La sintaxis del lenguaje de los textos científicos: los tipos oracionales y los giros de participio y gerundio: estudio de un corpus ruso-español de textos médicos

Aquest treball analitza, mitjançant un petit corpus de textos mèdics especialitzats publicats en llengua espanyola d'Espanya (13.470 paraules) i llengua russa (12.318 paraules), els usos i freqüències dels tipus oracionals i dels girs de participi i gerundi en el llenguatge científic. L'objectiu del treball és descriure aquests aspectes sintàctics de la prosa científica original en aquestes dues llengües per tal de conèixer i evitar els calcs sintàctics en la traducció dels textos mèdics. Una sintaxi sense calcs ajuda a adequar el text meta a les expectatives del lector, en aquest cas l'especialista mèdic

El mercado laboral español : un análisis comparativo con Alemania y Estados Unidos

L’economia espanyola s’ha vist especialment afectada per la recent crisis: encara que la caiguda de l’activitat productiva ha estat més aviat lleu, la taxa d’atur s’ha disparat fins a nivells per damunt el 20%. Això manifesta una altíssima sensibilitat de l’ocupació davant variacions de la producció, motivada per un mal ajustament del mercat laboral quan es produeixen pertorbacions a l’economia. En contraposició, l’atur no ha augmentat en excés a Alemanya i Estats Units, malgrat haver sofert caigudes de la producció bastant significatives. Això ha estat possible gràcies a una sòlida estructura econòmica i a una gran flexibilitat del mercat. Una de les claus es troba a que, mentre Alemanya i Estats Units aconsegueixen mantenir una economia altament competitiva basada en l’industria amb un alt grau d’intensitat tecnològica i en els serveis especialitzats, el model productiu espanyol es basa en activitats intensives en mà d’obra i de baixa productivitat. No obstant, encara que el model productiu associat a activitats de baixa productivitat és el principal causant de la falta de competitivitat empresarial i la volatilitat de l’ocupació, existeixen altres elements que introdueixen rigiditats i ineficiències al mercat laboral espanyol, com la distorsió als nivells educatius, l’alta temporalitat, la rigiditat salarial, l’elevat cost de l’acomiadament i la ineficàcia del contracte a temps parcial.

Aproximación a la Usabilidad en el e-Commerce español : Diseño centrado en el Usuario para el sector hotelero

Mitjançant l'anàlisi d'un cas 'redisseny del web de l'hotel Jucamar' es porta a terme una aproximació a la situació actual de la usabilitat en el comerç electrònic espanyol.

SOELE Sistema Online de Enseñanza de Español para Extranjeros

Se trata de un sistema de campus virtual para la impartición de clases de idioma español de modo online.

Los determinantes y los cuantificadores en español medieval y moderno

Estudi i anàlisi lingüístic sobre els determinants en espanyol modern i espanyol medieval

Foco oracional y polaridad: en torno a una asimetría entre el español y el catalán

En aquest estudi s’examina la perifèria esquerra del català antic en comparació amb la del castellà antic, i es descriuen les diferències més rellevants

Evolución de los derivados verbales con prefijo a- y en-: del latín al español clásico

Esta investigación en curso se centra en el análisis de los verbos con prefijo a- y en- en la historia del español. En la primera parte de esta investigación se ha elaborado un estado de la cuestión sobre la prefijación verbal con ad-, ab- e in- en latín. En la segunda parte se estudian las tendencias evolutivas de los derivados verbales en a- y en- en español medieval y clásico, a partir del análisis de los verbos de mayor frecuencia de uso que siguen estos esquemas en el corpus textual de Davies

Patrones en la evolución de los derivados verbales con prefijo a- y en-: el español clásico

Nos hemos propuesto hacer un estudio exhaustivo de la formación de los parasintéticos en: a—ar, a—ecer, en—ecer y en—ar desde una perspectiva histórica porque una primera aproximación a las formas parasintéticas puso de manifiesto que hay una estrecha relación entre estos modelos no sólo en la actualidad sino también desde la visión dinámica de la diacronía

Variación y periferia izquierda: la Anteposición de Foco Débil en español y en catalán

El objetivo de éste estudio es el análisis diacrónico y comparativo {español-catalán} de la Anteposición de Foco Débil (AFD) en las lenguas románicas medievales

La Sociedad Geográfica de Madrid y el colonialismo español en Marruecos (1876-1956)

L’objectiu central de l’article és analitzar l’actitud que es manifestà a la Sociedad Geogràfica de Madrid en relació amb l’acció colonial espanyola al Marroc, des del 1876 —any de creació de la Societat— fins al 1956 —independència del Marroc i consegüent finalització del protectorat espanyol—. Així mateix, s’examinen les actuacions que dugué a terme per impulsar l’esmentat procés, els mecanismes que utilitzà per influir en la política exterior i en la societat espanyoles i les repercussions de la seva activitat

Geografía, ordenación del territorio y colonialismo español en Marruecos

L’inici de la experiència colonial espanyola en Àfrica del Nord va suposar per a la geografia l’ocasió de fer-se sentir per mitjà de la creació d’institucions i de la realització de treballs científics adreçats a donar a conèixer la importància de la presència en Marroc a una població traumatitzada per la pèrdua recent del que quedava d’un imperi colonial abans extens. Els avatars de la implantació del Protectorat espanyol van retardar la implantació l’una vertadera política colonitzadora, que va ser possible fins després de la Guerra Civil. L’africanisme dels militars, entre ells el General Franco, explica que durant la dècada dels 40 sorgiren projectes d’ordenació del territori que van tenir un caràcter pioner a l’Espanya de la postguerra, però que van ser, una vitrina de propaganda del nou règim. En aquella època, però, la geografia espanyola es va mostrar incapaç de participar en aquesta experiència a causa del seu retard institucional i acadèmic, i el domini de la ordenació del territori va quedar en mans d’altres professionals que tenien els coneixements que els faltaven als geògrafs

Representación de la inmigración latinoamericana en el cine español: aproximación teórica y metodológica

Espanya és un dels països europeus que més immigrants ha acollit, especialment del 2007 al 2009; aquesta és una de les raons principals per fixar la mirada en el cinema que es fa en aquest país i posar en estreta relació el món real amb el ficcional, mostrant que aquest últim és un recurs important per a l'estudi dels canvis que es produeixen en la realitat social en temes que són de permanent anàlisi com és la immigració, en aquest cas la llatinoamericana.

Biblia sacra.

Avec prologues et arguments. Genesis (3) ; Exodus (14v) ; Levit. (24v) ; Numeri (31) ; Deuteron. (40v) ; Josue (49) ; Judices (55) ; Ruth (61) ; Reg. I-IV (62) ; Paralip. I-II (91v) ; Oratio Manasse (106) ; Esdras, I-II (106v) ; Tobias (112v) ; Isaias (115) ; Jeremias (125v) ; Jeremiae Lament. et Oratio (137v, 138v) ; Baruch (138v) ; Ezechiel (141v) ; Daniel (153) ; XII Proph. min. (158) ; Job (167v) ; Psalmi (174) ; Proverbia (188) ; Ecclesiastes (193) ; Cant. canticorum (195) ; Sapientia (196) ; Ecclesiasticus (199v) ; Oratio Salomonis (209) ; Judith (209v) ; Esther (212v) ; Macchab. I-II (215v). — Evangeliorum canones (229) ; Evang. Matthaei (232), Marci (240v), Lucae (246), Johannis (256) ; Damasi carmen (P. L., XIII, 379) (263v) ; XIV Epist. Pauli, cum epist. ad Laodic. (264) ; Actus Apost. (282) ; VII Epist. canon. (290v) ; Apocalypsis (294). F. I Table du XVe s. F. 299v Traces d'écriture du XIIIe s. effacée.

Biblia sacra, pars. I

Genesis (7v) ; Exodus (36) ; Levit. (59) ; Numeri (75v) ; Deuteron. (97) ; Josue (116) ; Judices (129) ; Ruth (141v) ; Job (145) ; Reg. I, I, 1-XXV, 6, et II, VII, 13-IV, XXV, 21 (159v).

Biblia sacra, pars. II

Proverbia (3) ; Ecclesiastes (15v) ; Cant. canticorum (20) ; Sapientia (23) ; Ecclesiasticus (33) ; Esther (58) ; Judith (67) ; Tobias (76) ; Macchab. I-II (83v) ; Passio Macchabaeorum, cf. B. H. L., n° 5111 (120) ; Paralip. I-II (126) ; Esdras I-II (167) ; Isaias, prologue et « capitula » jusqu'à « sermo Domini super Egyptum » (183).