Les fonts naturals del terme municipal de Sant Feliu de Guíxols (Girona)

Descripció de les diferents fons naturals que es troben al terme municipal de Sant Feliu de Guíxols

Prospecció geològica del subsòl del turó de Santa Maria de Roses (Alt Empordà, Girona)

Es descriu la seqüència de materials travessats en un sondatge mecànic realitzat al cim del turó de Santa Maria de Roses. Es posa de manifest que aquest alt topogràfic és constituït per una successió de capes de graves amb intercalacions de nivells argilosos i arenosos. La capa més superficial és de l'holocè superior, mentre que la resta pertany al pleistocè i, segurament, ai miocè superior

Caraterización de las inestabilidades gravitatorias en el área de Banyoles (Girona)

El entorno de la Depresión donde se ubica el lago de Banyoles presenta unas especiales características litológicas, morfológicas e hidrogeológicas que se traducen en unos claros ejemplos de inestabilidad gravitatoria. Esta ocasiona, en general, rápidas modificaciones de la superficie topográfica, que delimitan el uso territorial de la zona. Son relativamente frecuentes los fenómenos de inestabilidad de laderas, siempre coincidentes con episodiospluviométricos de carácter extraordinario, así como manifestaciones gravitatorias de hundimiento por colapso, ligadas a la carstificación del material yesífero infrayacente

Las formaciones travertínicas del valle de Cogolls (Girona): caracterización y relaciones con la dinámica de la cuenca

The influence of geomorphological and hydrologic conditions on travertine deposit formation has been studied in Cogolls Valley (Girona, Spain). Results indicate an evolutive sequence of the Quaternary materials, that is related to instabilities created by progresive changes into the valley system

És viable econòmicament una Catalunya independent?

En els darrers mesos el sentiment sobiranista entre la població catalana ha experimentat un gran creixement. Actualment, és un dels temes centrals en l'actualitat política a la premsa catalana i espanyola. És per aquest motiu que en aquest treball analitzarem la viabilitat econòmica d'un hipotètic Estat català. Comencem comparant les dades macroeconòmiques de Catalunya amb la resta de països de la Unió Europea, on veurem com alguns països amb característiques similars a les de Catalunya són els països europeus amb un nivell més alt de desenvolupament. L'eix central del debat sobiranista en l'aspecte econòmic es fonamenta en la balança fiscal, d'una banda, i en la balança comercial, d'una altra banda. La balança fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol presenta un dèficit crònic des de fa bastants anys. Pel que fa a la balança comercial, les exportacions catalanes a l'estranger estan guanyant cada cop més pes vers les exportacions catalanes a la resta de l'Estat espanyol, per la qual cosa la dependència de l'Estat espanyol per part de les empreses catalanes cada cop va minvant més. La darrera polèmica la trobem en la inversió pública de l'Estat espanyol a Catalunya. Els catalans i catalanes aporten una sèrie d'impostos a l'Estat però no reben la part que els pertoca en inversions en infraestructures i en despesa pública, fet que posa en perill el futur de Catalunya.

C.E.I.P. Salvador Espriu, Vidreres. Girona

L’encàrrec de reformar i ampliar una escola amb més del doble de la seva superfície actual, requeria d’una nova interpretació global del projecte i el seu entorn.En un sentit inicial d’edificis autònoms col•locats sense criteri aparent, proposem consolidar un sol edifici que, per la seva forma de T, facilita l’absorció del mòdul escolar ‘Fuensalida’ existent i permet mantenir el gimnàs actual en la seva posició preferent respecte la pista esportiva.L’accés actual és manté per a usos administratius però, en la ròtula d’unió entre l’edifici original i l’ampliació, apareix un espai central emporxat que comunica els dos patis i permet l’accés tant a l’escola infantil com a la de primària com als serveis comuns. L’escola infantil s’estructura en una pinta amb els patis oberts al parc veí.

Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals

Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p&0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.

Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.