El posicionamiento de la Unión Europea ante los nuevos retos de seguridad: La Estrategia Contra la Proliferación de Armas de Destrucción Masiva

L'aparició de noves amenaces ha fet que la UE elaborés l'Estratègia Europea de Seguretat i l'Estratègia Contra la Proliferació d'ADM el 2003. Amb aquestes estratègies es persegueix que la Unió actuï amb un posicionament comú en el panorama internacional. Però, la PESC segueix sent una política coordinada, per tant, la seva actuació es troba limitada tant pels Estats membres com per altres actors internacionals. En aquest estudi, s'analitza l'actuació de la UE en relació amb les Estratègies i si pot esdevenir una alternativa a altres actors dins del Sistema Internacional actual.

Armonización del Derecho penal europeo para la lucha contra el cybercrimen

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Centro di Documentazione Europea della Facoltà di Giurisprudenza dell’Università di Verona,Itàlia , entre setembre del 2007 i l’agost del 2008. Tot i que, generalment, la doctrina penalista encara no és gaire inclinada a reconèixer que les comunitats europees ostentin cap tipus de competència penal, el cert és que a través de certes vies indirectes s’ha anat creant la base d’un Dret penal europeu. Més encara, i fixant-los en les darreres sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i en el procés de ratificació del Tractat de Lisboa, sembla poder afirmar-se la creació d’un Dret penal europeu creat directament per les institucions comunitàries, si bé amb la deguda atenció al principi de subsidiarietat per part dels parlaments nacionals que, al seu torn, permeten assegurar el respecte al principi de legalitat penal i a les garanties i llibertats individuals, patrimoni de la Ciència penal europea.

Criterios de evaluación de la credibilidad en las denuncias de violencia de género

Esta investigación contrasta los relatos de dos muestras de mujeres. La primera, víctimas reales de violencia de género en la relación de pareja; la segunda, deliberadamente ofrecen relatos falsos sobre esta misma problemática. Los resultados muestran una diferencia cualitativa significativa en base a los criterios de credibilidad definidos. Al mismo tiempo, el estudio ha encontrado otros criterios de credibilidad genuinos, que conforman el discurso explicativo que permite validar sus declaraciones.

Influència dels tractaments mèdics i psicoterapèutics en la disminució del delicte en població addicta a drogues

En l'àmbit judicial es constata una relació entre drogoaddicció i delicte. Els addictes a drogues han iniciat amb freqüència algun programa de desintoxicació o han sol·licitat suport mèdic o psicològic. L'estudi es proposa avaluar l'associació entre la conducta il·legal i l'abús de substàncies tòxiques, així com interpretar l'eficàcia dels tractaments terapèutics en la disminució d’aquesta associació, i les repercussions de les teràpies tant sobre els pacients com sobre el seu entorn. És un estudi observacional prospectiu d’una mostra de 100 subjectes que tenen relació amb el consum de drogues d'abús, al Jutjat de Guàrdia de Barcelona i en subjectes interns del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Els resultats de l’estudi diuen que el sexe masculí hi està representat en un 94%, la mitjana d’edat és de 25,5 anys, amb baix nivell d’estudis i sense professió qualificada. Gairebé la meitat de la mostra són estrangers i solters. Els pacients estudiats són politoxicòmans amb un consum majoritari de cocaïna (92%), cannabis (87%), alcohol (71%) i el 54% d’heroïna. Destaca l’alta freqüència dels UDVP i de la positivitat als tres virus (VIH, VHC, VHB), tot i que es demostra el descens de l’ús de la via parenteral. El 73% dels subjectes comenten delictes contra la propietat. El 93% de la mostra han estat en tractament, però en períodes curts (70%). El 72,7% que estan en PMM consumeixen habitualment cocaïna. Els pacients tractats amb psicofàrmacs són detinguts menys vegades que la resta de pacients. Pocs pacients han fet tractaments combinats amb psicoteràpia o lliure de drogues. Entre la població de detinguts, els tractaments rebuts han resultat beneficiosos pel que fa a autoestima, autoagressivitat, heteroagressivitat, conflictivitat penal i violència en els fets delictius, però aquestes variables quasi no es modifiquen en el cas dels joves. Els tractaments produeixen un benefici als pacients toxicòmans i disminueixen la conflictivitat penal. Els tractaments s’han d’iniciar en els primers estadis del consum, així com potenciar l’adhesió i el seguiment. Els centres penitenciaris de justícia juvenil, les comissaries i els jutjats de guàrdia són els llocs idonis per a l’abordatge del tractament del drogodependent.

L’atenció a les víctimes de violència de gènere: Un estudi de les variables rellevants per a la intervenció psicosocial

Aquesta investigació s’inscriu dins del marc de l’atenció a les víctimes de violència de gènere que ofereix l’oficina d’atenció a la víctima de Lleida, depenent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L’entrada en vigor de la llei 27/03 reguladora de l’Ordre de Protecció de les víctimes de violència domèstica, així com les últimes modificacions de textos legals han pogut propiciar, junt amb el ressò social d’aquest fenomen, un canvi en el perfil de les víctimes de violència de gènere que s’atenen en aquestes oficines, fonamentalment pel que fa a variables de caire sociodemogràfic, com ara l’edat, la situació personal, familiar, laboral, etc. Encara que la major part de les víctimes ateses són més grans de 30 anys, al voltant d’una tercera part té menys de 30 anys. No s’ha trobat, però, que aquestes víctimes denunciïn més maltractament psíquic que físic (que implícitament porta aparellat maltractament psíquic), encara que triguen menys temps a denunciar el maltractament que les víctimes més grans. D’altra banda, es constata que només algunes de les variables sociodemogràfiques estudiades, en especial la situació laboral de les víctimes, la relació que mantenen amb l’agressor i el fet de tenir o no fills amb ells, resulten rellevants en relació a les mesures judicials adoptades com a conseqüència de la denúncia. La relació d’aquestes variables sociodemogràfiques amb les necessitats d’intervenció no resulten tan clares, molt probablement per l’efecte d’altres variables moduladores no tingudes en compte en el disseny com variables rellevants.

Anàlisi i abordatge de l’assetjament entre iguals mitjançant l’ús de les noves tecnologies

L’estudi analitza la modalitat d’assetjament entre iguals mitjançant la utilització de les TIC, un fenomen emergent en el marc de la justícia juvenil a Catalunya. S’han revisat 185 expedients de menors dels que la Fiscalia de Menors ha oficiat per requerir la intervenció de l’equip tècnic. Els principals resultats obtinguts ens mostren una incidència baixa (10,9%), però l’ús generalitzat d’aquests dispositius tecnològics exposen els menors a uns riscos elevats i l’impacte en les víctimes, properes en el seu entorn, suposa una afectació emocional i psicosocial greu. Alhora, hem vist la relació d’aquest tipus de comportaments amb altres formes de violència exercida pels mateixos protagonistes. Les conductes del victimari, nascut a Catalunya en un 73% dels casos, es donen majoritàriament en grup i en els primers anys de l’adolescència mitjana. Es troba una relació entre el tipus d’assetjament tradicional tipificat fins ara com a delictes contra la integritat i la llibertat personal protagonitzats per nois (58,9%) i la durada del delicte, inferior a un mes. Les víctimes són noies en major proporció (56%), però, a la vegada, prenen rellevància en l’autoria d’aquest tipus d’accions en relació amb la incidència que tenen altres actuacions delictives que protagonitzen. És reveladora la força de les xarxes socials en aquests tipus de fets i la necessitat de prevenció, de protecció i d’educació en les competències d’aquest ús d’aplicacions i dispositius en l’espai virtual. Es proposa que la intervenció dels professionals de justícia juvenil consisteixi en la conscienciació, la responsabilització d’aquestes conductes, tot adequant continguts dels programes tècnics i evitant, sempre que sigui possible, l’entrada al circuit judicial.

Adolescents i violència : l'escola, escenari de la violència entre iguals

El treball pretén abordar el fenomen de la violència escolar en edat adolescent, les causes que l'originen i com es reprodueix en el marc escolar, mitjançant l'anàlisi de la societat, la família, l'escola... i com influeix en els i les adolescents.

Contra la filosofia de la consolació

Introducció al pensament del filòsof positivista australià D.C. Stove (1928-1994). Amb la traducció contextualitzada de tres escrits curts representatius: "El somni d'Holbach" (1989), "Antagonismes racials i d'altra mena" i "Adéu a les Lletres" (1989). L'obra d'Stove està dedicada al combat de l'idealisme en totes les seves manifestacions, des de l'optimisme de la Il·lustració fins al relativisme epistèmic contemporani.

Sistema contra incendis

Aquest projecte ha consistit en desenvolupar un sistema contra incendis utilitzant per tal efecte dues motes cou24, emissora, receptora i un ordenador. La mota emissora pren valors dels sensors de temperatura i bateria els envia a la mota receptora per monitoritzar-los, si la bateria baixa d'un límit preestablert enviarà una alarma de bateria baixa a la mota receptora, si la temperatura supera el límit de temperatura preestablert enviarà l'alarma d'incendi a la mota receptora. La mota receptora s'encarrega d'enviar els missatges que provenen de la mota emissora a l'ordenador on estigui connectada i també d'enviar els missatges que provenen de l'ordenador a la mota emissora.S'ha desenvolupat una aplicació amb Java amb la que es monitoritzen els valors dels sensors i les alarmes provinents de la mota emissora, també es poden modificar una sèrie de paràmetres com són: l'interval de temps amb el que es prenen valors dels sensors, interval de temps amb el que s'envien els valors i límit de temperatura amb el que la mota comprovarà l'alarma d'incendi així com, si fos el cas, enviar la confirmació d'alarma d'incendi.

Lluita per l'aigua i contra l'aigua

A les Gavarres i als territoris circumdants, el paisatge reflecteix una cultura ancestral d'aprofitament de l'aigua

L'ambient urbà i la criminalitat. Robatoris contra el patrimoni a la ciutat de Girona

L’estudi de la criminalitat és multifactorial, cal destriar en la mesura del possible els factorsambientals, d’entorn urbà, que poden jugar el paper de facilitadors de la delinqüència. Lestipologies delictives són diverses i amb motivacions "mòbils" diferenciats, el que confereixdificultats a l’estudi de la criminalitat, és per aquesta raó que es trien dues tipologies derobatoris contra el patrimoni per ser analitzats: robatoris amb força a interior de domicili(vivenda) i els furts, en un marc de ciutat petita-mitjana, com és el cas de Girona. Elconeixement per part de l’autor del marc urbà n’és un part essencial per desenvolupar l’estudi.Un dels objectius finalistes és aconseguir avançar en estudis de diagnosi criminal de les ciutats;així com en el coneixement dels patrons espaials que tenen les tipologies delictives i lainfluència de les característiques del disseny urbà sobre la criminalitat. La metodologia ques’implementarà serà: recerca bibliogràfica, estadística descriptiva i inferencial, sistemesd’informació geogràfica, així com la deducció a partir de la visualització de la cartografiagenerada i un treball de camp de les zones d’alta ocurrència delictiva dels delictes esmentats.Pel que fa a les hipòtesis principals: els robatoris contra el patrimoni no es concentren en àreesdegradades urbanísticament sinó ans el contrari en ambients urbans cuidats. Aquesta hipòtesies contraposa a la teoria criminal de la "Broken Windows", que esmenta que els espais urbansdegradats és on hi ha menys ocupació d’espai públic i més delinqüència. Una altra hipòtesiimportant és que els espais percebuts com a segurs, respecte les tipologies delictivesesmentades, són els més insegurs

Pla d’actuació contra l’absentisme escolar a Palafrugell: Diagnosi de la realitat socioeducativa i protocol d’actuació contra l’absentisme escolar i la desescolarització

El treball té l’objectiu de dissenyar un protocol d’actuació que contempli aspectes sobre prevenció, detecció i intervenció contra l’absentisme escolar i la desescolarització al municipi. Per a això s’ha desenvolupat una diagnosi municipal d’anàlisi de la realitat sobre el tema, fent èmfasi en la intervenció socioeducativa que s’ha de realitzar per a tractar el fenomen des d’una perspectiva holística i global

1.° Alexandri de Sancto Elpidio, ordinis Eremitarum sancti Augustini, tractatus de ecclesiastica potestate : inserta est donatio Constantini Magni facta Ecclesiae Romanae. — 2.° Ejusdem expositio in principium evangelii secundum Joannem. — 3.° Ejusdem epitome librorum sancti Augustini de civitate Dei. — 4.° Sancti Isidori, synonymorum, sive soliloquiorum liber. — 5.° Fratris Dionysii de Colle, ordinis Eremitarum sancti Augustini, tractatus de fato et praescientia divina. — 6.° Testimonia duodecim Patriarcharum de Christo. — 7.° Tractatus de Antichristo. — 8.° Excerptum ex tractatu Origenis de novem festivitatibus in Veteri Testamento. — 9.° Bernardi Oliverii, ordinis Eremitarum sancti Augustini, tractatus contra Judaeos. — 10.° Fratris Ricoldi, Florentini, ordinis Praedicatorum, disputatio contra Saracenos et Alcoranum. — 11.° Tractatus qui mensa pauperum inscribitur : authore A. ordinis Eremitarum sancti Augustini

Colbertinus