Desenvolupament de metodologia analítica per a la determinació de glifosat i adjuvants

El glifosat és un herbicida no selectiu àmpliament utilitzat en cultius agrícoles i zones no agrícoles que requereixen un control de la vegetació. Tot i la baixa toxicitat del glifosat en si mateix, la seva aplicació es realitza emprant formulacions comercials que contenen substàncies auxiliars que milloren l'eficàcia de l'herbicida, però modifiquen la toxicitat del producte final.Aquest treball s'ha centrat en la determinació de components de formulacions comercials d'herbicides i el seu comportament en el sòl. La primera part del treball s'ha dedicat al desenvolupament de mètodes d'anàlisi per a la determinació de glifosat i el seu principal metabòlit, AMPA, en matrius aquoses i sòls. A continuació s'ha desenvolupat un mètode d'anàlisi per les substàncies auxiliars addicionades freqüentment en les formulacions comercials, tensioactius no iònics. Finalment s'ha estudiat la mobilitat de l'herbicida en sòls de la zona mediterrània, incidint en els processos d'adsorció i degradació. També s'ha comparat el comportament de diversos herbicides comercials que contenen glifosat.

Desenvolupament de metodologia analítica per al seguiment d'herbicides fenoxiacètics i cafeïna en el medi ambient

El control d'herbicides i altres anàlits orgànics presents en el medi ambient constitueix una pràctica habitual en els laboratoris des de l'establiment de legislacions que limiten la seva concentració. Per aquesta raó, cal el desenvolupament de noves metodologies analítiques per al seguiment de compostos orgànics en el medi. Molt sovint aquests anàlits es troben a nivells traça en aigües i sòls, conjuntament amb un alt contingut de substàncies húmiques i fúlviques. Així, un dels reptes existents és el tractament de la mostra (extracció, concentració i "clean-up" d'aquests anàlits per a una bona quantificació). Aquests processos han de venir complementats per tècniques cromatogràfiques que permetin la mesura final dels anàlits. La investigació que es presenta en aquesta tesi es centra en el desenvolupament d'un mètode per a la determinació de 2,4-D i MCPA i els seus metabòlits fenòlics i d'un altre per a la determinació de cafeïna. El primer dels procediments desenvolupats s'ha aplicat al seguiment dels herbicides i els metabòlits fenòlics en sòls d'un camp de golf, mentre que el segon s'ha emprat per a la determinació de cafeïna en aigües naturals i, posteriorment, en aigües residuals.

Desenvolupament de mètodes de determinació de compostos fenòlics en aigües i sòls. Caracterització dels processos d'adsorció en diferents tipus de sòls.

El desenvolupament de mètodes d'anàlisi de compostos fenòlics és una pràctica habitual en molts laboratoris des de l'establiment de mesures legislatives de control de les concentracions d'aquestes substàncies en el medi ambient. Les tècniques cromatogràfiques representen la primera opció per a la determinació de la major part de compostos orgànics, en els que s'inclouen els fenols. Aquests, per les seves propietats de volatilitat i polaritat, poden analitzar-se emprant tant la cromatografia líquida com la cromatografia de gasos i aquesta dualitat s'ha aplicat en aquest treball.

Urbanismo ambiental y evaluación estratégica

La tesis doctoral "Urbanismo Ambiental y Evaluación Estratégica" investiga y propone un renovado papel del urbanismo y muy especialmente de la ordenación del territorio como instrumentos no tan sólo de valor para la protección del medio ambiente sino también para la consecución de las políticas hacia un desarrollo sostenible. Con tal fín se reflexiona y potencia la visión/función del suelo como recurso ambiental, también en su función urbanística, y de su mano las consecuencias e interacciones que tal conceptuación puede tener en la Comunidad Europea desde su competencia compartida con los Estados Miembros en materia de medio ambiente, concretamente en su capacidad para incidir, mediante técnicas normativas y no normativas en el urbanismo y la ordenación del territorio en cuanto instrumentos de regulación y ordenación del recurso ambiental suelo. En esta nueva andadura del urbanismo ambientalizado o, si se prefiere, en la carrera hacia el desarrollo urbanístico sostenible, la técnica de evaluación ambiental estratégica de determinados planes y programas se revela como fundamental, especialmente si se consigue que su transposición a los ordenamientos internos de los Estados Miembros se lleve a cabo con pleno respeto a las notas insosyalables defendidas en la tesis de técnica preventiva y no reparativa, dinámica, con capacidad de incidencia en la elección misma del modelo de plan y con miras finalistas a la sostenibilidad. Con ella podrá generalizarse el urbanismo ambiental y acelerarse el proceso de revisión que tienen pendiente las materias de urbanismo y ordenación del territorio desde la nueva concepción del suelo como recurso ambiental y mediante la recepción e integración de los principios ambientalistas.

Impact of chlorophenols and heavy metals on soil microbiota: their effects on activity and community composition, and resistant strains with potential for bioremetiation

Pollution by toxic compounds is one of the most relevant environmental damages to ecosystems produced by human activity and, therefore, it must be considered in environmental protection and restoration of contaminated sites. According to this purposes, the main goal of this doctoral thesis has been to analyse the impact of several chlorophenols and heavy metals on the microbial communities of two typical Mediterranean soils. The ecological risk concentrations of each pollutant, which have been determined according to respirometric activity and changes in the microbial community composition, and the factors that influence on their effective toxic concentrations (bioavailable pollutants) have been analysed in order to predict their potential impact on different soil ecosystems and provide scientific data for the regulation of the soil protection policies. Moreover, resistant microorganisms with pollutant removal capacities have been isolated from artificially contaminated soil microcosms and tested in axenic cultures, to infer their potential usefulness for bioremediation.

Developing a desertification indicator system for a small Mediterranean catchment: a case study from the Serra de Rodes, Alt Empordà, Catalunya, NE Spain

La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importància en regions àrides, semi-àrides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions físiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius específics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu específic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'àrea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient típic Mediterràni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals així com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'àrea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'àrea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original així com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vàlida als processos de degradació que es donen a l'àrea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polítiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polítiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, així com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.

Cambios históricos en el paisaje de Cuenca, siglos XIX-XX (Estudios)

Este artículo analiza la génesis del paisaje urbano de Cuenca. Se destacan los elementos patrimoniales, los procesos de crecimiento y de expansión, y los cambios en su paisaje urbano entre los siglos XIX y XX. Utiliza el enfoque de la geografía histórica y de la geografía del paisaje y sus metodologías. Estudia la percepción que la población tiene del territorio, el plano urbano, la arquitectura y los usos del suelo. La investigación incorpora, además, un registro fotográfico de las principales edificaciones que conforman el patrimonio arquitectónico cuencano.

Cogiendo su pedazo. Dinámicas migratorias y construcción de identidades afrocolombianas en Cali

El aumento de la presencia de pobladores afrodescendientes en las principales ciudades de Colombia y demás países latinoamericanos, fenómeno que presenta una tendencia a generalizarse, resultado de las desventajas estructurales vividas en sus zonas de poblamiento histórico, producto de los cambios en los ritmos económicos, la entrada en desuso de formas económicas autónomas y la proliferación de focos de violencia en sus territorios, motivan a prestar atención a estas situaciones que se extienden por tierras de nuestro continente, abarcando gran parte del siglo inmediatamente anterior y lo que va recorrido de este. Observar este fenómeno con la intención de comprender dichos movimientos poblacionales, de los que subyacen diversas dinámicas, entre las que podemos destacar las de tipo cultural e identitario, atravesadas por el componente racial, se convierten en una invitación constante para preguntarnos acerca de los procesos mediante los cuales las ciudades importantes de nuestros países reciben cada vez mayor cantidad de pobladores afrodescendientes, quienes en condición de “migrantes”, desterrados, desarraigados o desplazados, realizan intentos por reconstruir sus trayectorias de vida. Prestar atención a los ritmos adaptativos, la conformación de circuitos socio-laborales, la espacialización de sus existencias y la puesta en marcha de sus re-existencias cotidianas, en contextos en que la fuerza de la discriminación, el racismo y los intentos por confinación socio-espacial no se hacen esperar, enmarcan el clima de estas realidades sociales, que encuentran en los espacios habitables del suelo urbano su expresión más vívida.

Resposta nutricional do porta-enxerto delimoeiro 'citrumelo' à aplicacão de nitrogênio, fósforo e potássio

The effect of the application of three doses N, P and K on substrates on the nutritional status of root stock of 'Citrumelo' lemon (Citrus paradisi x Poncirus trifoliata) was evaluated. The experiment followed a fully randomized factorial design (3x3) (three nutrients x three doses plus a control) with three replicates. The treatments consisted of D1 = half standard dose, D2 = one standard dose and D3 = twice standard dose, in addition to the control that did not received fertilization at all. At four months after the emergence of the root stock of lemon 'Citrumelo' the plants tissue (leaves) were determined for nutrients analysis to obtain its accumulation. The results showed that plants of lemon 'Citrumelo' 'Swingle' are responsive to the application of N, P and K. The application of nitrogen showed a linear accumulation pattern of N and K, while the applications of phosphorus and potassium provided a quadratic response.

Modos de aplicação de zinco na nutricão e na produção de massa seca de plantas de trigo

Zinc application methods can affect the nutrition and the initial development of the wheat. Thus, the aim of this work was to analyze the different ways of Zn application in the soil, on nutrition and on dry matter production. A completely randomized experimental design with four replications was used. The experiment was composed by the following Zn application treatments: control (no zinc application); soil incorporation, furrow located, seeds treatment and leaf pulverization. The experimental unit was composed of a pot filled with 7 L of soil. Morphological traits for each plant were determined on 52 days after emergence by the evaluations of plant height, internodes number, tillers number and aerial part dry matter. Still, the soil and plant chemical analysis was accomplished. The furrow located method provided larger concentrations of the micronutrient available. The zinc application methods did not influence the initial growth of the wheat plants. The zinc concentration in leaves was influenced by the different application methods, being the leaf pulverization the one that was caused the largest zinc accumulation on aerial part dry matter.

Curva de crescimento e marcha de absorção de macronutrientes em três cultivares de amoreira (Morus alba L)

To evaluate the growth and pattern of nutrient absorption (N, P, K, Ca, Mg and S amongst others) in three berry cultivars (treatments), four plants by treatment in different phonological stages were harvested. The experiment was arranged in randomized design of factorial 3x5 with three replicates. There cultivars were used FM Shima-Miura, IZ 56/4 and Miura and above ground biomass was harvested in five occasions 45, 60, 75, 90 and 115 days after plantation. It was observed that the accumulation of nutrients presented different pattern and cv. IZ 56/4 was superior compared with PM Shima-Miura for N, P, K, Ca, Mg and S and N, P, K and S for Miura. For example, the accumulation of N expressed on mg plant"(1) per berry plant cultivar PM Shima-miura, IZ 56/4 and Miura was respectively 4,21; 8,14 and 5,56, for K 2,71; 5,22 and 2,64 and for Ca 2,47; 4,52 and 3,59.

Caracterização da Estrutura Espacial do Psilídeo-de-concha Glycaspis brimblecombei (Hemiptera: Psyllidae) e de seu Parasitóide Psyllaephagus bliteus (Hymenoptera: Encyrtidae) em Floresta de Eucalyptus camaldulensis

Os psilídeos são um grupo de pragas amplamente distribuídas, causando perdas consideráveis em sistemas agrícolas e florestais. A recente descoberta da ocorrência do psilídeo-de-concha Glycaspis brimblecombei Moore (Hemiptera: Psyllidae), no Brasil tornou-se um problema de grande importância, por ser específico de Eucalyptus. O parasitóide Psyllaephagus bliteus Riek (Hymenoptera: Encyrtidae) é indicado como principal agente no controle biológico desta praga. Portanto, para o monitoramento adequado de ambas espécies é necessário um método eficiente de amostragem. Devido a falta de informações referentes ao seu comportamento em plantações extensivas de eucalipto, realizou-se este trabalho, para verificar a distribuição espacial de G. brimblecombei e de seu parasitóide P. bliteus, através de armadilhas adesivas em floresta de E. camaldulensis. Para determinação da distribuição espacial foram utilizadas 53 armadilhas amarelas distribuídas uniformemente no talhão, formando uma grade amostral espaçadas de 50 x 36 m, à altura aproximada de 1,80 m do solo. Cada armadilha foi presa com auxílio de um arame plastificado em um fio estendido entre duas árvores em um talhão de 19 ha com E. camaldulensis em Luiz Antônio, SP. Foram realizadas dez avaliações, entre janeiro e junho de 2005. Após a coleta as armadilhas foram levadas ao laboratório para ser feita à triagem e contagem do número total de adultos de G. brimblecombei e de P. bliteus, nas duas faces das armadilhas. Concluiu-se que as populações de ambas espécies apresentaram distribuição espacial agregada, no período avaliado.

Sewage sludge levels on the development and nutrition of sunflower plants

This study aimed to evaluate the effect of substituting chemical nitrogen (N) fertilization for equivalent N levels from sewage sludge of Wastewater Treatment Plant (WTP) on sunflower plant development. Nutrient levels in physiologically mature leaves and seeds, besides nutrient exportation during a 130-day assay, were also assessed. The experiment was carried out in 100 m(2) permanent plots at Sao Manuel Farm, which belongs to School of Agronomical Sciences, São Paulo State University-UNESP, Botncatu, São Paulo State, Brazil. The farm is located in the municipality of Sao Manuel, São Paulo State. Experimental design was in randomized blocks including 5 treatments and 5 replicates. Treatments were: T1 - chemical N fertilization according to the recommendation for the culture; T2 - 50% N from sewage sludge and 50% N from chemical fertilization; T3 - 100% N from sewage sludge; T4 - 150% N from sewage sludge; T5 - 200% N from sewage sludge. For all treatments, equal amounts of P and K fertilization were applied. Treatments differed for plant height from 21 to 64 days, stern diameter from 28 to 57 days, and leaf number from 21 to 38 days. Seed nutrient levels slightly varied; however, the quantities of exported N, P, Mg, Fe and Zn varied as sewage sludge levels increased.

Efeito da época de adubacão nitrogenada em cobertura na producão e qualidade fisiológica de sementes de ervilha (Pisum sativum L)

An important factor in crop production is the nutrient liberation matching the growth rates, so these combined effects together with plant development can reach the best results. In this work, the times of nitrogen application (topdressing) were tested in the rate of 120 kg ha(-1) of N, applied at 20 (T20), 25 (T25), 30 (T30), 35 (T35) and 40 (T40) days after emergency in eight cultivars of pea (Pisum sativum L) (Maria, Kodama, Mikado, Flavia, Luiza, Amelia, Dileta and Marina). Here, the aim was to evaluate the effect of these treatments on yield and seed quality in Cerrado Region. After harvest, the seeds were submitted to the quality tests (germination tests, electric conductivity and emergency under field conditions). The results showed that the peas crops are not influenced by the N timing application. Amongst the eight cultivars studied, the best productivity were for Mariana, Mikado, Amelia, Maria and Flavia and the lowest yield was for Kodama cultivar. The cultivar Mikado showed the best results for the quality tests.

Histochemical and morphological characteristics of the levator ani muscle in rats

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)