L'anarquisme individualista a Espanya 1923-1938

La present tesi doctoral té com a objectiu delimitar, descriure i analitzar el discurs ideològic, en clau interna, de l'anarquisme individualista, una de les tendències minoritàries i més mal conegudes de l'anarquisme a Espanya entre 1923 i 1938. A la part preliminar de la investigació es tracta d'acotar les bases epistemològiques del subjecte d'investigació. I en aquest sentit, es realitza un esforç per tractar d'arribar a una definició sobre l'anarquisme individualista. També s'analitzen els antecedents historiogràfics, es duu a terme un estat historiogràfic de la qüestió i s'exposen els criteris metodològics emprats. La primera part de la investigació tracta d'analitzar, en capítols successius, els fonaments teòrics de l'individualisme anarquista, ressegueix i descriu els processos de penetració a l'estat espanyol i exposa i analitza la trajectòria de les principals vies de debat i difusió a l'entorn de la teoria individualsta. En el primer cas, l'autor es remunta als orígens ideològics, fonamentats en l'obra fundacional de L'Ego i la seva propietat, del filòsof bavarès Max Stirner. Posteriorment es comenta el substrat filosòfic individualista de procedència nord-americana, amb autors com Henry David Thoreau, Josiah Warren o Benjamin Tucker i es destaca la influència de l'individualisme d'arrel francesa, de finals de segle XIX, amb el rol jugat per anarcoindividualistes com Émile Armand o Han Ryner. En el següent capítol s'exposa l'absència d'un individualisme espanyol autòcton i la dependència ideològica dels corrents foranis, en especial del francès, donats els estrets contactes a banda i banda del Pirineu. També es planteja la qüestió de la diferent intensitat de la presència d'individualisme entre diferents sectors pertanyents al complex univers individualista. També es realitza una descripció de la trajectòria cronològica d'aquest corrent, remuntant-se des de finals del segle XIX, amb la irrupció de la filosofia de Nietzsche, fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. El quart capítol enumera els diferents òrgans de propaganda des del qual s'expressa aquest pensament i es descriu breument les tendències individualistes de cadascun d'ells. La segona part de la investigació analitza, en clau interna, el pensament individualista, a partir del seu material imprès i publicat. Així es descriuen els principis generals, els intens associacionistes, o es comenta el paper dels individualisme al llarg de la guerra civil. Posteriorment es comenten aspectes més concrets, com ara la filosofia educativa del moviment, la extraordinària importància que té la qüestió de l'amor lliure i l'emancipació sexual per als seus seguidors, i altres aspectes complementaris que tindran una extraordinària presència i importància en l'anarquisme individualista com serà l'annacionalisme, l'antimilitarisme i el naturisme. Es conclou la tesi destacant les aportacions al panorama historiogràfic i a l'esforç realitzat pel seu autor per recuperar la memòria col·lectiva.

La Dictadura de Primo de Rivera a Girona : premsa i societat (1923-1930)

Existeix una acusada tendència en el món historiogràfic a presentar la dictadura de Primo de Rivera com un règim polític monolític i uniforme, amb un únic discurs, sense a penes escletxes. La hipòtesi central de la nostra investigació es fonamenta en la idea que la realitat fou molt distinta, ja que dins el mateix Directori cohabitaren plantejaments substancialment diferents, que provocaren discrepàncies serioses en el si del règim. L'esmentada hipòtesi la intentem demostrar partint de l'anàlisi d'un aspecte concret, però molt important, de la Dictadura que és el que fa referència al propòsit de Primo de Rivera, al nostre entendre fracassat, de fonamentar gran part del seu projecte polític en el fet de desenvolupar una intensa tasca propagandística que havia de servir per transmetre una bona imatge del règim i per inculcar ideologia. El marc territorial investigat és el format per les comarques gironines, on convergeixen tres factors decisius que aporten elements que ajuden a explicar el fracàs del projecte de Primo de Rivera. El primer de caràcter més general, però igualment constatable en l'àmbit gironí, és el relatiu a la mateixa política de premsa del dictador, que es caracteritza per la seva poca definició i per la seva pèssima aplicació. Els dos següents, més específics, incideixen en l'existència de diferents maneres d'entendre la reforma de l'Estat dins el primoriverisme, i en les lluites intestines i localistes entre bàndols ambiciosos de poder.

Winter wheat in England and Wales, 1923 - 1995: What do indices of genetic diversity reveal?

Genealogical data have been used very widely to construct indices with which to examine the contribution of plant breeding programmes to the maintenance and enhancement of genetic resources. In this paper we use such indices to examine changes in the genetic diversity of the winter wheat crop in England and Wales between 1923 and 1995. We find that, except for one period characterized by the dominance of imported varieties, the genetic diversity of the winter wheat crop has been remarkably stable. This agrees with many studies of plant breeding programmes elsewhere. However, underlying the stability of the winter wheat crop is accelerating varietal turnover without any significant diversification of the genetic resources used. Moreover, the changes we observe are more directly attributable to changes in the varietal shares of the area under winter wheat than to the genealogical relationship between the varieties sown. We argue, therefore, that while genealogical indices reflect how well plant breeders have retained and exploited the resources with which they started, these indices suffer from a critical limitation. They do not reflect the proportion of the available range of genetic resources which has been effectively utilized in the breeding programme: complex crosses of a given set of varieties can yield high indices, and yet disguise the loss (or non-utilization) of a large proportion of the available genetic diversity.

Review of the Brazilian harvestman genus Roeweria Mello-Leitao, 1923 (Opiliones: Gonyleptidae)

The genus Roeweria Mello-Leitao, 1923 is revised and a variation on external morphological characters and male genitalia is presented for Roeweria virescens (Mello-Leitao, 1923). The monotypic genus Harpachylus Roewer, 1943 is a junior synonym of Roeweria Mello-Leitao, 1923 because its type-species, H. tibialis Roewer, 1943 is a junior synonym of the type-species Roeweria bittencourti Mello-Leitao, 1923. Roeweria garrincha sp. n. from Cananeia, Sao Paulo, Brazil, is described and can be distinguished from other members of the genus by the presence of a ventral process on the penis and by very large ventral apophyses on the apex of the male femur and patella IV.

Stopp i produktionen : - Lockouten 1923 vid Fagersta Bruk AB

Detta arbete har för avsikt att kartlägga den konflikt som uppstod vid Fagersta Bruk underlockouten 1923. Arbetets material kommer huvudsakligen från Fagersta Kommuns arkiv därmaterialet om Fagersta Bruks AB finns. Annat material som undersöks är från Svenska Metallindustriarbetareförbundavdelning 132.Arbetet visar hur Fagersta Bruks ekonomi var skuldsatt och i behov av likvida medel i en tidav lågkonjunktur. Den lockout som utlystes medförde dock inte några insparningar utan konjunkturenvände och företaget försökte få igång produktionen men fackförbundet kämpadeemot. Förbundet hade för avsikt att få igenom sina krav. Dessa krav kretsade framförallt kringatt behålla 8-timmarsdagen och att få högre löner. Något de även fick.Den ökade konjunkturuppgången medförde ökad orderingång och fler anställda, slutfacit avkonflikten medförde högre löner, lite bättre villkor av arbetstiderna och 4 dagars semester förarbetarna.

Karyotype of Triatoma melanocephala Neiva and Pinto (1923). Does this species fit in the Brasiliensis subcomplex?

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Equidad intergeneracional en el Brasil: transferencias de seguridad social y educación pública entre generaciones nacidas en el período 1923-2000

Incluye Bibliografía

Revista da escola normal de São Carlos (1916-1923): um estudo sobre idéias e práticas educacionais

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

O engenheiro Antônio Soares Romêo e a modernização urbana de Ribeirão Preto nos tempos do café (1913-1923)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Germanismo e nazismo na colônia alemã de Presidente Venceslau (1923-1945)

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Intelectualidade e imprensa negra paulista: os casos do Getulino e Progresso (1923-1931)

Pós-graduação em História - FCLAS

Monteiro Lobato nas páginas do jornal: um estudo dos artigos publicados em O Estado de S. Paulo (1913-1923)

Pós-graduação em Letras - FCLAS

Periódicos educacionais da Escola Normal de São Carlos: educação moral, civismo e higiene (1911-1923)

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)