Low prevalence of behavioural and emotional problems among Swiss paediatric patients with inflammatory bowel disease.

OBJECTIVES: Whether behavioural and emotional maladjustment is more prevalent in children with inflammatory bowel disease (IBD) than in healthy controls remains controversial. The aim of this study was to assess paediatric IBD patients for problems with emotional and behavioural adjustment and to examine associations with clinical and demographic variables. METHODS: Data from paediatric patients with IBD enrolled in the Swiss IBD Cohort Study and the results of both the parent-rated Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) and the self-reported Child Depression Inventory (CDI) were analysed. Of the 148 registered patients, 126 had at least one questionnaire completed and were included. RESULTS: The mean age of 71 patients with Crohn's disease (44 males, 27 females) was 13.4 years, and 12.8 years for the 55 patients with ulcerative or indeterminate colitis. The mean duration of disease was 1.2 and 2.7 years, respectively. The total score of the SDQ was abnormal in 11.4% of cases compared to 10% in the normal population. Abnormal sub-scores were found in 20.2% of subjects for the domain of emotional problems and in 17.1% for problems with peers. The total CDI T score indicated a significantly lower prevalence of clinical depression in IBD patients than in normal youth. No correlation between the total SDQ scores or the CDI T scores and gender, type or duration of IBD, inflammatory markers or disease scores was found. CONCLUSIONS: The prevalence of problems with behavioural and emotional adjustment among Swiss paediatric IBD patients is low and comparable to that of the normal population.

Forensic intelligence framework. Part II: study of the main generic building blocks and challenges through the examples of illicit drugs and false identity documents monitoring

The development of forensic intelligence relies on the expression of suitable models that better represent the contribution of forensic intelligence in relation to the criminal justice system, policing and security. Such models assist in comparing and evaluating methods and new technologies, provide transparency and foster the development of new applications. Interestingly, strong similarities between two separate projects focusing on specific forensic science areas were recently observed. These observations have led to the induction of a general model (Part I) that could guide the use of any forensic science case data in an intelligence perspective. The present article builds upon this general approach by focusing on decisional and organisational issues. The article investigates the comparison process and evaluation system that lay at the heart of the forensic intelligence framework, advocating scientific decision criteria and a structured but flexible and dynamic architecture. These building blocks are crucial and clearly lay within the expertise of forensic scientists. However, it is only part of the problem. Forensic intelligence includes other blocks with their respective interactions, decision points and tensions (e.g. regarding how to guide detection and how to integrate forensic information with other information). Formalising these blocks identifies many questions and potential answers. Addressing these questions is essential for the progress of the discipline. Such a process requires clarifying the role and place of the forensic scientist within the whole process and their relationship to other stakeholders.

Selección e implantación de un sistema Business Intelligence, como extensión del actual ERP, en un servicio de ingeniería biomédica

El presente proyecto consiste en la implantación de un sistema destinado a la gestión empresarial en el que se complementa el actual ERP con un sistema Business Intelligence.

Eosinophilic oesophagitis: latest intelligence.

Eosinophilic oesophagitis (EoE), first described in the early 1990s, has rapidly evolved as a distinctive chronic inflammatory oesophageal disease with increasing incidence and prevalence in the westernized countries. Currently, EoE represents the main cause of dysphagia in adult patients. This disease is more prevalent in males and is frequently associated with allergies. The diagnosis is established based on the presence of oesophageal symptoms and dense eosinophilic oesophageal infiltration once other conditions leading to oesophageal eosinophilia are excluded. It is currently under discussion to what extent and by which methods allergic testing should be performed. Topical corticosteroids lead to a rapid improvement of active EoE clinically and histologically. Especially in children, elimination diets can have similar efficacy as topical corticosteroids. Oesophageal dilation of EoE-induced oesophageal strictures can also be effective in improving symptoms, but this therapy has no effect on the underlying inflammation. Neither the diagnostic nor the long-term therapeutic strategies are as yet defined. Cite this as: A. M. Schoepfer, D. Simon and A. Straumann, Clinical & Experimental Allergy, 2011 (41) 630-639.

Emotional attention as a modulatory system of perception

Report for the scientific sojourn carried out at the University Medical Center, Swiss, from 2010 to 2012. Abundant evidence suggests that negative emotional stimuli are prioritized in the perceptual systems, eliciting enhanced neural responses in early sensory regions as compared with neutral information. This facilitated detection is generally paralleled by larger neural responses in early sensory areas, relative to the processing of neutral information. In this sense, the amygdala and other limbic regions, such as the orbitofrontal cortex, may play a critical role by sending modulatory projections onto the sensory cortices via direct or indirect feedback.The present project aimed at investigating two important issues regarding these mechanisms of emotional attention, by means of functional magnetic resonance imaging. In Study I, we examined the modulatory effects of visual emotion signals on the processing of task-irrelevant visual, auditory, and somatosensory input, that is, the intramodal and crossmodal effects of emotional attention. We observed that brain responses to auditory and tactile stimulation were enhanced during the processing of visual emotional stimuli, as compared to neutral, in bilateral primary auditory and somatosensory cortices, respectively. However, brain responses to visual task-irrelevant stimulation were diminished in left primary and secondary visual cortices in the same conditions. The results also suggested the existence of a multimodal network associated with emotional attention, presumably involving mediofrontal, temporal and orbitofrontal regions Finally, Study II examined the different brain responses along the low-level visual pathways and limbic regions, as a function of the number of retinal spikes during visual emotional processing. The experiment used stimuli resulting from an algorithm that simulates how the visual system perceives a visual input after a given number of retinal spikes. The results validated the visual model in human subjects and suggested differential emotional responses in the amygdala and visual regions as a function of spike-levels. A list of publications resulting from work in the host laboratory is included in the report.

Emotional attention as a modulatory system of perception

Report for the scientific sojourn carried out at the University Medical Center, Swiss, from 2010 to 2012. Abundant evidence suggests that negative emotional stimuli are prioritized in the perceptual systems, eliciting enhanced neural responses in early sensory regions as compared with neutral information. This facilitated detection is generally paralleled by larger neural responses in early sensory areas, relative to the processing of neutral information. In this sense, the amygdala and other limbic regions, such as the orbitofrontal cortex, may play a critical role by sending modulatory projections onto the sensory cortices via direct or indirect feedback.The present project aimed at investigating two important issues regarding these mechanisms of emotional attention, by means of functional magnetic resonance imaging. In Study I, we examined the modulatory effects of visual emotion signals on the processing of task-irrelevant visual, auditory, and somatosensory input, that is, the intramodal and crossmodal effects of emotional attention. We observed that brain responses to auditory and tactile stimulation were enhanced during the processing of visual emotional stimuli, as compared to neutral, in bilateral primary auditory and somatosensory cortices, respectively. However, brain responses to visual task-irrelevant stimulation were diminished in left primary and secondary visual cortices in the same conditions. The results also suggested the existence of a multimodal network associated with emotional attention, presumably involving mediofrontal, temporal and orbitofrontal regions Finally, Study II examined the different brain responses along the low-level visual pathways and limbic regions, as a function of the number of retinal spikes during visual emotional processing. The experiment used stimuli resulting from an algorithm that simulates how the visual system perceives a visual input after a given number of retinal spikes. The results validated the visual model in human subjects and suggested differential emotional responses in the amygdala and visual regions as a function of spike-levels. A list of publications resulting from work in the host laboratory is included in the report.

Programa d’educació emocional en l’àmbit penitenciari: les competències personals

Al llarg de la història educativa i tractamental, s'ha donat molta importància als desenvolupaments cognitius sense tenir en compte el desenvolupament emocional. Autors com Gardner o Goleman van donar un fort impuls al que ara es coneix com a intel·ligència emocional potenciant la creació de programes i dissenys curriculars que enforteixen la vessant emocional. No oblidem que les emocions són intrínseques al ser humà i condicionen la forma en què ens relacionem amb nosaltres mateixos i l'entorn. Per tant, entenem que el desenvolupament emocional és una de les bases fonamentals de l'educació. Com a educadors i educadores socials no podem perdre de vista aquest camp d'acció, i com a professionals de l'àmbit penitenciari considerem necessari que els nostres educands identifiquin les emocions (tant les pròpies com les alienes), millorin la seva autoestima i aprenguin a gestionar allò que senten. Tot amb l'objectiu que les seves relacions amb si mateixos, els altres i la societat siguin òptimes i saludables. La nostra pràctica diària ens ha fet veure que hi ha una manca de conscienciació i una pobre gestió de les emocions. Els interns i internes són persones que, a causa de les circumstàncies que han viscut i viuen, mostren dificultats per reaccionar de forma socialment adaptada i aquest fet genera conseqüències nefastes tant per a ells com per al seu entorn: agressions verbals i físiques, conflictes, addiccions, desarrelaments, malalties… No és fàcil treballar les emocions en un entorn hostil com el penitenciari, i menys fer-ho des d'una perspectiva educativa. És per això que el Programa d'educació emocional a l'àmbit penitenciari consta de dues parts; a la primera (la que aquí presentem), abordem aquelles competències personals necessàries per a un òptim desenvolupament emocional. El proper any es treballaran les competències socials que ajudin en la seva relació amb l'entorn. Entenem que per poder parlar d'aquestes últimes, primer s'han d'assolir els objectius a nivell personal. No podem perdre de vista que el circuit emocional és un circuit de comunicació obert on tots estem implicats i, per tant, on les influències són mútues i constants. En conseqüència, entenem que el programa que aquí presentem ha de comptar, també, amb altres professionals implicats com són els psicòlegs. Tenim clar que la figura de l'educador ha de quedar en tot moment entesa com d’acompanyament i guia, d’oferiment de les eines necessàries perquè els interns millorin el seu nivell de consciència i gestió emocional. En aquells casos en què sorgeixin problemes vinculats a aquest aprenentatge

Eines de suport per a l’educador social en el Programa d’educació emocional

L’any 2009 es va presentar la primera part del Programa d’educació emocional, aquell que abordava les competències personals (autoconeixement, autoestima, identificació d’emocions...). Amb la creació de la segona part (al 2010) ens vam adonar que a molts de nosaltres ens mancava una base formativa per poder dur a terme les diferents sessions amb garantia d’èxit. Aquells companys que van aplicar el programa ens van donar la pista que ens faltava: crear un document on recollir aquelles idees, suggeriments, eines... que ens poden ajudar en determinades situacions tant dins de l’aula com a nivell individual. No es tracta d'un programa fàcil, sobretot per la implicació personal que de vegades comporta. Així doncs, aquí us presentem un document que pretén orientar, guiar al col·lectiu d’educació social que tingui intenció d’implementar el Programa d’educació emocional per tal d’oferir uns senzills (i aplicables) consells que donin seguretat al formador i garanties d’èxit a les persones internes a les quals va adreçat el programa. El document està format per diferents apartats, començant per un resum del codi deontològic que tot educador/a hauria de conèixer i que empara el Programa d’educació emocional. A continuació s'aborden diferents aspectes com la relació d'acompanyament, la dimensió emotiva, l'empatia, l’assertivitat, el fenomen de la transferència i aspectes a tenir en compte a l'hora d'obrir i tancar una sessió.

Programa d’educació emocional en l’àmbit penitenciari: les competències socials

Al llarg de la història educativa i tractamental, s'ha donat molta importància als desenvolupaments cognitius sense tenir en compte el desenvolupament emocional. Autors com Gardner o Goleman van donar un fort impuls al que ara es coneix com a intel·ligència emocional potenciant la creació de programes i dissenys curriculars que enforteixen la vessant emocional. No oblidem que les emocions són intrínseques al ser humà i condicionen la forma en què ens relacionem amb nosaltres mateixos i l'entorn. Per tant, entenem que el desenvolupament emocional és una de les bases fonamentals de l'educació. Com a educadors i educadores socials no podem perdre de vista aquest camp d'acció, i com a professionals de l'àmbit penitenciari considerem necessari que els nostres educands identifiquin les emocions (tant les pròpies com les alienes), millorin la seva autoestima i aprenguin a gestionar allò que senten. Tot amb l'objectiu que les seves relacions amb si mateixos, els altres i la societat siguin òptimes i saludables. La nostra pràctica diària ens ha fet veure que hi ha una manca de conscienciació i una pobre gestió de les emocions. Els interns i internes són persones que, a causa de les circumstàncies que han viscut i viuen, mostren dificultats per reaccionar de forma socialment adaptada i aquest fet genera conseqüències nefastes tant per a ells com per al seu entorn: agressions verbals i físiques, conflictes, addiccions, desarrelaments, malalties… No és fàcil treballar les emocions en un entorn hostil com el penitenciari, i menys fer-ho des d'una perspectiva educativa. Objectius generals - Oferir una sèrie de bases, principis, recursos i orientacions adreçats al desenvolupament de les competències socials. - Conèixer elements i tècniques que afavoreixen l’autogestió emocional en l’entorn social. - Identificar elements i pràctiques que afavoreixen la creació d’una sana autoestima en el marc de la relació social. - Afavorir el desenvolupament de l’empatia. - Afavorir des de la gestió emocional el foment de la resiliència. - Reconèixer els elements que afavoreixen un bon clima emocional envers els altres. Objectius específics - Conèixer les diferents competències socials. - Afavorir espais per poder desenvolupar-les. - Millorar l'estil relacional dels interns que duguin a terme el programa

L'intelligence-led policing: un cadre pertinent pour soutenir la lutte contre les incendies volontaires répétitifs

Agir efficacement contre les incendies volontaires répétitifs représente un défi de taille pour la société et la police. Nous proposons d'utiliser l'intelligence-led policing et le cycle du renseignement comme cadre à une approche permettant une gestion et un suivi global et systématique de ces événements. Mais avant de pouvoir lancer ce processus, un certain nombre de défis doit être surmonté tel que la nature non spécifique des données. Il sera alors possible de mettre en place un processus qui permettra de faire des analyses pour obtenir une vision des incendies, détecter des situations répétitives et des liens entre les événements mettant en évidence des séries. Le renseignement obtenu par l'analyse des données rassemblées peut ensuite être utilisé pour mettre en place des moyens complémentaires d'enquête ou pour prendre des mesures préventives ou répressives.

Carte générale de l'Algérie ou des possessions françaises dans le nord de l'Afrique : pour servir à l'intelligence des opérations militaires et commerciales / dressée par A. B. Beaupré, géographe

Échelle(s) : [ca 1:4 732 000], 50 lieues de 25 au degré [= 4,7 cm]

Carte des environs d'Alger, pour l'intelligence des lignes du Capitaine Emile Grand / Ginoux, lith[ograph]e ; Toulon, lith[ographe] Imbert

Échelle(s) : 1:200 000

La Grèce et les pays voisins pour l'intelligence de Démosthène / Par J. N. Buache ; J. Dezauche sculpsit

Échelle(s) : [1:3 964 000 environ], 1200 stades olympiques dont 8 égalent un mille romain [= 5,6 cm]