1000 resultados para Reede tot Drakestein, Hendrik van,
Resumo:
Ce mémoire vise à explorer le lien étroit unissant le scepticisme philosophique, le dispositif cinématographique et la tétralogie de Gus Van Sant : Gerry, Elephant, Last days et Paranoid Park. À partir de la philosophie de Stanley Cavell, il sera d’abord question de développer le scepticisme comme condition d’existence et non plus comme doctrine philosophique. Stanley Cavell fait bifurquer le problème sceptique de la cognition vers l’éthique et nous verrons comment Gus Van Sant, en proposant un cinéma du désoeuvrement et de la mélancolie où l’individu est en rupture avec le monde, rejoint cette dimension éthique du scepticisme par le cinéma. Ensuite, il s’agira de voir comment le dispositif cinématographique est l’expression même du scepticisme cavellien et comment il permet de tendre vers le perfectionnisme moral en imposant la reconnaissance de son existence à travers la décision morale. Enfin, nous verrons comment Gus Van Sant, en réinventant le plan-séquence et le ralenti, répond singulièrement au problème posé par le scepticisme en réintégrant l’individu dans le monde à force de manipulations formelles qui sont autant de réponses au désoeuvrement contemporain comme condition existentielle. Ces réponses trouvées par Gus Van Sant ne sont pas des solutions, mais une exploration des dimensions d’un problème qu’il renouvèle : le scepticisme.
Resumo:
Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal
Resumo:
The curious anecdote in Karel van Mander’s biography of Bruegel, where the artist is said to have swallowed all the mountains and rocks during his crossing of the Alps and spat them out again onto canvas and panels upon returning home, has been quoted by almost every Bruegel scholar. Yet it has never been given a full explanation. In this study, it is proposed that the passage, echoing on one level Bruegel’s frequent depiction of overindulging peasants, disguises a highly cultivated reference to the theory of imitation as a digestive process, or innutrition theory, which was widely used by humanist writers of the time to champion vernacular expression.
Resumo:
The size dependence of the ionization potential I_p(n) of van der Waals (vdW) bound clusters has been calculated by using a model Hamiltonian, which includes electron hopping, vdW interactions, and charge-dipole interactions. The charge-density and dipole-density distributions for both neutral and ionized n-atom clusters are determined self-consistently. The competition between the polarization energy of the neutral atoms surrounding a partially localized hole and the tendency toward hole delocalization in the ionized clusters is found to dominate the size dependence of I_p(n). To test our theory, we culculate I_p(Xe_n) and I_p(Kr_n) for n \le 300. Good quantitative agreement with experiment is obtained. The theory is also applied to calculate I_p(Hg_n). Comparison with experiments suggests that in Hg_n^+ clusters with n \le 20 the positive charge is mainly distributed within a trimer which is situated at the center of the cluster and which polarizes the n - 3 surrounding neutral atoms.
Resumo:
We use a microscopic theory to describe the dynamics of the valence electrons in divalent-metal clusters. The theory is based on a many-body model Harniltonian H which takes into account, on the same electronic level, the van der Waals and the covalent bonding. In order to study the ground-state properties of H we have developed an extended slave-boson method. We have studied the bonding character and the degree of electronic delocalization in Hg_n clusters as a function of cluster size. Results show that, for increasing cluster size, an abrupt change occurs in the bond character from van der Waals to covalent bonding at a critical cluster size n_c ~ 10-20. This change also involves a transition from localized to delocalized valence electrons, as a consequence of the competition between both bonding mechanisms.
Resumo:
Resum de la XIIIa Setmana Psicològica, organitzada per l'Associació per la Recerca i Promoció de la Psicologia (ARPP)
Resumo:
La proposta que es presenta a continuació s’emmarca en el desenvolupament de l’assignatura Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació als Estudis de Mestre de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Tot i que l’assignatura forma part del pla d’estudis actuals, des de fa uns cursos la docència s’està duent a terme planificant activitats d’aprenentatge que van encaminades a adquirir els coneixements i les habilitats que els han de permetre començar a assolir algunes de les competències que ha de tenir un estudiant de Magisteri en acabar els seus estudis. Cal tenir en consideració que l’assignatura s’imparteix en el segon quadrimestre del 1r. curs dels estudis, la qual cosa ocasiona que els estudiants tinguin encara una escassa formació didàctica i psicològica, circumstància que dificulta emprendre amb certa profunditat l’anàlisi dels recursos tecnològics i la seva integració en la planificació de processos d’ensenyament-aprenentatge. Per tal de superar aquesta limitació i aconseguir que els estudiants puguin realitzar un aprenentatge significatiu que a la vegada els ajudi a comprendre la relació entre els aspectes teòrics i la futura pràctica professional, fa tres cursos es va preparar una proposta de treball basada en la metodologia de les WebQuest. L’experiència, que es va iniciar en el curs 2004-05, s’ha anat avaluant en finalitzar cada curs a partir de les opinions de l’alumnat i també de les reflexions del professorat implicat en la docència de l’assignatura. El resultat d’aquestes avaluacions han permès refermar la idea inicial que la metodologia emprada podia ser útil i a la vegada ha empès l’equip de professorat a valorar la conveniència de continuar amb la proposta adequant-la a les possibilitats que en aquests moments ofereix la Web 2.0: la utilització d’un bloc com a espai de creació i de difusió d’informació i d’opinió. La WebQuest serveix de guia en el procés de creació per part de cada equip d’alumnes. Donat que l’experiència s’està duent a terme en aquest curs, en aquests moments no es pot fer una avaluació en profunditat, però es presentarà la proposta i es farà una valoració d’acord el moment actual de desenvolupament
Resumo:
Ramon Moreno Amich és director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Des del seu nomenament, l’abril del 2007, ha treballat en el desenvolupament del Pacte nacional per la recerca i la innovació, un objectiu estratègic del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Se sentiria especialment satisfet si en aquesta legislatura el Parlament aprovés la creació de l’Agència de Centres de Recerca. L’Agència ha de permetre racionalitzar les inversions i millorar la visibilitat del sistema de recerca de Catalunya. És catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Girona
Resumo:
Juan Luis Arsuaga ha vingut a Girona a parlar de Darwin i de tanta raó com tenia, gairebé en tot. L'ha convidat la Butaca Casademont, el fòrum de debat que impulsa la Fundació que duu el nom del que va ser el primer president del Consell Social de la UdG, Jaume Casademont. Arsuaga es defineix com un estoic pur que creu que no controlem res i que el nostre marge de maniobra és mínim. Davant d'aquesta percepció de la realitat, proposa viure la vida amb dignitat
Resumo:
Guia per a un consum responsable per Nadal
Resumo:
S'acosta la primavera i el sol comença a escalfar les taules i les cadires a les terrasses dels bars, que s'omplen de gent. I els cambrers van servint les tapes, les cerveses, els martinis ben fresquets... La revista Engega us vol fer de cambrer i us porta a la taula uns quants títols que no són sinó un aperitiu de tot el que conté la carta d'aquesta mena de local fantàstic que és la Universitat de Girona. Feu-los servir com millor us vingui de gust. Feu veure que el de poesia és el vermut i el d'història les olives i, un de filosofia, encara, les patates fregides. I quan després us vingui de gust dinar, demaneu la carta, que a la cuina, volem dir a les biblioteques, tenim tot el que és necessari per fer-vos passar la gana
Resumo:
Les dones medievals es van relacionar amb tot tipus d’objectes i edificacions què avui considerem obres d’art. Un dels àmbits privilegiats en aquest espai de relació és el que es denomina de manera genèrica “promoció artística”, concepte que comprèn la possibilitat de pensar, edificar, contractar i comprar produccions artístiques. Aquest estudi es centre en els territoris de la Corona d’Aragó entre els segles XIII i XV, en ple gòtic català. Tracta de perfilar diversos perfils de dona amb diferents estatus socials, actituds vitals i àmbits d’actuació. Hi ha un ventall entre el públic i el privat, el laïcisme i la religiositat, entre elles i el seu temps
Resumo:
El sistema universitari espanyol es troba actualment en ple procés de convergència cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), acomplint així el repte que emana de l’acord firmat per gran part dels ministres d’educació europeus el 1999 i que es coneix com la Declaració de Bolonya. La implantació de la reforma proposada, així com dels nous estudis de grau, impliquen una millora en la qualitat de la docència universitària. Per això es pot afirmar que el desenvolupament de mecanismes d’orientació i un adequat pla d’acció tutorial són bàsics per iniciar a l’estudiantat i al professorat en aquesta nova etapa. A la Universitat de Lleida, durant el curs 2008-09, es van implementar 4 nous graus en el marc de la convergència al nou EEES. Per als estudiants de nou ingrés que començaven aquests graus es va dur a terme un programa d’acollida en què, amb un calendari establert a nivell institucional, es van plantejar diferents tallers per a què l’estudiantat adquirís aquelles competències bàsiques que li serien d’utilitat per enfrontar-se al nou procés formatiu a la universitat. Tan important com la implementació d’aquets programes d’acollida és el seguiment i l’avaluació dels mateixos. D’aqueta manera es poden recollir dades que ajudin a una millor planificació i a tenir en compte les necessitats reals dels nous estudiants. Per això, després de la implementació del programa d’acollida, aquest es va avaluar a través de qüestionaris als estudiants i d’entrevistes semiestructurades al professorat participant. Els resultats obtinguts en l’estudi ens mostren que no existeix cultura universitària en la implementació d’activitats d’aquestes característiques i, en general, tant professorat com estudiantat es mostraven reticents en quant a la utilitat i efectivitat del programa d’acollida. L’estudiantat va participar massivament i finalment la valoració va ser positiva, tot i que es van assenyalar algunes propostes de millora. Per part del professorat, es constata que aquest accepta aquestes noves activitats dins dels paràmetres que institucionalment s’estableixen tot i que no deixen de ser crítics amb la necessitat d’implementar aquests programes. També es va observar que el professorat considera interessant fomentar la participació activa de l’alumnat de cursos superiors en diferents fases i accions a desenvolupar