El Camí de Sant Jaume en la provincia de Girona

En primer lugar se identifican las distintas rutas del Camí de Sant Jaume en la provincia de Girona con el objetivo de determinar cuáles han sido las principales rutas que los peregrinos han utilizado para su peregrinación hacia Santiago de Compostela dentro de la provincia de Girona. En segundo lugar se establecen los elementos que determinan que un itinerario concreto esté comprendido en el Camino de Santiago para lo cual se analizan las rutas y se buscan los componentes que tienen una relación directa con la peregrinación a Santiago de Compostela, bien por ser elementos descriptivos del Santo, bien por ser elementos que a lo largo de la historia se han atribuido a los peregrinos que peregrina a Santiago de Compostela. En tercer lugar se analiza el recorrido del Camí de Sant Jaume elegido por la Generalitat de Catalunya, se examinan los servicios que ofrece y las carencias o insuficiencias que posee. Finalmente se establece la confección de propuestas de mejora y las acciones pertinentes para corregir las debilidades que en su caso puedan tener estos itinerarios

Editorial

Es parla de la implantació dels estudis de Medicina a la ciutat de Girona

A la UdG en bus

Aquest curs la reducció en un 20% del preu que els estudiants de la UdG paguen per l'abonament del bus s'ha traduït en un augment de més del 600% en la venda de títols de transport

L'Entrevista: Salvador Sunyer

Salvador Sunyer dirigeix Bitó, un nom que és sinònim de Temporada Alta. Després de quinze anys, el festival de teatre Temporada Alta s'ha consolidat com un dels grans del circuit europeu i s'ha incorporat a la fesonomia de la ciutat de Girona. Sunyer admet que l'èxit del festival és degut a l'esforç, una mica a la sort i, també, a la Universitat de Girona, que amb el seu capital humà ha estat un dels públics fidels al llarg d'aquesta aventura

Ex estudiants UdG

Opinions d'alguns ex alumnes de la UdG sobre els seus estudis i la seva carrera professional

UdG titulacions

Llistat de les titulacions de 1r i 2n cicle de la UdG i centres adscrits o vinculats a la UdG

La UdG, centre neuràlgic del món del turisme

La xarxa dels Centres de Recerca de Catalunya implica una aposta decidida del govern català per fer aflorar, dotar de contingut i expandir totes aquelles àrees de coneixement que, d’una manera o altra, representen un punt i a part en el panorama de la investigació a Catalunya. Girona disposa en l’actualitat de dos d’aquests centres: l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua; i s’està a l’expectativa sobre la destinació final de l’IRTUCA (Institut de Recerca en Turisme de Catalunya)

Patrimoni turístic

Quan en el paquet de les vacances hi va inclòs el patrimoni, podem imaginar-nos que aquest pot passar a convertir-se en un esquer per atreure els visitants. Aquesta possibilitat existeix. Amb tot, també hi ha altres formes de fer conviure l’autenticitat del llegat cultural amb la seva capacitat de comunicar i atreure. Aquesta és una qüestió que preocupa els especialistes en el patrimoni i el turisme. Els professors de la UdG José Antonio Donaire, responsable del Laboratori Multidisciplinari de Recerca en Turisme (LMRT), i Gabriel Alcalde, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), tenen una llarga trajectòria de treball en aquest camp i són testimonis privilegiats dels canvis en les actituds dels visitants

Anàlisi estructural de voltes ceràmiques i patologies de l’ església de Sant Narcís

Aquest treball analitza dues tipologies de voltes (la volta de quatre punts i la volta de maó de pla o cúpula seimiesfèrica) , situades a l’església de Sant Narcís a Girona, amb la finalitat d’establir un model de mesura i estudi aproximat de la seva capacitat portant. L’abast del projecte es pot dividir en tres grans blocs: el primer, desenvolupa l’origen tècnic i històric de les voltes i del barri de Sant Narcís; el segon, tracta de la composició de materials i elements, duent a terme una anàlisi constructiva i patològica que defineix les característiques, ordre i deficiències de diferents elements i materials que formen part de l’edifici; i el tercer bloc tracta del càlcul estructural, on es realitzen diferents modelitzacions d’una de les voltes de quatre punts i de la volta semiesfèrica de l’església de Sant Narcís, amb la fi de verificar i trobar el model més apropiat per dur a terme una anàlisi, mitjançant el programa de càlcul ANSYS

Emprèn el vol!

Els Vivers d’Empreses de Girona s’articulen en un Consorci que vol fer-los créixer, fer-los més forts i connectar-los amb altres vivers d’arreu d’Europa

Análisis de la demanda turística en vuelos de bajo coste: Turista de negocios vs turista de ocio

L’estudi pretén establir si el turista de negocis es pot considerar un segment de mercat diferenciat del turista d’oci, ara que els vols de baix cost augmenten. Per això s’analitza una mostra de turistes estrangers en vols de baix cost a l’aeroport de Girona al 2005. Els resultats apunten a unes característiques diferencials en la demanada del turista de negocis, com són la durada de l’estança,i el tipus d’allotjament, però no s’aprecien diferències en la valoració del preu i de l’hora del vol, ni en la tipologia del bitllet

Pla de màrqueting: El Santuari dels Àngels

L’objectiu principal és realitzar un acurat Pla de Màrqueting del Santuari dels Àngels. S’estudiarà l’empresa i els productes que ofereix, i la competència i el mercat en general. La finalitat és definir els diferents productes que ofereix el Santuari per tal de poder segmentar el públic objectiu al qual es dirigeixen i, així, poder establir eines de comunicació específiques per a cadascun d’ells que permetin que el Santuari es situï en una posició competitiva en el mercat

Lliçó inaugural: "Aprendre de lletra"

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 1998-1999, el conferenciant parla dels aspectes socials que envolten l'ensenyament

Etapes universitàries

Editorial del número 11 d'Engega sobre els canvis que ha viscut la Universitat últimament i els reptes de futur que li esperen

Càtedres UdG

El 1989, ara fa vint anys, es va crear la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. D'aleshores ençà, ja són disset les càtedres que té la UdG