1000 resultados para PROGRAMA AGENDA DE CONECTIVIDAD
Resumo:
Trata-se de um estudo descritivo-exploratrio, com o objetivo de propor um programa de capacitao para o pessoal de enfermagem, tendo por base um indicador de qualidade da assistncia de enfermagem relacionado manuteno da integridade da pele do RN, durante um determinado perodo de internao hospitalar. Foram analisados os dados referentes a 121 RN durante o perodo de internao na Unidade Neonatal de um hospital universitrio, segundo as leses de pele adquiridas, fatores de risco associados e registro das leses em impressos do sistema de assistncia de enfermagem. Foram identificadas 230 leses de pele, sendo os tipos mais freqentes equimose, eritema perineal, monilase e, em menor nmero, infiltrao, hematoma, eroso, fissura, escoriao, abcesso e impetigo. Os resultados fundamentaram a elaborao de um programa de capacitao apoiado nos princpios do planejamento coletivo e no desenvolvimento de competncias tcnico-cientficas, tico-polticas e scio-educativas. O desenvolvimento deste estudo evidenciou a importncia da aplicao de indicadores de qualidade como uma das ferramentas para a avaliao do gerenciamento da assistncia dos servios prestados.
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat aprofundir en la construcci de programari, abordant totes les etapes d'un projecte de construcci de programari des de la perspectiva de l'enginyeria del software (anlisi, disseny, implementaci i proves) i utilitzant el paradigma de programaci Orientada a l'Objecte mitjanant l's de la tecnologia J2EE, conjuntament amb bastions de programari de gran importncia en el mon real i per tant, en l'mbit de desenvolupament de programari i tecnolgic actuals.
Resumo:
Desprs de la Jornada de Bones Prctiques dels educadors socials de l'mbit penitenciari catal (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educaci per a la convivncia en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificaci del seu naixement continua essent vlida, s que hi ha matisacions teriques que han canviat a lhora d'entendre la convivncia en la diversitat i, sobretot, a lhora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educaci intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democrtica. Cal promoure la reflexi sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensi social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Aix, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva esttica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educaci intercultural, s'ha d'entendre com el dret a all que s com, o que hauria de ser com. I per qu un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perqu precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferncies i les caracteritzacions tenint en compte que una srie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procs de globalitzaci; interdependncia a escala mundial; transformaci dels models de comunicaci, consum i treball; canvis poltics i econmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Aix doncs, us presentem un programa d'educaci intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensi del mn, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per all social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acci educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. s per aquest motiu que plantegem una prctica educativa que parteix d'un handicap metodolgic d'actuaci: la impossibilitat d'una acci comunitria. Entenem tota acci comunitria des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acci educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessriament en un marc d'educaci per a la transferncia de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferncia que pot posar en prctica la persona interna en el moment en qu s'incorpori a la vida en llibertat.
Resumo:
Arran de les jornades deducadors del febrer de 2007 es va constituir un grup de treball deducadors per crear un programa per a la mobilitat segura. Aquesta proposta va sorgir de la necessitat detectada per la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil (SSPRJJ), com a conseqncia de la reforma del Codi penal. Arran daquesta nova legislaci sha incrementat el nombre dusuaris que ingressen als serveis penitenciaris per aquests tipus de delictes. El grup deducadors per a la mobilitat segura crea aquest Programa per donar eines als educadors de presons i als usuaris des de la vessant socioeducativa. En la creaci daquest programa hem tingut el suport del Servei Catal de Trnsit, dexperts de lequip de Formacci en la matria de formaci de formadors i la Secci dEducaci, Cultura i Esports del Departament de Justcia. Aquest suport sha objectivat amb laportaci de material, llibres, revistes..., aix com la supervisi i validaci del que tot seguit exposarem. Lestructuraci del programa es compon de dos blocs. En una primera part trobem el que sn els continguts, s a dir, tot el referent al marc teric del programa. En aquesta part sexpliquen tots els conceptes bsics relacionats amb la mobilitat segura. La seva finalitat s donar suport a les sessions del programa. Aquesta part terica es divideix en tres apartats: factor hum, via i entorn i vehicle. El factor hum s com a tots tres, per la qual cosa aquesta divisi s purament analtica i ens serveix per poder esbrinar els factors que influeixen en la mobilitat. En un segon lloc hi trobem totes les dinmiques i unitats didctiques per dur a terme la part prctica del Programa. La metodologia emprada en les prctiques s la del R-O-A-C que consisteix en: primer, fase de reflexi (R) en qu es tracta dextreure les idees prvies dels usuaris, el que pensen, saben i creuen al voltant del punt tractat; segon, oferir (O) als usuaris noves experincies perqu incrementin coneixements, millorin habilitats o es replantegin actituds; tercer, aplicar (A) els continguts socioeducatius; quart, conclusi (C) per donar sentit a tots els continguts. Cal destacar la presentaci de les dinmiques en fitxes individuals que faciliten que els professionals puguin treballar i avaluar les sessions individualment segons el seu criteri.
Resumo:
Al llarg de la histria educativa i tractamental, s'ha donat molta importncia als desenvolupaments cognitius sense tenir en compte el desenvolupament emocional. Autors com Gardner o Goleman van donar un fort impuls al que ara es coneix com a intelligncia emocional potenciant la creaci de programes i dissenys curriculars que enforteixen la vessant emocional. No oblidem que les emocions sn intrnseques al ser hum i condicionen la forma en qu ens relacionem amb nosaltres mateixos i l'entorn. Per tant, entenem que el desenvolupament emocional s una de les bases fonamentals de l'educaci. Com a educadors i educadores socials no podem perdre de vista aquest camp d'acci, i com a professionals de l'mbit penitenciari considerem necessari que els nostres educands identifiquin les emocions (tant les prpies com les alienes), millorin la seva autoestima i aprenguin a gestionar all que senten. Tot amb l'objectiu que les seves relacions amb si mateixos, els altres i la societat siguin ptimes i saludables. La nostra prctica diria ens ha fet veure que hi ha una manca de conscienciaci i una pobre gesti de les emocions. Els interns i internes sn persones que, a causa de les circumstncies que han viscut i viuen, mostren dificultats per reaccionar de forma socialment adaptada i aquest fet genera conseqncies nefastes tant per a ells com per al seu entorn: agressions verbals i fsiques, conflictes, addiccions, desarrelaments, malalties No s fcil treballar les emocions en un entorn hostil com el penitenciari, i menys fer-ho des d'una perspectiva educativa. s per aix que el Programa d'educaci emocional a l'mbit penitenciari consta de dues parts; a la primera (la que aqu presentem), abordem aquelles competncies personals necessries per a un ptim desenvolupament emocional. El proper any es treballaran les competncies socials que ajudin en la seva relaci amb l'entorn. Entenem que per poder parlar d'aquestes ltimes, primer s'han d'assolir els objectius a nivell personal. No podem perdre de vista que el circuit emocional s un circuit de comunicaci obert on tots estem implicats i, per tant, on les influncies sn mtues i constants. En conseqncia, entenem que el programa que aqu presentem ha de comptar, tamb, amb altres professionals implicats com sn els psiclegs. Tenim clar que la figura de l'educador ha de quedar en tot moment entesa com dacompanyament i guia, doferiment de les eines necessries perqu els interns millorin el seu nivell de conscincia i gesti emocional. En aquells casos en qu sorgeixin problemes vinculats a aquest aprenentatge
Resumo:
Lany 2009 es va presentar la primera part del Programa deducaci emocional, aquell que abordava les competncies personals (autoconeixement, autoestima, identificaci democions...). Amb la creaci de la segona part (al 2010) ens vam adonar que a molts de nosaltres ens mancava una base formativa per poder dur a terme les diferents sessions amb garantia dxit. Aquells companys que van aplicar el programa ens van donar la pista que ens faltava: crear un document on recollir aquelles idees, suggeriments, eines... que ens poden ajudar en determinades situacions tant dins de laula com a nivell individual. No es tracta d'un programa fcil, sobretot per la implicaci personal que de vegades comporta. Aix doncs, aqu us presentem un document que pretn orientar, guiar al collectiu deducaci social que tingui intenci dimplementar el Programa deducaci emocional per tal doferir uns senzills (i aplicables) consells que donin seguretat al formador i garanties dxit a les persones internes a les quals va adreat el programa. El document est format per diferents apartats, comenant per un resum del codi deontolgic que tot educador/a hauria de conixer i que empara el Programa deducaci emocional. A continuaci s'aborden diferents aspectes com la relaci d'acompanyament, la dimensi emotiva, l'empatia, lassertivitat, el fenomen de la transferncia i aspectes a tenir en compte a l'hora d'obrir i tancar una sessi.
Resumo:
Este estudo objetivou conhecer as estratgias de formao do vnculo entre usurios e profissionais do Programa de Sade da Famlia (PSF) de uma unidade bsica em Fortaleza-CE. Estudo descritivo de natureza qualitativa, realizado nos meses de agosto e setembro de 2007 em Fortaleza-Cear-Brasil. Os informantes do estudo foram os 12 profissionais das equipes de sade da famlia. Os dados foram coletados por meio de entrevista e organizados na forma de categorizao das falas dos sujeitos, com base na tcnica do Discurso do Sujeito Coletivo e analisados com a literatura. Foram respeitadas as questes ticas inerentes a estudos com seres humanos. Os profissionais compreendem vnculo como relacionamento, cumplicidade e confiana. Acreditam que organizao do servio, compromisso e respeito so indispensveis para a consolidao deste processo, que pode ser formado com grupos, acolhimento e visita domiciliar. Ressalta-se a importncia da formao do vnculo no Programa Sade da Famlia como estratgia para uma melhor assistncia sade.
Resumo:
Les estadstiques mostren que un gran nombre de poblaci penitenciria en lactualitat s consumidora de drogues. Som conscients de la diversitat de postures i filosofies en labordatge de la temtica de les drogues, per el grup de professionals que ha elaborat aquest Programa accepta el consum de drogues com una realitat dels centres penitenciaris catalans. Tamb som conscients que lobjectiu del consum zero s massa ambicis i poc adequat a la realitat dels presos. Per tant, un objectiu del Programa ser la disminuci dels consums que estan generant problemtiques i la disminuci dels seus riscos associats (abs, addicci, contagi de malalties, consums barrejats de substncies, etc.) s per aix que les pretensions del Programa sn informar de les substncies psicoactives i les seves propietats, explicar els recursos interns i externs que existeixen i, sobretot, donar la possibilitat a lintern de tenir un referent pel que fa a les addiccions a fi que pugui disposarne en cas de necessitat.
Resumo:
Al llarg de la histria educativa i tractamental, s'ha donat molta importncia als desenvolupaments cognitius sense tenir en compte el desenvolupament emocional. Autors com Gardner o Goleman van donar un fort impuls al que ara es coneix com a intelligncia emocional potenciant la creaci de programes i dissenys curriculars que enforteixen la vessant emocional. No oblidem que les emocions sn intrnseques al ser hum i condicionen la forma en qu ens relacionem amb nosaltres mateixos i l'entorn. Per tant, entenem que el desenvolupament emocional s una de les bases fonamentals de l'educaci. Com a educadors i educadores socials no podem perdre de vista aquest camp d'acci, i com a professionals de l'mbit penitenciari considerem necessari que els nostres educands identifiquin les emocions (tant les prpies com les alienes), millorin la seva autoestima i aprenguin a gestionar all que senten. Tot amb l'objectiu que les seves relacions amb si mateixos, els altres i la societat siguin ptimes i saludables. La nostra prctica diria ens ha fet veure que hi ha una manca de conscienciaci i una pobre gesti de les emocions. Els interns i internes sn persones que, a causa de les circumstncies que han viscut i viuen, mostren dificultats per reaccionar de forma socialment adaptada i aquest fet genera conseqncies nefastes tant per a ells com per al seu entorn: agressions verbals i fsiques, conflictes, addiccions, desarrelaments, malalties No s fcil treballar les emocions en un entorn hostil com el penitenciari, i menys fer-ho des d'una perspectiva educativa. Objectius generals - Oferir una srie de bases, principis, recursos i orientacions adreats al desenvolupament de les competncies socials. - Conixer elements i tcniques que afavoreixen lautogesti emocional en lentorn social. - Identificar elements i prctiques que afavoreixen la creaci duna sana autoestima en el marc de la relaci social. - Afavorir el desenvolupament de lempatia. - Afavorir des de la gesti emocional el foment de la resilincia. - Reconixer els elements que afavoreixen un bon clima emocional envers els altres. Objectius especfics - Conixer les diferents competncies socials. - Afavorir espais per poder desenvolupar-les. - Millorar l'estil relacional dels interns que duguin a terme el programa
Resumo:
Aquest projecte consisteix en modificar la web de la botiga virtual www.grandeszapatos.com per tal d'implementar un sistema per a la fidelitzaci dels clients a la botiga, basat en un sistema de punts (convertibles en descomptes) que s'aconseguiran per a la realitzaci de compres, apadrinament de nous clients, escriptura de comentaris dels clients, aniversari o promocions genriques. El nou sistema afecta tant a la part del front-office (visible pels clients) com a la part del back-office (administraci per part dels membres de la botiga).
Resumo:
En este artculo se presenta una investigacin que evala un programa de ocio y participacin social (Implica-Accin) dirigido a personas mayores de Granollers. Dicho programa se implement durante 7 aos (2001-2008) siendo evaluado su impacto a los dos aos siguientes de su finalizacin. Utiliza como base de su actuacin la metodologa de la Animacin Sociocultural desde la que se promueve un modelo de Desarrollo Comunitario basado en los principios de participacin, corresponsabilidad y construccin de ciudadana. El objetivo ha sido verificar cmo la aplicacin de dicha metodologa en un contexto determinado puede promover procesos de participacin ciudadana y actividades de ocio desde la perspectiva de la democracia cultural, incrementando a su vez la iniciativa social en barrios, territorios y/o espacios comunitarios
Resumo:
Objetivou-se identificar as prticas culturais em relao ao aleitamento materno entre famlias cadastradas em um PSF. Estudo descritivo, exploratrio, realizado em Pentecoste, Cear, com 15 mes que demonstraram algum fator restritivo ao aleitamento. A coleta de dados ocorreu por meio de observao direta e entrevista semiestruturada e, aps anlise, emergiram as categorias empricas: prazer em amamentar e preveno de doenas; influncia da famlia/comunidade; e dificuldade em manter a amamentao. As mes verbalizaram dificuldades na prtica da amamentao, ausncia de um suporte adequado do servio de sade que envolva fatores no somente biolgicos, mas no mbito social e cultural. Conclui-se que h distanciamento entre o discurso cientfico e as prticas culturais do dia-a-dia dessas famlias.
Resumo:
A pesquisa teve o objetivo de compreender os desafios ticos da implantao do Programa usando a abordagem qualitativa e discusso focal em grupo. A amostra foi intencional, com integrantes das diferentes equipes PSF do municpio de Campo Bom (RS): 3 mdicos, 3 enfermeiras, 2 tcnicas e 4 agentes comunitrios de sade. Foram criadas 8 situaes de discusso sobre diferentes aspectos do PSF. O artigo um recorte da pesquisa, tendo como objetivo especfico os estrangulamentos nos processos de trabalho do PSF. O referencial terico so os conceitos de atravessamento e transversalidade e a proposta da clnica ampliada. Os resultados foram classificados segundo os diferentes atores envolvidos nos processos de trabalho: usurios, agentes comunitrios de sade, profissionais, gestores e sistema de sade. Os resultados apontam que os estrangulamentos nestes processos tm a sua origem na reproduo de procedimentos e de prticas hospitalares na ateno bsica, levando a desconsiderar as dimenses subjetivas e sociais do processo sade/doena. A proposta da clnica ampliada poderia ser uma resposta, porque defende que os itinerrios teraputicos precisam ser frutos de uma pactuao entre usurio e profissional.
Resumo:
El projecte Teixint Cultures s un projecte de recerca-acci comunitari que intenta promoure des de lmbit de leducaci dadults, laprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos lingstics que les mares dorigen afric tenen en la seva llengua familiar. El programa es porta a terme des duna biblioteca pblica infantil, i atn a mares dorigen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu crrec. Tot el projecte est vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradici oral provinents del continent afric per posteriorment elaborar materials educatius bilinges (en catal i en les seves llenges) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques pbliques com pels centres educatius. Els resultats s'agrupen entres mbits a) descripci de les caracterstiques metodolgiques i organitzatives que han fet possible el projecte; b) impacte del projecte en les participants (aprenentatge del catal, actituds, satisfacci i autoestima, prctiques al voltant de la narraci i la lectura de contes a la llar); i c) impacte del projecte a la biblioteca i al context local de la poblaci de Salt. El futur del projecte es relaciona amb el Pla d'Entorn lligat amb l'establiment de relacions de continutat famlia-escola, implicaci de les entitats i associacions de persones estrangeres i el tractament educatiu de la llengua familiar de l'alumnat.
Resumo:
Objetivos La anemia preoperatoria es frecuente en ciruga ortopdica mayor y es un factor predictivo de transfusin y de peor evolucin postoperatoria. El objetivo de este estudio es evaluar la utilidad y seguridad del hierro endovenoso como tratamiento de la anemia preoperatoria y ferropenia en ciruga ortopdica mayor, y valorar la respuesta segn el hierro utilizado y/o el tipo de anemia de acuerdo con el algoritmo de actuacin de nuestro programa de ahorro de sangre. Material y mtodos Anlisis retrospectivo de una base de datos prospectiva de los pacientes programados para prtesis total de cadera (PTC) y de rodilla (PTR), en los ltimos 5 aos. Utilizamos la base de datos online PAS (Programa de Ahorro de Sangre) en www.awge.org que incluye: edad, sexo, peso, ASA, metabolismo del hierro, evolucin de la hemoglobina (Hb), efectos adversos y transfusin. Resultados Se incluyeron en el PAS 3.488 pacientes de los cuales 612 (17,5%) presentaban anemia preoperatoria y 169 (27,6%) fueron tratados con hierro endovenoso (HE) De los pacientes tratados con HE (169), 35 recibieron hierro sacarosa (HS) y 134 hierro carboximaltosa (HCM). De acuerdo con el algoritmo de tratamiento, 101 lo recibieron por anemia por dficit de hierro (ADH), 26 por ferropenia sin anemia (DH), 21 por anemia de proceso crnico (APC) y 21 en otros tipos de anemia. El incremento de la Hb fue de 1 09 g/dl en el DH, de 1.7 1 g/dl en ADH y de 2.1 1 g/dl en APC y otras anemias (P<0.001). El grupo del HCM la adherencia al tratamiento fue superior y necesitaron menos visitas (p<0.001). Los efectos adversos fueron leves y similares en ambos grupos. Conclusiones El hierro endovenoso (HS o HCM) es un tratamiento eficaz y seguro de la anemia preoperatoria en cirugia ortopdica mayor, aunque el HCM tiene la ventaja de conseguir el mismo resultado con slo una administracin.
