"Ruddigore o la nissaga maleïda", un prodigi d'Egos Teatre

Treball que prova d'esbrinar el perquè de l'èxit del primer muntatge teatral d'una companyia novell catalana que repren una obra de Gilbert & Sullivan i la transforma a la seva manera.

Trastornos de identidad de género: evaluación de la competencia para el cuidado

En este documento se realiza una descripción de los trastornos de identidad de género (TIG) y de su situación a nivel nacional e internacional, teniendo en cuenta la legislación y epidemiología, con el objetivo de consolidar así una base teórica para el estudio. Se diferencian también otras patologías similares para evitar confusión o errores. Se propone un estudio cuantitativo, observacional, transversal, descriptivo y correlacional que tiene como objetivos principales evaluar los conocimientos, habilidades y actitudes necesarios del personal de enfermería para el cuidado de las personas con TIG y comparar las competencias de la enfermería de distintos niveles asistenciales. Como método de recogida de datos se utiliza un cuestionario de elaboración propia, de preguntas cerradas con múltiples opciones de respuesta. El análisis de los datos será inferencial y descriptivo, ya que el objetivo es realizar una estimación a partir de los resultados obtenidos de la muestra sobre el conjunto total de la población con la finalidad de realizar el contraste de la hipótesis formulada; para ello, se realizará la prueba no paramétrica de Chi-­‐ cuadrado.

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Anàlisi de la T2 en el Triatló

La manera en que el triatleta és capaç d’adaptar-se a la cursa a peu després de la segona transició, és decisiva en el resultat final en una prova de triatló. En aquest estudi s’avalua l’efecte del ciclisme sobre la longitud i freqüència de gambada durant la simulació de una transició ciclisme-carrera de traiatló en esportistes sub 23 i juniros élite. Cinc subjectes van realitzar dues proves: 1) Carrera de control (C), que consisteix en 3000 metres de carrera a màxima velocitat en una pista de 400 m (7’5 voltes). 2) Transició (T), consisteix en 30’ de ciclisme, 10’ d’escalfament i 20’ a zona de llindar anaeròbic, seguits de 3000 m de carrera a màxima velocitat possible. Es van mostrar diferencies importants amb la longitud de gambada: 339,61 cm a la prova C i 302,74 cm en la prova T, sobre tot als primers 600 metres, i en cap moment es va arribar a la longitud de la cursa C. Per tant concloem, que en la T2 hi ha un efectes negatius sobre la longitud de gambada durant els 3000 m, però sobretot, als primer 600 metres.

Mesura de la força i de la potència en l'esport. Aplicació del chronojump boscosystem

El propòsit del Treball de Fi de Grau és dissenyar un document que serveixi als usuaris del Chronojump Boscosystem per aprendre a utilitzar-lo i treure’n el màxim rendiment. Previ a l’elaboració d’aquest, s’ha requerit un treball de documentació teòrica, fet a través de la revisió bibliogràfica i entrevistes a experts en preparació física dintre del món de l’entrenament esportiu, procés que ha servit per a establir les bases i els fonaments del dossier didàctic. Aquest últim està compost per deu pràctiques on, en cadascuna d’elles, es treballen aspectes concrets del programa Chronojump. Cada una d’aquestes consta d’una primera part més teòrica on es defineixen els aspectes a tractar, seguit de la seqüència de passos a fer per a portar a terme la pràctica i, finalment, deu preguntes tipus test per a saber si s’ha comprès la informació donada i el funcionament del programa. En les pràctiques on s’ha de passar algun test, s’afegeix també un suport audiovisual per tal de deixar clar l’execució i la tècnica correcta de la prova en qüestió.

Eficàcia de la teràpia amb aigua de mar isitònica nebulitzada en pacients amb MPOC. Beneficis respecte a l'ús del sèrum fisiològic convencional

Objectius: Establir l’eficàcia del tractament, en quant a la millora de la qualitat de vida relacionada amb la salut (CVRS) que podem obtenir, efectuant nebulitzacions amb aigua de mar isotònica versus el sèrum fisiològic, en pacients crònics respiratoris amb MPOC. Secundàriament vol determinar si hi ha una millora subjectiva de la tolerància a l’exercici físic, una reducció significativa dels símptomes, de les aguditzacions amb els conseqüents ingressos hospitalaris i una reducció de la despesa farmacèutica. - Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat a doble cec sobre 3 grups (aigua de mar, sèrum fisiològic i placebo) de 60 pacients d’atenció primària diagnosticats de MPOC moderada segons els criteris GOLD que hagin superat els criteris d’inclusió i exclusió. Les teràpies s’autoadministraran al propi domicili. Els resultats seran avaluats mitjançant els següents instruments: el CRQ (Chronic Respiratory Questionnaire), l’escala de dispnea del British Medical Research Council (MRC), la prova de la marxa de 6 minuts, espirometria, analítica, gasometria arterial i pulsioximetria. - Limitacions de l’estudi: Manca de participació, incompliment terapèutic, abandonament de l’hàbit tabàquic durant el tractament i pèrdues per temporalitat.

Anàlisi del coneixement, de l'actitud i de l'ús que fan els cuidadors informals dels malalts d' Alzheimer en el domicili, de les contencions mecàniques i farmacològiques

L’objectiu d’aquest estudi consisteix en saber quins coneixements posseeixen, quines actituds i quin ús fan els cuidadors informals de persones diagnosticades d’Alzheimer en el domicili, de les contencions mecàniques i farmacològiques. Aquest projecte es tracta d’un disseny exploratori, descriptiu i transversal. Per a realitzar-lo es prendrà com a mostra a cuidadors principals informals, que tinguin al seu càrrec persones diagnosticades d’Alzheimer que siguin usuàries de l’atenció primària dels serveis sanitaris públics, de la província de Barcelona. L’estudi integrarà dues fases: la primera consistirà en realitzar una prova pilot a un nombre reduït de persones que servirà per avaluar i perfeccionar l’eina de la recollida de dades (els instruments a emprar seran una enquesta d’elaboració pròpia i entrevistes) i la segona consistirà en efectuar la recollida de dades a partir de l’enquesta modificada i validada en la fase anterior. En la fase pilot es realitzarà l’anàlisi de les dades a través de la tècnica coneguda com <> i en la fase següent, s’utilitzarà el paquet estadístic SPSS versió 21.0.0.

Identificació d’estratègies informals per a resoldre problemes de suma i resta

Aquest treball està enfocat en la identificació de les estratègies informals per resoldre problemes de suma i resta que utilitzen els infants d’una aula de P4. A més a més, en aquest treball també parlaré de la importància que tenen les tècniques de comptatge per millorar les estratègies informals. Per reflectir això, compararé dues proves realitzades amb uns infants en concret, una al novembre i una altra a l’abril, per veure si, després d’aplicar una proposta didàctica per millorar els factors que poden condicionar les estratègies informals i que es van detectar analitzant la prova del novembre, aquests propis factors han millorat i han permès una evolució de les estratègies informals per resoldre problemes de suma i resta.

Investigação qualitativa e abordagem psico-cultural do desvio [Qualitative research and psycho-cultural approaches of deviance]

Qualitative research and psycho-cultural approaches to deviant behaviour¦In this paper, the authors discuss the relevance of some historical, theoretical and¦methodological features of qualitative research for a psycho-cultural approach to¦deviance. Specifically, three methods are presented: ethnography, life stories and¦grounded theory. Some common features of these methods are: their potentialities of¦articulation with other methods, their plasticity and their procedures grounded in¦research contexts, experiences and meanings lived by participants. The role of the¦researcher, as well as the constructed and dialogical characteristics of both process¦and products of research, are also emphasised in these approaches. In this way,¦qualitative methods seem particularly adequate to a psycho-cultural approach to¦deviance, allowing the research of "hidden" phenomena and an understanding of¦deviance that takes into account its cultural norms. Thus, qualitative research is as a¦methodological device which allows to get beyond the traditional ethnocentrism of psychology.

El cervell, a judici

En alguns casos judicials s'han començat a aplicar tècniques de neuroimatge com a prova per determinar el grau de responsabilitat. No només per diagnosticar patologies mentals, sinó també per saber si s'està mentint. El seu ús es polèmic. No hi ha dos cervells iguals

Polimorfismo da beta-lactoglobulina não afeta as características físico-químicas e a estabilidade do leite bovino

O objetivo deste trabalho foi avaliar o efeito do polimorfismo genético da beta-lactoglobulina, da raça e da sazonalidade sobre as características físico-químicas e estabilidade do leite bovino. Foram selecionados 5 rebanhos da raça Holandesa e 6 da Girolando. Amostras de leite e sangue foram coletadas de 660 vacas Holandesas e 293 Girolandos, num total de 953 amostras, obtidas em duas coletas na estação seca e duas na estação chuvosa. As amostras de leite foram submetidas à análise de acidez titulável, pH, crioscopia, e ao teste de estabilidade ao etanol (70, 76, 80 e 84ºGL). As amostras de sangue foram submetidas à reação em cadeia de polimerase, para determinação do polimorfismo da beta-lactoglobulina em ambas as raças estudadas. Não houve efeito do polimorfismo da beta-lactoglobulina sobre as características físico-químicas do leite. Observou-se efeito de raça (Holandesa e Girolando, respectivamente) sobre a acidez titulável (16,16 e 17,07°D), e da sazonalidade (estações chuvosa e seca, respectivamente) sobre a crioscopia (-0,5411 e -0,5376°H). Nas condições do estudo, observou-se efeito de raça e sazonalidade sobre a estabilidade do leite, com maior instabilidade do leite de Girolando, durante a estação seca. Não houve efeito do polimorfismo da beta-lactoglobulina sobre essa característica.

En torno a los efectos de la edad en el aprendizaje escolar de una lengua extrangera

The purpose of this article is to treat a currently much debated issue, the effects of age on second language learning. To do so, we contrast data collected by our research team from over one thousand seven hundred young and adult learners with four popular beliefs or generalizations, which, while deeply rooted in this society, are not always corroborated by our data.Two of these generalizations about Second Language Acquisition (languages spoken in the social context) seem to be widely accepted: a) older children, adolescents and adults are quicker and more efficient at the first stages of learning than are younger learners; b) in a natural context children with an early start are more liable to attain higher levels of proficiency. However, in the context of Foreign Language Acquisition, the context in which we collect the data, this second generalization is difficult to verify due to the low number of instructional hours (a maximum of some 800 hours) and the lower levels of language exposure time provided. The design of our research project has allowed us to study differences observed with respect to the age of onset (ranging from 2 to 18+), but in this article we focus on students who began English instruction at the age of 8 (LOGSE Educational System) and those who began at the age of 11 (EGB). We have collected data from both groups after a period of 200 (Time 1) and 416 instructional hours (Time 2), and we are currently collecting data after a period of 726 instructional hours (Time 3). We have designed and administered a variety of tests: tests on English production and reception, both oral and written, and within both academic and communicative oriented approaches, on the learners' L1 (Spanish and Catalan), as well as a questionnaire eliciting personal and sociolinguistic information. The questions we address and the relevant empirical evidence are as follows: 1. "For young children, learning languages is a game. They enjoy it more than adults."Our data demonstrate that the situation is not quite so. Firstly, both at the levels of Primary and Secondary education (ranging from 70.5% in 11-year-olds to 89% in 14-year-olds) students have a positive attitude towards learning English. Secondly, there is a difference between the two groups with respect to the factors they cite as responsible for their motivation to learn English: the younger students cite intrinsic factors, such as the games they play, the methodology used and the teacher, whereas the older students cite extrinsic factors, such as the role of their knowledge of English in the achievement of their future professional goals. 2 ."Young children have more resources to learn languages." Here our data suggest just the opposite. The ability to employ learning strategies (actions or steps used) increases with age. Older learners' strategies are more varied and cognitively more complex. In contrast, younger learners depend more on their interlocutor and external resources and therefore have a lower level of autonomy in their learning. 3. "Young children don't talk much but understand a lot"This third generalization does seem to be confirmed, at least to a certain extent, by our data in relation to the analysis of differences due to the age factor and productive use of the target language. As seen above, the comparably slower progress of the younger learners is confirmed. Our analysis of interpersonal receptive abilities demonstrates as well the advantage of the older learners. Nevertheless, with respect to passive receptive activities (for example, simple recognition of words or sentences) no great differences are observed. Statistical analyses suggest that in this test, in contrast to the others analyzed, the dominance of the subjects' L1s (reflecting a cognitive capacity that grows with age) has no significant influence on the learning process. 4. "The sooner they begin, the better their results will be in written language"This is not either completely confirmed in our research. First of all, we perceive that certain compensatory strategies disappear only with age, but not with the number of instructional hours. Secondly, given an identical number of instructional hours, the older subjects obtain better results. With respect to our analysis of data from subjects of the same age (12 years old) but with a different number of instructional hours (200 and 416 respectively, as they began at the ages of 11 and 8), we observe that those who began earlier excel only in the area of lexical fluency. In conclusion, the superior rate of older learners appears to be due to their higher level of cognitive development, a factor which allows them to benefit more from formal or explicit instruction in the school context. Younger learners, however, do not benefit from the quantity and quality of linguistic exposure typical of a natural acquisition context in which they would be allowed to make use of implicit learning abilities. It seems clear, then, that the initiative in this country to begin foreign language instruction earlier will have positive effects only if it occurs in combination with either higher levels of exposure time to the foreign language, or, alternatively, with its use as the language of instruction in other areas of the curriculum.