La clàusula resolutòria a la compravenda de béns immobles

En un context de crisi econòmica com l'actual, caracteritzat per la insolvència i la dificultat per obtenir préstecs hipotecaris, cada cop serà més freqüent trobar-nos amb compravendes d'immobles amb preu ajornat i a terminis garantit amb clàusules resolutòries expresses. Resulta interessant recordar l'origen d'aquesta figura, així com el seu règim i eficàcia actual.

La Companyia de Jesús a les Històries d’Espanya Moderna

L’objectiu d’aquest estat de la qüestió és analitzar com s’ha estudiat historiogràficament la Companyia de Jesús a l’Espanya dels segles XVI, XVII i XVIII, des de la seva fundació fins la seva expulsió dels territoris de la Monarquia Hispànica. Es farà a partir principalment dels manuals i històries de Espanya, ampliant la informació amb algunes de les principals obres de referència d’Història de l’Església. A partir de la bibliografia es veu com l’objecte d’estudi aquí contemplat s’estudia des de diversos àmbits –social, ideològic, cultural, polític, econòmic–. Per aquest motiu, l’estudi es centrarà primerament en els primers inicis de la Societat de Jesús, així com en la figura del seu fundador, Ignasi de Loiola. En segon lloc, tractarà l’estreta relació dels jesuïtes amb la Reforma catòlica i la Contrareforma, així com la seva forma d’interpretar la fe i els conflictes que provocaren amb altres ordres. En tercer lloc, estudiarà l’educació jesuítica, les seves característiques, la seva finalitat i la qüestió de l’especialització en les elits. En últim lloc, es preocuparà per les relacions entre la Companyia de Jesús i la monarquia, destacant el paper dels confessors reials, el motí d’Esquilache i la seva expulsió.

Cunqueiro en Cataluña: un modelo de relacións intersistémicas

Se estudia las relaciones entre importantes agentes culturales de Galícia y Cataluña alrededor de la figura de Álvaro Cunqueiro y sus relaciones con el mundo editorial y del periodismo cultural en Cataluña. Se resume el estado de la cuestión en la crítica cunqueiriana sobre esta cuestión y se presentan los artículos que conforman el monográfico de la revista.

Experiencias interdisciplinarias mediante las canciones para niños de Apel·les Mestres

Con este artículo queremos exponer una experiencia didáctica interdisciplinar con la intervención de las áreas de expresión visual, literaria y musical, y, al mismo tiempo, rendir homenaje a una parte pequeña, pero no por eso menos significativa, de nuestro autor: sus canciones para niños.Apel·les Mestres, figura polifacética y en estrecha comunión con su tiempo, nos dejó un amplio legado en todas las áreas o disciplinas que cultivó: la música, la literatura, el dibujo, la poesía, etc

Cent anys del professor Joaquim Carreras i Artau

Homenatge a la figura, més aviat desconeguda, del filòsof gironí Joaquim Carreras i Artau, autor d’un treball de qualitat, silenciós i constant, útil, intel·lectual i pedagògic, segons l’autor de l’article

El Primer Encuentro de Educadores Especializados 'Faustino Guerau de Arellano' y su papel en la cristalización de la Educación Social

Los años comprendidos entre 1987 y 1991 fueron intensos y estuvieron repletos de actos que significaron el inicio de recorridos que conducirían a la concreción de lo que después acabaría configurando la profesión de la Educación Social tal y cómo ahora la conocemos. Paciano Fermoso ha definido este tiempo como la etapa de consolidación de la Pedagogía social. Uno de los primeros desencadenantes de ese intenso proceso de maduración social podría considerarse que fue este"primer encuentro". Por lo menos en lo que a la Educación Especializada se refiere. Celebrado en mayo de 1987 en Barcelona, sirvió además para recordar la figura de Faustino Guerau de Arellano, fallecido en noviembre de 1986, uniendo su nombre a este fructífero evento. Este pequeño artículo, que además del componente de rescate y de balance a más de 25 años vista de ese momento y de su proyección histórica tiene también un cierto carácter vindicativo, quiere recordar sus objetivos, su desarrollo, su significado, los elementos más interesantes de los discursos e interpelaciones que generó y de las relaciones y consecuencias sociales que posibilitó. Pero también, hacer un pequeño homenaje a las educadoras y educadores que altruísticamente lo hicieron posible.

Helisaeus Röslin y la libertad de religión

[spa]En las historias generales de la tolerancia religiosa no figura Helisaeus Röslin. Sin embargo Carlos Gilly ha mostrado en diferentes trabajos que el médico suabo-alsaciano sostuvo a lo largo de su obra de modo incansable la necesidad de la libertad religiosa y de conciencia como un postulado religioso y como un factor de progreso económico y paz social. El presente trabajo pretende analizar en profundidad la teorización rösliniana de la libertad de religión poniéndola en relación con su concepción de la historia, con su obra de cronología y con su interpretación de las novedades celestes contemporáneas, en particular la nova de 1604 y el descubrimiento galileano de los planetas mediceos en 1610, tal como se refleja en dos de las últimas obras de Röslin: Mitternächtige Schiffarth (1611) y la Tabella des Welt Spiegels (1612).

La psicoanàlisi de Freud sota el microscopi actual

Sigmund Freud (Moràvia, 1856 - Anglaterra, 1939) ha sigut un dels grans pensadors de finals del segle XIX i principis del XX, una figura cabdal de la cultura contemporània. En el seu afany per intentar comprendre la conducta humana, va obrir un camí en l'estudi de la consciència i l'inconscient. Possiblement el seu mèrit més important ha sigut prestar atenció als problemes de salut mental i voler-los acostar a l'àmbit clínic, quan la medicina encara els percebia ben de lluny i els entenia poc. Les seves propostes, però, van ser molt controvertides, i encara ho són avui. Fins i tot entre les persones que estudien el cervell i la ment humana o que apliquen aquests coneixements en la pràctica clínica, encara hi ha desacords profunds pel que fa a la seva validesa i utilitat. Per a alguns, va ser un gran científic que va descobrir importants veritats sobre la psicologia humana; per a d'altres, va ser un filòsof visionari que va replantejar la natura humana, malgrat que les seves hipòtesis no es puguin qualificar de científiques i moltes hagin sigut rebutjades per la neurociència moderna.

Lauluja kokoelmasta "Piae Cantiones"

Äänitetty: [1962?, Yleisradio?], Ä-5.

Parametrització de contorns oberts

Un dels principals problemes quan es realitza un anàlisi de contorns és la gran quantitat de dades implicades en la descripció de la figura. Per resoldre aquesta problemàtica, s’aplica la parametrització que consisteix en obtenir d’un contorn unes dades representatives amb els mínims coeficients possibles, a partir dels quals es podrà reconstruir de nou sense pèrdues molt evidents d’informació. En figures de contorns tancats, la parametrització més estudiada és l’aplicació de la transformada discreta de Fourier (DFT). Aquesta s’aplica a la seqüència de valors que descriu el comportament de les coordenades x i y al llarg de tots els punts que formen el traç. A diferència, en els contorns oberts no es pot aplicar directament la DFT ja que per fer-ho es necessita que el valor de x i de y siguin iguals tan en el primer punt del contorn com en l’últim. Això és degut al fet que la DFT representa sense error senyals periòdics. Si els senyals no acaben en el mateix punt, representa que hi ha una discontinuïtat i apareixen oscil·lacions a la reconstrucció. L’objectiu d’aquest treball és parametritzar contorns oberts amb la mateixa eficiència que s’obté en la parametrització de contorns tancats. Per dur-ho a terme, s’ha dissenyat un programa que permet aplicar la DFT en contorns oberts mitjançant la modificació de les seqüencies de x i y. A més a més, també utilitzant el programari Matlab s’han desenvolupat altres aplicacions que han permès veure diferents aspectes sobre la parametrització i com es comporten els Descriptors El·líptics de Fourier (EFD). Els resultats obtinguts han demostrat que l’aplicació dissenyada permet la parametrització de contorns oberts amb compressions òptimes, fet que facilitarà l’anàlisi quantitatiu de formes en camps com l’ecologia, medicina, geografia, entre d’altres.

La Importància de la competències emocionals en la gent gran

Aquesta Memòria recull les pràctiques realitzades dins del marc del Màster en Envelliment Actiu a dues institucions: al Casal de Gent Gran Mn. Guiteras de Vic i a l’Hospital sociosanitari Sant Jaume de Manlleu. A la primera institució, es va dissenyar, elaborar, aplicar i avaluar, de forma conjunta amb la M. Teresa Lladó (una altra psicòloga companya del Màster) una intervenció en l’àmbit de la gent gran. L’actuació consistia en un taller de deu sessions de competències socioemocionals adreçat a la gent gran. A la segona institució, l’Hospital de Manlleu, les pràctiques van ser de caràcter individual i van consistir en el seguiment de la figura del psicòleg del centre sociosanitari per copsar les diverses funcions que realitza.

Considerações gerais em tôrno da região lagunar de Cananéia: Iguape. II - Diversos aspétos atuais da região lagunar

O trabalho em questão teve como principal objetivo servir de nota introdutória à pesquisa que se processa no setor Iguape-Cananéia, situado no litoral sul do E. de S. Paulo. Pareceu ao autor providência inadiável efetuar tal investigação, em virtude do caráter muito especial do sistema lagunar, considerado, por assim dizer, como chave indispensável ao entendimento do que se passa no conjunto da região. Inicialmente, procurou o autor apresentar um ensaio hipotético da gênese da região. A primeira parte desse estudo figura no número 1 deste Boletim e compreende o exame da questão, partindo da pre-existência de um golfo pintalgado de ilhas montanhosas e do seu entupimento em consequência do carreteamento de produtos terrígenos decorrentes de erosões. Seguem-se a atuação dos ventos dominantes e das correntes de maré, o papel retentor desempenhado pela vegetação dos mangues e a esquematização do processo, em quatro fases diferentes e que justificam as modificações hipotéticas aventadas. Na segunda parte, trata o autor da descrição dos diversos aspectos da região lagunar, dividida em zonas naturais, como segue: la. Canal principal: 2.º Mar do Cubarão; 3.º Baía do Trapandé e suas dependências; 4.º "marigots"; 5.º canal do Ribeira de Iguapé e 6.º canal e Mar do Ararapira. Conquanto se trate de trabalho particularmente mais aprofundado na parte relativa à geografia física, nele se situam pesquisas oceanográficas, hidrológicas, botânicas, físicas, químicas e de zoologia geral, decorrentes da necessidade premente de se conhecer um grande centro produtor de fitoplancton representado, sobretudo, por Diatomáceas.

Engraulídeos brasileiros do gênero Anchoviella

Nos anos de 1948-49, o autor teve ocasião de estudar os representantes da família Engraulidae que frequentam a costa brasileira, pesquisa essa supervisionada gentilmente pelo Dr. Samuel F. Hildebrand, ictiólogo do U. S. Fish & Wildlife Service, de Washington. Dessa investigação resultou a conveniência de se identificar e redescrever as espécies que fazem parte das coleções do Instituto Paulista de Oceanografia. O presente trabalho é, pois, baseado na revisão das manjubas americanas publicada pelo Dr. Hildebrand em 1943 e no trabalho em que figurou como co-autor: "Notes on some Brazilian anchovies (Family Engraulidae) with description of four new species" (1948). Graças à gentileza do Dr. Hildebrand, foi examinada uma coleção extensa do Museu Nacional dos Estados Unidos. De inestimável valor foi a manipulação de exemplares constantes da coleção do Dr. W. C. Schroeder, do Museu de Zoologia Comparada, especialmente rica em exemplares do Brasil. O autor muito deve ao Dr. Hildebrand pelo trabalho enorme desenvolvido nesse sentido. No texto, obedeceu-se a seqüência sempre uniforme quanto aos caractéres peculiares a cada espécie, de modo a facilitar o estudo, por parte de outras pessoas interessadas no grupo. A distribuição geográfica dos espécimes aqui considerados figura no Mapa n.º 1.

Nota preliminar sobre alguns Stomatopoda da costa brasileira

Tendo o Instituto Paulista de Oceanografia recebido abundante material carcinológico coletado pelo seu Diretor, Prof. W. Besnard, na excursão realizada à Ilha da Trindade e a outros pontos do País, deliberou o autor examinar os Arthropoda dessa região. Conquanto interessado, particularmente, pelos Decapoda Macrura, deliberou o autor estudar os Stomatopoda recebidos, desde que, além deles, as coleções do Instituto Paulista de Oceanografia possuíam diversos representantes do litoral do Estado de São Paulo e da costa do Estado do Espírito Santo. Na ordem dos nossos conhecimentos a respeito dos exemplares da região litorânea dos continentes meridionais, a América do Sul ocupa, sem dúvida, lugar de muito pequeno destaque. Enquanto o setor do Pacífico já conta com pesquisas substanciais nesse terreno, o Atlântico figura entre as regiões mais negligenciadas. Nesta nota prévia, examinam-se, portanto, 9 (nove) espécies assinaladas por diversos autores, ao longo da costa brasileira. Delas, até o presente, foram identificadas, nas coleções do Instituto Paulista de Oceanografia, 4 (quatro). O autor se manifesta sobre as mesmas, dando de cada uma um desenho elucidativo de suas partes essenciais, de modo a facilitar a outrem a identificação. Dessa maneira, espera o autor ter contribuído, de algum modo, para a investigação de um dos grupos do Phylum dos Arthopoda, menos pesquisados no Brasil.

Contribuição da cidade de Botucatu - SP com nutrientes (fósforo e nitrogênio) na eutrofização da represa de Barra Bonita

As concentrações de nutrientes (fósforo e nitrogênio) na nascente, cidade e foz do ribeirão Lavapés/ Botucatu-SP foram avaliadas e comparadas com as do rio Capivara. O rio Capivara como o ribeirão Lavapés, possui nascente no alto da cuesta e desemboca suas águas na represa de Barra Bonita/ rio Tietê (Figura 1). O rio Capivara possui uma das nascentes próxima a uma do ribeirão Lavapés e, ambos possuem a foz próxima uma da outra na represa de Barra Bonita. O uso e tipo de solo nas margens de ambos cursos d´águas são bastante parecidos, o que implica em uma poluição rural semelhante, assim a grande diferença que afeta a qualidade da água, entre os dois cursos d´águas é a poluição urbana, na cidade de Botucatu (ribeirão Lavapés). Deste modo procurou-se avaliar a contribuição de nutrientes (fósforo e nitrogênio) do ribeirão Lavapés e rio Capivara na represa de Barra Bonita , e estimar a carga retida no lodo do ribeirão Lavapés e a despejada na represa em função dos lançamentos de esgotos sanitários no mesmo, na cidade de Botucatu. O trabalho foi realizado em um período de seca, sem alagamentos, o que permitiu medir as vazões próximas da foz e avaliar a carga diária, no período, de nutrientes lançados na represa. Foram avaliados também, oxigênio dissolvido, demanda química do oxigênio e condutividade Elétrica. Embora os resultados sejam estimativos e variáveis no tempo, podemos concluir que a poluição na cidade de Botucatu por esgoto sanitário além de inviabilizar o uso da água no seu percurso, e causar outros prejuízos, contribui para agravar a eutrofização na represa de Barra Bonita.