Narrative Diagrammatik. Mit einer Modellanalyse: Die Diagrammatik des "Decameron"

Taking as a starting point the seeming inconsistency of late-medieval romances notoriously 'run wild' (verwildert), this article is concerned with the description of an abstract form of narrative coherence that is based on the notion of the diagrammatic. In a first section, this concept is illustrated in a simplified manner by an analysis of Boccaccio's Decameron based on two levels of spatial structure: that of the autograph Berlin manuscript (Codex Hamilton 90) and that of the recipient's mental visualisation of the relations between the frame and the tales of the work. It is argued that the connectivity of the work as a whole depends on the perception of those two spatial representations of the plot. A second section develops this concept in a more theoretical fashion, drawing on Charles Sanders Peirce's notion of diagrammatic reasoning as a way of perceiving relations through mental and material topological representations. Correspondingly, a view of narrative is proposed that does not depend on the traditional perspective of temporal sequence but emphasizes the spatial structure of literary narrative. It is argued that these conditions form the primary ontological mode of narrative, whereas the temporal development of a story is an aesthetic illusion that has been specifically stimulated by the narrative conventions of approximately the past three centuries and must thus be considered a secondary effect. To conclude, an interpretation in miniature of an aspect of Heinrich von Neustadt's Apollonius von Tyrland that seems to have 'run wild' is undertaken from a diagrammatic perspective.

Corpus Christianorum Series Apocryphorum. Une collection au profil original, portée par un projet de recherche collectif

(Résumé de l'ouvrage) In 1953 the first fascicle of the first volume of the Corpus Christianorum was published. Now, fifty years later, this series has established itself as one of the great scientific enterprises in the field of patristic and medieval studies. We offer this birthday-present to ourselves, our old and new collaborators and our friends as a celebration of what has been achieved, as a survey of where we currently stand and as an insight into our future. The book opens with an essay on fifty years of the Corpus Christianorum. It tells the story of how the enterprise started as an ambitious yet limited project and how it developed into what it is today: a conglomerate of many different research projects located in different places all over the world. The second part presents a florilegium of patristic and medieval texts, all of which have been edited in the series, some only recently, others long ago. The selection has been made by a group of scholars representing the variety of interests reflected in the subseries of the Corpus Christianorum. At the end of the volume an Onomasticon has been added. It gives a complete survey of all the text-editions published to date. This "mini-clavis" will make it easier to find one's way in the library of the Corpus Christianorum.

Els cócs : Una senya d'identitat a la Terra Alta

He organitzat aquest escrit de la manera següent: començo amb una visió general de l'entorn social i econòmic de la comarca, faig esment de breus aspectes lingüístics dels mots, continuo amb un breu repàs de la literatura culinària, principalment a Catalunya, i amb una breu visió històrica, continuo amb el món del pa i de la pastisseria i acabo amb la visió més lúdica dels cócs: el moment de consumir-los. Finalment entro en l'exposició de les receptes més genuïnes dels cócs terraltins, mirant que quedi tot ben clar, gràcies a la informació desinteressada de les persones a qui he consultat, i les comparo amb altres de semblants que trobem en antics manuscrits medievals. Per acabar, mostro quines conclusions podem extreure sobre els cócs i els dolços de la Terra Alta, vinculades bàsicament amb el seu origen i la seva continuïtat fins als nostres dies.

Història i llegenda de Bernat I Unifred de Ribagorça

La pràctica consisteix a crear una pàgina web monogràfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagorça (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagorça, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la història amb la llegenda de Bernat de Ribagorça.

Sant Quirze de Besora en els seus inicis, la fundació d'un poble enmig de la fundació d'un país : Sant Quirze de Besora i Catalunya als segles IX-X

La finalitat d'aquest treball és treballar la història altmedieval de Catalunya a partir de la història local d'un poble concret: Sant Quirze de Besora.

Paleoparasitological remains revealed by seven historic contexts from "Place d'Armes", Namur, Belgium

Human occupation for several centuries was recorded in the archaeological layers of "Place d'Armes", Namur, Belgium. Preventive archaeological excavations were carried out between 1996/1997 and seven historical strata were observed, from Gallo-Roman period up to Modern Times. Soil samples from cesspools, latrines, and structures-like were studied and revealed intestinal parasite eggs in the different archaeological contexts. Ascaris lumbricoides, A. suum, Trichuris trichiura, T. suis. Taenia sp., Fasciola hepatica, Diphyllobothrium sp., Capillaria sp. and Oxyuris equi eggs were found. Paleoparasitology confirmed the use of structures as latrines or cesspit as firstly supposed by the archaeologists. Medieval latrines were not only used for rejection of human excrements. The finding of Ascaris sp. and Trichuris sp. eggs may point to human's or wild swine's feces. Gallo-Roman people used to eat wild boar. Therefore, both A. suum and T. suis, or A. lumbricoides and T. trichuris, may be present, considering a swine carcass recovered into a cesspit. Careful sediment analysis may reveal its origin, although parasites of domestic animals can be found together with those of human's. Taenia sp. eggs identified in latrine samples indicate ingestion of uncooked beef with cysticercoid larvae. F. hepatica eggs suggest the ingestion of raw contaminated vegetables and Diphyllobothrium sp. eggs indicate contaminated fresh-water fish consumption. Ascaris sp. and Trichuris sp. eggs indicate fecal-oral infection by human and/or animal excrements.

Ancient medical texts, modern reading problems

The word tradition has a very specific meaning in linguistics: the passing down of a text, which may have been completed or corrected by different copyists at different times, when the concept of authorship was not the same as it is today. When reading an ancient text the word tradition must be in the reader's mind. To discuss one of the problems an ancient text poses to its modern readers, this work deals with one of the first printed medical texts in Portuguese, the Regimento proueytoso contra ha pestenença, and draws a parallel between it and two related texts, A moche profitable treatise against the pestilence, and the Recopilaçam das cousas que conuem guardar se no modo de preseruar à Cidade de Lixboa E os sãos, & curar os que esteuerem enfermos de Peste. The problems which arise out of the textual structure of those books show how difficult is to establish a tradition of another type, the medical tradition. The linguistic study of the innumerable medieval plague treatises may throw light on the continuities and on the disruptions of the so-called hippocratic-galenical medical tradition.

El Jaufré i els seus patrons temàtics

El Jaufré és una obra que ens permet explicar, de manera molt il·lustrativa, la particular concepció medieval de la creació literària. L'autor del Jaufré, com els altres autors de ficció medievals, reescriuen les autoritats literàries i la tradició. No són ni creadors d'històries ni de referents nous. D'aquesta manera, per una banda, en comparar aquesta novel·la amb El cavaller del lleó de Chrétien de Troyes tenim un clar exemple de la reescriptura d'un text d'una autoritat com era l'autor francès de les novel·les artúriques. Per altra banda, el Jaufré també reflecteix la tradició i el folklore que servien de base temàtica a la ficció medieval i això ho podem comprovar si fem una anàlisi paral·lela, al mateix temps, amb els Lais de Maria de França. Amb tot, en paral·lel, podrem assenyalar algunes particularitats del Jaufré, que les té, en part degudes a la data més tardana de la seva escriptura i a l'origen cultural del seu escriptor (no pas francès, ni bretó), com poden ser les pinzellades de paròdia amb les quals descriu alguns fets de la narració que serien del tot impensables en el tractament que n'hagués fet un autor com Chrétien de Troyes o com pot ser la intenció crítica de la seva realitat política concreta.

La carta de poblament de Xodos : documentació, història i usos socials del català al País Valencià des de l'edat mitjana fins al segle XX

Edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un manuscrit inèdit de 1625, conservat a la mateixa població. Inclou un estudi introductori que fa especial referència a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana. Pretén aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingüística i l'adscripció dialectal de l'Alcalatén depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evolució del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al País Valencià; i estudiar els avanços i els retrocessos de l'ús públic del català.Altres objectius són: datar correctament la carta de poblament; relacionar l'ús de les llengües (aragonès, castellà, català i llatí) amb el context històric i sociocultural de cada època; il·lustrar la llarga presència del llatí en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del públic la documentació estudiada.

New finding of Giardia intestinalis (Eukaryote, Metamonad) in Old World archaeological site using immunofluorescence and enzyme-linked immunosorbent assays

In this study, nine organic sediment samples from a medieval archaeological site at Pineuilh, France, were examined for Giardia intestinalis using two commercially available immunological kits [enzyme-linked immuno sorbent and immunofluorescence (IFA) assays]. Both techniques detected G. intestinalis in one sample, dated to 1,000 Anno Domini. This is the first time IFA was successfully used to detect protozoa in Old World archaeological samples. Such immunological techniques offer important perspectives concerning ancient protozoa detection and identification.

La sintaxis de los determinantes en el Cantar de Mío Cid

Comunicació on s'analitza l'article en el 'Cantar del Mio Cid' i el sistema de demostratius en l'espanyol medieval

Análisis discursivo de ser y estar: aspectos de la periodización de sus usos y valores

En esta comunicación se presentan los resultados de un trabajo en curso cuyo objetivo es profundizar en la explicación de la naturaleza del cambio lingüístico que comporta la progresiva sustitución de ser por estar en castellano medieval y en la periodización de este cambio. La comunicación se organiza en cuatro apartados. El primero expone los aspectos generales del comportamiento de ser y estar en oraciones atributivas, pasivas resultativas y construcciones locativas. El segundo se centra en la descripción de la distribución de estos verbos en el Cantar de Myo Çid, obra en la que estar se atestigua únicamente en construcciones locativas. En el tercer apartado se examinan los datos del Calila e Dimna, los cuales ponen de manifiesto el avance de estar en detrimento de ser en oraciones atributivas cuyo predicado expresa estado, en algunas pasivas resultativas y en construcciones locativas. El último apartado presenta una propuesta de análisis en la línea de Roberts y Roussou (1999, 2002 y 2003) que es perfectamente compatible con las propuestas pragmáticas en la línea de la Teoría de la Relevancia

L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval

Los nexos causales y finales en el Curial e Güelfa: descripción de una sincronía histórica

En este estudio se examinan las estructuras que expresan causa yfinalidad en el Curial e Güelfa. El estudio cuantitativo de los nexossimples y compuestos evidencia que el autor sigue un modelo retóricoacotado por la tradición de la scripta medieval catalana. A diferenciade los primeros textos, la lengua del Curial es una prosa trabada,alejada de la oralidad, en la que los nexos no suelen ser ambiguos y,por tanto, no se precisan inferencias pragmáticas para interpretar lasrelaciones lógicas existentes entre las proposiciones

Evolución de los derivados verbales con prefijo a- y en-: del latín al español clásico

Esta investigación en curso se centra en el análisis de los verbos con prefijo a- y en- en la historia del español. En la primera parte de esta investigación se ha elaborado un estado de la cuestión sobre la prefijación verbal con ad-, ab- e in- en latín. En la segunda parte se estudian las tendencias evolutivas de los derivados verbales en a- y en- en español medieval y clásico, a partir del análisis de los verbos de mayor frecuencia de uso que siguen estos esquemas en el corpus textual de Davies