Hādhā Kitāb Iʻlām al-wará fī aʻlām al-hudá [microform] /

Edited by Abū al-Qāsim al-Sadahī al-Iṣfahānī.

Sharḥ-i Tahẕīb-i Fārsī [microform] /

Microfilm.

Kitāb-i mustatāb-i tarjumah-ʾi Tārīkh-i Yamīnī [microform] /

Translated into Persian by N⁻asih ibn-Zafar al-Jarb⁻adhaq⁻ani.

Majmūʻah [microform] : Tuḥfah-ʾi Shāhjahānī : sharḥ-i risālah-ʾi Ādāb-i Muṭālaʻah, ḥall-i tarkīb-i manṭiq maʻa munhayāt-i ʻajībah, sharḥ-i Tahẕīb bi-ḥavāshī-i jadīdah /

Microfilm.

Tuḥfah-ʾi Shāhjahānī [microform] : sharḥ-i risālah-ʾi Ādāb-i muṭālaʻah, ḥall-i tarkīb-i manṭiq maʻa munhayāt-i ʻajībah, sharḥ-i Tahẕīb bi-ḥawāshī-i jadīdah /

Microfilm.

Kitāb-i muqaddas kā pahlā hiṣṣah yaʻnī purānā ʻahd nāmah = Old Testament in Urdu : with references.

Mode of access: Internet.

Le Cotton manuscrit Galba B. I.

Mode of access: Internet.

Kitāb-i Nuqṭat al-kāf : dar tārīkh-i ẓuhūr-i Bāb va vaqāyiʻ-i hasht sāl-i avval az tārīkh-i Bābīyah /

Includes index.

Hāẕā Kitāb-i Khvājah Ḥāfiẓ-i Shīrāzī, [1280, i.e. 1863 or 1864].

Richly elegant copy of the Dīvān of the masterful poet Ḥāfiẓ (Khvājah Shams al-Dīn Muḥammad Shīrāzī, d.1390?).

Cloning and functional characterization of mouse IκBɛ

The biological activity of the transcription factor NF-κB is mainly controlled by the IκB proteins IκBα and IκBβ, which restrict NF-κB in the cytoplasm and enter the nucleus where they terminate NF-κB-dependent transcription. In this paper we describe the cloning and functional characterization of mouse IκBɛ. Mouse IκBɛ contains 6 ankyrin repeats required for its interaction with the Rel proteins and is expressed in different cell types where we found that it is up-regulated by NF-κB inducers, as is the case for IκBα and human IκBɛ. IκBɛ functions as a bona fide IκB protein by restricting Rel proteins in the cytoplasm and inhibiting their in vitro DNA binding activity. Surprisingly, IκBɛ did not inhibit transcription of genes regulated by the p50/p65 heterodimer efficiently, such as the human interferon-β gene. However, IκBɛ was a strong inhibitor of interleukin-8 expression, a gene known to be regulated by p65 homodimers. In addition, IκBɛ appears to function predominantly in the cytoplasm to sequester p65 homodimers, in contrast with the other two members of the family, IκBα and IκBβ, which also function in the nucleus to terminate NF-κB-dependent transcriptional activation.

IκB Is a Substrate for a Selective Pathway of Lysosomal Proteolysis

In lysosomes isolated from rat liver and spleen, a percentage of the intracellular inhibitor of the nuclear factor κ B (IκB) can be detected in the lysosomal matrix where it is rapidly degraded. Levels of IκB are significantly higher in a lysosomal subpopulation that is active in the direct uptake of specific cytosolic proteins. IκB is directly transported into isolated lysosomes in a process that requires binding of IκB to the heat shock protein of 73 kDa (hsc73), the cytosolic molecular chaperone involved in this pathway, and to the lysosomal glycoprotein of 96 kDa (lgp96), the receptor protein in the lysosomal membrane. Other substrates for this degradation pathway competitively inhibit IκB uptake by lysosomes. Ubiquitination and phosphorylation of IκB are not required for its targeting to lysosomes. The lysosomal degradation of IκB is activated under conditions of nutrient deprivation. Thus, the half-life of a long-lived pool of IκB is 4.4 d in serum-supplemented Chinese hamster ovary cells but only 0.9 d in serum-deprived Chinese hamster ovary cells. This increase in IκB degradation can be completely blocked by lysosomal inhibitors. In Chinese hamster ovary cells exhibiting an increased activity of the hsc73-mediated lysosomal degradation pathway due to overexpression of lamp2, the human form of lgp96, the degradation of IκB is increased. There are both short- and long-lived pools of IκB, and it is the long-lived pool that is subjected to the selective lysosomal degradation pathway. In the presence of antioxidants, the half-life of the long-lived pool of IκB is significantly increased. Thus, the production of intracellular reactive oxygen species during serum starvation may be one of the mechanisms mediating IκB degradation in lysosomes. This selective pathway of lysosomal degradation of IκB is physiologically important since prolonged serum deprivation results in an increase in the nuclear activity of nuclear factor κ B. In addition, the response of nuclear factor κ B to several stimuli increases when this lysosomal pathway of proteolysis is activated.

Dīvān-i farīd ʾal-ʾaqṭār va vaḥīd ʾal-ʾasrār ḥakīm-i māhir va suk︠h︡an sanj-i sāḥir ... Ḥakīm Qāʾānī Mīrzā Ḥabīb S︠h︡īrāzī.

Lithographed.

Jordi Rubió i Balaguer, una visió personal

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball ha tingut dos objectius principals: conèixer la figura de Jordi Rubió i Balaguer,erudit català polifacètic (bibliotecari, professor, historiador de la literatura catalana i de la cultura en general), i escriure sobre el que va aconseguir per després donar-lo a conèixer a tothom. Un dels punts més interessants del treball ha estat donar una nova visió sobre la seva figura, explicant el context i l’època en què visqué i enregistrant les converses entre l’autor i la seva àvia, filla de J.Rubió, en què recorda anècdotes i impressions del passat. Aquestes gravacions i les cartes trobades a l’Arxiu Rubió són inèdites i exclusives d'aquest treball. Al principi, s’hi explica la família de J.R.B i els seus precedents, seguit de la formació acadèmica i la maduració a Barcelona, Madrid i Hamburg. Després d’això, es parla del context polític i l’obra cultural dels anys de la Mancomunitat (1914-1925), com també d’algunes institucions com la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries i les Biblioteques Populars, que dirigí. Abans de parlar de la seva vida personal, es fa referència a la situació cultural de Catalunya durant els anys 1925-1939. Tot això, per entendre la vida d’aquest home extraordinari que treballà tenaçment i amb vocació de servei al país durant tota la seva vida, si bé el 1939 va ser desposseït dels seus càrrecs per la dictadura franquista. Aquest treball se centra en el període anterior a 1939, durant el qual Rubió va dur una activitat frenètica.

Elaboració de nous recursos docents en el camp de la biologia vegetal, mitjançant l'ús de noves tecnologies de microscòpia com làser confocal i multifotó

Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2007-2009). Els objectius concrets d'aquest projecte assolits per a les diferents assignatures ha estat l'anàlisi de característiques citològiques, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures vegetatives dels diferents nivells d’organització, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures reproductores. El material docent obtingut en aquest projecte està sent utilitzat en les assignatures següents: Botànica Farmacèutica, Biodiversitat vegetal marina, Recursos vegetals aquàtics: les algues, Plantes d'ús alimentari, Conserv. i gestió de poblacions i comunitats marines, Usos i cultius de recursos algals marins, B. i diversitat de criptògames, Biologia II, Tècniques Exp. de biologia II, Botànica, Biologia animal i vegetal. Per a la realització de l’estudi, s'ha obtingut una col·lecció d’imatges al MLC, MER i MET per aclarir els criteris sistemàtics. Durant el primer any s’han adquirit totes les imatges necessàries, per tal de poder elaborar el material didàctic en suport digital. Durant el segon any s’ha implementat aquest material a les respectives classes pràctiques i s’ha avaluat la seva importància en la millora de la formació dels alumnes i del suport al professor. L’aplicació del material elaborat a la docència pràctica durant el tot segon any ha permès fer un primer estudi per valorar la seva eficàcia i fer-hi les correccions oportunes. Durant tot el projecte, el treball conjunt de professors i tècnics ha estat bàsic per a l’obtenció de material didàctic adequat a la realitat dels estudis actuals i a la docència pràctica.

Neuropeptide-inducible upregulation of proteasome activity precedes nuclear factor kappa B activation in androgen-independent prostate cancer cells.

ABSTRACT: BACKGROUND: Upregulation of nuclear factor kappa B (NFκB) activity and neuroendocrine differentiation are two mechanisms known to be involved in prostate cancer (PC) progression to castration resistance. We have observed that major components of these pathways, including NFκB, proteasome, neutral endopeptidase (NEP) and endothelin 1 (ET-1), exhibit an inverse and mirror image pattern in androgen-dependent (AD) and -independent (AI) states in vitro. METHODS: We have now investigated for evidence of a direct mechanistic connection between these pathways with the use of immunocytochemistry (ICC), western blot analysis, electrophoretic mobility shift assay (EMSA) and proteasome activity assessment. RESULTS: Neuropeptide (NP) stimulation induced nuclear translocation of NFκB in a dose-dependent manner in AI cells, also evident as reduced total inhibitor κB (IκB) levels and increased DNA binding in EMSA. These effects were preceded by increased 20 S proteasome activity at lower doses and at earlier times and were at least partially reversed under conditions of NP deprivation induced by specific NP receptor inhibitors, as well as NFκB, IκB kinase (IKK) and proteasome inhibitors. AD cells showed no appreciable nuclear translocation upon NP stimulation, with less intense DNA binding signal on EMSA. CONCLUSIONS: Our results support evidence for a direct mechanistic connection between the NPs and NFκB/proteasome signaling pathways, with a distinct NP-induced profile in the more aggressive AI cancer state.