La neologia semàntica verbal en el català actual : Anàlisi d'un corpus de dades procedents de la premsa

Estudi de la neologia semàntica verbal en català a partir d'un corpus de dades format per neologismes semàntics verbals apareguts en la premsa escrita en català durant els anys 2010 i 2011. Relació entre la neologia semàntica i la metàfora com a recurs cognitiu.

La premsa gironina a les memòries de Joan Vinyas i Comas

La premsa gironina a les memòries de Joan Vinyas i Comas

La premsa periòdica com a font per a la recerca de la història de la ciència i la tecnologia

Valoració de la premsa periòdica com a font de dades mèdiques. La Gazeta de Barcelona informa sobre la inauguració del Reial Col·legi de Cirurgia (3 abril 1764). Interès dels fulls volanders en temps d’epidèmies. Aportacions del Diari de Barcelona en el segle XIX.

Descripció quantitativa dels neologismes documentats durant l'any 1995 a la premsa en català

Descripció dels neologismes de l'Observatori de Neologia documentats a la premsa en català (Avui, Punt Diari, El Temps) de l'any 1995, a partir del recurs de creació que els ha generat: processos formals (derivació, composició, sintagmació, conversió sintàctica, truncació, etc.), processos semàntics i manlleus.

Un pueblo silenciado: el movimiento nacionalista saharaui en la agenda de la prensa nacional española (1970-2009)

El Sáhara Occidental, el último territorio del mundo pendiente de descolonización, hasufrido durante treinta años el olvido de España y la invasión marroquí. Por ello, elmovimiento nacionalista saharaui ha intentado acceder a la agenda política ymediática española para obtener una solución política al conflicto y el apoyo de laopinión pública de nuestro país.El presente proyecto de investigación propone un acercamiento totalmente inédito; el conflicto saharaui desde el punto de vista comunicativo. A través de las teorías de la agenda-setting y el framing se propone analizar qué marcos políticos ha construido el movimiento saharaui a lo largo de los últimos treinta años y qué incidencia ha obtenido en la prensa nacional española a través de los marcos mediáticos.

L'estigmatització de la prostitució als mitjans de comunicació. Estudi de cas

El dia 1 de setembre del 2009, el diari El País publicava en portada unes imatges de prostitutes practicant sexe al mercat de la Boqueria. Arrel d‘aquestes fotografies la resta de mitjans de comunicació œpremsa escrita però també televisions autonòmiques i estatals-se‘n van fer ressò i l‘atenció mediàtica es va centrar en el què passava al Raval. Aquest estudi se centra a analitzar les notícies publicades pels diaris El País, La Vanguardia i dels informatius de TV3 durant els 11 dies que va durar la polèmica per veure quina imatge projecten de les dones que es dediquen al treball sexual. Els resultats apunten que els discursos predominants en els mitjans de comunicació que relacionen a la prostituta com a víctima i a la prostituta com a culpable contribueixen a l‘estigmatització del col·lectiu.

Carmen Martín Gaite y el periodismo. La visión de los medios de comunicación en los artículos de prensa (1949-2000)

La escritora salmantina Carmen Martín Gaite (1925-2000) compaginó su dedicación a la novela con la publicación de casi trescientos artículos en la prensa durante la segunda mitad del siglo XX. Estos años corresponden al “lento desentumecerse de la España de la posguerra para desembocar en la de la televisión y el consumo”, en palabras de la propia autora.Este estudio pretende analizar la mirada de Martín Gaite sobre estos cambios comunicativos y sociales, a la vez que quiere abordar la vertiente periodística de la escritora, sólo estudiada hasta el momento por José Teruel. Partiremos de la hipótesis de que Carmen Martín Gaite revela en sus artículos una relación ambigua con los medios de comunicación: unas veces se muestra entusiasmada por el periodismo mientras que en otras ocasiones se trasluce una visión despectiva de los mass media, especialmente de los audiovisuales.