Ergonomía. Fundamentos para el desarrollo de soluciones ergonómicas

En este texto se presentan algunos conceptos y marcos teóricos útiles para el análisis del trabajo en ergonomía. El objetivo es mostrar los conceptos de base para el estudio del trabajo en la tradición de la ergonomía de la actividad, y analizar de manera general algunos de los modelos empleados para el análisis de una actividad de trabajo. Inicialmente se abordan los principios teóricos de la ergonomía y los principios que provienen de la fisiología, la biomecánica, la psicología y la sociología; también se presentan los acercamientos metodológicos empleados en esta misma perspectiva para el análisis de actividades de trabajo. Se parte del principio de que un estudio ergonómico del trabajo se puede llevar a cabo desde una doble perspectiva: la perspectiva analítica y la perspectiva comprensiva.

Gestión de la cadena de suministros desde la dinámica de sistemas. Aproximación al mejoramiento de la toma de decisiones

El objetivo de este trabajo es hacer un estudio sobre la cadena de suministros en organizaciones empresariales desde la Dinámica de Sistemas y como esta puede aportar al desempeño y el control de las cadenas de suministros. Se buscará Abordar el cocimiento sobre tres perspectivas de Supply Chain y su relación con la dinámica de sistemas. También se buscará identificar los tipos de integración en las actividades de la gestión en la cadena de suministros y sus horizontes de planeación. Por último, se pretende analizar las aplicaciones de Supply Chain Management que se han basado en el uso de la metodología de dinámica de sistemas. Para esto, la investigación empezará por definir la problemática alrededor de unir estas dos áreas y definirá el marco teórico que fundan estas dos disciplinas. Luego se abordará la metodología usada por la Dinámica de Sistemas y los diferentes aspectos de la cadena de suministros. Se Ahondará en el acercamiento de las dos disciplinas y como convergen ayudando la SD a la SCM (Supply Chain Management). En este punto también se describirán los trabajos en los diferentes enfoques que se han hecho a partir de uso de la dinámica de sistemas. Por último, presentaremos las correspondientes conclusiones y comentarios acerca de este campo de investigación y su pertinencia en el campo de la Supply Chain. Esta investigación abarca dos grandes corrientes de pensamiento, una sistémica, a través de la metodología de dinámica de sistemas y la otra, lógico analítica la cual es usada en Supply Chain. Se realizó una revisión de la literatura sobre las aplicaciones de dinámica de sistemas (SD) en el área de Supply Chain, sus puntos en común y se documentaron importantes empleos de esta metodología que se han hecho en la gestión de la cadena de suministros.

Educación de la sexualidad, prácticas docentes y conocimientos de los estudiantes: una evaluación del Programa de Educación para la Sexualidad y Construcción de Ciudadanía (PESCC)

Este documento presenta los resultados del componente cuantitativo de la evaluación del Programa de Educación para la Sexualidad y Construcción de Ciudadanía (PESCC) del Ministerio de Educación Nacional de Colombia (MEN). Para identificar el efecto, la estrategia empírica explota la variación en la implementación del componente pedagógico del PESCC entre los colegios y la variación en el componente de fortalecimiento institucional del programa a nivel departamental. El principal hallazgo de este trabajo es que el PESCC mejora las prácticas docentes de planeación y los conocimientos de los estudiantes en servicios en salud sexual y reproductiva y en derechos humanos sexuales y reproductivos. No hay efectos significativos en otros índices de Conocimientos, Actitudes o Prácticas (CAP) de profesores o estudiantes.

Impresiones de España en la música de Claude Debussy.

Resumen en inglés

Isaac Albéniz, cien años de música.

Se trata de la biografía del músico español Isaac Albéniz, coincidiendo con el centenario de su muerte. Sus composiciones nos llegan no sólo en su faceta como pianista sino como dramaturgo, compositor de canciones, de música orquestal y de cámara. Su virtuosismo en el piano llegó a conocerse internacionalmente, consiguió su ideal de crear una música nacional de acento universal y alcanzó en la Suite Iberia, su obra maestra. Además, sirvió de modelo a otros músicos españoles como Joaquín Turina y Manuel de Falla.

José Saramago, un clásico ibérico.

Se relata la biografía de José Saramago, premio Nobel de Literatura en lengua portuguesa en el año 1998. Se desglosa su obra literaria hasta su muerte en Lanzarote el 18 de junio de 2010 a los 87 años. Entre sus obras más importantes están: Ensayo sobre la ceguera, Todos los nombres, La caverna, El hombre duplicado y Las pequeñas memorias. Se erigió en uno de los más acérrimos defensores de una Iberia unida, en la que España y Portugal fueran un sólo país.

Anàlisi geomètrica del Diaclasat de les Guilleries en el sector de la Vall del Ter entre els embassaments del Pasteral i Susqueda (Girona)

The Guilleries are a small and mountainous area located in the north-westem part of the Catalonian Coastal Ranges where metamorphic and igneous Paleozoic rocks are exposed. After the main hercynian folding this area was affected by a brittle deformation that is mainly manifested by the intrusion of a very large number of dykes of granodiorite and the development of a complex joint system. Trends of dykes indicate that their intrusion was related to a SE-NW extension, whose estimated value is 40% on an average. This extension seems to stand, although without any associated igneous event, with the development of NE-SW directed joints which make the main set. Five families more were developed later, one gently-dipping and fou upright; the latter trending roughly SE-NW, ENE-WSW, ESE-WNW and N-S. AU the joint sets appear in the metasedimentary Paleozoic rocks and in the hercynian intrusive bodies. Concerning the ages, joints that belong to the NE-SW and SE-NW directed sets and also those slightly dipping have been attributed to the late-hercynian times and all the other are considered to be later

Antecedentes de la lealtad en los entornos on line y off line: un análisis empírico aplicado al sector de la aviación civil

El objetivo de esta investigación es analizar la lealtad de los usuarios de líneas aéreas tanto en el entorno online como en el entorno offline. La revisión bibliográfica ha identificado tres antecedentes: la satisfacción, la confianza y el valor percibido. Se ha llevado a cabo un estudio empírico realizándose un total de 1710 entrevistas personales en el aeropuerto del Prat (Barcelona) a usuarios de dos compañías aéreas tradicionales, Iberia y British Airways, y a una compañía low cost, Easyjet. Se trata de las tres compañías que operan con vuelos directos Barcelona-Londres. En el análisis de los datos se han utilizado modelos de ecuaciones estructurales y en particular la técnica utilizada fue el análisis factorial confirmatorio. Los resultados revelan que tanto la satisfacción, como la confianza y el valor percibido explican las relaciones de lealtad entre los pasajeros y las compañías aéreas.

Availability and use of organic matter in stream ecosystems: the role of biofilms

La comunitat bentònica dels ecosistemes fluvials processa una gran quantitat de la matèria orgànica que arriba als rius. L'origen de les entrades de material (autòctones o al·lòctones), la seva composició química i la seva quantitat (freqüència de les entrades i concentració assolida en el riu), determinen l'estructura de la comunitat bentònica autotròfica i heterotròfica, les seves relacions tròfiques i les seves interaccions potencials (competència, sinergisme). L'objectiu d'aquesta tesi és posar de manifest la utilització de la matèria orgànica dissolta (MOD) per part dels biofilms bacterians bentònics fluvials i determinar l'eficiència del sistema fluvial en l'ús dels diferents materials que hi circulen. Amb aquesta finalitat s'han portat a terme diversos experiments, tant de camp com de laboratori, per tal de conèixer els efectes de la disponibilitat de la matèria orgànica (quantitat) i la seva qualitat (composició química i biodegradabilitat) i els efectes deguts a l'augment de temperatura de l'aigua del riu.

Response of the benthic macroinvertebrate community to a point source in La Tordera stream (Catalonia, NE Spain)

Vam monitoritzar paràmetres físics i químics, macroinvertebrats bentònics, clorofil·la a, productors primaris i matèria orgànica durant un any (2001-2002) per examinar els efectes d'una font puntual sobre la composició taxonòmica, la estructura de la comunitat, l'organització funcional, la utilització de l'habitat i la estoquiometria al riu la Tordera (Catalunya). Aigües avall de la font puntual, concentració de nutrients, cabal i conductivitat eren majors que al tram d'aigües amunt, mentre que oxigen dissolt era menor. La densitat de macroinvertebrats era més elevada al tram d'aigües avall però la biomassa era similar als dos trams. La riquesa taxonòmica al tram de dalt era un 20% més alt que al tram de baix. Els anàlisis d'ordenació separen clarament els dos trams en el primer eix, mentre que els dos trams presentaven una pauta temporal similar en el segon eix. La similaritat entre els dos trams en composició taxonòmica, densitats i biomasses després de les crescudes d'abril i maig de 2002, indiquen que les pertorbacions del cabal poden actuar com a un mecanisme de reinici de la comunitat bentònica i jugar un paper important per a la restauració d'ecosistemes fluvials. Els dos trams presentaven una biomassa de perifiton, plantes vasculars, CPOM i FPOM similars, mentre que clorofil·la a, algues filamentoses, molses i SPOM eren majors al tram d'aigües avall. La densitat relativa de trituradors era menor sota la font puntual mentre que col·lectors i filtradors van ser afavorits. La biomassa relativa de trituradors també era menor sota la font puntual, però la biomassa de col·lectors i depredadors va augmentar. Les relacions entre densitat de grups tròfics i els seus recursos eren rarament significatives. La relació s'explicava millor amb la biomassa de macroinvertebrats. Els dos trams compartien la mateixa relació per raspadors, col·lectors i filtradors però no per trituradors i depredadors. La densitat i la biomassa de macroinvertebrats es trobaven positivament correlacionades amb la quantitat de recursos tròfics i la complexitat d'habitat, mentre que la riquesa taxonòmica es trobava negativament relacionada amb paràmetres hidràulics. La influència dels substrats inorgànics prenia menor rellevància per a la distribució dels macroinvertebrats. Els anàlisis d'ordenació mostren com les variables del microhabitat de major rellevància eren CPOM, clorofil·la a, algues filamentoses i velocitat. La cobertura de sorra només era significativa per al tram d'aigües amunt i les molses, al d'aigües avall. El número de correlacions significatives entre macroinvertebrats i les variables del microhabitat era més elevat per al tram de dalt que per al de baix, bàsicament per diferències en composició taxonòmica. La biomassa de macroinvertebrats va aportar una informació semblant a la obtinguda per la densitat. Perifiton i molses tenien uns continguts de nutrients similars en els dos trams. Els %C i %N d'algues filamentoses també eren similars en els dos trams però el %P sota la font puntual era el doble que al tram de dalt. Les relacions estoquiomètriques en CPOM, FPOM i SPOM eren considerablement menors sota la font puntual. Els continguts elementals i relacions van ser molt variables entre taxons de macroinvertebrats però no van resultar significativament diferents entre els dos trams. Dípters, tricòpters i efemeròpters presentaven una estoquiometria similar, mentre que el C i el N eren inferiors en moluscs i el P en coleòpters. Els depredadors presentaven un contingut en C i N més elevat que la resta de grups tròfics, mentre que el P era major en els filtradors. Els desequilibris elementals entre consumidors i recursos eren menors en el tram d'aigües avall. A la tardor i l'hivern la major font de nutrients va ser la BOM mentre que a la primavera i a l'estiu va ser el perifiton.

Autocyclic erosion in tidal marshes

A common mode whereby destruction of coastal lowlands occurs is frontal erosion. The edge cliffing, nonetheless, is also an inherent aspect of salt marsh development in many northwest European tidal marshes. Quite a few geomorphologists in the earlier half of the past century recognized such edge erosion as a definite repetitive stage within an autocyclic mode of marsh growth. A shift in research priorities during the past decades (primarily because of coastal management concerns, however) has resulted in an enhanced focus on sediment-flux measurement campaigns on salt marshes. This, somewhat "object-oriented" strategy hindered any further development of the once-established autocyclic growth concept, which virtually has gone into oblivion in recent times. This work makes an attempt to resurrect the notion of autocyclicity by employing its premises to address edge erosion in tidal marshes. Through a review of intertidal morphosedimentology the underlying framework for autocyclicity is envisaged. The phenomenon is demonstrated in the Holocene salt marsh plain of Moricambe basin in NW England that displays several distinct phases of marsh retreat in the form of abandoned clifflets. The suite of abandoned shorelines and terraces has been identified in detailed field mapping that followed analysis of topographic maps and aerial photographs. Vertical trends in marsh plain sediments are recorded in trenches for signs of past marsh front movements. The characteristic sea level history of the area offers an opportunity to differentiate the morphodynamic variability induced in the autocyclic growth of the marsh plain in scenarios of rising and falling sea level and the accompanied change in sediment budget. The ideas gathered are incorporated to construct a conceptual model that links temporal extent of marsh erosion to inner tidal flat sediment budget and sea level tendency. The review leads to recognition of the necessity of adopting an holistic approach in the morphodynamic investigations where marshes should be treated as a component within the "marsh-mudflat system" as each element apparently modulates evolution of the other, with an eventual linkage to subtidal channels. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Evidence of trends in daily climate extremes over southern and west Africa

[ 1] There has been a paucity of information on trends in daily climate and climate extremes, especially from developing countries. We report the results of the analysis of daily temperature ( maximum and minimum) and precipitation data from 14 south and west African countries over the period 1961 - 2000. Data were subject to quality control and processing into indices of climate extremes for release to the global community. Temperature extremes show patterns consistent with warming over most of the regions analyzed, with a large proportion of stations showing statistically significant trends for all temperature indices. Over 1961 to 2000, the regionally averaged occurrence of extreme cold ( fifth percentile) days and nights has decreased by - 3.7 and - 6.0 days/decade, respectively. Over the same period, the occurrence of extreme hot (95th percentile) days and nights has increased by 8.2 and 8.6 days/decade, respectively. The average duration of warm ( cold) has increased ( decreased) by 2.4 (0.5) days/decade and warm spells. Overall, it appears that the hot tails of the distributions of daily maximum temperature have changed more than the cold tails; for minimum temperatures, hot tails show greater changes in the NW of the region, while cold tails have changed more in the SE and east. The diurnal temperature range (DTR) does not exhibit a consistent trend across the region, with many neighboring stations showing opposite trends. However, the DTR shows consistent increases in a zone across Namibia, Botswana, Zambia, and Mozambique, coinciding with more rapid increases in maximum temperature than minimum temperature extremes. Most precipitation indices do not exhibit consistent or statistically significant trends across the region. Regionally averaged total precipitation has decreased but is not statistically significant. At the same time, there has been a statistically significant increase in regionally averaged daily rainfall intensity and dry spell duration. While the majority of stations also show increasing trends for these two indices, only a few of these are statistically significant. There are increasing trends in regionally averaged rainfall on extreme precipitation days and in maximum annual 5-day and 1-day rainfall, but only trends for the latter are statistically significant.

Categorisation of synoptic environments associated with mesoscale convective systems over the UK

Mesoscale convective systems (MCSs) are relatively rare events in the UK but, when they do occur, can be associated with weather that is considered extreme with respect to climatology (as indicated by the number of such events that have been analysed as case studies). These case studies usually associate UK MCSs with a synoptic environment known as the Spanish plume. Here a previously published 17 year climatology of UK MCS events is extended to the present day (from 1998 to 2008) and these events classified according to the synoptic environment in which they form. Three distinct synoptic environments have been identified, here termed the classical Spanish plume, modified Spanish plume, and European easterly plume. Detailed case studies of the two latter, newly defined, environments are presented. Composites produced for each environment further reveal the differences between them. The classical Spanish plume is associated with an eastward propagating baroclinic cyclone that evolves according to idealised life cycle 1. Conditional instability is released from a warm moist plume of air advected northeastwards from Iberia that is capped by warmer, but very dry air, from the Spanish plateau. The modified Spanish plume is associated with a slowly moving mature frontal system associated with a forward tilting trough (and possibly cut-off low) at 500 hPa that evolves according to idealised life cycle 2. As in the classical Spanish plume, conditional instability is released from a warm plume of air advected northwards from Iberia. The less frequent European easterly plume is associated with an omega block centred over Scandinavia at upper levels. Conditional instability is released from a warm plume of air advected westwards across northern continental Europe. Unlike the Spanish plume environments, the European easterly plume is not a warm sector phenomena associated with a baroclinic cyclone. However, in all environments the organisation of convection is associated with the interaction of an upper-level disturbance with a low-level region of warm advection.

Landscape typology in the Mediterranean context: a tool for habitat restoration

Despite the wide use of Landscape Character Assessment (LCA) as a tool for landscape planning in NW Europe, there are few examples of its application in the Mediterranean. This paper reports on the results from the development of a typology for LCA in a study area of northern Sardinia, Italy to provide a spatial framework for the analysis of current patterns of cork oak distribution and future restoration of this habitat. Landscape units were derived from a visual interpretation of map data stored within a GIS describing the physical and cultural characteristics of the study area. The units were subsequently grouped into Landscape Types according to the similarity of shared attributes using Two Way Indicator Species Analysis (TWINSPAN). The preliminary results showed that the methodology classified distinct Landscape Types but, based on field observations, there is a need for further refinement of the classification. The distribution and properties of two main cork oak habitats types was examined within the identified Landscape Types namely woodlands and wood pastures using Patch Analyst. The results show very clearly a correspondence between the distribution of cork oak pastures and cork oak woodland and landscape types. This forms the basis of the development of strategies for the maintenance, restoration and recreation of these habitat types within the study area, ultimately for the whole island of Sardinia. Future work is required to improve the landscape characterisation , particularly with respect to cultural factors, and to determine the validity of the landscape spatial framework for the analysis of cork oak distribution as part of a programme of habitat restoration and re-creation.