léxicamente similares, de manera que la cardinalidad efectiva de los datos de corpus se vea reducida. El sistema se ha desarrollado teniendo en cuenta las ventajas de una arquitectura distribuida, por lo que cada una de las partes del sistema (stemming, identificación de stop words, cálculo de similitud entre concordancias, ordenación final de los datos, etc.) se ha desarrollado en módulos diferentes que pueden estar alojados en servidores, ya que las necesidades de cálculo del sistema harían que su uso desde un ordenador personal resultara muy lento.

Topographic organization of V1 projections through the corpus callosum in humans.

The visual cortex in each hemisphere is linked to the opposite hemisphere by axonal projections that pass through the splenium of the corpus callosum. Visual-callosal connections in humans and macaques are found along the V1/V2 border where the vertical meridian is represented. Here we identify the topography of V1 vertical midline projections through the splenium within six human subjects with normal vision using diffusion-weighted MR imaging and probabilistic diffusion tractography. Tractography seed points within the splenium were classified according to their estimated connectivity profiles to topographic subregions of V1, as defined by functional retinotopic mapping. First, we report a ventral-dorsal mapping within the splenium with fibers from ventral V1 (representing the upper visual field) projecting to the inferior-anterior corner of the splenium and fibers from dorsal V1 (representing the lower visual field) projecting to the superior-posterior end. Second, we also report an eccentricity gradient of projections from foveal-to-peripheral V1 subregions running in the anterior-superior to posterior-inferior direction, orthogonal to the dorsal-ventral mapping. These results confirm and add to a previous diffusion MRI study (Dougherty et al., 2005) which identified a dorsal/ventral mapping of human splenial fibers. These findings yield a more detailed view of the structural organization of the splenium than previously reported and offer new opportunities to study structural plasticity in the visual system.

«Blanc comme la neige noire des cauchemars»: Merlin, don du ciel et excroissance de l'enfer? Le bien et le mal dans un corpus médiéval et un texte de Catherine Dufour

Ce travail se propose de comparer le personnage de Merlin dans un corpus médiéval (Geoffroy de Monmouth; Wace, Roman de Brut; Merlin en prose; La Suite du Roman de Merlin) et un texte moderne (Blanche-Neige contre Merlin l'enchanteur de Catherine Dufour) à travers la problématique du bien et du mal. Savoir où se situe Merlin, entre Dieu et le diable, est essentiel dans les textes du Moyen Age, alors que cette préoccupation semble à priori dépassée dans un texte iconoclaste, tel que celui de Dufour. Il est pourtant possible de l'observer à de nombreuses reprises, notamment en ce qui concerne l'origine de l'enchanteur, ses pouvoirs, ses éclats de rire et le rôle qu'il joue dans la conception d'Arthur. En annexe, un entretien avec Catherine Dufour.

'Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions': aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

El text que es presenta a continuació: ‘Aquí s'esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona, forma part d'un projecte d'investigació i anàlisi molt més ampli del que aquí es pot mostrar. Aquest té com a objectiu principal l'estudi dels signes i símbols escrits de la ciutat de Girona. És a dir, l'estudi de l'ús públic que es fa de l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que fa perdurable un determinat missatge i que pretén arribar a un gran nombre de persones

Transferencia en la adquisición de segundas lenguas. Un estudio con alumnado rumano en un contexto bilingüe = Transfer in second language acquisition. A study with Romanian schoolchildren in a bilingual context

Situados en el contexto catalán, el artículo estudia la influencia de la L1 (rumano) en algunos aspectos morfosintácticos de la adquisición de las L2s. Para ello se analizan las competencias lingüísticas en catalán y castellano de un grupo de escolares cuya L1 es el rumano y que cursan 2.º y 4.º de ESO. Los datos muestran que los alumnos cuya L1 es el rumano, a pesar de dominar una lengua románica cercana a las lenguas de aprendizaje (L2/L3), presentan dificultades comparables a otros colectivos con otras lenguasde origen. Por otra parte, nuestra investigación confirma que la L1 de este alumnado juega un importante papel en la adquisición de ambas lenguas, concluyendo que parte de los errores hallados son aquellos que se basan en estructuras de la lengua propia

Difference in distribution of microtubule-associated proteins 5a and 5b during the development of cerebral cortex and corpus callosum in cats: dependence on phosphorylation.

MAP5, a microtubule-associated protein characteristic of differentiating neurons, was studied in the developing visual cortex and corpus callosum of the cat. In juvenile cortical tissue, during the first month after birth, MAP5 is present as a protein doublet of molecular weights of 320 and 300 kDa, defined as MAP5a and MAP5b, respectively. MAP5a is the phosphorylated form. MAP5a decreases two weeks after birth and is no longer detectable at the beginning of the second postnatal month; MAP5b also decreases after the second postnatal week but more slowly and it is still present in the adult. In the corpus callosum only MAP5a is present between birth and the end of the first postnatal month. Afterwards only MAP5b is present but decreases in concentration more than 3-fold towards adulthood. Our immunocytochemical studies show MAP5 in somata, dendrites and axonal processes of cortical neurons. In adult tissue it is very prominent in pyramidal cells of layer V. In the corpus callosum MAP5 is present in axons at all ages. There is strong evidence that MAP5a is located in axons while MAP5b seems restricted to somata and dendrites until P28, but is found in callosal axons from P39 onwards. Biochemical experiments indicate that the state of phosphorylation of MAP5 influences its association with structural components. After high speed centrifugation of early postnatal brain tissue, MAP5a remains with pellet fractions while most MAP5b is soluble. In conclusion, phosphorylation of MAP5 may regulate (1) its intracellular distribution within axons and dendrites, and (2) its ability to interact with other subcellular components.